El cicló del canvi del 2015 va actuar com a restaurador de la tradició a la ciutat d'Elx. La capital de la comarca del Baix Vinalopó tornava a escollir un alcalde socialista després d'un interregne de quatre anys del PP amb Mercedes Alonso, la qual cosa havia estat una anomalia a una urbs que d'ençà de la represa democràtica era un feu inexpugnable del PSPV.
En 2019, com si es tractara d'un costum polític força arrelat a la tercera ciutat més poblada del País Valencià, els il·licitans escolliren, de nou, una direcció del consistori socialista, sota la batuta de Carlos González. Aquest escenari d'hegemonia aclaparadora de la formació del puny i la rosa, tanmateix, pot alterar-se als comicis municipals del pròxim 28 de maig.
És cert que González surt com a favorit per revalidar la vara de comandament, però les enquestes assenyalen que la possibilitat d'un tomb a l'ajuntament no és descartable, que hi ha opcions d'un triomf per part d'una entesa entre un PP de vocació neocon i una extrema dreta Vox amb una forta càrrega ideològica. Tot dependrà de la batalla directa entre populars i socialistes, així com del múscul a les urnes dels seus aliats, és a dir, la ultradreta i Compromís, respectivament.
A les anteriors eleccions, la formació del puny i la rosa va imposar-se amb certa claredat en obtenir 12 regidors, quatre més respecte de l'any 2015, i el PP va quedar-se amb nou, els mateixos representants assolits en les eleccions del canvi al territori valencià. Compromís va restar amb dos regidors pels quatre del 2015, Ciutadans va perdre'n un en passar de tres a dos i l'ultraconservador Vox va irrompre al consistori amb 2 representants. Ni Il·licitans, ni tampoc el Partit d'Elx van aconseguir cap seient. El bloc de l'esquerra comptava amb 14 regidors pels 13 de la dreta. La victòria de les forces progressistes fou força ajustada.
Incertesa, somnis d'absoluta i enteses ultracatòliques
Si l'escenari que van dibuixar les urnes l'any 2019 va ser d'un avantatge mínim en regidors per part de les candidatures de l'esquerra enfront de l'aliança entre les diverses opcions dretanes i la ultradreta, els pronòstics de les diferents cases de sondeigs per a 2023 tracen un panorama prou similar. Gràcies al seu domini històric de la ciutat i a la capacitat d'acció que atorga l'alcaldia, el PSPV podria fregar la majoria absoluta, és a dir, sumar un regidor més, però les seues opcions de governar en solitari, sense el concurs d'aliats progressistes com ara Compromís, s'albiren complicades. De fet, hi ha enquestes que adverteixen d'un retrocés de la formació del puny i la rosa. El pes de la marca a la ciutat i de la figura de l'alcalde seran determinants.
González tindrà com a principal contrincant per la batllia d'Elx a Pablo Ruz, qui ja va encapçalar l'any 2019 la llista del PP. Senador per la formació de la gavina, connectat amb els cercles catòlics de l'urbs meridional i amb passat com a professor a un col·legi concertat, segregador per sexe, elitista i a l'òrbita de l'Opus Dei, va ser apadrinat per la família d'identificació conservadora i lligada a l'obra Martínez-Pujalte, així com gaudia d'una relació estreta amb l'antic líder del PP a l'Estat espanyol, l'aznaristaPablo Casado. Amb bona sintonia amb el neozaplanistaCarlos Mazón, presidenciable dels populars a la Generalitat Valenciana, Ruz va formar part d'aquella ala més religiosa del PPCV, la qual encapçalava el factòtum dretà Juan Cotino.
Amb el partit de la gavina fent campanya per sortir de l'estancament de regidors i experimentar un creixement que l'aprope a protagonitzar una segona anomalia dretana a la capital del Baix Vinalopó, l'extrema dreta Vox compta amb perspectives de possible augment de la seua representació per pur influx estatal. La candidata dels ultraconservadors és Aurora Rodil, qui va concórrer com a número dos dels reaccionaris en els comicis municipals del 2019 i va assumir poc després la veu local de Vox arran de la dimissió de l'alcaldable d'aleshores, Amparo Cerdà. Mancada de carisma, representa un perfil més ideològic en contraposició a l'altre representant de l'extrema dreta al consistori il·licità, Juan Antonio Alberdi, el qual va faltar recentment.
Sense opcions de revalidar els seus resultats del 2019 i de continuar amb representació a la corporació municipal, Ciutadans ha aconseguit confeccionar una llista després d'un mandat farcit de capítols d'enfrontaments interns, dissolució de la seua directiva local en 2021 i l'adeu de la seua portaveu, Eva Crisol. La cara visible dels taronja va abandonar el partit arran de la readmissió d'Eduardo Garcia-Ontiveros, qui va ser l'alcaldable de Ciutadans en les passades eleccions municipals i repetirà de manera sobtada quatre anys més tard. Pròxim a Emigdio Tormo, antic devot zaplanisme i diputat de Ciutadans a les Corts Valencianes, Garcia-Ontiveros compta amb la tasca quasi impossible d'entrar al consistori atesa la conjuntura electoral valenciana i estatal dels taronja.
Els auguris són més optimistes per a Compromís, qui aspira a mantenir la seua representació a l'Ajuntament d'Elx després d'una tasca de govern que ha destacat en àmbits com ara la mobilitat sostenible i on els seus socis progressistes han destacat el tarannà conciliador dels representants valencianistes. Tanmateix, no són tot flors i violes per a la coalició valencianista. L'enfrontament al col·lectiu municipal entre els partidaris de la nissaga Mollà, desposseïda de la seua influència autonòmica a la coalició i al seu partit Iniciativa del Poble Valencià arran de la destitució de Mireia Mollà com a consellera, i el sector emergent de Més-Compromís amb el suport de l'aparell d'Iniciativa del Poble Valencià pot passar factura a la cooperativa política.
La candidata és la regidora Esther Díez, de la facció dels Mollà, i forma tàndem amb Marian Campello, exdiputada a les Corts Valencianes i cara visible de l'altre corrent de Compromís a Elx. Compromís també podria pagar el desgast del seu posicionament envers les macroplantes solars al Camp d'Elx, on viu una part important de la població total de la capital del Baix Vinalopó.
El cobejat «vot de centre» i fragmentació esquerrana
Les magres expectatives de Ciutadans a les urnes i la desaparició del panorama electoral de formacions locals com ara Il·licitans i el Partit d'Elx, els quals van sumar conjuntament 5.918 paperetes a les passades votacions, ofereixen una bossa de sufragis que desperta l'interès dels representants del bipartidisme, encara que també dels seus socis potencials. La clau de volta de l'Ajuntament d'Elx, no debades, pot estar en quina formació serà capaç d'atraure un percentatge elevat d'un graner de paperetes gens menyspreable quan el color de la corporació municipal pot dependre d'un sol regidor, com va ocórrer l'any 2019. O, si més no, una resistència estoica dels taronja pot restar possibilitats de creixement al PP i concedir la victòria als socialistes.
Amb el vot útil com a bandera, atès que són les úniques forces progressistes amb presència al consistori il·licità, PSPV i Compromís també competiran per intentar atraure les 4.660 persones que van escollir a les passades eleccions municipals la llista de Podem. Si aleshores els morats van presentar-se per separat i Esquerra Unida del País Valencià va forjar una entesa amb Esquerra Republicana del País Valencià que amb prou feines va atreure més de 700 paperetes, l'antic partit dels cercles i els esquerrans s'han unit de cara al 28M sense comptar amb els sobiranistes. Les seues opcions d'entrar a l'Ajuntament d'Elx són reduïdes, per la qual cosa els electors poden veure's temptats d'exercitar un sufragi estratègic als socialistes o també als valencianistes, amb qui no han aconseguit confluir les forces de l'espai d'Unides Podem.
La construcció de places d'aparcaments, la pacificació del tràfic, el Mercat Central o el palmerar estan sent assumptes recurrents a la campanya electoral en clau municipalista, així com la situació del barri del Carrús, una de les zones més pobres de l'Estat espanyol que s'ha convertit en un enclavament estratègic per als diferents partits de cara a les pròximes eleccions. Aquest barri, així com el nord-est de la ciutat sense comptar amb la part de l'Aljub, foren territori socialista, qui també va demostrar força en Altabix i als Palmerars. El PP, en canvi, va liderar al centre, en algunes zones pedànies i en altres àrees septentrionals de l'urbs. Elx, la tercera ciutat més poblada del País Valencià, en disputa entre les forces botàniques i la dreta associada amb l'extrema dreta.