El seguiment de l'escrutini serà una autèntica bomba de nervis per als partits valencians. En un escenari tan ajustat, on les forces progressistes i l'entesa de la dreta i la ultradreta es juguen conquerir la Generalitat Valenciana per un marge estret de paperetes, els cors dels candidats bategaran a un ritme frenètic, les ungles seran inexistents i les postures a la cadira seran cosa d'escassos minuts. Ni les bossetes de til·la aturaran el patiment fins a confirmar-se la glòria o la derrota a les urnes.
A la caserna general d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), al refugi central dels sobiranistes al territori valencià, la mirada estarà més allunyada del recompte a escala autonòmica. Amb una incidència magra als comicis a les Corts Valencianes, la seua atenció estarà focalitzada a les eleccions municipals. Els republicans, no debades, tenen penetració a diferents poblacions en les quals, fins i tot, disposen de representació. El 28M serà un test per comprovar si la seua capil·laritat local augmenta, es manté o experimenta un retrocés.
Encara que es tracta de places on l'obtenció d'un regidor s'ha mostrat com a una tasca hercúlia, ERPV continua apostant per presentar amb una càrrega simbòlica candidatures a Castelló de la Plana o a València. Ho farà en solitari, sense cap entesa amb una altra formació de coordenades ideològiques semblants, com sí que va ocórrer en els comicis municipals de l'any 2019 a Elx, al Baix Vinalopó. En aquell moment, els republicans van sumar-se a la llista Elx en Peu, integrada per Esquerra Unida del País Valencià (EUPV). A les votacions locals d'enguany, però, ja no comptaran amb companys de viatge i es presenten a la ciutat il·licitana sense cap soci progressista.
La formació sobiranista concorrerà amb les sigles d'Esquerra Republicana del País Valencià a dues poblacions més. Ho farà a Castalla, a la comarca de l'Alcoià, on els republicans no van poder forjar cap acord amb la resta de forces esquerranes malgrat la voluntat reivindicada del seu cap de llista local, Salvador Llinares. L'altra població amb paperetes dels independentistes serà Aín, una xicoteta vila que amb prou feines supera el centenar d'habitants. El consistori municipal d'Aín està absolutament dominat per Compromís, qui va aconseguir la totalitat dels regidors en disputa a les anteriors votacions, en les quals els republicans no van participar.
La via de les confluències
Si a Castalla, Aín, Elx, València i Castelló de la Plana han optat per presentar-se amb les seues sigles i en solitari, la formació encapçalada per Maria Pérez ha escollit la via de les confluències a una dotzena de municipis, on participa sota la denominació d'Acord Municipal de candidatures integrades per altres forces d'esquerres o per col·lectius socials. Un exemple paradigmàtic és Albalat dels Sorells (Horta), ja que els republicans competeixen electoralment del bracet d'EUPV, Podem i veïns i veïnes que entren a la llista com a independents.
A només 25 kilòmetres d'aquesta població, a la vila de Picassent (Horta), els sobiranistes han seleccionat una senda similar. No debades, han forjat una entesa amb EUPV i amb Esquerra Valenciana. Aquest pacte entre ambdues esquerres també s'ha desenvolupat a Dénia, a la capital de la Marina Alta. En aquest cas, el cap de llista ha estat per a Sergi Sales, d'EUPV, i el segon lloc de la candidatura per a Patrícia Minyana, d'ERPV. Aspiren a poder obtenir representació a un consistori on la majoria socialista és el resultat més factible.
Si els republicans busquen conservar el regidor assolit a Barxeta (Costera) a través de la candidatura Som Barxeta, on la secretària general dels republicans al País Valencià, Maria Pérez, ocupa el segon lloc de la llista, també confien a mantenir la seua influència municipal a Benifairó de les Valls, a la comarca del Camp de Morvedre. En aquesta població de poc més de 2.000 habitants, els sobiranistes disposen de dos regidors, d'Adela Alba, qui, a més, és secretària comarcal d'ERPV, i d'Eliseo Laguna, president del col·lectiu local dels republicans. La llista ha estat batejada amb el nom de Junts per Benifairó-Acord Municipal.
A la comarca de la Safor, els sobiranistes participen a tres llistes electorals. ERPV disposa de candidatura pròpia a Benifairó de la Valldigna i concorre sota la denominació de Som d'Esquerres-Gent de Mariola a Tavernes de la Valldigna. Al municipi governat per Compromís i popular per acollir any rere any el Festivern, han registrat un projecte electoral amb integrants com ara un excomponent d'Obrint Pas i Aspencat, així com una antiga fallera major. Els republicans han apostat per aquesta iniciativa a les urnes després de trencar-se l'anterior entesa amb EUPV, Podem i persones independents.
La senda seguida a Gandia, a la capital comarcal, no ha estat massa diferent. Amb la ruptura de l'antiga confluència d'esquerres Més Gandia Unida, la qual aixoplugava bona part de l'espai progressista, els republicans van decidir adherir-se a la candidatura de Josep Alandete, impulsor de la llista electoral Projecte Gandia, antic referent de l'entesa forjada l'any 2019 i encara vicealcalde de la ciutat dels Borja.
Amb altres llistes a poblacions com ara la Pobla de Vallbona, al Camp de Túria, o a Carlet, a la Ribera Alta, la formació sobiranista presidida per Josep Barberà ha confeccionat una llista junt amb independents a Vinaròs, al Baix Maestrat. Si bé una de les persones sense adscripció partidista s'ha erigit en cap de cartell, el número dos i tres de la candidatura estan reservats per a militants de la força independentista. A Xixona (Alacantí), una de les joies electorals dels republicans, es pretén mantenir la seua representació al consistori amb la figura de Marcos Ros Planelles i a través de la candidatura Més Xixona.
Segell esquerrà
ERPV, amb l'objectiu d'ampliar la seua visibilitat municipal, ha firmat pactes amb Compromís. Els sobiranistes participen d'una llista registrada per la cooperativa política a Algemesí (Ribera Alta) i a Crevillent (Baix Vinalopó), on compten amb el novè lloc d'un projecte electoral que en l'actualitat dirigeix la corporació local mitjançant José Manuel Penalva, referent municipal de la coalició valencianista. Malgrat haver-la inscrit Compromís, el lideratge de la candidatura entre ambdues forces a Faura (Camp de Morvedre) és dels republicans. El cap de cartell de Junts per Faura és, no debades, Domènec Garcia, vicesecretari d'ERPV i regidor pels republicans a una població que supera per poc els 3.000 habitants.
Els sobiranistes s'han unit a les confluències de Podem i EUPV a ciutats com ara Alacant, on la llista fou registrada pels morats i els republicans apareixen a partir del sisè lloc. També competeixen sota el registre de Podem a Benicarló (Baix Maestrat), tot i que la llista conjunta amb l'antiga força dels cercles i l'encapçalada per la consellera Rosa Pérez té com a número u a Enoc Altabás, militant d'ERPV. Es tracta d'un municipi amb certa implantació dels republicans, ja que entre 2015 i 2019 la formació independentista va gestionar la regidoria de Cultura a través de Barberà.
Amb el segell morat al registre, ERPV s'ha unit als dos principals partits de l'espai d'Unides Podem per lluitar als comicis municipals de Cullera (Ribera Baixa), un territori propietat en termes electorals del PSPV, qui gaudeix d'una amplíssima majoria al consistori. L'aliança entre els republicans, EUPV i Podem va consolidar-se arran de l'èxode de militants d'Iniciativa del Poble Valencià, un dels socis de la cooperativa política de Compromís, cap a les files d'ERPV. La causa d'aquell transvasament de militància fou un xoc amb l'aparell autonòmic per la política d'aliances. Serà una de les viles valencianes on els sobiranistes prestaran atenció en el seu particular 28M.