-Com ha viscut Dénia els primers tres mesos de la pandèmia del coronavirus?
Ho hem viscut amb molta preocupació, especialment per l'impacte que tenia sobre la salut de la nostra població i per les conseqüències econòmiques i socials. No debades, hi ha molta gent que s'ha quedat sense feina arran d'aquesta crisi sanitària. Al seu torn, hem afrontat aquesta emergència sanitària amb serenitat i molta disciplina.
-Quines mesures ha pres l'Ajuntament de Dénia per combatre aquesta crisi sanitària?
Principalment, hem augmentat la partida de benestar social en un milió d'euros amb l'objectiu de reforçar el suport a les persones i famílies que s'han vist més afectades per la pandèmia. També hem destinat poc més d'un milió d'euros per ajudar al teixit empresarial i a les pimes, el qual s'ha enfocat a l'hostaleria, és a dir, als establiments que s'han vist abocats a tancar durant més temps. En aquest cas, s'han establert bonificacions en la taxa del fem o en les taxes sobre l'ocupació de la via pública.
-Quin impacte econòmic ha tingut aquesta emergència sanitària a Dénia?
Encara no podem quantificar-lo, però la previsió és que siga molt dur, tal com hem vist durant els primers mesos de confinament. La duresa del sotrac econòmic dependrà de com transcorre l'estiu, del percentatge de gent que visite la nostra població. Ara bé, sempre que puguem mirar cap endavant amb el desconfinament i no hàgem de prendre marxa enrere per un rebrot del virus. Generalment, Dénia experimenta un augment en la contractació lligada a l'activitat turística a partir de Falles, la qual es manté fins al mes d'octubre. Enguany, hem passat uns mesos fotuts perquè s'han perdut Falles, Setmana Santa i el pont de maig. La previsió és que si tot va bé, a partir del 15 de juny o de principis de juliol puguem rebre els primers turistes, encara que, d'entrada, només siguen aquells amb segones residències. El problema, per tant, vindrà en octubre o novembre, ja que aquesta bossa d'ocupació es buidarà.
-Vostè ha mencionat les segones residències. A principi de la crisi del coronavirus, va haver-hi polèmica pel desplaçament de persones de la Comunitat de Madrid, la qual representava el principal focus de la pandèmia, cap a la costa mediterrània. Dénia va experimentar un increment de la gent present a segones residències durant aquell moment?
A Dénia, efectivament, tenim moltíssimes segones residències, les quals estan en mans de gent que habitualment viu a Madrid i a València. El turista que ens visita no sol allotjar-se en un hotel, com sí que ocorre a Benidorm. En aquest cas, solen quedar-se en apartaments, habitatges unifamiliars que es lloguen durant els mesos de major afluència turística o, com hem comentat, en segones residències. Quan va passar Setmana Santa, nosaltres vam demanar les estadístiques del consum d'aigua i no va detectar-se cap anomalia. Encara més, s'havia produït una baixada brutal respecte de l'any anterior. Si realment s'haguera produït una arribada en massa, les xifres de contagis s'hagueren disparat de manera alarmant, un fet que no s'ha produït. Sabem que hi ha persones que van vindre a les segones residències, però no fou de manera excessiva.
-El departament sanitari en el qual s'ubica Dénia va accedir a la fase 1 abans que altres comarques del País Valencià durant l'etapa en la qual la Generalitat Valenciana va dividir el territori a través d'aquesta unitat. Darrerament, però, ha retornat a les províncies i ha decidit que el País Valencià busque passar a la fase 2 en el mateix moment, un fet que provoca que poblacions, com ara Dénia, resten una setmana més en la fase 1. Que n'opina?
El Consell ha pres una decisió guiada per les recomanacions sanitàries. La sanitat ha d'anteposar-se a l'economia.
-L'adopció, precisament, de la província com a unitat territorial va generar polèmica. De fet, se citava recurrentment l'afecció que tenia en la mobilitat entre comarques força interrelacionades com ara la Safor i la Marina Alta.
En termes de mobilitat, ens interessa que puga haver-hi llibertat de desplaçaments quan la gent agafe vacances, la qual cosa pot donar-se com a prompte el 15 de juny. A partir d'aquesta data, sí que ens agradaria, en el cas que la situació sanitària ho permeta, poder rebre turistes, especialment de ciutats com ara València.
-Vostè sempre s'ha posicionat a favor de la reversió de l'Hospital de Dénia, actualment de gestió privada. Enmig d'aquesta pandèmia sanitària, la qual ha reforçat el paper de la sanitat pública, el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, va apuntar en una entrevista a El Economista que calia replantejar-se les reversions sanitàries. Com ho valora?
Personalment, ni el president, ni cap persona del Consell, ni tampoc de la Conselleria de Sanitat ens ha indicat cap canvi de parer en la intenció de revertir l'Hospital de Dénia. Espere, de fet, que aquest compromís continue. Si s'haguera produït cap canvi, ens ho haurien comunicat.
-Creu que serà possible revertir la concessió sanitària abans que caduque, tal com, d'entrada, aspirava la Generalitat Valenciana?
Des de la Generalitat Valenciana, van comentar-me que era un tema jurídic i que fins a no comptar amb tots els informes legals favorables, no es produiria cap moviment. S'ha de tenir en compte que les concessionàries són empreses molt potents i que qualsevol errada pot comportar una indemnització profundament elevada. La reversió és, a més, un assumpte econòmic, i no sabem quin serà el múscul del Consell després de l'esforç realitzat durant la pandèmia del coronavirus. Tanmateix, considere que actualment la reversió no és un tema primordial. Ara per ara em preocupa la situació sanitària de Dénia, i que les persones, les famílies i les empreses es recuperen del sotrac econòmic.
-Acabem. El Govern espanyol va proposar fa unes setmanes emprar els diferents superàvits dels ajuntaments i distribuir-los entre totes les corporacions locals sense tenir en compte la situació financera. Una mesura controvertida que se sumava a les limitacions dels municipis per emprar els seus romanents a causa de la coneguda com a llei Montoro. Aquest plantejament és un atac a l'autonomia local?
Nosaltres defensem la derogació de la llei del PP, la qual ens impedeixen utilitzar els romanents pressupostaris per combatre amb més recursos la Covid-19. De fet, estic convençut que l'actual executiu a Espanya ho derogarà. Sé que ara ha sortit en premsa aquesta proposta del Govern central, però, de moment, no tinc cap constància oficial. Personalment, estic en desacord d'aquest plantejament. No em sembla apropiat emprar els diners dels ciutadans de Dénia, els quals han de ser invertits en el benestar de la nostra població, per a altres objectius. En cas d'adoptar-se, s'estaria deixant a perdre el treball de reducció de deute que ha realitzat l'actual equip municipal a conseqüència d'una herència urbanística enverinada. Nosaltres, de moment, hem utilitzat el 20% del nostre romanent per atendre la crisi sanitària, el qual és el màxim que ens permet la llei. Però necessitarem més diners en un futur. Espere que l'executiu central ens permeta emprar els nostres superàvits, almenys per afrontar l'actual pandèmia de la Covid-19.