Els nervis s'havien incrementat amb l'avanç del recompte. L'escrutini electoral a la ciutat de València era d'infart. Compromís i PSPV aconseguien retenir l'Ajuntament de València a pesar de la patacada de la coalició integrada per Podem i Esquerra Unida, que es quedava fora del consistori capitalí del País Valencià. Malgrat que la distància entre el bloc progressista i el representant per les formacions conservadores i reaccionàries era estreta, la coalició d'estricta obediència valenciana aconseguiria en aquella tensa nit del 26 de maig del 2019 revalidar la vara de comandament al cap i casal valencià. I ho feia sent primera força i creixent en nombre de regidors, de 9 fins a 10.
Quatre anys més tard, amb l'alcalde Joan Ribó aspirant a un tercer mandat, l'escenari continua sent igualat. Amb un PP llençat pels vents de cua estatals i un PSPV amb un esforç de visualització, Compromís aspira a conservar la seua joia de la corona a escala municipal al País Valencià. Ho farà amb la seua posició com a força capdavantera al conjunt de l'espai progressista, havent aconseguit en l'anterior votació una penetració important a barris fins fa poc gens proclius a la llista valencianista i amb la seua millora bassa: un batlle amb una imatge de certa transversalitat.
Serà una batalla cruenta, amb enquestes que dibuixen resultats contradictoris. I amb l'oportunitat frustrada de concentrar el vot de l'esquerra per la conformació d'una coalició entre Esquerra Unida i Podem, forçada pel partit morat sota el perill de trencar l'entesa autonòmica. Al gran repte de continuar liderant l'equip municipal de la capital del País Valencià, tanmateix, se sumen altres de màxima importància per al projecte dels valencianistes a viles històriques o molt poblades de la geografia valenciana.
Alacant i el triangle del Vinalopó
Compromís va aconseguir l'any 2015 una fita a la seua biografia electoral: accedir a la corporació municipal d'Alacant. Aquella irrupció amb tres regidors va moderar-se lleugerament als comicis del 2019, quan la força d'estricta obediència valenciana va quedar-se amb dos representants. Per recuperar aquella empenta, la coalició valencianista ha situat Rafa Mas com a cap de llista. Amb certa vinculació amb els moviments socials i amb un perfil que pot connectar millor amb la ciutadania alacantina, Compromís aspira amb Mas a créixer en nombre de regidors en un context de desgast de la resta de marques d'esquerres. Pot recuperar el terreny perdut l'any 2019.
A Elx (Baix Vinalopó), les perspectives no són tan engrescadores, de partida, en cas de no haver-hi confluència d'esquerres. En aquests moments, Compromís ostenta dos regidors amb responsabilitats governamentals dintre d'un equip municipal dominat i encapçalat pel PSPV. Els comicis municipals posaran a prova si les batalles orgàniques a Elx passen factura a la coalició valencianista, així com copsaran el tiró a les urnes d'Esther Díez, qui s'estrena com a candidata després d'haver exercit de regidora de Mobilitat i Medi Ambient al consistori il·licità.
Compromís, de fet, compta al Baix Vinalopó amb un dels seus feus: Crevillent. Es tracta d'una alcaldia aconseguida en els comicis passats gràcies a una majoria a la corporació de tarannà progressista, la qual pretenen reforçar amb la conformació d'una àmplia candidatura d'esquerres liderada per l'actual batlle, el valencianista José Manuel Penalva. Les aspiracions són més modestes a Santa Pola, l'altra població de la comarca: amb la confecció d'una confluència esquerrana i un regidor obtingut en les anteriors votacions, l'objectiu és augmentar la representació municipal.
Altea, marcada a roig
Als fulls de ruta de l'estratègia municipal de Compromís hi ha una població de la Marina Baixa encerclada amb fosforescent. Altea, actualment governada pel valencianista Jaume Llinares, qui disposa de vuit representants, és un dels objectius prioritaris de la coalició valencianista, atès que és la principal població d'aquelles comarques en mans de la UTE electoral integrada per Més-Compromís, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo. La coalició intentarà revalidar aquesta plaça amb un nou candidat: el regidor d'Infraestructures, Diego Zaragozí, el qual disposa de coneixement entre els habitants del municipi i d'una imatge transversalitat per haver ocupat altres responsabilitats com ara Cultura.
A la tasca d'intentar assolir representació a Benidorm, la qual cosa no s'albira complicada, se suma un altre propòsit difícil com ho és créixer a Xàbia i Dénia, ambdues localitats situades a la Marina Alta. Tot i haver estat governada en el passat per l'antic Bloc, les opcions dels valencianistes a Xàbia, on disposen de dos regidors, es mantenen constants per la força del socialista José Chulvi, qui gaudeix de majoria absoluta. En el cas de Dénia, el perfil de l'alcalde, Vicent Grimalt, del PSPV i amb un domini aclaparador de la corporació local, complica la possibilitat per ampliar la seua penetració al ple municipal més enllà dels actuals tres regidors.
Alcoi, una ciutat d'entrada propícia per als interessos de Compromís, continua essent una assignatura pendent dels valencianistes. És cert que la coalició progressista presenta un nou candidat, Álex Cerradelo, que pot donar un impuls a la seua candidatura alcoiana, però la falta d'un acord ampli a l'esquerra, és a dir, entre Podem, Guanyar Alcoi (la marca on s'integra Esquerra Unida) i Compromís pot perpetuar l'actual escenari de fragmentació, el qual podia dibuixar-se atorgant menys regidors dels dos que es reparteixen les tres forces progressistes.
Les altres joies de la corona
Si València és la gran plaça a conservar de cara a les votacions que se celebraran en poc més de dos mesos, Alzira és la segona a la classificació de prioritats dels valencianistes a escala municipal. La capital de la Ribera Alta s'havia convertit en un bastió inexpugnable de Compromís amb Diego Gómez, expresident d'Escola Valenciana, al capdavant. El seu adéu de la primera línia política ha provocat l'elecció d'un nou candidat, Alfons Domínguez, qui està rodejat d'un equip amb perfils emergents. Amb l'aval de Gómez, l'objectiu no és un altre que retenir la vara de comandament enfront del PP i del PSPV.
A la mateixa comarca, la coalició d'estricta obediència valenciana compta amb l'alcaldia de Carcaixent. L'eixida del seu actual batlle, Jesús Salom, i la seua substitució per Enric Casassús genera incògnites de cara a revalidar la presidència de la corporació municipal. A Manises, amb l'actual alcalde, Jesús Borràs, al capdavant de la llista municipal, les perspectives són força positives. A Xiva, una població de la Foia de Bunyol, o a Oliva, localitzada a la Safor, hi ha bones sensacions a la sala màquines de Compromís perquè es puguen conservar ambdues vares de comandament municipal. En el cas de Catarroja, s'albira un cert desgast de la figura de Jesús Monzó, batlle per la coalició valencianista des de 2015, malgrat que a la força progressista encaren aquesta batalla a les urnes amb optimisme.
L'assignatura de les grans ciutats
Sueca, capital de la Ribera Baixa, va erigir-se durant anys en una plaça dominada per Compromís. En els comicis passats, però, el candidat del PSPV, Dimas Vázquez, va decidir trencar amb el full de ruta botànic i va buscar una aliança amb la dreta i amb formacions municipalistes per erigir-se en alcalde en detriment dels valencianistes, els quals van guanyar aquelles votacions locals del 2019 amb vuit regidors. Aquella decisió va provocar que la formació del puny i la rosa anunciara un expedient d'expulsió que mai va materialitzar-se. Encara més, repetirà com a alcaldable socialista. En aquest escenari, Compromís busca mantenir la seua condició de força més votada, ja que amb els antecedents seria complicat bastir un pacte de tarannà progressista.
Les expectatives són extremadament més modestes a Xàtiva (Costera), una ciutat on els socialistes en la figura de Roger Cerdà ostenten des de l'any 2015 l'hegemonia política després de l'etapa del populista Alfonso Rus, capitost de la macrooperació Taula. Compromís, qui no ha aconseguit establir una aliança amb Xàtiva Unida, la marca d'Esquerra Unida, anhela retornar, tot i les magres opcions, al consistori. No debades, és un dels grans forats negres que ostenta la coalició d'estricta obediència valenciana a l'àmbit local. A Ontinyent (Vall d'Albaida), l'aposta pel jove Nico Calabuig busca trencar fronteres en un territori vedat de l'exsocialista Jorge Rodríguez, qui podria rebre una empenta en cas de trobar-se amb una sentència absolutòria abans de les eleccions.
La pèrdua d'actors de la confluència d'esquerres a Gandia (Safor), on Compromís va presentar-se en una llista àmplia que incloïa a Esquerra Unida o Esquerra Republicana del País Valencià, atorga, segons les fonts consultades, unes perspectives electorals no gaire optimistes envers els quatre regidors que compta en l'actualitat dintre d'una corporació encapçalada pel PSPV. El contrapunt és Torrent, urbs localitzada a l'àrea metropolitana de València, on els valencianistes estan prop de tancar una aliança amb Podem i Esquerra Unida. L'objectiu és multiplicar els resultats per convertir-se en el soci del PSPV per establir un executiu local d'esquerres.
Amb una renovació de cares a Paterna, una altra urbs de l'àmbit d'influència del cap i casal valencià, Compromís, d'acord amb les fonts copsades, aspira a incrementar els actuals tres regidors i tenir opcions de condicionar la política de l'actual batlle, Juan Antonio Sagredo, del PSPV, amb una línia política sovint dretana. Més complicades són les opcions dels valencianistes a Sagunt, a la comarca del Camp de Morvedre, pel perfil del candidat socialista, l'actual alcalde Darío Moreno, i, especialment, per la seua capitalització de l'arribada de la gigafactoria de bateries elèctriques de Volkswagen.
El repte de les comarques del nord
A les contrades septentrionals del País Valencià, Compromís buscarà una estratègia de conservar els resultats a Castelló de la Plana, on ha apostat per Ignasi Garcia, regidor de Neteja, Reciclatge, Transparència i Bon Govern a un consistori encapçalat per la socialista Amparo Marco. A Vila-real, a la Plana Baixa, l'objectiu si fa no fa serà el mateix amb Maria Fajardo, tot i que des de la sala de màquines de la coalició valencianista confien a poder créixer més enllà dels actuals tres regidors.
Els valencianistes hauran d'aplicar-se per fer els deures en places com ara a Vinaròs. En el cas de la vila del Baix Maestrat, Compromís té l'oportunitat d'ampliar presència al ple municipal si aprofita els problemes interns de les confluències progressistes a l'òrbita de Podem. Com també compta amb una finestra per créixer a Benicarló (Baix Maestrat) arran de l'adéu de Xaro Miralles, qui havia estat alcaldessa pel PSPV durant els darrers vuit anys. A la Vall d'Uixó, a la Plana Baixa, les opcions d'incrementar representació són més complicades, segons les fonts consultades. L'optimisme, en canvi, s'imposa a la sala orgànica de Compromís envers Almassora (Plana Alta).