1. Més Ribó o retorn al PP?
Conjuntament amb la cursa per la Generalitat Valenciana, aquest és el gran interrogant del 28M. Com en l’altre cas, les enquestes permeten albirar un escenari molt equilibrat. La distribució més probable, per blocs, és de 17 a 16 regidors. Qui en tindrà 17 i qui en tindrà 16 és la pregunta que no tindrà resposta fins a les 22 h del diumenge electoral. Ara com ara, la força amb més representació és Compromís (10 regidors), que cogoverna amb el PSPV (7 edils) i té l’oposició del PP (8), Ciutadans (6) i Vox (2).
A diferència de les eleccions a les Corts, en què Unides Podem sí que té opcions clares de superar el 5%, aquesta possibilitat resulta molt més complicada al cap i casal. En 2019, l’espai en qüestió va quedar-se en el 4,2%, raó per la qual els seus 16.176 vots no van computar en el repartiment de regidors. Sense presència al consistori en tot aquest temps i un escenari renyit, sembla improbable que la cap de llista, Pilar Lima, aconseguisca un seient a l’hemicicle.
Així doncs, Compromís i els socialistes hauran de revalidar i optimitzar al màxim els vots de 2019, quan la participació, a més, va ser baixa: el 66,3%. No ho tenen senzill, però les enquestes no descarten un tercer mandat de Joan Ribó i Sandra Gómez. Els barris perifèrics (Malilla, Patraix, Nou Moles, Benimaclet, Orriols, Torrefiel, Benicalap...), que van virar a l’esquerra en 2015 i van confirmar aquesta tendència en 2019, en tenen la resposta.
2. Hi ha espai per a la sorpresa en Alacant?
Ben poca, perquè no sols depén d’un gran resultat de l’exconsellera de Sanitat socialista, Ana Barceló, a qui Ximo Puig ha promocionat com a candidata en una plaça ben complexa. Al marge d’això, caldrà que tant Compromís —amb un candidat nou, Rafa Mas, en lloc de Natxo Bellido— com Unides Podem - Esquerra Unida - ERPV —amb un altre candidat novell, Manolo Copé— superen el llindar del 5% i puguen arredonir una majoria absoluta que sembla més a l’abast de PP i Vox. Com a València, ningú no dona opcions a Ciutadans, tot i que, en aquest cas, ha ostentat responsabilitats de govern.
L’aposta per la continuïtat de Luis Barcala com a alcalde, ni que siga amb l’ajuda d’un Vox puixant, només troba un entrebanc: el mateix Luis Barcala. Després d’un lustre amb la vara de comandament a les seues mans —va prendre’n possessió gràcies a una moció de censura— no ha guanyat el carisma que s’espera d’un primer edil.
3. Retindrà l’esquerra el seu feu d’Elx?
És l’altra gran incògnita del sud. L’aposta dels populars, amb Pablo Ruz, és sòlida i pot posar en seriosos problemes Carlos González Serna, que hi governa des de 2015 amb la col·laboració de Compromís i no és ben vist pel secretari provincial del PSPV, Alejandro Soler, exalcalde de la ciutat. Per acabar-ho d’adobar, producte de l’abrupta eixida del Consell de Mireia Mollà, la coalició valencianista no travessa un bon moment a la capital del Baix Vinalopó. Si Compromís quedara per baix del fatídic 5%, les opcions de l’esquerra quedarien reduïdes a les cendres. En 2019, va obtenir-hi el 6,5%.
Elx, la tercera ciutat més poblada del País Valencià, només ha tingut un govern de la dreta entre 2011 i 2015, però la majoria actual és exigua: 14 regidors a 13. Els socialistes no haurien de tenir tants problemes per revalidar alcaldies de ciutats mitjanes importants com Vila-real, la Vall d’Uixó, Sagunt, Paterna, Burjassot, Cullera, Xàtiva, Gandia, Dénia, Xàbia o Alcoi. Compromís se la juga especialment a Manises, Catarroja, Alzira, Oliva i Altea, les seues alcaldies de més anomenada. En l’aire queden ciutats com Vinaròs, Benicarló, Almassora, Borriana, Torrent, Sueca i Sant Vicent del Raspeig, ara com ara amb alcaldes socialistes —a Sueca, gràcies a un acord amb el PP que no ha impedit, malgrat les amenaces d’expulsió, la continuïtat de Dimas Vázquez com a candidat—, o Crevillent, la joia de la corona del sud de Compromís. La ciutat de la vicepresidenta Aitana Mas, enfrontada internament als Mollà.
4. S’afermarà Amparo Marco a Castelló?
Com a la Generalitat, l’entrada d’Unides Podem sembla requisit indispensable per a la reedició de l’Acord del Fadrell, la versió casolana del Botànic a la capital de la Plana. L’alcaldessa socialista, Amparo Marco, va aprofitar el seu primer mandat per pujar de 7 a 10 regidors i completar la majoria absoluta, fixada en 14, amb els 3 regidors de Compromís i els 2 d’Unides Podem, que ara estan en risc extrem.
Sense ells, o Marco atrau més vots de l’esquerra i algun del centre o pot patir de valent. La relació entre els socis no ha estat excelsa i la candidata del PP, Begoña Carrasco, ja porta vuit anys de rodatge. A més, ha gaudit de la implicació personal de l’exalcalde i expresident Alberto Fabra, que en aquesta campanya ha trepitjat el carrer com mai. La participació, que en 2019 només va ser del 60%, és l’altre element a tenir en compte. Si se’n va a prop del 70%, les derivades seran imprevisibles i el màxim damnificat en primera instància serà Unides Podem, atès que s’encarirà la xifra de vots que representa el 5%.
5. Continuisme a les tres diputacions?
Ningú no preveu canvis a les corporacions provincials d’Alacant ni de València. En el primer cas, tothom dona per fet que el pròxim president —ara ho és Carlos Mazón— serà l’alcalde de Benidorm, Toni Pérez, o el primer edil de Torrevella, Eduardo Dolón. Tots dos del PP, que ara se situarà a tocar —si no la conquereix— de la majoria absoluta. Siga com siga, en tindria prou a sumar Vox per arredonir-la.
A València ningú s’imagina l’esquerra perdent aquesta institució. Això sí, Toni Gaspar, que passa a ser diputat a les Corts, també cedirà el poder. En aquest cas, tot indica que Carlos Fernández Bielsa, secretari provincial de València i alcalde de Mislata, en serà el nou president, sense descartar l’opció de Jesús Ros, l’alcalde de Torrent.
On la situació és totalment incerta és al nord. A Castelló, la partida es disputarà en els partits judicials de l’interior, molt poc poblats però decisius des del punt de vista electoral, com ho evidenciava l’interès de Carlos Fabra a empadronar-hi gent. L’esquerra només governa la institució d’un diputat —14 a 13— i els incendis de l’estiu passat i aquesta primavera poden ser determinants en els moviments de vot.