L'arribada de Carlos Mazón a la presidència del PPCV semblava un acte de nostàlgia. La defenestració digital de la thatcheriana Isabel Bonig per part de Gènova va crear la sensació en determinats cercles d'un retorn als anys previs a l'accés de la formació de la gavina a la Generalitat Valenciana, quan un jove de presumptes idees liberals i posteriorment assenyalat per la justícia, Eduardo Zaplana, va assumir el repte de desnonar el PSPV de les institucions autonòmiques del País Valencià. Mazón, fill polític de l'actual capitost de la trama Erial, va presentar-se en les primeres entrevistes sota una pàtina de moderació, venent el missatge que el seu projecte aixoplugava socialdemòcrates, liberals i conservadors. Un discurs que pareixia una reencarnació d'aquell «liberal per al canvi» que intentava desvincular la dreta d'una visió tradicionalista.
Siga pel discurs com pel seu currículum polític, per la seua pertinença a un grup de joves promeses polítiques que va estrenar-se amb l'arribada de l'exalcalde de Benidorm (Marina Baixa) a la comandància del Consell, l'ombra de Zaplana ha estat força allargada. Tot i que Mazón ha buscat desvincular-se de manera estètica d'una herència zaplanista caracteritzada pel processament del seu referent, els nomenaments que s'han efectuat a la Diputació d'Alacant mostren una connexió amb aquest sector del PPCV. Com a president de la corporació provincial alacantina, l'actual líder dels populars valencians ha evidenciat que aquella etapa de director general de l'Institut Valencià de la Joventut sota les ordres de Zaplana no fou un simple tràmit a la seua vida política.
Fa dos anys, per exemple, la Diputació d'Alacant de Mazón va incorporar a l'àrea de recursos humans del Consorci Provincial de Bombers a dues persones vinculades al zaplanisme. Es tractava, en primer lloc, de José López Garrido, qui va exercir de director general d'Interior de la Generalitat Valenciana en l'època de Zaplana i va estar-hi al capdavant del departament de recursos humans i de l'agència provincial de tributs Suma sota el mandat del zaplanista i figura important de la macrocausa judicial Brugal,José Joaquín Ripoll. L'altre fixatge amb pedigrí en aquesta branca dels conservadors era Marcos Alós, gerent d'un centre de salut mental depenent de la Diputació d'Alacant en el segon mandat de Ripoll. Ambdós foren contractats com a tècnics d'alta direcció i amb unes retribucions que depassaven els 40.000 euros anuals.
Les designacions foren criticades per Compromís, qui va assenyalar Mazón «per haver emprat la crisi de la COVID-19 amb l'objectiu de convertir de manera secreta la Diputació d'Alacant en una autèntica agència de col·locació del zaplanisme». «El procés de selecció s'ha fet amb total secretisme», va denunciar llavors el portaveu valencianista a la corporació provincial, Gerard Fullana. Compromís va recordar que López Garrido havia estat part de l'univers mediàtic zaplanista, així com la vinculació a la mateixa branca política del cap de gabinet del líder popular: «Aquests nomenaments se sumen al de l'actual cap de gabinet Santiago Lumbreras, director d'informatius de Canal 9 en la mateixa època. Lumbreras va causar multitud de polèmiques entre les quals figura l'elaboració de llistes negres de periodistes i també apareix en l'entramat mediàtic del zaplanisme junt amb López Garrido».
Un fixatge «estrella» sota sospita
Les contractacions de persones amb trajectòria zaplanista s'han ampliat darrerament amb l'elecció de Miguel Ortiz, exalcalde d'Altea (Marina Baixa) i exsenador per la formació de la gavina, com a gerent de l'empresa pública Proaguas Costablanca SL per cinc anys i amb un sou de 65.000 euros anuals, en cas de sumar-hi els complements. El seu nomenament ha causat polèmica per haver-se imposat a candidats que han presentat un currículum amb més bagatge professional i per la seua proximitat a Mazón com a altre descendent polític de Zaplana. «L'experiència política o les responsabilitats que haja tingut per la seua pertinença al PP, no haurien de ser tingudes en compte ni valorades com a mèrits professionals, de fet, no constitueixen mèrits per a l'accés a les administracions públiques», ha criticat el portaveu del PSPV a la corporació provincial, el també alcalde d'Alcoi, Toni Francès.
«Amb Mazón, ha tornat a la Diputació d'Alacant la cara més fosca del PP, el zaplanisme de l'amiguisme i el tracte de favor, que es demostra de manera clara valent-se d'un procés selectiu amb convocatòria pública per a col·locar a un dels seus, vulnerant els principis constitucionals d'igualtat, mèrit i capacitat. Els populars pretenen nomenar a vuit mesos de les eleccions i, per a un període de 5 anys, a un expresident provincial del PP. Miguel Ortiz manca del perfil tècnic que caracteritza la gerència d'un organisme com aquest», ha ampliat, per anunciar que traslladaran una denúncia a l'Agència Antifrau. «En el moment de l'aprovació de les bases de la convocatòria, des del PSOE ens vam oposar, reclamant una millor adequació entre els requisits a complir i el lloc a exercir que es pretenia convocar», ha agregat.
L'ofensiva de les forces progressistes, però, és doble amb la denúncia que Compromís ha presentat als jutjats alacantins contra la decisió d'incorporar Ortiz com a gerent per damunt d'altres persones amb currículums més adients en termes de formació i carrera professional. L'escrit, al qual ha accedit aquest setmanari, detecta arbitrarietat en l'acord pres pel consell d'administració de Proaguas Costablanca que designa com a gerent a Ortiz i «causes de nul·litat per ser un acord lesiu per als interessos generals, anant en contra dels preceptes establerts en els estatuts de la mercantil».
«Les irregularitats percebudes comencen en l'inici del procés selectiu. De 16 aspirants, la comissió tècnica nomenada per la part política, decideix seleccionar solament 4 aspirants. Posteriorment, s'elaboren uns criteris per a seleccionar al millor candidat, on s'indica que entre altres es tindrà en compte els mèrits, haver cotitzat en els grups 01 i 02, l'acompliment de funcions directives en empreses públiques i tenir formació acadèmica superior, idiomes i màsters o doctorats relacionats amb les institucions públiques i les seues empreses», han exposat des de la coalició valencianista, qui considera: «Amb aquestes condicions, resulta difícil entendre la decisió del consell tècnic de valorar millor l'exalcalde d'Altea, qui compta amb una única llicenciatura en dret, l'única experiència laboral en el sector públic com a alcalde i les tasques merament honorífiques que va tenir com a membre de consorcis i patronats d'aigua locals, sense acreditació d'idiomes sobre altres perfils més formats i amb major recorregut professional».
Sense cap experiència formativa ni laboral vinculada al cicle de l'aigua, la denuncia interposada pels valencianistes narra com Ortiz s'imposa a «un enginyer tècnic industrial amb un màster en gestió sostenible i tecnologia de l'aigua amb tres anys d'experiència en l'empresa Aigües de València, que ni tan sols va ser seleccionat com un dels quatre aspirants finals», o com se situa per davant d'un «enginyer industrial doctorat en enginyeria civil de l'aigua, el terreny i els materials, amb un màster en enginyeria superior industrial i direcció d'empreses, experiència laboral com a director tècnic en la mercantil Aigua Acciona, director gerent d'Aigües de Cullera o cap de manteniment i conservació de la xarxa d'aigua i clavegueram a la ciutat d'Alacant».
«És sorprenent que els criteris de valoració de la comissió tècnica no estiguen justificats i motivats correctament, ja que no existeix cap document amb les motivacions i els criteris determinats; simplement hi ha valoracions subjectives. El mateix passa amb el procés d'entrevistes: no existeix cap documentació amb els arguments valoratius basats en criteris tècnics per a justificar i valorar aquestes entrevistes amb els aspirants», subratllen des de la cooperativa política. «Tot això sumat al fet que es va arribar a la reunió per a adoptar la designació sense cap mena de documentació prèvia», remarca, per advertir que «els consellers podrien incórrer en una falta de lleialtat a la mercantil, faltant així a un dels seus articles que és vetllar per l'interès de l'empresa com un deure màxim».
A la denúncia registrada als jutjats alacantins, Compromís censura la «vulneració del dret a la informació» que van experimentar els membres del consell d'administració de l'empresa pública de la Diputació d'Alacant. «Cap membre del consell d'administració va tenir accés a l'expedient de contractació abans de la reunió on es va nomenar al gerent. Durant aquest acte, l'oposició va demanar la informació corresponent abans de passar a la votació. Aquesta demanda, però, va ser denegada per la presidència al·legant motius de protecció de dades. Això va produir una votació sense cap informació prèvia, amb la qual cosa els presents van votar el futur gestor sense tenir cap mena de valoració i coneixement de les qualitats del candidat», relaten els valencianistes.
La votació en aquestes circumstàncies, segons retrauen des de la cooperativa política, incompliria la Llei de Societats de Capitals. «Malgrat demanar accés a l'informe els dies posteriors a la resolució de designació, no se li va concedir la informació fins a gairebé un mes després, fent que els marges legals de recurs contra el nomenament quedaren limitats», completen, per sumar el tercer eix de la seua denúncia: una vulneració del principi d'igualtat, mèrit i capacitat. No debades, qualifiquen el procediment d'elecció d'aquesta vella figura zaplanista com a «opac», així com detecten una violació dels articles relacionats de l'Estatut Bàsic del Treballador Públic i de la Constitució Espanyola.
«La justícia haurà de decidir si les nostres percepcions són correctes o no, però el que no es pot negar és que aquest procés ha estat mancat de tota transparència i ètica política. El zaplanisme i aquella no tan vella política no pot estar millor representada en aquest procés i en les formes de Mazón», ha valorat Fullana, qui ha assegurat la seua persistència als tribunals per «revocar una designació que no beneficia en res a les persones d'aquesta província». «No permetrem que Mazón empre la Diputació d'Alacant com a una agència de col·locació del zaplanisme», ha tancat.
El president de la corporació provincial, de fet, va situar fa poc una altra afí a aquesta família política del PPCV: Guillermina Jover, periodista que va treballar a les ordres de Ripoll i va exercir de delegada de l'antiga radiotelevisió pública a les comarques alacantines. Jover ha aconseguit un lloc com a coordinadora d'atenció al públic del Museu Arqueològic després que el seu intent d'ocupar la direcció de la comunicació del Patronat de Turisme es frustrara per les crítiques de la coalició valencianista. La dimensió de l'ombra de Zaplana a la Diputació d'Alacant, una institució dirigida per un dels seus fills polítics, el qual aspira a ser com el pare en les eleccions valencianes de l'any 2023