Quan la nit del 27 de maig de 2019 Amparo Marco va pujar a l'escenari des del qual dirigir-se al públic, la va acompanyar un càntic unànime: "ista, ista, ista, Castelló socialista!". L'eufòria s'havia desfermat en la seu del PSPV-PSOE després que les urnes confirmaren que el PSPV-PSOE es convertia, després de 32 anys, en el partit més votat a la capital de la Plana. Aquella nit, els socialistes van aconseguir 10 dels 27 regidors que estaven en joc, uns resultats que apuntalaven el seu poder dins el bloc d'esquerres. Mentre els del puny i de la rosa sumaven tres regidors, Compromís en perdia un i Unides Podem passava de quatre a dos.
Aquest 28 de maig el bloc de l'esquerra aspira a revalidar la majoria que va donar peu a la signatura de l'anomenat Acord de Fadrell, en què sí que va participar Unides Podem (abans Castelló en Moviment) -en contra del que havia passat quatre anys abans-. Davant seu tindrà un bloc de la dreta on la principal incògnita és què passarà amb els votants de Ciutadans.
Fa només una setmana un dels regidors de Ciutadans va abandonar la formació per fer el salt al PP.
Els taronges s'havien consolidat com la tercera força més votada tant en els comicis de 2015 com en els de 2019, quan van obtenir quatre regidors. La formació, però, no ha parat de dessagnar-se en l'última legislatura. La darrera deserció va tindre lloc fa només una setmana, quan el regidor Esteban Ventura, va presentar la baixa del partit i va renunciar a la seua plaça de regidor. Només uns dies després, Ventura va anunciar que se sumava a l'equip de campanya del Partit Popular.
La de Ventura no ha estat l'únic abandó que ha patit Ciutadans aquesta legislatura. Abans que ell, l'any 2021, la regidora Paula Archelós es va passar al grup de no adscrits, mentre que Alejandro Marín Buck, qui n'havia estat l'alcaldable, va renunciar a la seua acta per tornar a la seua feina en l'àmbit sanitari.
Així doncs, la gran incògnita és saber com repercutirà la desintegració de Ciutadans en el bloc de la dreta. No hi ha dubte que Partit Popular i Vox en seran els beneficiats, però resta per saber en quina proporció. El partit d'ultradreta va aconseguir una acta de regidor en els darrers comicis de 2019 i aspira a millorar els seus resultats amb la incorporació, en el número u de la llista, d'Antonio Ortolá, un perfil del gust de la direcció nacional del partit. L'aspiració de Vox és convertir-se en la tercera força política al consistori.
El 2019 el PP va obtenir els seus pitjors resultats de 1983. Tanmateix, repeteix candidata: Begoña Carrasco.
Per la seua part, el Partit Popular aspira a recuperar el terreny perdut, després dels magres resultats dels darrers comicis locals. Els de la gavina van obtenir el 2019 17.608 vots, els seus pitjors resultats des de 1983. Les darreres enquestes els auguren passar de set a deu regidors, una millora que, en tot cas, no seria suficient per recuperar el consistori o edificar una majoria de l'espectre de la dreta.
La incògnita d'Unides Podem
En la banda de l'esquerra, tot indica que el PSPV-PSOE estaria en condicions de mantenir i millorar els resultats de 2019. El poder d'Amparo Marco és incontestable a Castelló, com va quedar demostrat fa uns mesos quan Ferraz va esmenar el secretari general de la formació a la localitat, després que aquest volguera imposar una llista que no tenia el vistiplau de l'actual alcaldessa.
La principal incògnita, en canvi, és si Unides Podem entrarà en el consistori. Els morats han viscut aquests darrers anys un procés de deteriorament intern i han apostat per Marisol Barceló per encapçalar la seua candidatura, després que ja fa mesos l'actual portaveu, Fernando Navarro, anunciara que no tornaria a presentar-se, en part per discrepàncies amb l'estratègia de la direcció del partit a escala autonòmica. En contra de Barceló juga el baix nivell de coneixement per part de l'opinió pública. Una participació alta el 28M posaria en risc les possibilitats dels morats.
A favor de Compromís juga la coincidència entre les eleccions locals i les autonòmiques.
Compromís, per la seua banda, tempteja els votants d'Unides Podem. De fet, tres fundadors del partit lila a la ciutat de Castelló -entre els quals, César Jiménez, qui va ser secretari general d'habitatge i funció social en el segon Botànic- s'han passat a les files dels valencianistes.
La formació que encapçala Ignasi García aspira a recuperar el regidor que va perdre en les eleccions de 2019, quan va passar de quatre a tres regidors. A favor seu juga la coincidència entre les eleccions autonòmiques i les locals, ja que tradicionalment això arrossega vot a favor seu. En les eleccions locals de maig de 2019, Compromís va obtenir 10.345 vots. Un mes abans, en les autonòmiques -que Ximo Puig va decidir fer coincidir amb les estatals-, van aconseguir 16.230 vots.
--------------------------------------------------------------------
LA BATALLA INCERTA DE LA DIPUTACIÓ DE CASTELLÓ
El pròxim 28 de maig, a més del poder municipal, els electors també determinaran qui presideix les diputacions. En el cas de la circumscripció de Castelló, la ciutadania haurà de determinar si els socialistes continuen al capdavant de l'organisme provincial o bé li tornen la vara de manament als conservadors.
Ara fa quatre anys, el fet que l'esquerra recuperara la Diputació de Castelló es va convertir en una de les notícies de la nit electoral. El Partit Popular hi va governar de forma ininterrompuda des de 1995 fins a 2019 i va convertir aquest organisme, durant el temps en què Carlos Fabra la va presidir, en una màquina per teixir clientelismes. Per als i les socialistes, la caiguda de la Diputació tenia un pes simbòlic especial.
Amb tot, però, els del puny i la rosa no ho tindran fàcil per retenir l'organisme amb seu a la plaça de les Aules. El particular sistema d'elecció d'aquesta institució (cada partit judicial envia un nombre de diputats, en funció de la seua població i de quin és el partit més votat), a més, incorpora molts elements d'incertesa.
Els partits judicials de Nules, Vinaròs i Llucena van ser determinants en 2019 per inclinar la balança en favor dels socialistes.
El 2019, el PSOE va obtenir 12 diputats, per 11 que va obtenir el PP. Compromís va fer-se amb dos, a l'igual que Ciutadans. La diferència entre el bloc de dretes i el bloc d'esquerres fou només d'un diputat.
La victòria d'aleshores es va fonamentar en el fet que els socialistes aconseguiren voltejar els resultats als partits judicials de Nules i Vinaròs (cinc i tres diputats, respectivament), on habitualment la dreta havia obtingut uns millors resultats. També caigué del costat socialista, de forma inesperada, l'únic diputat que s'envia des del partit judicial de Llucena, gràcies als bons resultats obtinguts en els municipis de l'Alcora i Atzeneta del Maestrat.
Així doncs, les coses estaran molt renyides en aquest àmbit. Per al Partit Popular, recuperar la Diputació significaria una injecció d'optimisme per als pròxims quatre anys i un punt d'inflexió de cara a tornar a tenyir de blau el mapa electoral de les comarques nord del País Valencià.