1) Més s’ha fet amb el control de Compromís?
L’antic Bloc, actual Més Compromís, ha aconseguit situar els seus candidats en molts llocs d’eixida. Si Compromís repetira els 17 diputats de 2019 —9 escons per la circumscripció de València, 4 per la d’Alacant i 4 per la de Castelló— Més en tindria 11, quan abans en tenia 9. Iniciativa es quedaria com aleshores, amb 4, Verds-Equo en perdria un i es quedaria amb un només, i els adherits desapareixen del mapa. Hi entra, això sí, un independent en el número 4 per Alacant.
Amb un resultat dolent, de 6 diputats per València, 3 per Alacant i 3 per Castelló, Més fins i tot incrementaria la seua hegemonia, amb 8 dels 12 diputats. Això no obstant, hi ha veus crítiques al si de Més pel posicionament obertament favorable a Aitana Mas en la pugna oberta a Alacant pel número 1 d’aquella candidatura. El malestar existent es podrà copsar en el consell nacional d’aquest dissabte. Joan Baldoví, el president de les Corts, Enric Morera, la secretària general del Més, Àgueda Micó, i la síndica parlamentària, Papi Robles, van posicionar-se en favor de la vicepresidenta, adscrita a Iniciativa, en detriment de Gerard Fullana, militant de Més Compromís.
El reglament de les primàries no especifica que tres persones d’un mateix partit no puguen encapçalar les tres llistes, ni tampoc que hi haja d’haver almenys una dona en aquests llocs de privilegi. Malgrat tots aquests posicionaments, la victòria de Mas sobre Fullana va anar d’un pèl. Més Compromís ha seguit la línia marcada en el seu congrés de 2021, quan ja van seure les bases del que havia de ser el seu paper del Compromís del futur, amb Mónica Oltra o sense. Des de la direcció d'Iniciativa, però, reivindiquen que s'ha aconseguit situar a Rafa Mas com alcaldable en Alacant, s'ha avançat amb la candidatura a la batllia de Sant Vicent del Raspeig, s'ha conservat l'encapçalament de la llista municipal de Santa Pola —totes propers al comandament ecosocialista—, així com s'han escalat posicions en urbs com ara Alzira.
2) Quin pes real tenen els adherits de Compromís?
Si fa no fa, el mateix que un ciutadà australià que cria cangurs en una granja de Brisbane. A diferència de 2015 i 2019, quan perfils com els de Graciela Ferrer o Josep Nadal van fer-se un lloc a les llistes sense militar a cap de les tres formacions, sinó únicament a Compromís, ara aquest espai ha quedat laminat.
Hi ha tres llocs reservats a independents —el quart per Alacant, l’ecologista Juan Bordera, és l’únic amb opcions d’aconseguir l’acta— però cap ni un per al col·lectiu dels adherits, que han quedat dissolts en el magma de la coalició. No debades, tant Ferrer com Nadal van decidir afiliar-se a Més Compromís.
Ell ha preferit abandonar la política institucional, però ella, que aspirava a una tercera legislatura a les Corts i és una treballadora incansable, estimada i valorada, ha quedat ben lluny dels llocs d’eixida. Les dinàmiques partidistes acaben premiant els candidats amb més consells nacionals a les seues esquenes i aquells que són capaços de mobilitzar més gent a les seues comarques de procedència. Dos requisits que Ferrer no complia com a militant novella de Més Compromís.
Per trobar la primera persona adherida cal anar fins el lloc desè de la candidatura per València, on figurarà l’alcaldessa de Potries (Safor), Assumpta Domínguez. Una persona identificada amb Més Compromís, que a Més Compromís pràcticament consideren seua, però que no hi milita directament.
3) Com queden els lideratges d’Iniciativa?
Iniciativa ha salvat el número 1 de Mas i ha vist com la militància de Més Compromís de la demarcació de València es posava clarament del costat de Carles Esteve en detriment de la consellera Isaura Navarro. Però, sobretot, ha assistit a l’enfonsament del mollisme, un sector que representa al voltant del 25% de la formació. Ni Paula Tuzón ni Paco García a València, ni Marina González a Alacant, no apareixen als llocs d’eixida. Amb prou feines han retingut la candidatura a l’alcaldia d’Elx, el seu feu del Baix Vinalopó.
Aquestes primàries, amb tot, marquen un abans i un després al si de la segona formació més important de Compromís. Els principals referents del sector arrenglerat rere l’històric Pasqual Mollà —a més dels ja esmentats, caldria afegir-hi Emili Mira— queden descol·locats. En aquest sentit, es pot concloure que la jugada de Mas —forçant el relleu de Mireia Mollà com a consellera— ha tingut èxit.
Ara bé, l’altre 75% del partit no és homogeni, ni de bon tros. Només s’articula al voltant de l’antimollisme. Amb vista al futur cal seguir de ben a prop el creixement del farmacèutic Carles Esteve, gran expert en temes de sanitat i ben relacionat amb la branca de Més de la ciutat de València, i d’Enric Juan, director general de Transició Ecològica que ja va ser-ho d’Inclusió Social, qui atresora un currículum imponent.
Pel que fa als dos coportaveus de la formació, Aitana Mas i Alberto Ibáñez, la primera podria centrar-se exclusivament en la tasca de consellera si continua en el Govern valencià. A més, hi ha alts càrrecs ecosocialistes que defensen, i no descarten, la possibilitat d'un canvi de les cares al capdavant del partit, atesa, segons una veu influent de la coalició valencianista, «la necessitat d’un discurs més potent a fi de marcar territori davant l’avanç incessant de Més Compromís». En aquest sentit, Esteve i Juan emergeixen en les travesses.
Algunes veus d’Iniciativa dubten de la versemblança de l’envit llançat per Aitana Mas poc abans de la votació de les primàries. Sostenen que ella, que ja fou candidata al Congrés quan encara era universitària, disposa de molt de recorregut polític i que una espantada —a quatre mesos d’unes eleccions tan decisives com les del 28 de maig— haguera coartat per complet la seua capacitat de projecció.
En zona de ningú queda Sergi Campillo, mà dreta de Joan Ribó a l’Ajuntament de València. Tradicionalment lligat al mollisme, hi ha anat marcant distàncies, tot i que altres veus ho relativitzen. Treballador infatigable, molt ben vist a casa i a fora, somiava esdevenir successor de l’alcalde, però Més Compromís ja hi ha situat Papi Robles —a més del rehabilitat Pere Fuset, absolt del procés judicial en què es va veure immers per un accident als concerts de Vivers— en la cursa en qüestió. Amb el poder omnímode d’ella i de Joves PV al cap i casal, les opcions que Iniciativa promocione Campillo són escasses. Tot plegat sense Oltra en escena. La seua absència a les reunions de pes de la formació genera una sensació de buidor immensa.
4) Com queda Enric Morera?
Enric Morera, màxima segona autoritat valenciana com a president de les Corts, ha quedat fora dels llocs d'eixida a les llistes autonòmiques de Compromís per a la demarcació de València. Si l'any 2019 va ocupar la quarta posició en obtenir el millor resultat de la llista per València, llevat de la candidata a la Generalitat Valenciana i del cap de llista, amb poc més de 4.000 sufragis, en les primàries del 2023 n'ha aconseguit la meitat.
«Va confiar-se. Pensava que podria repetir l'èxit de 2019, quan sense efectuar pactes amb cap sensibilitat, va acabar doblant en vots a la segona més votada de la llista per València, que aleshores fou Papi Robles. Les primàries, però, es guanyen pactant», resumeix un alt càrrec de Més. Va haver-hi converses a estiu entre l'entorn de Morera i el sector que representa dintre de la coalició els joves i el col·lectiu de València. Va parlar-se d'un suport d'aquests darrers si l'actual president de les Corts Valencianes desistia de competir a la llista municipal del cap i casal valencià, però no van haver-hi més trobades.
També van haver-hi contactes entre l'home fort de Morera, Lluismi Campos, per bastir una aliança amb Paco Garcia, d'Iniciativa i vinculat al nucli de Mollà, així com estava convocant a dues reunions amb la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, a les quals no va acudir-hi. Amigó hi ha fonts que la situen en una nebulosa dintre de l'oficialisme de Més i altres que continuen situant-la propera a Micó.
Altres veus de Compromís, integrants dels sectors més tradicionals de l'antic Bloc, atribueixen la seua derrota «a la desmobilització dels regidors de base, qui van ser importants en el seu resultat del 2019». «Morera va quedar fora dels pactes de l'aparell de Més-Compromís. I, en conseqüència, va ser l'oportunitat pel sector dels joves i de València per carregar-se'l. Fins i tot, es va intentar des d'Iniciativa del Poble Valencià donar-li suport, però no es va aconseguir salvar-lo», contraposa un pes pesant dintre la força valencianista.
Després d'aquesta ensopegada a les primàries, la majoria de les veus consultades observen que el dirigent valencianista podria optar al càrrec de conseller en cas de reedició botànica. «Seria una possible via per frenar la precària majoria dels guanyadors del Congrés de Més. S'ha de recordar que sense el suport del sector de Morera i dels vells dirigents, Àgueda Micó ho hauria tingut més difícil per revalidar. Als congressos, no voten els inscrits i sí la militància», avisa un observador privilegiat del valencianisme.
5) Va haver-hi pacte entre la nissaga Mollà i Fullana?
Gerard Fullana, portaveu de Compromís a la Diputació d'Alacant i l'home de l'exconseller Vicent Marzà a les comarques valencianes del sud, va quedar-se a només 87 sufragis d'arrabassar la condició de cap de llista d'Alacant a la vicepresidenta Aitana Mas, màxima figura política d'Iniciativa del Poble Valencià, el partit on milita l'exdirigent Mónica Oltra.
La guerra oberta entre la direcció d'Iniciativa, comandada per Mas del bracet de l'exsecretari autonòmic Alberto Ibañez, i la nissaga Mollà, pota fundadora del partit ecosocialista, ha provocat que l'entorn de l'exconsellera Mireia Mollà s'haja mobilitzat a favor de Fullana, de Més. «Va haver-hi un pacte entre el clan Mollà i Fullana, qui estava empentat per Marzà en la seua operació de dominar Més. Fins i tot, va haver-hi maniobres de l'entorn d'Alejandro Soler, secretari provincial del PSOE crític amb l'oficialisme de Puig», afirma un alt dirigent de Compromís. «Hi havia un pacte entre la candidata dels Mollà, Marina González, i Fullana», insisteixen les mateixes fonts.
Altres veus, però, desmenteixen l'aliança entre el cercle de Mollà i Fullana. Encara més, hi ha màxims referents de la força valencianista que sostenen: «Marzà va intentar frenar les ambicions de Fullana, però no ho va aconseguir». Cada sensibilitat, siguen els joves i l'emergent Més a Elx (Baix Vinalopó) o siga el sector clàssic de l'antic Bloc, s'atribueixen la capacitat per salvar a Mas d'una derrota contra Fullana. També hi ha veus amb autoritat que apunten als moviments de l'oficialisme socialista perquè l'actual vicepresidenta del Consell resistira.
6) En quina posició interna queden Marzà i Fullana?
La connexió nord-sud de Vicent Marzà i Gerard Fullana ha funcionat molt bé. La victòria de Mas a Alacant ha sigut per un marge exigu. L’amenaça de la vicepresidenta de renunciar als seus càrrecs si perdia les primàries —verbalitzada en una roda de premsa i comunicada a la resta de membres del Consell— ha estat a punt de no evitar la seua derrota.
Fullana acumula dos mandats com a diputat provincial d’Alacant i ha demostrat una penetració ressenyable en el territori. Internament ha arribat a ser titllat de «masclista» per no fer un pas enrere i manifestar la seua intenció de liderar la candidatura, uns retrets que s’han estès a d’altres companys de partit —com la vilarealenca Mònica Àlvaro, que tampoc no entenia els posicionaments dels dirigents de Més Compromís en favor de Mas— però el ben cert és que Fullana té una legió de seguidors. Ha aconseguit prop de 1.500 vots més que el conseller Rafa Climent en les primàries de 2019. De la seua banda, Marzà liderarà, per tercera vegada, la llista de Compromís per la circumscripció de Castelló. Ha estat capaç d’acordar els cinc noms principals, sota la denominació l’equip del nord.
7) Quina és la força de la coalició interna JovesPV i el col·lectiu València?
La majoria que va encimbellar Àgueda Micó al capdavant de Més al passat congrés està conformada per diferents sensibilitats. Hi ha el sector de l'antic bloc clàssic, representat per Morera; està l'exconseller Vicent Marzà, qui interactua amb el nucli dur de Micó; i com a tercera branca, hi ha la unió fàctica entre els joves de Compromís i el col·lectiu de Més a València.
La força d'aquesta coalició interna s'ha evidenciat en la capacitat per col·locar tots els seus referents a la llista municipal del cap i casal del País Valencià i, especialment, per situar com al més votat de la llista de la demarcació de València a Francesc Roig, assessor a l'Ajuntament de València i antic màxim dirigent del col·lectiu Joves País Valencià. «Gràcies al seu domini de les particularitats de les primàries, s'han erigit en un dels sectors més influents de Més i, per extensió, de Compromís», afirma una persona amb responsabilitats orgàniques a la coalició d'estricta obediència valenciana.
Encara que diverses persones amb coneixements de la sala de màquines del valencianisme observen en el futur congrés de Més un enfrontament entre Marzà i aquesta sensibilitat, així com a «una important pèrdua d'influència de Micó al capdavant de Més», ara per ara l'aliança cuirassada entre el col·lectiu de València i les noves capes de Compromís no han trencat, ni pretenen fer-ho, amb cap sensibilitat de la coalició valencianista. Sí que hi ha diferències de plantejament amb el cercle estret de Micó, al qual s'han imposat en la batalla pel més votat de València, ja que el sector més aparell havia jugat a favor de Nathalie Torres.
«La força dels històrics no s'ha mostrat i s'ha exhibit un múscul per part del sector jove que reequilibra Compromís i Més», analitza un pes pesant valencianista. Més, no debades, ha quedat amb la majoria victoriosa del Congrés conformada per més sensibilitats marcades, així com per un sector crític atomitzat, on està per separat Bloc i País, el sector de la saforenca Jacinta Rubio, l'Alcoià-Comtat, i les cendres de la candidatura alternativa d'Àlex Ruiz. Hi ha sectors del Bloc clàssic que queden, de moment, en terreny de no-ningú.
8) Castelló, estat lliure associat?
Mentre a les demarcacions de València i, especialment, d'Alacant la batalla a les primàries era cruenta, Castelló era una bassa d'oli. Marzà, màxim factòtum de Compromís a les comarques del nord, havia aconseguit pactar els llocs d'eixida de la llista septentrional. En aquest cas, la primera posició era per a Marzà; la segona per a Mònica Àlvaro, crítica amb la direcció actual de Més; la tercera per a Verònica Ruiz, regidora a Castelló de la Plana i d'Iniciativa; i la quarta per a Vicent Granel, tinent alcalde de Borriana (Plana Baixa).
Va haver-hi alternatives de llista damunt la taula, amb el secretari autonòmic d'Ocupació, Enric Nomdedéu, com a cap de cartell per la circumscripció, però van ser rebutjades perquè Marzà volia encapçalar la llista de les comarques valencianes del nord. L'intercanvi de les posicions pactades entre Álvaro i Ruiz, la qual, finalment, concorrerà com a segona, ha provocat que fonts valencianistes apunten a «una traïció» de Marzà a l'exsíndica adjunta de Compromís, l'empipament de col·lectius locals i de malestar a Bloc i País, mentre que altres dirigents valencianistes ho neguen totalment.
«Les comarques de Castelló sempre s'han comportat de manera diferent a la resta del País Valencià. Tenen una idiosincràsia particular i, en efecte, són un estat lliure associat dintre de Compromís. Si les comarques del sud sempre han reclamat més atenció de València, la demarcació de Castelló sempre ha exigit llibertat per a fer», cartografia una veu autoritzada de Compromís. Marzà s'erigeix en el seu principal referent.
9) Qui serà què?
Com si es tractara de l’extint servei militar, les primàries deixen en expectativa de destinació algunes cares visibles de Compromís: Joan Baldoví, Enric Morera, Vicent Marzà, Maria Josep Amigó o Gerard Fullana, per part de Més Compromís, o Aitana Mas, Carles Esteve i Isaura Navarro, en el cas d’Iniciativa.
Poques veus qüestionen que Baldoví ostentarà la màxima responsabilitat que li pertoque a Compromís al si del Consell, previsiblement la vicepresidència. La idea d’un Baldoví allunyat de la gestió, exercint exclusivament de síndic parlamentari, és descartada per la majoria de les fonts consultades. A la presidència de les Corts, en cas que continue en mans de Compromís, hi podria anar a parar Amigó, qui ha obtingut un resultat sensacional gràcies als seus vuit anys com a vicepresidenta de la Diputació de València, en què ha travat relació amb molta gent de molts col·lectius. Com a consellera, ho tindria més complicat per les reticiècies d'altres sensibilitats de Més.
Tot el contrari que Morera, que disposava d’una plataforma institucional magnífica per afermar el seu poder intern i se n’ha confiat en excés. Amb ben poques opcions de renovar l’acta de diputat si no corre la llista en passar els comicis, només li resta la plaça de senador territorial —ara mateix en possessió de Carles Mulet, d’Iniciativa, al qual no renunciarà— o alguna institució de la Generalitat Valenciana com ara el Consell Econòmic i Social (CES). L’altra possibilitat és que Puig, en honor als serveis prestats, el destine a algun alt comissionat de nou encuny.
Les tres o quatre carteres que podrien recaure en Compromís tenen diversos aspirants. La decisió de no optar a les primàries dels titulars d’Economia i Educació, Rafa Climent i Raquel Tamarit, els deixa en una posició feble. Ell ja fa vuit anys que és conseller, mentre que ella ja va arribar de rebot a la secretaria autonòmica de Cultura —a causa del pacte PSOE-PP que va descavalcar-la de l’alcaldia de Sueca (Ribera Baixa)— i més tard a la cartera de consellera, gràcies a la renúncia de Marzà.
Precisament, el possible retorn de Marzà al Consell és una opció a tenir en compte. Però no a Educació, sinó a alguna altra cartera que li permeta modelar la imatge de polític totterreny. Malgrat el seu origen castellonenc, tampoc no és descartable una possible candidatura al Congrés per la demarcació de València, encara que hi ha diversos sectors que s'oposen taxativament a l'opció que es presentara per aquesta circumscripció. És un actiu innegable, el polític de Més que més ha crescut políticament des de 2015.
En una situació clarament més feble queda el secretari autonòmic d’Hisenda, Francesc Gamero, a qui van tractar de fer veure que presentar-se a les primàries no era una bona idea, però que va tirar endavant establint sinergies fracassades amb Morera i Isaura Navarro. Això ha fet que siga superat àmpliament pels joves Francesc Roig i Ferran Barberà, però també pel diputat agullentí i membre del sector estret de Micó, Jesús Pla, de qui tothom destaca la lucidesa a l’hora de tractar els temes parlamentaris.
I Fullana? És inqüestionable que no serà diputat ras. Podria erigir-se en síndic parlamentari o fins i tot aspirar a una Conselleria, tot i que això podria generar un conflicte a Iniciativa i amb sectors influents de Més d'ençà de la seua batalla contra Mas. El tàndem que ha conformat amb Marzà —i la sintonia que tots dos mantenen amb Amigó— esdevé un contrapoder a la secretària general i al nucli dels joves i València ciutat, coliderat per Amadeu Mezquida i Papi Robles.
Algunes veus fins i tot esbossen la possibilitat que Àgueda Micó abandone la seua responsabilitat orgànica al front de Més Compromís i entre al Consell. N’hi ha que pensen que, en aquest àmbit, podria explotar millor les seues aptituds polítiques que no en l’àmbit intern, on, a parer de diferents dirigents de Més, «continua evidenciant algunes mancances». Pel que fa a Iniciativa, es valora i molt la tasca d’Isaura Navarro, però si els hi correspon més d’una cartera —i la primera és per Mas— cal tornar a considerar l’opció Esteve. Sobretot si aquesta cartera és la de Sanitat.
10) Cal repensar les primàries de Compromís?
«Sí, són una trituradora de persones». «Sí, perquè ens impedeixen tenir candidats que puguen vendre la gestió del Botànic enfront d'altres que han guanyat per la capacitat de poder inscriure a més persones». «Sí, perquè estan apartant gent amb talent i molt vàlida, i perquè s'estan trencant els equilibris que asseguraven l'èxit de Compromís com a projecte polític i electoral».
Així responen tres màximes figures de Compromís sobre els efectes de l'actual confecció de les primàries. La principal crítica de moltes veus destacades de la coalició valencianista, així com, especialment, de militants de base, és la perversió d'un sistema que atorga el mateix valor al vot a una persona que s'inscriu en comparació a un afiliat que abona les seues quotes religiosament. «Al remat, guanyen els candidats amb més capacitat per inscriure gent, sent els inscrits, de vegades, gent d'altres partits», sostenen diversos dirigents consultats per aquest setmanari.
«S'hauria de tancar a la militància i de restringir-se per als caps de llista de cada demarcació», opina una veu influent de Compromís amb sexennis a la seua esquena de militància valencianista. «Les primàries, a més, no ens reforcen com a projecte. Mediàticament, es trasllada una sensació de soroll i a la interna produeix una polarització i un clima de guerra de guerrilles entre companys. Eren un bon instrument per mobilitzar quan estaves a l'oposició, però no són una eina adequada quan ocupes responsabilitats institucionals», complementa una persona involucrada a les de València. «S'ha pervertit el seu sentit inicial», tanca un rostre conegut de la coalició valencianista.