L'expectació mediàtica era màxima. És cert que l'exvicepresidenta de la Generalitat Valenciana i durant anys líder indiscutible de Compromís, Mónica Oltra, havia reaparegut aquesta setmana a l'escena pública en una xerrada al Ca Revolta, però l'acte d'aquest dijous tenia tots els ingredients per acaparar el focus. L'exdirigent de la coalició d'estricta obediència valenciana exercia de presentadora del llibre Tercera edició: sexe, llibres i lawfare (Onada Edicions, 2022), el qual incitava a efectuar reflexions sobre la causa judicial que va forçar l'adeu de la primera línia política del rostre electoral dels valencianistes. Tanta expectativa havia aixecat la conferència que quasi tota la cúpula de Compromís havia confirmat la seua assistència a la presentació a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, com ara la coordinadora nacional de Més-Compromís, Àgueda Micó; la consellera d'Agricultura i Transició Ecològica, Isaura Navarro; o el senador Carles Mulet. També acudiria, finalment, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera.
La posada en escena del llibre escrit per Enric Nomdedéu, secretari autonòmic d'Ocupació i veu influent a Compromís, es convertiria en una divertida xerrada amb Oltra, plena d'ironies, amb referències a qüestions literàries, a com la vida política esmicola la privada, a un intercanvi de parers desimbolt, però allunyat pràcticament de contingut estrictament polític. «La política és fer el bé. I, per tant, no haurien de fer política aquells que són males persones. Però en fan, i per sota de les ideologies estan en política per destruir a les persones. Sabeu que poden anar per vosaltres, que es passa malament en aquesta situació, perquè hi ha un desgast polític i de reputació, però, especialment, és dolorós emocionalment i familiarment. Encara no ha passat, però tard o d'hora veiem que acceleraran per carregar-se algú. I quan això passe, estaran atacant una part de la població i, per tant, de la democràcia», ha estat la reflexió amb més aproximació al hype creat, realitzada per Nomdedéu, qui va estar involucrat en un procés judicial del qual va sortir absolt.
«Ordenar una cosa que és un caos no té sentit, encara que sota l'aparent caos hi haja moltes dosis d'ordre. Enric, en aquest llibre, és caòtic. I, per tant, jo seguiré el mateix guió en aquesta presentació», ha iniciat Oltra, qui ha jugat amb les expectatives creades arran de la seua situació judicial i de les crítiques de la seua força cap a la instrucció. «Hi ha una paraula del títol que feia impossible dir no a la presentació d'aquest llibre», ha expressat perquè tot el món imaginara al seu cap el mot «lawfare», per afirmar: «És sexe, efectivament». «No ha millorat la cosa. Jo pensava que en eixir del govern...», ha indicat, despertant les rialles del públic. «El títol podria dir moltes coses més. De fet, arranca molt bé amb el tema del sexe, però he trobat a faltar més escenes estil Cinquanta ombres de Grey. La música també podria eixir al títol. Com ara també la droga. Rock and roll no perquè diria que l'estil predilecte és el pop. Igual, seria més encertat dir-ne feixisme pop, que ix Toni Cantó fent de les seues. Bé, no se sap si és ell», ha meditat sobre el títol de l'obra.
Com a llibre que «és un tres en un», per la concatenació d'històries paral·leles, ha estat definit per Oltra com una «bomba de dispersió», on es mesclen escenes d'adulteri, acotacions de l'autor per assenyalar que, tal vegada, no és adequat incorporar un rosari en aquests fragments i, per damunt de qualsevol cosa, referències literàries. «La literatura ix per tots els racons. T'atropella Juan Manuel Serrat. T'atropella, de sobte, Vicent Andrés Estelles, i acabes redolant per terra», ha ressaltat l'exvicepresidenta del Govern valencià del Botànic, qui ha desvelat: «Un dels personatges, Marga, és un alter ego d'Enric».
Trama policial participada per un conseller, història d'un amor lèsbic que convida a reflexionar sobre la parella, els clàssics de la literatura com La Divina Comèdia, crítiques a la psicoanàlisi de Sigmund Freud o les aparicions d'autors reconeguts com ara Enric Valor, José Saramago o Miguel d'Unamuno converteixen l'obra en un barrejat singular. O en paraules d'Oltra: «En un llibre catàrtic, on Enric es despulla, on traça paral·lelismes entre les relacions humanes i la política». «No hi ha cap toll que no xafa, com ara amb les terf. Ara bé, va tan ràpid que ni es banya, ni queda esquitxat per la gran quantitat de tolls que xafa i per la rapidesa de passar d'un a l'altre», ha radiografiat l'exdirigent governamental dels valencianistes, per recordar les referències a la corrupció, a personatges que des de la sala de màquines articulen la infàmia. I tancar: «Descobreix que el nucli irradiador d'Iñigo Errejón és el clítoris».
«Era el llibre que jo necessitava escriure i ningú necessitava llegir», ha agafat la paraula Nomdedéu, qui s'ha referit a l'escriptura i la publicació d'aquesta obra com a una mena de teràpia requerida per alliberar-se de tot allò que tenia a dintre. «Joan Fuster va dir: 'Ells m'odien i això no té importància. Però m'obliguen a odiar i això sí que en té'. Jo no els odie, perquè l'amor i l'odi són siamesos, exigeixen d'unes obligacions i un temps el qual només preferisc emprar en estimar. Ara bé, tampoc els perdone, perquè no forme part de la tradició jueu-cristiana», ha confessat, en referència a tots aquells que va provocar el seu pas pels tribunals a Castelló de la Plana. «Aprofite el llibre per a plantejar-me preguntes, les quals les faig a través del personatge de Marga. També per executar la meua venjança contra els meus enemics», ha assegurat.
Autodefinit com a «un fals enciclopedista, ja que m'interessa tot i no arribe a res», s'ha despullat emocionalment: «Hi ha fragments del llibre en els quals m'he divertit escrivint, però d'altres que han estat dolorosos. Escriure'l, però, ha estat terapèutic». «És un llibre de gènere fluid perquè hi ha novel·la negra, o, fins i tot, diria que més aviat grisa... Hi ha dietari, novel·la romàntica. El llibre ha estat escrit en sis setmanes. En les tres de vacances de l'estiu del 2019, i posteriorment en altres tres d'agost del 2021», ha promocionat, per reconèixer que el seu principal obstacle ha estat posar el punt final: «Em feia molta por. Patia per aquest moment, ja que a partir d'aleshores, el llibre ja no era meu». Identificat com a un «malalt de la literatura», ha insistit en el vessat terapèutic de confeccionar aquesta obra. Tota una demostració de com «una malaltia» en cura d'altres serioses, d'aquelles allotjades a dintre de l'ànima.