La candidatura alternativa a dirigir el Bloc, batejada amb el nom de Coratge i encapçalada pel batlle de Bellreguard (Safor), Àlex Ruiz, ha centrat el seu discurs a defensar l’essència nacionalista de la formació davant el plantejament que preconitza la llista oficialista d’Àgueda Micó, amb un discurs més plantejat en termes socials. Aquest projecte alternatiu, segons el document al qual ha accedit aquest setmanari, compta d’un full de ruta per «recuperar la militància perduda els darrers anys», reconnectar amb els moviments socials, escollir de manera «directa de la presidència del partit» i dividir l’estructura de l’organització en «comarques centrals, comarques Xúquer-Túria, comarques d’interior, comarques del nord i comarques del sud». «Els grups municipals i els col·lectius locals i comarcals se senten abandonats», critiquen al document, en el qual es desgrana la conformació de la futura executiva en cas d’una victòria de Ruiz.
El congrés de refundació del Bloc, el qual se celebrarà aquest cap de setmana al recinte de Fira València, ha comportat una autèntica batalla ideològica dintre de la formació d’estricta obediència valenciana. L’actualització del pensament valencianista plantejada a la proposta de ponència política, que preconitza ampliar el sobiranisme des del prisma nacional a l’àmbit alimentari, ecològic o feminista, ha generat una reacció dels sectors crítics amb la direcció actual que encapçala Àgueda Micó, qui aspira a pilotar, precisament, aquesta reconversió ideològica. Del malestar creat a determinades sensibilitats i sectors de la formació, va néixer la candidatura alternativa d’Àlex Ruiz, alcalde de Bellreguard, una xicoteta població ubicada a la comarca de la Safor.
Amb un missatge d’accentuació nacional, evidenciat en la trobada mantinguda amb la presidenta de l’Assemblea Nacional de Catalunya, Elisenda Paluzie, el projecte liderat per Ruiz, segons un document polític al qual ha accedit aquest setmanari, aspira a situar el Bloc com a formació «sobiranista i d’esquerres, d’estricta obediència valenciana». «Defugim de ser cap satèl·lit de l’esquerra espanyola», agrega en al·lusió implícita a les aliances amb Más Madrid o Unides Podem. «Hem de ser valencianistes i sobiranistes sense complexos. Altres camins ens duen a ser Podem i el PSPV. I això no ho vol la nostra militància. Nosaltres tenim ideologia. Ens diferencia de la resta ser valencianistes i sobiranistes. Hem de defensar el dret a l’autodeterminació del País Valencià. Ho hem de fer sense complexos, sense radicalismes i amb la naturalitat d’allò que suposa una idea democràtica», complementen.
A la definició ideològica, la qual busca remarcar el vessant nacionalista enfront de la proposta que representa Micó –a la qual s’ha sumat pràcticament la totalitat dels alts càrrecs institucionals i orgànics del Bloc–, se suma un pla amb quatre línies d’acció: incrementar la militància, transformar l’estructura interna de la formació, apostar pel feminisme com a punt estratègic i l’aprofundiment en la democràcia dintre del partit d’estricta obediència valenciana. «Cal cuidar a la militància. Proposem convertir el col·lectius locals i comarcals en l’eix vertebrador i la primera línia d’acció del Bloc, [...] fer realitat les polítiques de baix cap a dalt dins del Bloc. Conscients de ser opció de govern i amb voluntat de ser-ho, amb la transparència, participació i democràcia com a fonaments, reconnectem amb la societat civil i les entitats cíviques que han treballat pel País Valencià i la seua gent. Som hereus d’una història, d’unes lluites socials i d’uns fets que ens han transmès els nostres antecessors, aprofitem i sentim orgull dels èxits aconseguits per generacions anteriors, adaptem el valencianisme d’esquerra als nous temps, sense deixar de banda els nostres arrels ni els nostres orígens», reflexionen
En aquest àmbit, seguint la seua línia de pensament valencianista, proposen «un pla d’acció per tal de recuperar la militància que hem perdut en els darrers anys». També volen reactivar les relacions amb els moviments socials, atès que, segons indiquen, «s’ha perdut la capacitat de sumar col·lectius socials». I plantegen «recuperar la relació amb les entitats que sempre ens han estat afins i que junt amb nosaltres formen la societat coral valencianista». «Tenim vinculació ideològica i compartim lluites», reiteren. I critiquen: «els grups municipals i els col·lectius locals i comarcals se senten abandonats. És cert que a l’inici de la legislatura amb els alliberaments comarcals, algunes comarques van notar eixe suport, però en deixar d’existir aquesta figura els col·lectius, tant comarcals com locals, han estat deixats a la seua sort». «Cal que els col·lectius locals i els grup municipals tinguen un acompanyament i un seguiment intens i propositiu per part del partit, però sense esperit censor ni adoctrinador, com a eina de cohesió i dinamització», sol·liciten.
Com a mesures per complementar la seua proposta municipalista i de transformació de l’estructura orgànica, plantegen que «cada agrupació de comarques tinga dues persones responsables que formaran part de l’executiva nacional» i l’establiment de «diferents línies de formació adreçades a la militància i on se separe la tasca institucional de l’orgànica dins dels col·lectius locals». L’objectiu, d’acord amb aquest document de propostes, «és governar amb eficàcia i crear lideratges locals que tinguen posteriorment repercussió nacional i, per altra part, fomentar el creixement dels col·lectius locals, tant si s’està en el govern, en l’oposició, sense representació a l’ajuntament, com si no existeix encara col·lectiu». A escala de País Valencià, també aposten per una reconfiguració interna amb una divisió de l’organització en cinc zones: comarques del sud, comarques centrals, comarques Xúquer-Túria, comarques d’interior i comarques del Nord».
«La participació de la militància en els processos interns del partit s’ha de gestionar adequadament. Els òrgans del partit han de ser veritables espais per a debatre polítiques o per a escoltar la veu de la militància. El Consell Nacional no ha de ser un òrgan burocratitzat ni controlat per la direcció del partit, sinó un òrgan útil per a dirigir les accions de govern dels nostres càrrecs en les institucions», afirmen per demanar una reactivació de les sectorials, les quals pretenen ser transformades, per part dels redactors de la ponència política i la candidatura de Micó, en espais de deliberació entre activistes i la militància: «Les sectorials representen un dels nostres èxits capaços d’aglutinar molta gent i col·lectius treballant en una causa comuna que ofereix una ingent quantitat de material per a després fer polítiques properes a la gent i al carrer. El seu paper, lluny de ser altaveus de les polítiques del Consell, és el d’arreplegar propostes que situen la nostra acció política dins de l’esquema dels valors col·lectius que compartim i del treball que dediquen les persones de pobles i comarques, del nostre partit, a fer possible una política propera a la ciutadania».
La revitalització de les sectorials del Bloc es complementaria amb un trident de propostes per aprofundir en els mecanismes de participació democràtica de la formació valencianista, com ara «la tria directa de la presidència del partit des de la militància, com a símbol d’empoderament i elecció directa». «Igualment, proposem que es trie la persona que estiga al capdavant de l’àrea de finances a partir d’un procés participatiu de tota la militància. La persona responsable de les de finances en els partits polítics ha de ser, al nostre parer, una persona amb un marcat perfil tècnic que garantesca el bon fer i la professionalitat, i s’han d’evitar nomenaments des de candidatures que responen més a interessos personals que no de la institució», incorporen. I remarquen: «Hem d’obrir el partit a la militància, necessitem oferir-li accions de participació radical i honesta. Hem de tornar el protagonisme a la gent, a la nostra gent, i hem de fer-ho sense que això implique desgast ni enfrontament entre companys i companyes».
«Per més que és innegable que s’han fet avanços en aquest aspecte, també és cert que en els últims temps la bandera feminista ha sigut enarborada per altres col·lectius, amb interessos diferents, i això ha fet que es deixaren de costat reivindicacions històriques com ara la lluita per la igualtat entre homes i dones, per l’abolició de la prostitució i el comerç de persones, o per la prohibició dels ventres de lloguer. L’executiva nacional ha de fomentar la participació en aquest àmbit, afavorint-ne una visió transversal que permeta fer del feminisme una de les línies bàsiques d’acció política del nostre partit», pensen de manera crítica, per preconitzar «un retorn del debat a l’assemblea feminista, o sectorial de dones, amb l’establiment d’espais de comunicació i intercanvi d’idees, així com garantint la posada en marxa d’una autèntica agenda feminista que no col·lidisca amb la d’altres grups o sectorials del partit». També proposen «l’elaboració d’una agenda d’expertes que permeta amerar el partit amb veus femenines, en qualsevol activitat, en qualsevol sectorial, en qualsevol àmbit», «un reforç de la presència de dones en tots els àmbits del Bloc, donar-hi veu i escoltar les reivindicacions amb vertadera voluntat de fer del Bloc un partit netament feminista», «l’establiment de canals de comunicació i conformar grups de treball en la sectorial de dones que reben informació legislativa quan encara es poden aportar mesures a les lleis, que participen en els òrgans de govern del partit d’una manera real, que interactuen amb la resta de les sectorials i que puguen enriquir, cada qüestió, amb punt de vista de les dones» i «programar una autèntica agenda formativa feminista, amb xarrades, jornades, trobades, cursos, etc. adreçats a dones, però també a homes, per a enfortir el laboratori d’idees que faça del Bloc el bressol del feminisme».
Qui és qui a l’Executiva Nacional del Bloc que proposa la candidatura d’Àlex Ruiz?
L’alcalde de Bellreguard planteja una vintena de noms per ocupar vint dels vint-i-quatre càrrecs que tindria la nova executiva del Bloc Nacionalista Valencià, en cas que ell guanyara el congrés d’aquest cap de setmana. Els quatre càrrecs sense cap candidat proposat són els de la presidència del partit, el del cap d’àrea de finances –tots dos haurien de ser triats democràticament per la militància del Bloc– i les persones adreçades a representar les Dones i els Joves del partit, que haurien de ser elegits per les respectives sectorials. Àlex Ruiz, qui encapçala la candidatura, seria nomenat secretari general del Bloc Nacionalista Valencià en cas de guanyar el congrés.
En segona fila hi hauria Beja Soler com a cap d’àrea d’organització. Es tracta de l’exalcalde del Campello (Alacantí) durant l’anterior legislatura (2015-2019), càrrec que va ocupar gràcies a un pacte amb les esquerres municipals. Enginyer tècnic en disseny industrial, és un dels principals suports de Ruiz al si del partit i s’ha deixat veure en cada acte de promoció de la candidatura. Soler comptaria amb cinc persones treballant al seu costat: els vicesecretraris comarcals. Al capdavant de les comarques centrals hi hauria Màrius Ivorra i Ferran Lloret. El primer, natural d’Alcoi, és fundador de Nacionalistes d’Alcoi i també del Bloc a la seua ciutat, i és una persona molt arrelada a la localitat. No debades, ha format part de la directiva del CE Alcoià, el club futbolístic de la ciutat, i forma part duna filà de Moros i Cristians. Actualment n’és portaveu a l’Ajuntament. Al seu torn, Ferran Lloret és l’home fort de la candidatura de Ruiz a la Marina Alta. És portaveu de Compromís i regidor d’Educació a l’Ajuntament de Pedreguer, municipi que té un alcalde del Bloc, Sergi Ferrús. A les comarques Xúquer-Túria, les vicesecretàries serien Consol Barberà i Asun Moll. La primera, d’Alaquàs (Horta), és tècnica de benestar social en l’administració pública, regidora de Compromís a la seua ciutat i membre de l’executiva de Decidim, la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià. La segona, de Sagunt (Camp de Morvedre), és mestra i administrativa i actualment és regidora de Cultura a la seua ciutat. El referent de la militància del Bloc a les comarques del sud seria Toni Arques, històric del partit a la ciutat d’Alacant, qui es va presentar com a candidat a l’alcaldia, al Senat i a altres institucions en diverses ocasions durant dècades amb el Bloc. Xavier Trenco, natural d’Almassora (Plana Alta) i portaveu de Compromís a la Diputació de Castelló durant l’anterior legislatura, desenvoluparia aquest paper a les comarques del nord. Per últim, Cristina Alemany, alcaldessa de Bétera (Camp de Túria) durant l’anterior legislatura, seria la vicesecretària de les comarques d’interior.
En segona línia de capçalera també hi hauria Maria Viu, proposada com a cap d’àrea de feminisme. Natural de Burjassot (Horta), és filòloga i professora de secundària, i procedeix de l’antiga Unitat del Poble Valencià. En l’anterior legislatura va formar part del govern local de la seua ciutat, liderat pel socialista Rafa García.
Tres persones més se situarien en aquesta segona fila del partit. Una és Jordi Pla, regidor a Cocentaina (Comtat), que aspira a esdevenir cap d’àrea d’acció política i institucional. Geògraf de formació, és l’actual portaveu de Compromís al seu poble. Treballant amb ell hi hauria cinc càrrecs interns. Un, Josep Llàcer, seria responsable de municipalisme al si del Bloc. Psicopedagog, mestre de música i d’educació especial, és regidor de govern a Tavernes de la Valldigna (Safor) des del 2011, localitat que també té un alcalde de Compromís, Sergi González. Tamara Martínez lideraria la cartera de comarques i territori. Llicenciada en Història de l’Art i tècnica cultural, és l’alcaldessa de la pedania valenciana de Benifaraig, així com vicesecretària de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Pau Canet, fins fa uns dies l’alcalde més jove del País Valencià –liderava l’Ajuntament saforenc d’Almiserà, i ha sigut rellevat per la socialista Maria Teresa Pedró en virtut del pacte local de legislatura– es faria càrrec de nova ruralitat. Empar Medina seria la responsable de relacions amb els moviments socials i cívics. Regidora de l’Ajuntament d’Almussafes (Ribera Baixa), aquesta mestra i sindicalista milita en el valencianisme des dels anys noranta. Per últim, amb Jordi Pla també treballaria Maria Fajardo, qui desenvoluparia les relacions internacionals del Bloc. Sociòloga i treballadora social, és portaveu de Compromís a Vila-real (Plana Baixa), membre de Plataforma per la Llengua i secretària comarcal de Joves PV.
Altra de les persones amb fil directe amb Ruiz seria l’alacantina Maria Monter, qui es dedica al sector del transport de viatgers per carretera i que va ser regidora al petit poble de Millena (Comtat). Es tracta de la persona proposada per Ruiz com a cap d’àrea de transparència i acció electoral. Monter treballaria amb Joan Company, qui s’encarregaria de la relació amb la militància. Company, de la Pobla Llarga (Ribera Alta), és enginyer industrial i va fundar el col·lectiu local del Bloc al seu poble el 2009, quan tenia només 17 anys. El responsable de l’assessorament jurídic, una cartera també relacionada amb l’àrea que lideraria Monter, seria Josep Albert, actual alcalde d’Albaida (Vall d’Albaida).
Tancaria la segona fila del partit Sandra Atienza, que es convertiria en cap d’àrea d’estratègia i comunicació i actualment és assessora del grup municipal de Compromís a Sagunt (Camp de Morvedre), la seua ciutat, on també va treballar com a cap de gabinet de l'alcaldia quan aquesta era exercida per Quico Fernàndez. Atienza treballaria colze a colze amb Aina Benavent, qui s’encarregaria de la cartera de formació i polítiques digitals i qui és l’actual alcaldessa de Quatretonda (Vall d’Albaida).
La coordinadora interna i portaveu de l’executiva del Bloc seria Mentxu Balaguer, actual diputada d’Informàtica, Tecnologia, Cooperació Internacional, Govern Obert i Participació a la Diputació de València, presidida pel socialista Toni Gaspar. Llicenciada en Comunicació Audiovisual, Balaguer és primera tinent d’alcaldia de Corbera, petit municipi de la Ribera Baixa, on també exerceix com a regidora de Cultura. Vicent Marrades, de Compromís, és l’alcalde d’aquesta localitat.
Són els noms que proposen des de la candidatura d’Àlex Ruiz, qui aspira a liderar el Bloc Nacionalista Valencià. Tot es decidirà en el congrés que se celebrarà aquest cap de setmana a València, els dies 26 i 27 de juny, dissabte i diumenge.
