No és per culpa del canvi climàtic, sinó de la llei electoral. Enguany, la sega de l’arròs, amb forma de vots a les Corts, no arribarà al setembre sinó al maig. I Joan Baldoví, Baldo, un suecà de soca-rel, en serà el cap de colla.
Qui l’acompanyarà i qui no és encara una incògnita. Les primàries de la coalició Compromís, que arribaran al seu clímax en les votacions previstes del 8 a l’11 de febrer, definiran les persones de cadascuna de les tres circumscripcions.
I els enigmes van de menys a més en funció de la procedència geogràfica. Perquè així com la delegació castellonenca ja està clara i preparada per anar a llaurar, la de València presenta més dubtes i la d’Alacant està coberta per un halo d’incertesa.
Antigament, quan la plantació i la sega de l’arròs s’efectuaven de manera manual, s’hi desplaçaven molts treballadors de la Marina. A Sueca, els deien “els blavets”, i al seu lloc d’origen, els “riberers”. Era una tasca extremadament dura.
Per això, quan els veïns de Senija i la veïna Benissa abandonaven els seus pobles camí de Sueca, mai no ho feien sense resar abans davant “la roca de la salve”, una pedra enorme que marcava el comiat i els emparava davant les possibles adversitats del viatge i els perills del treball esforçat que els esperava.
De la Marina Alta és, precisament, Gerard Fullana, el diputat provincial de Compromís que opta a convertir-se en el número 1 per aquesta demarcació. La pugna es preveu molt competida i la víctima podria ser Aitana Mas, l’actual vicepresidenta primera i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, a més de portaveu del Consell.
La batalla d’Alacant
Qui quedarà per davant, si Fullana o ella, és la gran incògnita d’un procés obert a la ciutadania, en què Més —l’antic Bloc i encara més antiga UPV— esdevindrà, ara sí, la força hegemònica de la coalició valencianista.
Sense Mónica Oltra a les llistes per primera vegada des de 2007, i també sense Mireia Mollà, tot feia indicar que Aitana Mas emergiria com la referent clara d’Iniciativa del Poble Valencià, però haurà de guanyar-se aquesta condició en unes primàries en què té rivals per totes bandes.
En primer lloc, a sa casa, Iniciativa. Tant a casa que l’oposició es concentra en la seua comarca, el Baix Vinalopó, on el sector arrenglerat rere la nissaga Mollà patrocina una il·licitana, Marina González, com a número 1 per Alacant.
Pensa globalment, actua localment. Sota aquesta màxima, els Mollà han plantejat aquestes primàries com una mena de revenja per la destitució sobtada de Mireia Mollà, a instàncies de Mas, com a consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. Una ferida que segurament no cicatritzarà mai.
La divisió del vot d’Iniciativa a les comarques del sud perjudica Mas, líder de la formació ecosocialista. A Elx, la xifra d’inscrits superarà de llarg el miler de persones, la majoria de les quals s’inclinarà per González. En qualsevol cas, aquesta no és —no hauria de ser— la preocupació principal de la crevillentina.
El seu autèntic repte serà superar el xaloner Gerard Fullana, que també aspira a liderar la llista per Alacant, ja que ha aconseguit una notorietat important gràcies als seus vuit anys de treball a la Diputació.
Si Fullana superara Mas, una opció possible però que molts consideren improbable, es donaria la circumstància que els tres caps de llista de Compromís serien homes i del Més. Tenint en compte que les números 2 de València i Castelló seran del Més, Iniciativa quedaria relegada, en el millor dels casos, al segon lloc d’Alacant. De liderar les demarcacions de València i Alacant en 2015 i 2019, passaria a no liderar-ne cap.
Un escenari desequilibrat que alguns no preveuen i altres volen evitar. I és que al si de Més no hi ha unanimitat sobre la conveniència de situar Fullana al capdavant de la candidatura.
El col·lectiu Joves PV també oposita en aquest procés de selecció de candidats. I ho fa amb un èmfasi especial en aquesta circumscripció, la d’Alacant, on Maria Josep Calabuig, natural de Banyeres de Mariola (Alcoià), recollirà molts suports del Més, sobretot entre el sector juvenil. Això reduirà les opcions del seu company de partit. Tanmateix, Fullana té dipositades moltes esperances en l’efecte que puga tenir el vot dels inscrits a les dues Marines, l’Alcoià i l’Alacantí.
La pugna entre dues persones d’Iniciativa com Mas i González per liderar la llista alacantina va animar Fullana a competir amb elles. A més, l’experiència acumulada demostra que no optar al número 1 —en una votació independent a la de la resta de la llista— redueix les possibilitats de ser-ne el 2. Hi ha molta gent que premia en la segona urna a qui no ha votat en la primera perquè en té una opinió magnífica. No competir en la primera, per tant, pot resultar contraproduent.
En aquest sentit, malgrat que Fullana va oferir a Mas un acord per tal que tots dos recomanaren el vot a l’altre com a segon de la llista, l’actual vicepresidenta va negar-se a presentar-se a les primàries de la llista —com sí que han fet Fullana, Calabuig i González— i no en formarà part si no hi és al capdavant.
L’absència de Mas i d’una altra gent significada d’Iniciativa a l’acte de presentació de la candidatura de Joan Baldoví a l’Explanada d’Alacant, l’1 d’octubre passat, va molestar els dirigents del Més. Van considerar molt lleig aquell buit.
Tampoc no han agradat algunes insinuacions sobre la simpatia que sent per altres projectes polítics, com si una derrota hipotètica a les primàries poguera fer-li replantejar la militància.
Amb tot, Mas compta amb el suport tàcit de noms destacats del Més, com Natxo Bellido, fins ara regidor a la ciutat d’Alacant, o el mateix Baldoví, que li agraeix no haver-li disputat la condició de presidenciable. També té la simpatia del president de les Corts, Enric Morera.
Si els comicis del 28 de maig deparen un tercer Botànic, Joan Baldoví ja ha expressat la seua intenció ferma de formar part del Govern valencià. En una entrevista a l’espai d’À Punt Les Notícies del Matí, el 21 de novembre passat, va deixar clar que no pensa esdevenir síndic parlamentari, sinó que es presenta per ser president de la Generalitat. I si els números no ho fan possible, vicepresident.
Mas, si així ho desitjara, podria continuar com a consellera i portaveu, però també podria veure tancada la seua etapa al Consell i ocupar la sindicatura del grup, un càrrec que en principi sembla reservat a Vicent Marzà.
El resultat de la batalla d’Alacant determinarà, en bona part, el rumb que prenga Mas finalment. No aconseguir el número 1 seria tan decebedor que, en efecte, podria decantar-se per abandonar l’activitat política en primera línia. I ser-ho, però de ben poc, també li resultaria incòmode amb vista al futur.
El trencament amb els Mollà ha estat tan sorollós que costarà de refer ponts. L’única persona en disposició de fer-ho potser siga Esther Díez, regidora il·licitana i precandidata a l’alcaldia.
Amb Mas o sense, els primers quatre llocs d’eixida d’Alacant —en els comicis del 2015, Compromís hi va obtenir cinc escons, i en els del 2019, quatre— semblen bastant clars. A banda de Fullana i Calabuig, hi haurà Juan Bordera, un reputat ecologista sense militància política que hi figurarà com a independent en el número 4.
Si Mas no aconsegueix liderar la llista i en conseqüència no en forma part, la seua enemiga íntima il·licitana Marina González podria trobar-se amb un lloc d’eixida en safata. Tot fa pensar que el gran damnificat serà Bellido, que ho té magre per situar-se per damunt del número 5 i no repetirà a l’Ajuntament.
Cal tenir en compte que les primàries de Compromís s’elaboren respectant la paritat de gènere i la pluralitat interna. És a dir, un mateix partit no pot ocupar els tres primers llocs d’una llista i tampoc no hi poden haver més de dos homes —o dones— seguits.
De la d’Alacant cauen, així doncs, el conseller Rafael Climent i el fins ara diputat Josep Ramon Nadal, i no hi torna a optar Marian Campello, del Més, que es disputa amb Esther Díez la candidatura a l’alcaldia d’Elx. Tampoc no hi continua la verda Cristina Rodríguez.
Més adeus a València
A la llista de Compromís per la demarcació de València hi ha més adeus sonats. Als de Mónica Oltra i Fran Ferri, que ja s’han produït durant la legislatura en curs, se sumaran els de Juan Ponce, dels Verds, i Papi Robles, que passa a ser la número dos de Joan Ribó a la candidatura del cap i casal.
Per la seua banda, Graciela Ferrer, abans independent i ara militant del Més, ho tindrà més complicat que en altres ocasions per aconseguir un lloc d’eixida garantit. Tot i que es valora la seua feina constant, hi ha noms que tothom dona per segurs i que li resten possibilitats de continuar a l’hemicicle.
Al marge de Baldoví, que hi anirà en l’1, la lluita pel 2 sembla clarament decantada en favor de Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València des de 2015 i coordinadora organitzativa del Més des del congrés celebrat ara fa un any i mig.
També hi aspiren, en una translació del xoc a Alacant, dues membres d’Iniciativa: la consellera Isaura Navarro, que va substituir Mollà, i Paula Tuzón, que era la seua secretària autonòmica. Ací, la influència dels Mollà és molt inferior que no al sud, tal com ho evidencien les dificultats de Tuzón a l’hora de recollir els avals per presentar-se a les primàries al número 2 de la llista.
La quarta competidora en la cursa per escortar Baldoví és Rosana Seguí, exalcaldessa de Guardamar de la Safor i actual directora general de Comerç, Artesania i Consum de la Generalitat. Una persona que representa el sector derrotat en l’últim congrés, però que va obtenir prop del 40% de suports.
A diferència d’Amigó, que ha emulat Mas i només participa en una elecció, les altres tres aspirants també figuren en les primàries de la resta de la llista.
Ningú no dubta que, a més d’Amigó, Navarro hi serà en els primers llocs, així com Enric Morera, que després d’insinuar que volia fer el salt a la política municipal, no hi va trobar encaix i torna a repetir a les Corts, on és diputat des del 2007 i president des del 2015.
Baldoví, Amigó, Navarro, Morera i la verda Paula Espinosa tenen plaça garantida en els llocs de privilegi. Tanmateix, a la demarcació de València, Compromís va recol·lectar deu escons en el 2015 i nou en el 2019, o siga que encara hi ha tres o quatre escons d’eixida en disputa.
Si mobilitza igualment el seu sector en la segona urna, Seguí té opcions serioses d’estrenar-se a la cambra. També en té moltes Carles Esteve, que forma una mena de pack amb Isaura Navarro i és molt ben vist en les files del Més.
Les altres places poden recaure en Nathalie Torres, diputada des del 2019, Jesús Pla, parlamentari des d’aleshores, Ferran Barberà, que va entrar en substitució d’Oltra després de la seua dimissió, en juny del 2021, i Cesc Roig, de Joves PV. Tots quatre pertanyen a la quota del Més, i l’últim ho té molt a l’abast gràcies al suport massiu que rebrà tant del col·lectiu juvenil —que ha dirigit— com de la ciutat de València, que hi aporta un bon nombre d’inscrits.
Tot plegat deixa unes opcions escasses a l’actual secretari autonòmic d’Hisenda, Francesc Gamero, del Més, i a Paco García Latorre, d’Iniciativa, diputat en les dues legislatures botàniques.
Ells dos, com la ja esmentada Graciela Ferrer, patiran de valent per clavar el cap en els llocs preeminents de la llista. Sobretot perquè també hi ha gent nova que malda per convertir-se en la gran revelació de les primàries de 2023.
Per exemple, Assumpta Domínguez, un altre valor emergent de la Safor a tenir en compte. Alcaldessa de Potries, Domínguez no pertany a cap de les formacions de Compromís, però la coalició també reserva espais als seus adherits.
Castelló, un oasi
L’emoció del recompte a les circumscripcions de València i Alacant contrastarà amb el dels vots emesos a la de Castelló, on tot està dat i beneït.
L’exconseller Vicent Marzà liderarà la llista per tercera vegada consecutiva. No sols ha aconseguit que hi haja unanimitat envers la seua persona, sinó envers totes les persones que han d’aparèixer als llocs d’eixida.
En les convocatòries electorals del 2015 i el 2019, Compromís hi va obtenir quatre escons. En totes dues ocasions, la número 2 de la llista era la vila-realenca Mònica Àlvaro, que torna a ocupar aquest lloc. A la legislatura que està a punt de concloure, va ostentar una sindicatura adjunta fins que Marzà va deixar la cartera d’Educació per centrar-se en la tasca parlamentària, moment en què Àlvaro va passar a ser diputada rasa, i ell, síndic adjunt.
Per bé que internament, al si del Més, mantenen posicions nítidament diferenciades, en les primàries Marzà i Àlvaro conformen una parella de fet. “L’equip del nord”, com s’han intitulat en aquesta ocasió.
Un equip en què també hi ha cares noves, com la de Vero Ruiz, regidora a la capital de la Plana en representació d’Iniciativa que ha capitanejat la demolició de la creu dels caiguts del parc Ribalta, cosa que li ha proporcionat una projecció important més enllà de Castelló.
Els números 4 i 5 seran, tret de sorpresa, per a Vicent Granel i Quique Castelló. Tots dos de la Plana Baixa: el primer, regidor a Borriana, i el segon, a Almenara. Castelló també va dirigir la branca juvenil de l’antic Bloc, l’actual Més.
Baldoví ja sap, doncs, quins components de la colla provindran de Castelló. Ara ha d’esperar fins a l’11 de febrer per conèixer els de la resta del país. I una mica més, fins a les acaballes de maig, per saber com serà de severa la feina.
Si es reedita el Botànic, la sega de l’arròs serà agradosa, perquè després vindrà la paella de celebració. Però si la dreta, amb l’ajuda de la ultradreta, recupera la Generalitat Valenciana, per davant quedaran quatre anys duríssims. Molt durs.
Quatre anys que, si fa no fa, serien com anar a segar vores. Una feina que els tractors encara no fan i que, per tant, els llauradors de Sueca continuen fent de manera manual, amb l’aigua fins als genolls. Un treball esgotador, llarg i pesat. Sobretot si toca fer-lo de cara al sol.