La potència del color de les línies que separen un municipi d'un altre cada vegada és més difuminada. Les ratlles divisòries, especialment en les grans aglomeracions urbanes, s'han erigit en un element d'organització de caràcter anacrònic, ancorat a unes dinàmiques totalment superades pels comportaments quotidians dels ciutadans. València és un exemple paradigmàtic: qualsevol vianant que camine pel carrer Alcácer, a l'extrem oest de la capital del País Valencià, pot creuar sense adonar-se, seguint la mateixa trama urbana, a Mislata, una població que supera amb escreix els 40.000 habitants i que està absolutament pegada al cap i casal valencià.
Arran de la realitat metropolitana de les grans ciutats, de com les urbs estenen els seus tentacles superant, fins i tot, els límits comarcals, Joan Ribó, alcalde de València i dirigent de Compromís, va assumir la vara de comandament municipal l'any 2015 sota una mirada de construir una ciutat àmplia, de mancomunar la prestació de serveis que escapen els màrgens estrictes dels termes locals. A pesar que Ribó va accedir al càrrec amb una potent aposta per edificar a poc a poc una València metropolitana i van col·locar-se les primeres pedres per fer-la realitat, el projecte ha experimentat moments prolongats d'estancament, on aquella idea d'una ciutat d'un milió i mig d'habitants perdia força institucional encara que es tractara d'un fet palès en el dia a dia.
Ribó, en un escenari d'estira-i-arronsa pressupostari amb el Govern espanyol com amb l'executiu valencià, ha reivindicat aquest dimecres el desplegament de la llei d'àrees metropolitanes i la carta de capitalitat a València, la qual, segons ha criticat, «dorm en un calaix de la Generalitat Valenciana». «L'any 1997 va desmuntar-se el projecte metropolità de València», ha recordat sobre la decisió de l'exalcaldessa, la conservadora Rita Barberá, per precisar sobre els problemes per accedir a l'urbs: «Si la mobilitat metropolitana no funciona, és arran d'aquella desfeta».
En defensa d'aquesta concepció de la denominada València d'un milió i mig d'habitants, ha fet una crida als municipis limítrofs de la capital del País Valencià per participar en la renaturalització del nou llit del Túria: «No es pot només des de València». «S'ha d'abordar en el marc de tots els municipis. Ara bé, cal més pressupost per a fer-ho possible», ha remarcat, per ressaltar que «hi ha qüestions indirectament lligades al desenvolupament de les àrees metropolitanes, com ara la gratuïtat del transport per a la gent jove i els abonaments quasi debades per a la gent major de 60 anys». «És un percentatge important de població que viatja gratis o pràcticament debades gràcies a l'esforç que fa l'EMT. Ho fem per què ens ho creiem, com ho fan en Alemanya. Tanmateix, necessitem més diners per poder afrontar-ho», ha sol·licitat, per rememorar que «mentre València rep 38 milions d'euros de l'Estat, Madrid en percep 127, Barcelona 109 i les Illes Canàries 47».
Aquella petició coincideix amb els compromisos pressupostaris que Joan Baldoví, diputat de Compromís al Congrés, ha arrancat al Govern espanyol del PSOE i Unides Podem. El parlamentari valencianista, no debades, ha destacat acompanyat de Ribó i de la síndica de la força d'estricta obediència valenciana a la cambra autonòmica, Papi Robles, que «s'ha aconseguit passar dels 38 milions d'euros per a l'Autoritat Metropolitana de València als 40». En les negociacions amb l'executiu espanyol, també ha obtingut una nova partida de 80.000 euros per a la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, un complement de cinc milions d'euros per al transport de rodalia, 51 milions d'euros més per a les comarques alacantines, un increment de 100.000 euros per a l'IVAM en passar de 400.000 a 500.000 euros i un augment d'un milió d'euros per al Palau de les Arts, qui passa de gaudir d'una injecció estatal d'un milió i mig d'euros a una altra de 2,5 milions d'euros.
En el cas de les comarques de la demarcació d'Alacant, els 51 milions assolits es distribueixen en 15 per a la remodelació de les vies d'alta velocitat de l'estació de l'urbs meridional, altres 15 per al tram del Corredor Mediterrani entre l'estació de Villena (Alt Vinalopó) de l'Encina i Alacant, així com deu milions per a l'anhelat trajecte dels habitants de les comarques centrals entre Xàtiva (Costera) i Alcoi. «S'ha obtingut el compromís d'escollir la variant de Torrellano en la connexió amb l'aeroport d'Alacant, amb la qual cosa s'alliberarà la façana marítima de les vies del tren», ha subratllat el parlamentari de Compromís, qui ha anunciat la inclusió d'un epígraf en la denominació d'activitats econòmiques relatiu als «artistes fallers».
«S'hauria de preguntar als grans partits perquè quan son al capdavant del Govern espanyol sempre incompleixen el precepte legal de la llei de dependència sobre l'aportació de l'Estat, qui està obligat a finançar el 50% del servei», ha retret, per contraposar que «des de fa tres anys i gràcies a la tasca de Compromís, l'aportació global de l'Estat a les autonomies en matèria de dependència ha passat de 600 milions d'euros a 1.800». «El 10% serà per al País Valencià, encara que, insistim, està lluny d'allò que estableix la llei de l'any 2006», ha contextualitzat, per comunicar que «encara hi ha una esmena viva al Congrés, en la qual demanem a l'executiu del PSOE i Unides Podem que incrementen els fons destinats a l'Imserso». «Han tingut un increment de costos», s'ha expressat en referència a les empreses turístiques valencianes després d'una reunió amb la patronal hotelera Hosbec, per contraposar: «Mentre s'ha donat aquest augment dels costos no s'ha produït una pujada de la quantitat que s'abona als hotels per aquest programa».
Mentre Robles ha ressaltat l'aportació 380 milions d'euros de la Generalitat Valenciana a la ciutat, com ara els quatre invertits en polítiques d'habitatge o els 100 milions d'euros en atenció sanitària, Baldoví ha celebrat el llum verd del Govern espanyol per cedir el control de la zona terrestre de la Marina al consistori del cap i casal del País Valencià. Una cessió que, segons ha narrat el presumible presidenciable dels valencianistes a la Generalitat Valenciana, s'ha forjat després d'una reunió amb el director general del consorci que gestionava l'espai, Vicent Llorens, i la representant de Ports de l'Estat i secretaria d'Estat de Mobilitat, Transport i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera. «Tot i que no costa diners, és un pacte molt important», ha ressaltat Baldoví.
La fórmula legal del traspàs es perfilarà, tanmateix, en una reunió prevista per d'ací «una o dues setmanes com a màxim» entre Pardo de Vera i Ribó, qui plantejarà en aquesta trobada encara sense data concreta un plec de condicions unitari per licitar les concessions de la zona dels amarratges esportius. L'acord obtingut per Compromís, al seu torn, inclou la recuperació per part de la ciutat dels espais no portuaris de la façana marítima que, fins al moment, eren propietat de l'Autoritat Portuària de València, la qual s'havia mostrat reticent a qualsevol cessió arran de l'enfrontament amb Ribó per l'oposició a la megalòmana ampliació portuària.
«Sempre m'he manifestat en contra de l'ampliació del Port de València per què no s'ha estudiat el seu impacte mediambiental, perquè no s'ha sotmès a una Declaració d'Impacte Ambiental. S'ha de recordar que aquesta obra té una afecció a les platges del sud, en la mobilitat de la ciutat i en el paisatge. A més, hi ha altres opcions a l'accés nord, com ara imitar experiències belgues perquè el transport entre Sagunt i València siga marítim, creant un gran port valencià que aprofite l'influx i l'impacte de l'establiment de Volkswagen», ha proposat Ribó. «El Port de València no pot actuar com a una república independent», ha postil·lat un Baldoví enfundat amb el vestit de precandidat a la Generalitat Valenciana de Compromís, com evidencia la seua ruta per les agrupacions valencianistes arreu del País Valencià, amb parada aquesta jornada a Alacant i Benidorm (Marina Baixa).