Aliances territorials

Compromís, diputat plurinacional

La reunió d'aquest dijous entre Compromís i la Chunta Aragonesista fou un exemple de la col·laboració entre la coalició valencianista i partits com ara Més per Mallorca, la Unió del Poble Lleonès o el Partido Castellano. La UTE electoral a través dels seus diputats al Congrés, a l'europarlament i els seus senadors presenta iniciatives o esmenes sol·licitades per aquestes formacions, i també recull demandes de col·lectius en defensa de llengües com ara l'estremeñu. Una complicitat amb diverses forces polítiques de l'Estat que podria convertir-se en l'embrió d'una candidatura de cara a les eleccions europees que aixoplugue Compromís, Més per Mallorca i els aragonesistes, entre altres organitzacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Com si es tractara de la rutina habitual de cada dia, els treballadors de Compromís no es van sorprendre. A la porta de la seu nacional de la coalició valencianista, hi havia càmeres d'una televisió pública autonòmica que no era la valenciana. El logotip deixava clar que era Aragón TV. Però cap dels empleats de la UTE electoral va mostrar el menor signe d'haver-se sobtat per la seua presència. Al contrari.

Els redactors del canal públic d'Aragó s'havien traslladat per immortalitzar la trobada que va tenir lloc aquest dijous entre Compromís i la Chunta Aragonesista. La cita es produïa amb l'objectiu de reforçar la col·laboració que mantenen les forces aragonesistes i valencianistes. «Som projectes polítics germans, que compartim una visió territorial d'Espanya, els valors de l'esquerra, de l'ecologisme i del feminisme», remarcava José Luis Soro, president de la Chunta Aragonesista. «Tenim moltes coses en comú, hi ha molts reptes sobre la taula i les nostres forces polítiques cada vegada tenen més força i més impuls en un sistema polític cada vegada més obert i plural», insistia Águeda Micó, coportaveu de Compromís. «El valencianisme i l'aragonesisme fem grans coses treballant junts», rematava Soro.

La germanor entre ambdós partits responia al paper que han representat els valencianistes al Congrés dels Diputats, al Senat i al Parlament Europeu. Compromís ha cedit la seua veu a partits com ara la mateixa Chunta Aragonesista, Anova, Més per Mallorca, Coalición Caballas, la Unió del Poble Lleonès o el Partido Castellano. Però també a col·lectius en defensa del lleonès com ara Colectivo Ciudadanos del Reino de León o Oscec, una plataforma que promou l'estremeñu.

«Vam iniciar aquesta col·laboració a partir de la candidatura a les eleccions europees de l'any 2014. O entre altres coses per les relacions històriques que ja teníem per compartir projectes germans, com ara amb Més per Mallorca», explica el portaveu dels valencianistes al Congrés, Joan Baldoví. «Era un espai que no estava ocupat fins ara. La resta de forces nacionalistes no van més enllà del seu territori. I nosaltres, després que ens ho sol·licitaren els seus partits, vam convertir-se en la veu dels partits d'altres punts de l'Estat que no tenen representació parlamentària a Madrid», complementa Carles Mulet, senador valencianista. «Fins i tot, hi ha partits com ara el PNB que voten en contra de les nostres iniciatives a favor de l'asturià o l'estremeñu. Nosaltres apostem per defensar la plurinacionalitat i la diversitat lingüística, cultural i territorial de l'Estat espanyol», remata Mulet.

Imatge de la reunió d'aquest dijous entre la Chunta Aragonesista i Compromís| Compromís

Una de les col·laboracions que més han sobtat ha sigut amb el Partido Castellano. Compromís ha presentat esmenes al Congrés i al Senat a favor d'una formació que beu de l'esperit comuner de Castella. «Hem fet rodes de premsa a Madrid, Toledo o Valladolid presentant iniciatives de la formació castellanista», destaca el senador de Compromís. «El Partido Castellano, fins i tot, va proposar-me ser el ponent en la reforma de l'Estatut de Castella la Manxa. Nosaltres vam representar la veu del castellanisme davant el bipartidisme del PP i del PSOE», recorda Baldoví.

«Nosaltres vam tenir una bona relació amb José Antonio Labordeta, de la Chunta Aragonesista. A través d'ell, vam presentar esmenes i iniciatives al Congrés dels Diputats. Quan els aragonesistes van perdre els seus parlamentaris a la cambra i després de compartir cartell electoral a les europees amb Compromís, vam contactar amb Baldoví», relata Pedro Manuel Soriano, president del Partido Castellano. «Compromís va acceptar de bon grat la nostra petició i s'ha convertit en la veu del castellanisme al Congrés, com va quedar palès amb el debat de la reforma de l'Estatut de Castella la Manxa. Ens sentim plenament representants per un partit que, com nosaltres, defensa una altra visió de l'Estat, allunyada de centralisme de Madrid», expressa.

Des d'Extremadura, Daniel Gordo va contactar amb Mulet per la seua condició de president de l'entitat cultural Órganu de Seguimientu i Cordinación del Estremeñu (OSCEC). «Mulet era una persona reconeguda a l'Estat espanyol per la seua defensa activa de llengües minoritzades com ara l'asturià o l'aragonès. I per aquest motiu, vam enviar-li una petició telemàtica. Volíem incloure una esmena als Pressupostos Generals de l'Estat per optar a rebre 10.000 euros. No vam demanar més perquè no ens acusaren de voler diners públics. Nosaltres només demanem un poc de suport econòmic a la nostra tasca de visibilitzar una llengua arraconada per molts extremenys, que no la consideren com a tal o, fins i tot, com un castellà mal parlant quan no és així filològicament», narra Gordo.

D'aquesta manera, Mulet va exigir al Govern espanyol el mes passat un reconeixement oficial de l'estremeñu i una ajuda de 10.000 euros per a l'OSCEC, al mateix temps que 200.000 euros per a l'Academia de la Llingua Asturiana. «Els mateixos diputats extremenys van votar-hi en contra, però, almenys, va visibilitzar-se l'amenaça que pateix l'estremeñu. L'actitud de Mulet fou autènticament internacionalista i va mostrar la tragèdia que pateix Extremadura, on ha de ser un partit valencià l'encarregat de defensar un dels seus idiomes», lamenta Gordo.

Carlos Javier Salgado, a l'esquerra, membre del Colectivo Ciudadanos del Reino de León, amb els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete| Compromís

El senador nascut a Castelló de la Plana, al seu torn, ha defensat els interessos de l'anomenat País Lleonès, que comprendria les províncies de Zamora, Salamanca i Lleó. No debades, ha sigut la veu de col·lectius com ara la Plataforma pel Ferrocarril del País Lleonès i el Colectivo Ciudadanos del Reino de León, i de partits com ara la Unió del Poble Lleonès. «Mulet va contactar amb nosaltres després d'unes polèmiques declaracions del president de la Diputació de Lleó, en les quals menyspreava el lleonès. Volia contestar en lleonès per evidenciar l'actitud d'aquest representant provincial. I vam traduir la seua intervenció contactant amb els nostres companys de la comarca del Bierzo», detalla Carlos Javier Salgado, del Colectivo Ciudadanos del Reino de León. «Ens sembla molt solidària la seua actitud. No debades, ha donat veu a les nostres reivindicacions lingüístiques, territorials, culturals i d'infraestructures. Ens ha ajudat a visibilitzar-nos mediàticament», tanca.

Els valencianistes, però, també han defensat els interessos de territoris germans del País Valencià, com ara les Illes Balears. Amb Més per Mallorca sense cap diputat al Congrés, els valencianistes han estat els portaveus de les reivindicacions mallorquinistes. Una tasca «relativament fàcil» per les problemàtiques compartides per les Illes i el País Valencià en matèria d'infrafinançament, inversions, cultura, llengua i agressions al medi ambient com han estat les prospeccions petrolieres, recentment tocades de mort. Però també per ser coalicions bessones. «El naixement de Compromís i Més té pràcticament la mateixa història. Es tracta d'una evolució de l'esquerra sobiranista que àmplia la seua base reforçant el seu discurs ecologista i feminista. El PSM i el Bloc sempre hem tingut contacte, ja que som formacions germanes. I tenim en comú el patiment d'un PP d'extrema dreta i absolutament corrupte que vam aconseguir derrotar l'any 2015», assenyala Bel Busquets, portaveu de Més per Mallorca i vicepresidenta del Govern balear. «Compromís s'ha convertit en la nostra veu al Congrés i al Senat», defensa.

Els valencianistes, com mostrava la reunió d'aquest dijous, també s'han erigit en els portaveus de la Chunta Aragonesista d'ençà que els aragonesistes van perdre el seu diputat al Congrés, integrat aleshores en la candidatura d'Esquerra Unida. «Teníem relació quan estava Jesús Yuste al Congrés, però després de perdre la nostra representació, Compromís s'ha transformat en la veu dels aragonesistes», indica Gregorio Briz, portaveu parlamentari de la Chunta Aragonesista al Parlament aragonès. «Ens han presentat esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat, han demanat l'obertura de comissions d'investigació per nosaltres o han mostrat la nostra postura en defensa de les altres llengües d'Aragó, com són el català i l'aragonès», exemplifica Briz.

Aliança europea

La col·laboració de Compromís amb altres forces polítiques de l'Estat espanyol que defensen la singularitat dels seus territoris pot traduir-se en una entesa electoral de cara als comicis europeus del 2019. De fet, l'any 2014 la Chunta Aragonesista, el Partido Castellano o Coalición Caballas van integrar-se en la candidatura Primavera Europea, que encapçalaven Equo i Compromís amb el valencianista Jordi Sebastià de cap de cartell. Amb els ecologistes integrants en Podem, la intenció és teixir una llista plurinacional amb les formacions que tenen plantejaments similars a la coalició valencianista. De fet, a la reunió entre els aragonesistes i Compromís, també es va tractar aquesta qüestió, així com la intenció de bastir aliances polítiques de cara al debat territorial de l'Estat, segons apunten fonts de Compromís a aquest setmanari.

D'esquerra a dreta: Bel Busquets (portaveu de Més per Mallorca i vicepresidenta balear), Joan Baldoví (portaveu de Compromís al Congrés) i David Abril (exportaveu de Més per Mallorca)| EL TEMPS

«Compartim un projecte polític en el qual tenim una concepció de l'Estat federal, amb una defensa dels valors de l'esquerra, l'ecologisme i el feminisme. Crec que és important impulsar una candidatura que aixoplugue aquest conjunt de partits que aposten per un altre Estat espanyol, alternatiu al centralisme que imposa Madrid. Però també sense optar per la via de la independència», afirma l'aragonesista Briz. «A nosaltres, ens encantaria comptar amb Compromís, per descomptat, amb Més per Mallorca i també amb el BNG, tot i que els gallecs crec que estarien més a l'òrbita d'altres partits com ara EH Bildu o ERC», confessa.

Amb el Partit Castellano mostrant-se favorable a l'acord, els valencianistes també defensen aquesta coalició de cara als comicis europeus del pròxim any. «Cal seguir l'exemple de la candidatura de Primavera Europea, en la qual vam aconseguir reunir a partits amb els quals compartim una determinació visió política», expressa Baldoví. «Nosaltres voldríem sumar amb Més per Mallorca, amb els quals hem tingut contactes informals. I a formacions com ara el BNG, amb les quals hem anat del bracet en altres eleccions europees des del Bloc. Ara bé, crec que els gallecs són partidaris de concórrer amb els partits nacionalistes bascos i catalans», opina.

Des de Més per Mallorca, Busquets confirma les aproximacions informals entre ambdues coalicions per sumar esforços als comicis al Parlament Europeu. «Com a resultat de les nostres excel·lents relacions amb Compromís i de la col·laboració perquè siguin la nostra veu al Congrés, també hem mantingut contactes, encara que de manera informal, per intentar presentar-nos plegats a les eleccions europees», assenyala. Això sí, Busquets, al contrari que els altres partits consultats, és partidària d'incloure el sobiranisme basc i català a la llista. «Amb la possible pujada de la tanca electoral del 5%, caldrà explorar aliances que puguen comptar amb la presència d'ERC. En cas contrari, serà molt complicat per a tots obtenir escons al Parlament Europeu. Tanmateix, remarquem la nostra preferència per Compromís, ja que els considerem com un soci prioritari de cara a les futures eleccions europees», tanca portaveu dels mallorquinistes. És resultat d'exercir de veu d'altres territoris, més enllà del País Valencià.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.