Guillem Agulló, el jove independentista, antifeixista i antiracista assassinat l'any 1993 per una colla de neonazis a Montanejos (Alt Millars), s'ha erigit en un símbol de la lluita per les llibertats democràtiques i contra tots aquells que pretenen negar-les. Una figura de l'antifeixisme que va ser reconeguda a través de la pel·lícula La mort de Guillem, la qual narrava la impunitat judicial del feixisme en aquella causa, el boicot econòmic que va experimentar la família, les amenaces constants contra el seu entorn per part d'elements ultradretans, la criminalització que va patir per part del conservadorisme mediàtic i el dol irreparable de perdre un ésser estimat.
Aquell film va emmarcar-se dintre de la campanya «La lluita continua», que pretenia reivindicar la memòria d'Agulló i recordar-lo mitjançant diversos homenatges. Quan viure una pandèmia encara era un producte de ficció apocalíptica, la iniciativa memorística va promoure un concert a València i un altre a Barcelona per reconèixer el jove antifeixista i la seua família, entre altres activitats de caràcter comunicatiu i de consciència contra l'amenaça a la convivència i els drets democràtics que representa el monstre de la ultradreta. L'emergència sanitària, però, va frustrar aquelles actuacions contra l'oblit de l'odi criminal de la creu gammada.
Amb la crisi vírica en una fase d'estabilització i les autoritats apostant inequívocament per una estratègia de gripalització absoluta de la COVID-19, la campanya «La lluita continua» ha rescatat la seua proposta de celebrar actuacions musicals per distingir Agulló. Sota el lema de «Concerts per la vida», el Teatre Principal de València acull aquest dijous un homenatge sonor protagonitzat per Xavi Sarrià, Feliu Ventura, Auxili, Smoking Souls, Miquel Gil, JazzWoman, Joina, El Diluvi, Ebri Knight, Mafalda, Maluks, el Cor de l'Eliana, La Maria, així com altres sorpreses que no han estat comunicades pels impulsors.
«Es tracta d'un concert especial i, en conseqüència, intentarem fer una actuació especial. Tot i que tinc un parell de cançons que fan referència a la història de Guillem Agulló, m'abelleix interpretar una peça que parle de futur. Serà la meua elecció, ja que tenim poc de temps i cada un dels participants interpretarà una o dues cançons», explica Feliu Ventura, qui confessa: «Aquesta cita és molt important per a mi, com cada reconeixement des de 1993. És especial perquè reivindiquem el paper de la família de Guillem Agulló, els quals van convertir-se pel seu exemple en els pares de tota una generació, de la nostra generació. Sóc d'una generació que compartia biologia amb Guillem, és a dir, coincidíem en l'edat, escoltàvem la mateixa música i dúiem les mateixes samarretes». «Quan van assassinar a Guillem, ens haguérem pogut quedar a casa. Ara bé, veure la fortalesa dels seus pares em va empentar a seguir, per reivindicar amb orgull ser valencià i antifeixista durant els difícils anys noranta», comenta.
Membre d'una generació que va quedar marcada per aquell assassinat, que va experimentar amb cruesa la impunitat i la intolerància del feixisme, el cantautor ressalta que «cada jornada en la qual reivindiquem la figura de Guillem és un exercici de memòria històrica, de dir que érem i som, de conscienciació per a les noves generacions que ens han de prendre el relleu». «És un orgull participar en un concert com aquest», afirma Pau Camps, guitarrista del grup Smoking Souls, de fornades posteriors a Ventura. «La nostra feina com a músics i, per tant, com a persones de la cultura, és posicionar-nos del costat dels moviments antifeixistes», expressa, així com exhibeix les ganes de tocar «junt amb molts amics i companys de professió».
Apostant per un format electrònic i acústic, segons indica el músic de la comarca de la Marina Alta, «l'objectiu d'aquest concert és promoure la memòria de Guillem i denunciar la impunitat de l'extrema dreta a l'Estat espanyol durant els últims quaranta anys». «També volem denunciar la persecució i la criminalització dels moviments antifeixistes. Només cal recordar com el 18 d'octubre de l'any 2020 un grupuscle de nazis va passejar-se per Pego amb total impunitat. Malgrat l'exhibició de simbologia nazi, els incriminats per la justícia han estat els moviments antifeixistes i uns joves que protestaven contra els neonazis, els quals han sortit impunes, sense conseqüències», censura. «Han passat vint-i-nou anys de la mort de Guillem, però les institucions i el sistema judicial contínua farcit d'un discurs d'odi i ranci», retrau.
«És necessari recordar la història de Guillem Agulló. No podem oblidar que el feixisme ha matat. I nosaltres, com deia l'Ovidi Montllor, sempre hem de situar-nos del costat i de part dels bons», exposa Andreu Ferre, component de la banda El Diluvi, qui reconeix que el grup «està il·lusionat» amb aquest concert. «Estem parlant del primer homenatge musical a Guillem després de la pandèmia, un temps que ha significat un inici des de zero de moltes coses», justifica, per assenyalar: «És important que la música s'implique políticament, perquè tot és política». «No podem oblidar el cas de Guillem Agulló. Hem de transmetre els seus valors de tolerància», completa el cantant Miquel Gil.
Antic component dels mítics Al Tall i una de les figures de la música del País Valencià, destaca que Guillem Agulló haja crescut «com a símbol, que s'ha fixat dintre de la nostra memòria col·lectiva, de la consciència de diverses generacions». «S'ha de mantenir viu el record de Guillem Agulló com a lluitador antifeixista, i més en un moment d'auge de la ultradreta a Europa. A l'Estat espanyol, ens pensàvem que no estaven, però vivien amagats en el PP fins a la seua escissió en Vox», reflexiona, per remarcar la unitat musical, del sector de la cultura, «per reivindicar Guillem Agulló, la lluita antifeixista i una societat tolerant». «Tenim la sort de ser un col·lectiu amb diferents colors i matisos, amb diferències sociològiques i estilístiques, amb lletres socials, festeres o polítiques. La música en català al País Valencià abasta tots els estils. Malgrat aquestes diferències, compartim de manera unitària fer memòria del que significa la figura de Guillem Agulló», es felicita.
«És molt important recordar la figura de Guillem Agulló, perquè Guillem haguérem pogut ser qualsevol de nosaltres», subratlla Maria Deltell, dj del grup Maluks, qui completa: «És fonamental saber que és el feixisme, quina és la seua arrel intolerant i fins on arriba el seu odi. I rememorar el crim d'Agulló, és una bona manera de ser-ne conscients». «Aquest homenatge és una forma de consciència col·lectiva, no pels qui ja sabem que es Guillem, sinó per a les futures generacions, perquè sàpiguen que pot passar si no combatem el feixisme», adverteix.
L'espai escollit en aquesta actuació en la qual participa l'Institut Valencià de Cultura no és gens anecdòtic. «És molt important fer aquest homenatge en un espai com el Teatre Principal, el qual sempre ens havia estat vetat durant el temps de lluita de la família i de tantíssima gent per recuperar el nom de Guillem. Ara, per fi, podem fer un homenatge a Guillem i a tots els col·lectius i moviments de base que han mantingut viva la memòria i la seua figura en un espai públic i, a més, de caràcter emblemàtic», celebra Xavi Sarrià, cantant i antic vocalista d'Obrint Pas, qui tanca: «És rellevant aquest homenatge a Guillem perquè contribueix a crear relat, a evitar que no s'esborre de la nostra memòria. És fonamental perquè quede el referent, la memòria del qual és més viva que mai». Un exercici, per tant, de memòria musical de la figura de Guillem Agulló.