Els crítics

Miquel Gil: la llegenda desperta i enfortida

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

El seu darrer treball discogràfic, Per marcianes, datava del 2011. I no es pot dir que Miquel Gil haguera desaparegut de l’escena: la seua presència als escenaris era més o menys estable, els darrers tres anys amb l’espectacle “Nus”, al costat del seu compare Pep Gimeno Botifarra, amb qui també havia format un històric tàndem televisiu en el programa Bambant per casa, un dels emblemes de la recuperació de la radiotelevisió pública dels valencians. 

Tot i això, la presentació d’un àlbum amb cançons noves del músic de Catarroja, foguejat amb un tòtem de la cultura del nostre país com Al Tall i amb més de dues dècades de trajectòria en solitari, no deixa de ser un esdeveniment cultural de gran magnitud. Es tracta d’un retorn, de fet, amb tots els honors, amb un disc, anomenat Geometries, produït per Borja Penalba i en el qual Gil s’ha envoltat d’un equip de músics de primer ordre: el multiinstrumentista Eduard Navarro, el pianista i cantautor Abraham Rivas, el percussionista David Gadea, el guitarrista Antoni Porcar i el baixista Gusmà Gil

Entre més col·laboracions de campanetes, algunes de les quals, cas del mateix Botifarra, la cantant Mireia Vives o la violinista Marta Margaix, formaran part de la presentació al Palau de la Música de València, el dia 21 de març. Un acte de gran format proporcional al retorn d’algú que va fer els primers passos amb una formació mítica i després va revolucionar l’escena folk amb treballs com Orgànic (2001) o Katà (2004), àlbums que arribaren a projectar-lo internacionalment en l’àmbit World music.

Sobre textos de sospitosos habituals com Anna Montero, Enric Casasses, Vicent Andrés Estellés i alguns descobriments més recents com Begonya Pozo, Imma Máñez o Joanjo Garcia, Miquel Gil construeix una proposta musical que, en els seus primers compassos, deixa la sensació que el de Catarroja ha reprès el discurs allà on l’havia deixat. No és un retret: “Llei horària” és una deliciosa cançó de presentació, la narrativa “Hotel París” és un tema divertit i vigorós, mentre que “Canvi de clima” és un altre tall senyorial, modelat amb el millor dels codis folk instrumentals i vocals. Altrament, “#Copla 42” té un punt reivindicatiu emocionant i “Copeo” és un tall de factura clàssica però dinàmic, amb un punt encisador.

Tot i això, des del punt de vista de la recerca musical, la segona part de Geometries resulta més interessant i satisfactòria. L’estrany reggae “Mort petita” és un primer avís, tot i ser un tema més festiu que concloent, però en “Terra” emergeix un Gil entre aflamencat i orientalitzat colpidor, prolegomen de “Tempesta”, una cançó enorme, resum de l’essència mediterrània del músic, adornada amb acords i melodies amb un punt atípic. 

Algú dirà que aquesta cançó no conté res que Gil no haja provat d’alguna manera o una altra, però “La que diu” i el seu rerefons electrònic sí que fan entrar l’àlbum en unes altres coordenades: una mena de cançó amb una base entre el flamenc i el folk passada per un filtre dream pop. Un tall que demostra que l’esperit inquiet del músic continua incòlume i alerta. 

Per rematar un treball que conté l’essència del que ha estat la carrera de Miquel Gil en solitari, l’amor a les arrels barrejat amb un esperit de recerca, el músic ha tingut la bona pensada d’optar per “Geometries”, una cançó sobre un poema de Begonya Pozo, “Geometries domèstiques”, amb una melodia i uns arranjaments que remeten al pop mediterrani de Pep Laguarda o Remigi Palmero a ritme de rumba. El rerefons, però, és devastador: “Els diners són polièdrics. / Els llibres són polièdrics. / Els adéus són polièdrics. Les hòsties: no”.

Darrer vers d’un disc fet amb temps per davant, amb el marge perquè el músic agafara del calaix les millors idees i els donara la forma adient.  Miquel Gil, una llegenda del folk, torna. Despert com un riu. Fort com  una muntanya.
 

Geometries
MIQUEL GIL
Autoedició, 2019
Folk

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.