Annals de la independència

Tres generacions de dones independentistes valencianes

El referèndum català ha agitat el País Valencià i, especialment, els sectors més sobiranistes. Tot i que minoritari, l'independentisme sempre ha estat viu al territori valencià. Amb la votació de l'1 d'Octubre a tocar, parlem amb tres dones valencianes de diferents generacions. Tres dones independentistes que relaten les seues vivències polítiques, que en diuen la seua sobre el referèndum d'aquest diumenge i que opinen sobre les conseqüències al País Valencià.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Quan Maria Conca, veterana militant independentista, lluitava contra el franquisme, Pilar Navarro encara no havia complit els deu anys, ni Maria Deltell havia nascut. Totes tres, però, comparteixen ideologia i el mateix desig aquest diumenge: la independència de Catalunya. Maria Conca (69 anys), Pilar Navarro (53 anys) i Maria Deltell (26 anys) representen tres generacions diferents d'activisme al País Valencià. Amb tots els matisos, les diferències i les idees compartides.

Les tres, a proposta d'EL TEMPS, seuen en una sala de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània. La conversa coincideix, justament, amb el sopar Estellés, organitzat per Acció Cultural del País Valencià en homenatge al poeta de Burjassot (Horta). Conca està ja jubilada, Navarro treballa a Esquerra Republicana del País Valencià i Deltell és la responsable de Joves d'Acció Cultural. Els seus inicis en la política, el referèndum de Catalunya i els efectes al País Valencià brollen al debat.

-Com vau començar a adquirir consciència nacional?

Maria Conca: Jo vaig començar a prendre consciència nacional a partir del llibre Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster. Va influir-me molt vindre a estudiar a València, moure'm en un cercle de gent amb inquietuds valencianistes. Era l'època en què va néixer la llibrera Tres i Quatre, quan Josep Guia i jo festejàvem, s'iniciava la Nova Cançó. I tot això, clar, ens va fer prendre consciència de la nostra catalanitat, de la nostra llengua comuna, del que érem els valencians i tot del que ens havia passat. Vam raonar que si teníem una llengua, una cultura i pertanyíem a una nació més àmplia que era Catalunya, doncs hauríem de ser també un subjecte polític. A partir d'aquell moment, vaig anar l'any 73 a Prada, a la Universitat Catalana d'Estiu. Allí vaig veure quins partits hi havia i què en pensaven. L'únic que va agradar-me perquè era d'esquerres, socialista, i de Països Catalans era el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN).

Pilar Navarro: Cronològicament i en els passos vitals vaig darrere de Maria. Fou, de fet, al voltant dels 11 o els 12 anys. En aquell moment, va celebrar-se la gran manifestació del 9 d'Octubre, de la reivindicació de l'autonomia valenciana. I jo un dia en arribar a casa, després d'escoltar aquelles coses, li pregunte a ma mare: "Això de l'autonomia què és?" I ella em respon: "Que ningú mane per tu i decidisques el que vols fer". Aquelles paraules van ser com plofff, se t'encén la bombeta. D'entrada, si t'ho diu ta mare, és veritat. Però, a banda, també influeix que és l'època en què comença a sorgir el Valencia Semanal, que de llegir els seus articles s'agafava molta consciència. Una consciència que ens feia identificar el teu país amb Països Catalans, no pensaves en trossets. I, clar, ja entres de ple en el fusterianisme. Després, a l'institut, ja tinc un amic més gran que era militant del PSAN i entres en una vivència personal que és, al seu torn, una maduració política.

Maria Deltell: La meua consciència nacional va despertar-se quan tenia 10 o 11 anys. Vivia a Monòver (Vinalopó Mitjà), un poble del sud apartat de les batalles identitàries de València, i participava en un grup de teatre. Amb aquesta companyia, actuàvem en casals d'Acció Cultural del País Valencià. I arran d'això i agafant pamflets i propaganda, escoltant la música i a la gent gran que en aquell moment era jove [riu], vaig descobrir un moviment nacional. De fet, i per culpa de la llengua, vaig veure que era essencial, i més en aquella zona, militar en algun lloc en defensa de la llengua. I vas ser arran d'això, quan les meues amigues i jo vam entrar a treballar al Casal Jaume I. Després formàrem part de la Coordinadora d'Estudiant els Països Catalans, que van ser de les primeres assemblees que hi havia al sud del País Valencià, i del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans. En aquell moment, crèiem que era important dur la qüestió lingüística i nacional, de Països Catalans, al sud.

-Quin és el pes que veieu del missatge independentista al País Valencià?

Maria Conca: Nosaltres el que fèiem era intentar convèncer la gent que la independència és viable, que la reunificació dels Països Catalans, el socialisme i la independència és viable. Amb la premissa que militar en partits espanyols no anava enlloc i per això vam optar pel PSAN, vam aconseguir crear bastant consciència nacional entre molta gent. Vam multiplicar molt la militància en les associacions de veïns i en el Front de Mestres, especialment en els anys 70. Bé, vosaltres jutjareu aquesta tasca...

Pilar Navarro: Exacte! Nosaltres, és a dir, la nostra generació, bevem de la feina que féreu vosaltres. Per això, per exemple, no ens plantegem de quin país som. Ho tenim ben clar: som dels Països Catalans. En volum de gent no érem molta, però estàvem preparats i érem lluitadors. Passats els anys, vam assumir que la independència no era una qüestió de guerrilla, sinó de participació política i en les institucions. Que encara no hem arribat a les institucions? És cert, però també han canviat les coses aquests darrers anys. I tot, sense cedir res i buscant guanyar-ho tot, fent un esforç per mostrar que no ets un fenomen polític clandestí ni amagat, que formes part de la normalitat.

Maria Deltell: Al meu poble i a la meua zona, el PSAN va estar a punt de traure un regidor en els anys 80. Un fet que mostra que hi ha hagut sempre un cert moviment nacionalista prou fort per ser al sud. Hi havia part de la societat d'allí el poble, que sempre ens ha tingut en consideració. D'altra banda, també hem sigut sempre els titllats, col·locant-nos una etiqueta.

-Heu patit incomprensió o alguna mena de dificultats per ser independentistes?

Maria Conca: I tant! Hem partit repressió policial, hem estat també detingudes. Ara bé, no només per ser independentistes. També per ser d'esquerres i fer una tasca de lluita. D'altra banda, val a dir que nosaltres sempre hem tingut suport social perquè els independentistes no ens hem aïllat. Hem treballat a la universitat, als barris... Ho hem fet a tot arreu. L'independentisme, a més, i recuperant el fil del que deia abans Pilar que no ha arribat a les institucions, s'ha vist truncat per l'autonomisme instal·lat. Per això, sempre hem fet una tasca més pedagògica, de convertir-nos en un referent de conscienciació de l'independentisme al País Valencià, perquè augmentara.

Cal reconèixer que els independentistes, però, encara som minoria al País Valencià. Ara bé, vist com va tot, és una flama que pot prendre. I si nosaltres tenim consciència de la llengua, perquè un valencià que en tinga consciència d'això i observe com ens tracten, tard o prompte, arribarà a la conclusió que no queda un altre camí que la independència. I qui diu això en la llengua, també ho diu en l'economia o en qualsevol aspecte. Perquè, tal com al Principat amb l'Espanya ens roba tothom ho va veure clar, als valencians ens estan fent el mateix. De fet, crec que la independència de Catalunya, perquè estic convençuda que arribarà tenint en compte com està la gent al carrer, serà un incentiu per a nosaltres. Mira que fa molts anys que sóc independentista, i mai esperava que veuria això. I estic forçament sobtada. I, clar, de seguida, pense: I per què no pot ocórrer el mateix al País Valencià?

A la dreta, la veterana activista per la independència, Maria Conca | EL TEMPS

Pilar Navarro: Agafant el fil de l'Espanya ens roba que comentaves, ací duem treballant aquest tema des del 2006 amb campanyes contra l'espoli fiscal o la de «valencià, paga i calla», que sense ser nosaltres representatius més enllà d'alguns ajuntaments, cal destacar que ha passat a formar part del discurs majoritari. Fins als empresaris i el PP, en parlen del finançament. La diferència està en que l'autonomisme reclama un tracte just i l'independentisme les claus de la caixa, la sobirania fiscal. Ara bé, i malgrat el marc del 78, el cataclisme que suposarà el referèndum i la independència de Catalunya pot ser una gran oportunitat perquè els valencians diguem ací estem. I més quan l'Estat espanyol es trencarà amb l'1 d'Octubre.

Maria Deltell: Des de fa uns anys, gràcies al treball de plataformes i col·lectius estem construint la identitat valenciana des de les bases. També agafant parts de la cultura valenciana que havíem abandonat i estem així conquerint sectors.

-Quins sectors serien? Pose un exemple.

Maria Deltell: La pilota valenciana seria un d'ells, que tradicionalment ha estat en mans d'altres. Crec que havíem fet feina a les universitats, però havíem descuidat el carrer.

Pilar Navarro: A veure, fa anys que veig que reivindiquem la llengua, la cultura i els nostres esports, i pense que és important. Ara, no podem construir un país només sobre la identitat. El país s'ha de construir fent que la gent s'adone que amb l'statu quo actual, no es pot viure. I els independentistes hem de demostrar que podem parlar d'economia, seguretat, etc. i no només de llengua i cultura, tot i que no ho podem abandonar.

Maria Conca: Tot això és cert, però la identitat ha de tenir força. Perquè, que hi ha crisi i no es pot viure, la gent ho diu, ho pateix. La gent s'ha d'identificar com a País Valencià, que forma part d'un context més ampli que són els Països Catalans. Ací, a més, tenim un problema de noms, i, per això, les enquestes ens deixen tan malament respecte de la identitat. Tu preguntes a una persona d'Alacant què se sent i no se senten prou valencians. El mateix passa a Castelló. Al remat, hi ha un problema de noms, que Joan Fuster ja va tractar.

Maria Deltell: Sí, hi ha una desvertebració molt gran, ja que tampoc s'ha treballat comarcalment.

Maria Conca: Exacte, cal fer-ho. Potser la denominació de País Valencià començava a tenir prou força. I la gent cal que s'hi identifique. Un factor que ens pot ajudar serà la independència de Catalunya. Si al Principat el procés va bé, ens haurien d'ajudar. Han de ser conscients que el territori no s'acaba a Catalunya, que hi ha el País Valencià, les Illes, la Catalunya Nord, etc. Tot això s'ha de reconstruir. I la qüestió de noms, torne a repetir, té poca gràcia. Perquè al Principat com Catalunya no és la denominació de cap part. Però ací amb València... País Valencià era una bona solució. Com la denominació de la llengua també s'ha de dir: llengua catalana. Perquè la volen amagar...

Pilar Navarro: La por als noms...

-A Catalunya el maltractament fiscal de l'Estat ha contribuït al creixement de l'independentisme. Ara, al País Valencià l'infrafinançament està en tots els debats. Però creieu que aquesta sensació de maltractament arriba a la gent normal?

Pilar Navarro: A mi, per exemple, m'ha vingut un xic en el bus a fer-me el discurs del finançament. I per què et fa aquest discurs? Perquè té una filla de 22 anys a Alemanya després d'estudiar i no té feina ací. Crec que a poc a poc va calant.

Maria Deltell: També crec que, actualment, i pel que fa a la gent més jove l'influx de les xarxes socials ajuda molt en la tasca de conscienciació.

-Abans Maria Conca ha comentat que el sotrac català podia tindre rèpliques positives per al País Valencià. Opineu igual?

-Pilar Navarro: Tota la vida quan Catalunya ha esternudat, al País Valencià ja teníem el mocador al nas. Sempre, sempre, sempre hem anat seguint aquesta via, fins i tot, als anys 20, a l'època post-mancomunitat. Cal recordar que l'any 1918 va ser la declaració valencianista, que farà cent anys al 2018. És a dir, una sèrie d'intel·lectuals i escriptors van fer uns articles demolidors que ara mateix podríem signar encara, per desgràcia... I parlaven d'independència! D'acord, amb fórmules molt llombardianes, però ho feien. Entre ells hi havia un senyor de dretes, Ignasi Villalonga, que va fundar una entitat financera perquè tenia el convenciment que els valencians necessitaven un banc propi. Era un senyor de dretes, sí. Però tenia molt clar què era el País Valencià. Perquè necessitem l'esquerra i la dreta perquè això tire endavant. Després, com a persones d'esquerres, ja farem la nostra lluita.

Pilar Navarro, dirigent d'Esquerra Republicana del País Valencià | ERPV

-Teniu el convenciment que la gent votarà al diumenge?

Maria Conca: Tal com estan les coses, crec que votaran.

Maria Deltell: Jo també pense que sí.

Maria Conca: Dependrà de la participació també. Perquè, clar, els convençuts aniran segur. Ara cal veure si la gent que s'ha convençut a poc a poc, acudeix. Tot i que jo pense que sí. I siga com siga, Catalunya marxarà d'Espanya.

Maria Deltell: Crec que ja ha marxat.

Maria Conca: Exacte. De fet, per a mi ha estat l'Estat espanyol el primer que ha desconnectat amb les mesures repressives que ha fet.

Pilar Navarro: Ha estat brutal, sí...

Maria Deltell: A més, aquest referèndum pressionarà a l'Estat espanyol d'una forma espectacular i l'obligarà a buscar una solució pactada.

Pilar Navarro: Discrepe. No veig l'Estat espanyol consensuant res. Realment, se seguirà el procés marcat si guanya el sí, que guanyarà: convocar el parlament i eleccions constituents. No hi ha passos enrere. A més, cada vegada que el Govern espanyol ha actuat, el Govern català ha anat dos passos endavant.

-Insistisc. D'aquest context, se'n pot beneficiar el País Valencià?

Pilar Navarro: Sí.

-Per quines raons?

Pilar Navarro: Perquè té l'exemple català i passarem de ser el segon cap de turc a ser el primer, perquè tenim el PIB més reduït i la carga impositiva més gran. Per tant, la gent no podrà respirar i haurà de reaccionar. I a més, Catalunya ens ajudarà, mai no ens perjudica. Ens perjudiquem nosaltres amb l'equidistància i posant-nos de perfil.

Maria Conca: Hi ha una altra qüestió. L'Estat espanyol arran que Catalunya s'independitze, fracassarà en tots els sentits. No debades, es demostrarà que les autonomies ja no funcionen. L'Estat només ha demostrat que pot actuar políticament de forma dictatorial. I tot això, quan des de Madrid no ens consideren espanyols de primera, ens consideren de segona. La situació de trobar-se incòmodes amb ells crec que s'accentuarà per aquestes raons. Perquè, no ho heu vist? L'Estat espanyol ha actuat impassible al gest! No han canviat una coma després que des dels organismes internacionals li hagen aconsellat que no continuara amb aquestes bestieses. Com penseu que actuaran contra el País Valencià després que Catalunya s'independitze? De la mateixa manera, i això no es podrà ni suportar. Per poc que Catalunya ho faça bé, molts agafaran consciència. L'Estat es quedarà en el seu territori estricte... Andalusia, doncs, ja s'ho farà [riu]. Serà un terrabastall molt gran per a Espanya. I per això, ens beneficiarà.

Maria Deltell: Una vegada passe això, el referent no serà Espanya. I no tota la societat valenciana se sentirà espanyola. Els valencians agafarem en aquell moment més consciència nacional.

Pilar Navarro: Anem cap a una majoria social desitjable al País Valencià. I quan s'aconseguisca, ja podrem plantejar la pregunta de si vols que el País Valencià siga una república independent. Jo faré campanya pel sí.

Maria Deltell: Faltarà treball.

-Aleshores, i continuant amb la política ficció, com haurien d'articular-se després els Països Catalans que han defensat anteriorment?

[Maria Deltell celebra la pregunta amb el puny]

Maria Conca: Clar, clar. L'altra pregunta seria: I vols que siga un territori confederat amb la resta dels Països Catalans? Això seria una possibilitat. O que Catalunya deixara oberta en la seua constitució la possibilitat d'integrar els territoris catalanoparlants. A més, val a dir que si les relacions foren més fluides, tenint en compte que sempre hi ha hagut lligams clars, la gent prendria més consciència nacional.

Maria Deltell: Pense que la qüestió d'una major unió entre tots els territoris està viva, que cada vegada se'n parla més. Especialment, en el tema econòmic. Finalment, avançarem cap a ací. No hi ha un altre remei.

Maria Conca: I, per cert, a la Constitució Catalana hauria d'estar contemplat poder aconseguir la nacionalitat.

Pilar Navarro: Ho està, ho està en els estudis previs. Vaja, jo estic desitjant demanar-la!

Maria Deltell, responsable de Joves d'Acció Cultural del País Valencià | EL TEMPS

-Veieu la voluntat d'anar més enllà de Catalunya per part dels dirigents catalans actuals?

Maria Conca: Clar, quan tu proposes aquestes qüestions et diuen: bo, però és que ara tenim una prioritat. I entenc perfectament que en aquest moment siga aconseguir la independència de Catalunya. Però després s'ho han de plantejar. No poden deixar abandonats la resta de territoris...

Maria Deltell: Hi ha partits que en els seus programes electorals i discursos parlen de Països Catalans. Pense que sí que ens tenen en compte.

Maria Conca: Nosaltres ho demanàrem. Al capdavall, també hem lluitat per la seua independència.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.