-Rússia va afirmar aquest dimarts que si es reconeixia la independència de les repúbliques de Donetsk i Lugansk, així com l'annexió de Crimea, faria un alto el foc. L'oferta era creïble atesos els precedents amb els corredors humanitaris?
Hi havia una altra condició important que no s'ha de passar per alt: la neutralitat i la desmilitarització d'Ucraïna. Fins a quin punt és creïble l'oferta de Putin? Primer, s'hauria de veure a què es refereix Putin amb la independència d'aquestes repúbliques, si ho fa al total de les províncies de Donetsk i Lugansk, tal com figura en la constitució d'aquestes repúbliques, o només al territori que ocupen en l'actualitat, que suposa un terç del territori d'aquestes províncies. Si es tracta de quedar-se només les repúbliques, les quals ja tenia, i d'aconseguir la neutralitat i la desmilitarització d'Ucraïna, seria un resultat rellevant per a Putin, però negociable. Ara bé, tinc dubtes que es conformara amb aquestes qüestions. Putin també ha parlat de la reforma de la constitució d'Ucraïna per reconèixer ambdues repúbliques i per introduir la neutralitat de manera permanent. Aquesta exigència és dura i difícil. Val a recordar que cap país pot dictar la reforma de la constitució d'un altre. No és el mateix que Ucraïna reconega la seua neutralitat en un determinant moment, a fer-ho en la seua constitució. Es podria negociar una desmilitarització i neutralitat d'Ucraïna sense canvi constitucional, així com el reconeixement de l'annexió de Crimea, que de facto és russa. Tanmateix, es podria fer a canvi de no posar-hi pals a les rodes a un apropament d'Ucraïna a la Unió Europea, que no és actor militar, sinó polític i econòmic. El problema, però, és si vol res més. Si pretén altres territoris, com podrien ser els localitzats a l'est del riu Dnièper.
-Una negociació amb aquestes condicions, encara que implicara la cessió de territoris d'Ucraïna a Rússia, seria viable o és un escenari ja passat?
Hi ha una finestra d'oportunitat per a la negociació, ja que el pitjor escenari és la continuïtat del conflicte. Recordem que està generant molts morts, moltíssim de patiment i un absolut drama humanitari. La negociació, per tant, cal animar-la i si Putin vol la neutralitat d'Ucraïna, doncs tal vegada no siga tan mala idea atès que Finlàndia i Àustria han estat neutrals durant molt de temps sense cap problema. Seria necessari, com a contrapartida, que Rússia respectara la integritat territorial d'Ucraïna, llevat de Crimea que a tots els efectes fa temps que és russa. És cert que Rússia va guanyant, però està tenint problemes i el temps hi juga a la contra. Les sancions estan fent-li mal i a pesar de poder suportar-les durant un temps, l'oligarquia russa comença a estar descontenta perquè està tenint impacte no només en les seues fortunes personals, sinó també en les seues empreses. Si el poble rus va aplaudir l'annexió de Crimea, atès que sempre s'ha considerat com a territori rus, no veu tan clara aquesta nova aventura. Hi ha una certa oposició interna, que pot augmentar quan les sancions afecten la població russa. Per tot plegat, el règim del Kremlin està interessant en acabar la guerra com més prompte, millor. Això obri una possibilitat de negociació.
-Dintre de les vies diplomàtiques, hi ha la possibilitat que la Xina exercisca com a mediador. Pot ser l'actor que desencalle la situació, a pesar de la seua neutralitat escorada? Aquest dimarts, de fet, va realitzar-se una videoconferència amb França i Alemanya.
Sense dubte, la Xina pot jugar un paper important, perquè és el suport fonamental que té Rússia, especialment, a escala financera i econòmica per resistir les sancions occidentals. Qualsevol pressió de la Xina a Rússia per aturar el conflicte, encara que siga discreta i moderada, podria ser definitiva. Amb la Xina, Rússia compta amb una via d'escapament per als bancs exclosos del sistema Swift i per a l'exportació d'hidrocarburs. La Xina juga un paper ambigu perquè no pot reconèixer cap divisió d'Ucraïna, ni la independència de cap territori d'Ucraïna, ja que la seua política internacional està fonamentada en el respecte a la integritat territorial de tots els països arran dels problemes interns que té al Tibet i a Sinkiang. A la Xina li interessa tranquil·litat per poder vendre i, per tant, no crec que siga massa partidària d'aquesta guerra. Si la Xina pressiona, l'escenari pot donar un tomb real.
-Arran del suport financer i econòmic de la Xina i malgrat aplicar mesures quasi inèdites a escala mundial com desconnectar Rússia del sistema Swift, les sancions econòmiques imposades per Occident tenen possibilitats reals de frenar Putin?
Les sancions econòmiques són relatives. Cada dia s'estan pagant 700 milions de dòlars en importacions de petroli i gas rus. Aquest dimarts els Estats Units d'Amèrica han prohibit la importació de gas i petroli rus, la qual cosa no suposa massa sacrifici per als nord-americans perquè són un país pràcticament autosuficient. L'impacte d'aquesta mesura no seria el mateix a la Unió Europea, on hi ha països com ara Alemanya que importen el 60% del seu gas de Rússia, els seus oleoductes estan encarats a l'est i, a més, no té cap planta de regasificació. Hi ha un parell de bancs, com ara l'emprat per Gazprom, que continuen funcionant perquè, en cas contrari, no es podrien pagar els hidrocarburs. Hi ha mesures, tanmateix, que estan fent mal com ara la congelació del capital de les reserves del banc central de Rússia, però amb el petroli i el gas pujant de preu, Rússia pot resistir durant un temps relativament prolongat.
-Abans ha comentat el descontentament d'alguns oligarques amb la invasió russa per l'impacte en els seus patrimonis. Sancionar els milionaris russos propers al Kremlin, tal com s'ha fet, és una mesura efectiva? De moment, s'han vist propostes negociadores de Roman Abramòvich que no han tingut gaire resultat.
Hi ha hagut alguns empresaris russos, com ara el propietari d'Alfa Group, on s'integra el banc sancionat Alfa Bank, altre del sector de l'alumini o el president de Lukoil, que han pressionat Putin perquè acabara amb la guerra. Segurament, hi ha altres que ho hagen fet, però sense haver transcendit públicament. No s'ha de menystenir perquè són persones que li han donat suport, que tenen prou influència en el seu entorn, a la cúpula política russa, tot i que no està gens clar que aquestes pressions servisquen a curt termini per a detenir la guerra. Ara bé, sí que podrien influir en la voluntat negociadora russa, de no allargar innecessàriament el conflicte. Però com hem dit adès, Putin, una vegada llençada l'ofensiva militar, necessita un resultat que li servisca no només de cara a l'interior de Rússia, sinó a l'exterior, com ara la neutralitat d'Ucraïna.
-Hi ha veus que assenyalen com a estratègia el col·lapse de l'economia russa i la caiguda del règim de Putin per aturar la invasió. És viable que això ocórrega amb les sancions o és pensament màgic?
És un poc pensament màgic. Les sancions tenen dos vectors: els oligarques i les grans empreses, que s'estan veient molt afectades i, per tant, pressionaran al Kremlin; i la població russa, que ha entès poc les intencions d'aquesta guerra i no crec que accepte la destrucció d'un país com Ucraïna, amb el qual tenen vincles. Encara que la propaganda i la censura pot esmorteir aquest descontentament de la població russa, pot créixer el malestar per la repercussió de les sancions econòmiques. De generar un cert malestar a veure una caiguda del règim de Putin, hi ha, però, molta diferència. Pronosticar la caiguda del règim de Putin a curt termini no és, ni de bon tros, realista. Les manifestacions s'han donat a grans ciutats com ara Moscou o Sant Petersburg, on hi ha una burgesia ben informada i més europeista. S'ha de recordar que fins ara es tracta de 4.000 persones d'una població de 145 milions d'habitants.
-Per als Estats Units d'Amèrica, com ha comentat, ha estat fàcil prohibir la importació d'hidrocarburs russos, mentre que aquesta decisió no s'ha donat a la Unió Europea per la seua dependència energètica. La prohibició europea de la importació d'hidrocarburs russos seria, de fet, el botó nuclear econòmic, l'última passa en una escala de sancions que s'ha accelerat de manera inèdita. Era necessari cremar pràcticament tots els cartutxos disponibles de sancions?
Hi havia una graduació, però va finalitzar amb la invasió d'Ucraïna. El límit és la prohibició de la importació de gas i petroli rus, una mesura a la qual s'oposarà sempre Alemanya perquè implica no només que puguen passar fred, sinó aturar part de la seua indústria. És possible que en cinc anys, arran de la construcció accelerada de regasificadores i de l'augment en les quotes d'energies alternatives, Alemanya resistira, però, en aquests moments, no és un escenari massa plausible. D'adoptar-se aquesta mesura, junt amb les implementades d'exclusió de quasi tots els seus bancs del sistema Swift i, fins i tot, de l'aplicació d'un bloqueig comercial, seria un cop dur contra Rússia, tot i que Europa també patiria molt. Les mesures que s'han pres, fins al moment, són importants i dures, que sumades a una resistència ucraïnesa més gran de la pronosticada, a les pressions internes i, sobretot, a un rol mediador de la Xina, poden forçar Putin a negociar amb molta més flexibilitat, sense que siga una imposició de les condicions que planteja Rússia, com passa actualment per la seua victòria momentània en el conflicte.
-Per què els Estats Units d'Amèrica no han forçat, ni ha negociat amb el seu soci d'Aràbia Saudita perquè esmorteïsca l'impacte dels hidrocarburs russos?
Els Estats Units d'Amèrica són, en l'actualitat, el primer productor de petroli i haurien pogut col·locar les seues reserves al mercat, però no ho han fet. Cada país defensa els seus interessos i, en aquest cas, Aràbia Saudita surt beneficada amb un augment del preu del cru.
-Els moviments a Europa per augmentar la despesa en defensa cap a compromisos d'un 2% del PIB, que han provocat girs històrics de 160 graus a països com ara Alemanya, contribueix a l'escalada del conflicte?
L'exemple d'Alemanya és singular per la seua història i per tenir una constitució, coneguda com a la llei fonamental de Bonn, que introdueix nombroses limitacions a l'àmbit militar, especialment fora de les seues fronteres. Alemanya, a més, no solament té interessos amb Rússia pel gas, sinó que hi ha importants inversions creuades. La Unió Europea compta amb 300.000 milions d'euros d'inversions a Rússia, mentre que Rússia compta amb prop de 120.000 milions d'euros invertits a la Unió Europea. Per aquests interessos, Alemanya ha arrossegat els peus en aquest conflicte fins que la pressió dels seus socis occidentals no els ha deixat cap altre remei que virar. Augmentar fins al 2% del PIB la despesa en defensa era un compromís que havien firmat els països de l'OTAN, però que molts havien incomplit, un fet que havia provocat queixes dels Estats Units d'Amèrica. Amb aquesta inversió extraordinària en defensa, Alemanya passaria de gastar-se uns 57.000 milions de dòlars anuals en matèria militar a uns 72.000 milions de dòlars anuals. Recordem que Rússia inverteix uns 61.000 milions de dòlars anuals en defensa. El viratge alemany comportaria tenir més pressupost en defensa que Rússia.
-L'escenari geoestratègic a Europa diríem, per tant, que ha canviat.
Aquest posicionament de Rússia, que va més enllà d'Ucraïna i neix de la voluntat de ser protagonista altra vegada de l'escena internacional, ens obliga a un nou equilibri. Europa ha viscut, des de la Segona Guerra Mundial, l'etapa de la guerra freda, caracteritzada per l'estabilitat, però que suposava el sotmetiment d'alguns països a la Unió Soviètica. Posteriorment, va entrar-se en una altra època en la qual va donar-se la dissolució del Pacte de Varsòvia, la caiguda de la Unió Soviètica, el debilitament de Rússia en matèria econòmica i política, així com una expansió de l'OTAN que va aprofitar aquesta fragilitat estratègica russa. L'escenari va començar a canviar l'any 2008 amb la invasió russa de Geòrgia per sostenir Ossètia del Sud i Abcàsia, i més tard amb els fets del 2014 a Ucraïna, amb la revolta del Maidan i l'annexió de Crimea. La invasió d'Ucraïna és un missatge de la fi de la Rússia humiliada o menystinguda. Amb independència de com es resolga el conflicte a Ucraïna, aquesta acció russa implica un canvi geoestratègic a Europa, on Rússia tindrà un paper a jugar o, almenys, l'OTAN l'haurà de tenir present. Aquell escenari posterior a la guerra freda, marcat per l'apreciació de la impossibilitat d'una gran guerra a Europa, facilitava els anomenats dividends de la pau, uns diners que es podrien estalviar en defensa i destinar-se, per exemple, a polítiques socials. Tot aquest marc de joc geopolític ha canviat amb la invasió d'Ucraïna, amb una potència com Rússia contrària a l'OTAN i la Unió Europea, així com ben armada, fins i tot, a l'àmbit nuclear. Arran d'aquest escenari, és possible que hagen desaparegut aquests dividends de la pau i siga necessari un rearmament. Una altra cosa diferent és si, realment, un rearmament contribueix a la pau o, si més no, a prevenir un escenari d'enfrontament bèl·lic.
-Josep Borrell, cap de la diplomàcia europea, va anunciar el naixement de «l'Europa geopolítica». L'escenari geopolític que ha obert la invasió russa reforça realment l'anhelada autonomia estratègica europea o, en cas contrari, consolida uns lligams amb l'OTAN qüestionats en els darrers temps per idees com ara l'impuls d'un exèrcit europeu?
És la pregunta. En un primer moment, sembla que l'OTAN s'ha revitalitzat després de l'etapa de Donald Trump, quan va passar les seues hores més baixes. Tots, de fet, s'han refugiat en el paraigua de Washington perquè no hi ha cap altra alternativa. A partir d'aquest moment, s'obren dues possibilitats: l'OTAN ha tornat i les vel·leïtats d'una autonomia estratègia europea desapareixen o queden postergades a temps millors; o com el conflicte a Ucraïna ha demostrat la necessitat d'unir-nos, de crear la nostra pròpia defensa, enfront del risc que Putin o altre actor internacional vulga convertir Europa en el seu camp de joc geopolític, i més si tampoc tenim la certesa de comptar als Estats Units d'Amèrica sempre del nostre costat. Només diré una dada: sembla que Trump es tornarà a presentar a la presidència nord-americana.
-Enfront del temor que Rússia no s'ature només a Ucraïna, Finlàndia i Suècia estan debatent el seu ingrés a l'OTAN, així com Moldàvia, Geòrgia i la mateixa Ucraïna han demanat la seua adhesió a la UE. Són moviments raonables o contribueixen a escalar més el conflicte?
Entenc que Finlàndia o Suècia, atès l'espiral agressiva en la qual s'ha instal·lat Rússia, repensen la seua adhesió a l'OTAN perquè, en l'actualitat, no hi ha altra aliança més de defensa. Tant de bo tinguérem una Unió Europea de defensa, però no existeix encara. Ara bé, tant a Suècia com a Finlàndia no els ha anat malament amb aquest posicionament, fins i tot en temps de la Unió Soviètica. Crec que no és bona idea, crec que és millor idea crear una Unió Europea de defensa sense perdre l'aliança amb els Estats Units d'Amèrica, però comptant amb autonomia estratègica. Reforçar l'OTAN suposa dependre d'un país que no és europeu i que sempre donarà prioritat als seus interessos abans que els teus. Pel que fa a l'ingrés a la Unió Europea d'aquests tres països, s'ha d'assenyalar que és un procés llarg i on s'ha de verificar que compleixen amb els criteris de Copenhaguen, com ara el respecte a les minories. I recordem que Moldàvia compta amb Transnístria, Geòrgia amb Ossètia del Sud i Abcàsia, i Ucraïna amb el Donbass.
-Un dels arguments que Rússia propaga per intentar justificar la seua agressió militar a Ucraïna és que l'OTAN s'ha expandit per l'est d'Europa més enllà del que marca als anys noranta del segle passat. Aquest fet és cert?
Quan es va produir la unificació d'Alemanya en l'any 1990, a Gorbatxov se li va prometre que l'OTAN no expandiria més enllà del territori germànic. L'aleshores secretari d'Estat dels Estats Units d'Amèrica, James Becker, va emprar l'expressió «ni una polzada». Aquesta polzada va transformar-se en una primera expansió a Polònia, Hongria i Txecoslovàquia, i una segona a països que havien estat territori de la Unió Soviètica com ara Estònia, Lituània o Letònia. Rússia, en aquell moment, es trobava en una situació de debilitat i va haver-hi d'acceptar. En 2008, però, en la cimera de l'OTAN a Bucarest, va fer-se una declaració d'intencions favorable a l'entrada en algun moment de Geòrgia i d'Ucraïna a l'aliança atlàntica. Aquella declaració va suposar uns «fins ací» de Putin, ja que Ucraïna ostenta un valor sentimental i polític. S'ha de recordar, a més, que en 1997 va firmar-se l'acta fundacional Rússia-OTAN, on Rússia es comprometia a mantenir la pau i l'OTAN a no realitzar desplegaments d'armes nuclears a l'Europa de l'Est. Hi ha una altra clàusula que parla dels desplegaments de tropes, però hi ha diverses interpretacions. Mentre Rússia considera que es fa referència als desplegaments permanents, els quals s'haurien incomplert amb la instal·lació de míssils a Polònia i Romania, l'OTAN no ho interpreta igual. De totes maneres, no crec que Rússia siga sincera en la seua preocupació per l'expansió de l'OTAN per a un país amb 4.500 ogives nuclears actives. Simplement, és part del seu joc de buscar un equilibri geoestratègic favorable.
-Si Putin aconsegueix conquerir Ucraïna, hi ha risc que emprenga noves agressions militars en altres països?
L'ideal de Putin és que Ucraïna passara sota la influència russa, la qual cosa comportaria el l'assoliment dels seus somnis de construir la gran Rússia, amb la mateixa Rússia, Bielorússia i Ucraïna. Ara bé, crec que és complicat que ho obtinga perquè els ucraïnesos ho rebutgen, fins i tot els habitants russòfons poden estar-hi en contra després de la invasió. La possibilitat d'ocupar Ucraïna i col·locar un govern titella és complicada amb la població en contra. El cost de l'ocupació en termes econòmics i humans seria inviable per a Rússia, qui té un PIB un poc superior a l'espanyol i menor que l'italià. Putin ja tindria prou si obté la neutralitat d'Ucraïna, quedar-se amb Crimea i amb les repúbliques de Donetsk i Lugansk. No crec que emprenga cap altra aventura. És cert que pot tenir la temptació de quedar-se amb territoris russòfons com ara Transnístria, tot i que el cost de noves incursions seria molt elevat. De cap manera crec, tanmateix, que intentarà algun moviment sobre països de l'OTAN.
-Considera, per tant, que no hi ha risc d'una tercera guerra mundial entre potències nuclears.
Implicaria la destrucció de Rússia i de part d'Occident, seria una autèntica barbaritat. Crec que Putin no està boig, sinó que aquesta agressió estava pensada i meditada, tot i haver-se, a parer meu, equivocat amb el moviment militar. Pense, de fet, que s'hauria pogut evitar si s'haguera negociat una arquitectura geoestratègica europea que incorporara la neutralitat d'aquests països i una certa autonomia a les regions russòfones, així com un conjunt de mesures de seguretat i confiança entre els diferents actors. Va pensar-se que Rússia no tenia cap influència i ens hem trobat amb aquesta invasió intolerable. És la conseqüència d'accions que no s'han volgut fer en el passat i que caldrà fer en el futur.