Ucraïna

A Ucraïna s'’ha acabat la broma

Molta gent es va burlar de l’humorista Volodímir Zelenski quan al maig es va instal·lar al palau presidencial. Ara, en un temps rècord, està capgirant la política. A Kíev es va estenent l’esperit de revolució.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Volodímir Zelenski, des d’un gimnàs de Brussel·les, damunt d’una bicicleta estàtica —balanceja el tors, les cames pedalen—, parla als espectadors del seu país sobre el seu primer viatge a l’estranger com a nou president d’Ucraïna. “Magnífica”, ha estat la trobada amb el president de la Comissió Europea, diu Zelenski. Jean-Claude Juncker és “un home afable i simpàtic”.

Juncker, el bromista dels prohoms de la UE, ha abraçat i ha fet moixaines al seu convidat, com ell sol fer. A alguns polítics això els incomoda i es queden garratibats. Però per a Zelenski, exhumorista televisiu, aquest moment potser ha estat l’únic dels que ha viscut a Brussel·les en què ha pogut mostrar-se tal com és.

Perquè, en general, en veure aquest polític un es pregunta instintivament: realment aquest home és president o només ho fa veure? El càrrec i la persona no quadren, almenys no encara. Per això s’ha fet molta broma sobre ell. Però a molts dels bromistes els ha fet callar. En escassament tres setmanes Zelenski ha revolucionat la política ucraïnesa com si no volgués deixar pedra sobre pedra. Ha dissolt el parlament, ha deixat parat el govern i ha posat pressió als seus adversaris. Aquests dies a Kíev es percep un ambient com si hi hagués una nova revolució pacífica.

Zelenski ha despertat esperances, no únicament en el 73% de l’electorat ucraïnès que li va donar el seu vot a les eleccions presidencials de l’abril, sinó fins i tot als seus antics crítics. És l’esperança que el país pugui deixar enrere l’expresident Petró Poroixenko i amb ell un antic estil de fer política i una elit corrupta, un seguit de coses que fins ara han frenat el progrés.

Probablement —cal afegir-ho també— és una esperança irracional, que recorda les esperances frustrades d’antigues revolucions. Poroixenko també va portar esperança quan va arribar al poder després de les protestes de l’Euromaidan, el 2014. Cinc anys després, Ucraïna s’ha convertit en el país més pobre d’Europa i els joves se’n van.

I, tot i així, es torna a percebre l’esperança. “L’esperança venç l’experiència”, així ho ha formulat la destacada periodista Iúlia Mostovaia.

L’atac del flamant president Zelenski a l’establishment polític comença el 20 de maig, el dia que va jurar el càrrec.

És un dia de primavera inesperadament càlid, i totes les persones que s’han congregat sota la cúpula del parlament o a la plaça que hi ha al davant, tenen imatges al cap amb què poden comparar l’aparició de Zelenski. Són imatges de la sèrie de televisió Servidor del poble, en la qual Zelenski dona vida a un president honest i ingenu que lluita contra un sistema corrupte. És la sèrie que el va fer popular com a polític i que durant la campanya electoral li ha servit com a reclam publicitari: els que van votar Zelenski tenien al cap en tot moment el paper de Zelenski com a persona honesta.

Aquest 20 de maig hi haurà un bon espectacle, segurament no pas pitjor que el de la tele, cosa que es deu també al fet que hi han treballat els mateixos guionistes. Zelenski fa un discurs molt emotiu: diu que Europa “no és allà, lluny, sinó aquí” (i es dona copets a una templa) i que ara, amb ell, tots els ucraïnesos s’han convertit en presidents.

El discurs va dirigit al cor dels ciutadans que hi ha a l’exterior i no pas al cap dels diputats de la cambra. No presenta un programa per als pròxims anys, sinó més aviat crea un sentiment general imprecís. Uneix les dues qüestions que la seva victòria electoral aclaparadora ha fet possible: crítica a l’elit política corrupta i reconciliació en comptes de nacionalisme ètnic. I culmina amb un clar eslògan de campanya: l’anunci que dissoldrà el parlament.

Gran alegria a la plaça, protestes a la cambra. Amb prou feines acabat d’escollir, Zelenski ha abocat el país a una nova campanya electoral. Ni tan sols intentarà treballar amb aquest parlament, senzillament l’apartarà com un objecte que fa nosa. No és clar que això estigui permès legalment, però aquestes reflexions també les aparta. El que s’imposa té raó.

A Svitlana Zalisxuk el discurs li ha agradat, per bé que ella era dins el parlament i no ha donat suport a Zelenski. Ella pertany al petit grup dels “eurooptimistes”: joves reformistes i simpatitzants del moviment Maidan que el 2014 van entrar a la Rada amb la llista de Poroixenko.

Aleshores hi havia grans esperances: després de la caiguda de Ianukóvitx la Rada havia de fer grans reformes. Sorprenentment, però, després de la revolució de Maidan el parlament es va assemblar novament a un club d’empresaris en lloc d’una assemblea popular. Zalisxuk es va sentir sola amb el seu reformisme idealista. Per a molts ucraïnesos, la Rada és l’encarnació de l’elit política corrupta, a penes un 8% hi té confiança, menys que per a cap altra institució.

Evidentment, la compareixença de Zelenski ha estat un espectacle, diu Zalisxuk. I òbviament, s’ha percebut que “parlava un president que encara no sent que és president”. Però per a ella ha transmès honestedat i humanitat, i això ja és una gran diferència respecte al seu predecessor, Poroixenko, “que sempre portava una màscara”. I la fórmula populista segons la qual ara tots els ucraïnesos són presidents tampoc no la troba absurda. Zelenski, diu Zalisxuk, treu a la política el caràcter sagrat i la torna a la mesura humana. Només això ja és un gran pas endavant, conclou.

Potser havia arribat l’hora d’algú allunyat del món polític que sacsegés la desacreditada elit política. El músic de rock Sviatoslav Vakartxuk també va sospesar presentar candidatura a les presidencials; Zalisxuk li hauria donat suport. Però al final no és tan important qui es posa al capdavant. Al nou parlament, d’això n’està segura, aquest cop hi entraran molts més independents sense interessos econòmics.

A deu minuts a peu de la Rada hi ha el centre de poder del president, l’administració presidencial del carrer Bankova. És un edifici enorme del període estalinista amb passadissos infinits: la versió contrària —en pedra— de l’estil polític alegre i amateur de Zelenski. “El mausoleu”, així l’anomenen alguns dels seus assessors. Les parets fosques aplaquen els ànims. És una carcassa per a un aparell jeràrquic i allunyat del poble.

Però Zelenski no té cap aparell, ell té una companyia variada i alegre. Amics de joventut, amics de la faràndula, socis comercials, els grups s’entrellacen, i és difícil dividir-los en sales, pisos i funcions. Seria més fàcil imaginar-se’ls en una gran sala amb pufs als marges.

Al capdavant de l’administració presidencial, Zelenski hi ha posat Andrí Bohdan, exadvocat del multimilionari Ihor Kolomoïski. Això ha inquietat molta gent. Perquè Kolomoïski no és només el propietari del canal que retransmet el programa de Zelenski, també és un dels personatges més ambigus i despietats de la política ucraïnesa. L’oligarca va portar el seu propi banc —el més gran del país— a la ruïna amb negocis de blanqueig de capital, així ho veu si més no l’Estat, que el 2016 va haver de rescatar el PrivatBank de Kolomoïski. Hi va haver d’injectar 5.500 milions de dòlars. Kolomoïski no ho veu així: ell vol que l’indemnitzin per la nacionalització del seu banc.

Però Zelenski no és el titella de Kolomoïski, com se l’ha presentat en campanya. A Brussel·les, on estan preocupats per les declaracions de Kolomoïski, Zelenski va assegurar expressament que no està de part del banquer sinó de l’Estat. No va nomenar Bohdan pels contactes amb Kolomoïski, sinó perquè és l’únic dels seus col·laboradors propers que té experiència de govern. La majoria provenen del món de l’espectacle.

Passar de l’espectacle a la política és com baixar del paradís als inferns, diu Borís Xefir, un home corpulent amb un posat agradable. Xefir és un dels que no van voler fer aquest pas. Xefir fa 25 que coneix Zelenski, juntament amb el seu germà Serhi el va contractar per formar part de l’exitosa companyia satírica de la qual més tard va sorgir la productora Quartal 95.

Ara el germà de Borís, Serhi, és la mà dreta del president a l’edifici d’estil estalinista del carrer Bankova, mentre Borís dirigeix l’empresa. Sent rebuig envers la política i els polítics, diu Borís, ho va notar ajudant en la campanya. La gent del món de l’espectacle és més interessant i més culta. “Per a Vova, aquest canvi és un veritable sacrifici”, afirma. “Vova” és el diminutiu rus del nom de pila de Zelenski, Volodímir.

Pel que sembla, Zelenski també troba a faltar el paradís de l’espectacle. No fa gaire va aparèixer al Palau d’Octubre, a cinc minuts a peu del carrer Bankova, per sortir a l’escenari en una competició humorística de la seva antiga companyia, va ballar una mica i va fer un petó a la calba d’un excompany actor. Va ser com una petita fugida.

Segons Borís Xefir, Zelenski ha reflexionat en veu alta sobre el fet de tornar als escenaris del seu programa de sàtira política Vetxerni Quartal després de ser president. És una bogeria, “i jo crec que ara ja ho ha entès”, diu Xefir.

Ni tan sols Xefir es pot escapar ja de la política d’ençà que el seu amic Vova és president. En una entrevista va dir que s’havia d’abolir la nova llei de llengües d’Ucraïna (que limita l’ús del rus) i que calia signar la pau finalment amb el president rus, Vladímir Putin, que tampoc no és pas cap “boig”. Allò no va ser una afirmació sorprenent per a algú que prové de l’est d’Ucraïna i que produeix pel·lícules per al mercat russòfon. Però a l’oficina de premsa de Zelenski se’n van distanciar immediatament. En canvi, en campanya Zelenski havia proposat fins i tot negociar directament amb Putin.

Ara que és president, Zelenski ja no pot parlar com abans, ara té un perfil més d’home d’Estat, és més prudent, més patriota i més prooccidental.

Això es va veure també a Brussel·les, en la seva primera visita a l’estranger. A la seu central de l’OTAN, Zelenski es va presentar al costat del secretari general, Jens Stoltenberg, com un home d’Estat. Va llegir en anglès una declaració amb l’objectiu d’adherir-se a l’OTAN amb posat seriós fixant-se en el text. Per més que sigui una figura nova —així es pot formular el missatge de Zelenski a Occident— no us preocupeu, el nostre rumb és el mateix que abans. Al vespre, en un sopar va asseure’s entre Federica Mogherini, Alt Representant per a les Relacions Exteriors de la UE, i Jared Kushner, gendre de Donald Trump, que a Brussel·les volia presentar idees per a un pla de pau al Pròxim Orient.

A molts dels que van votar Zelenski a l’est d’Ucraïna el seu nou to els decebrà. Però almenys sembla seriós el seu intent d’avançar en les estancades negociacions de la guerra del Donbass. I a més a més, només pot decebre, perquè ha acumulat massa esperances en la seva persona. No pot continuar sent eternament el preferit de tres quartes parts dels electors.

“Els ucraïnesos tenen una paciència molt limitada”, diu Mikheil Saakashvili, expresident de Geòrgia i ucraïnès d’elecció. “Cada cert temps hi ha un pic d’entusiasme; aleshores t’eleven fins als núvols i llavors et deixen caure ràpidament altre cop”. Per això va ser encertat, diu Saakashvili, avançar la data electoral de la tardor al 21 de juliol.

Saakashvili explica això en un bungalou inacabat enmig d’un paratge verd, als afores de Kíev. Des de fa poc torna a ser al país. Temps enrere Poroixenko el va fer venir com a reformador, però després li va retirar la ciutadania arran d’una desavinença i Saakashvili va ser expulsat.

Zelenski li ha retornat la ciutadania. Aquest va ser un dels primers senyals que alguna cosa canviava. Saakashvili li està agraït, i guarda rancor per a Poroixenko. “Poroixenko sabia parlar de reformes amb els ulls il·luminats, i va convèncer tothom, també a mi. En tots aquests anys ha sigut molt més bon actor que Zelenski”, diu amb amargor.

Abans de les eleccions parlamentàries del 21 de juliol Zelenski ha de construir el seu nou partit. Es diu com la sèrie, Servidor del Poble, i com a logo té una imatge de Zelenski amb americana anant amb bici i brandant la solemne maça cosaca del president ucraïnès. Això també és una al·lusió a la sèrie.

El primer congrés es va celebrar fa un mes. S’han reclutat candidats per als districtes electorals apressadament per internet: cada persona havia de penjar un vídeo breu amb la seva trajectòria i tres propostes per a projectes de llei. Si bé de moment el partit pràcticament només existeix sobre el paper, segons les enquestes la meitat dels ucraïnesos estarien disposats a votar-lo. Zelenski podria ser el primer president de la Ucraïna independent que controlés la majoria del parlament.

I si les coses van com a la sèrie, el següent que vindrà serà un trasllat: en el seu paper còmic, Zelenski decideix treure de Kíev totes les autoritats governamentals. Realment la seva gent somia un trasllat, però per uns altres motius. Volen fugir de l’edifici estalinista del carrer Bankova i de la seva atmosfera opriment. Però encara no hi ha res decidit, diuen.

Tampoc no desitgen que a Zelenski li passi exactament com a la sèrie: en aquell cas el president i els que lluiten contra el sistema corrupte són desposseïts del seu càrrec i enviats a la presó.

Traducció d’Arnau Figueras

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.