L'escena dels tancs i les tropes militars russes conquerint terres ucraïneses ha estat el reflex del fracàs de la via diplomàtica impulsada per la Unió Europea i els Estats Units d'Amèrica. Amb una retòrica nítidament imperialista, farcida de referències al vell imperi tsarista, el president de la Federació Russa, el tradicionalista Vladímir Putin, anunciava el passat dijous la invasió d'Ucraïna. Justificada amb una propaganda antinazi de rerefons cínic i facilitada per les declaracions independentistes de diversos territoris ucraïnesos de sensibilitat inequívocament russa, el mandatari consumava els seus anhels expansionistes dintre de l'antic espai d'influència soviètic.
Abans d'un anunci que s'havia combinat amb crítiques a la gestió de la pluralitat territorial de la vella Unió Soviètica, les potències occidentals havien reaccionat amb la comunicació de sancions econòmiques per al Kremlin. El president nord-americà, el demòcrata Joe Biden, aplicava una primera ronda de penalitzacions que castigava les finances del Banc d'Activitat Econòmica Exterior i del banc militar rus, l'accés de la federació als mercats de deute i als oligarques. A l'ofensiva se sumava el primer ministre britànic, el conservador Boris Johnson, amb càstigs a les entitats financeres Rossiya, IS Bank, GenBank, Promsvyazbank i Black Sea Bank. El Regne Unit també dirigia les seues sancions contra els magnats russos Guenady Timchenko, Boris Rotenberg i Igor Rotenberg.
La Unió Europea acordava paralitzar la validació del Nord Stream 2, el gasoducte pendent d'execució que connecta la federació russa amb Alemanya. Tot i que la decisió no implicava imposar sancions sobre la infraestructura energètica, la decisió té una forta incidència en el continent europeu atès la dependència del gas provinent de Rússia. L'avanç de l'exèrcit rus per Ucraïna obligava els mandataris occidentals a reunir-se per acordar altres càstigs financers contra el règim de l'exespia del KGB. «Putin serà un pària a l'escena internacional», exacerbava Biden aquest dijous després d'aprovar unes sancions «devastadores», encara que les mesures de penalització no afectaven la fortuna milionària que atresora Putin, ni l'estratègic sector energètic rus que representa el 30% del seu PIB, el 60% de les seues exportacions i el 50% dels seus ingressos estatals. El club europeu, per la seua banda, pactava sancionar diversos bancs russos, companyies militars com ara Almaz-Antey, fabricants de camions, així com la prohibició de nous depòsits de ciutadans i residents russos en bancs de l'eurozona i l'exportació de tecnologia energètica a Rússia.
La reacció de les potències occidentals amb unes accions emmarcades dintre de la denominada diplomàcia dura s'han convertit pràcticament en l'única via dels aliats de l'OTAN per respondre l'agressió russa. «El problema és que no hi ha més alternativa que imposar sancions econòmiques. Les opcions de caràcter intervencionista a Ucraïna estan descartades, ja que suposaria entrar en un escenari de tercera guerra mundial», explica Ernesto Pascual, especialista en Relacions Internacionals i professor de la Universitat Oberta de Catalunya, qui observa «hipocresia» en els càstigs financers, per exemple, del Regne Unit: «Les sancions de Johnson no són creïbles quan Londres és la seu de les inversions dels oligarques russos. Si es vol actuar contra els magnats russos, s'hauria de confiscar o congelar els seus béns, o treure Roman Abramóvich de la propietat del Chelsea». La UEFA, de moment, ha traslladat la seu de la Lliga de Campions de Sant Petersburg a Paris com a mesura de pressió.
«Les primeres sancions econòmiques després de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia han estat ridícules», censura Vicente Pallardó, director de l'Institut d'Economia Internacional de la Universitat de València, que assenyala: «Aquests personatges pròxims a Putin han tingut anys i anys per endur-se els diners a Suïssa o l'Orient Pròxim per evitar les sancions occidentals. Si es vol actuar de debò, s'hauria de confiscar els béns de membres del govern, del consell d'estat i d'altres dirigents del règim». «Per atacar econòmicament les elits russes, s'havia d'haver limitat la capacitat d'aquests oligarques per blanquejar les seues fortunes a Londres o a Xipre. És una qüestió escandalosa que no s'ha abordat», complementa Jorge Tamames, investigador en Economia Política i Relacions Internacionals al Reial Institut Elcano.
L'autèntica arma econòmica en mans dels aliats resideix en la capacitat d'excloure Rússia del sistema SWIFT, la xarxa d'alta seguretat que connecta bona part de les institucions financeres del planeta. Aquesta mesura implicaria que la banca russa no podria enviar diners ni dintre, ni fora del seu país, la qual cosa impactaria en el seu teixit empresarial i, en conseqüència, en les exportacions. «Les primeres cotitzacions del ruble i de la borsa de Moscou han descomptat aquest escenari. El tancament de l'economia russa del sistema financer internacional seria un cop dur, però crec que insuficient per revertir les decisions de Putin», analitza Pallardó, que apunta altres possibles mesures que situarien l'economia russa amb dificultats com ara la prohibició de negociar deute en dòlars o d'efectuar transaccions en monedes com l'euro, la lliura i, especialment, el dòlar.
«Qualsevol decisió dels Estats Units d'Amèrica sobre Rússia fent valdre l'hegemonia monetària del dòlar, podria tenir conseqüències negatives. La instrumentalització política de la primacia del dòlar com a moneda global deixaria molt tocada la imatge de la divisa a escala internacional», interpreta Tamames, que adverteix dels efectes d'altres mesures com ara la paralització del gasoducte Nord Stream 2 i de la posició de força de Rússia en matèries fonamentals per als fertilitzants, eina necessària per a l'agricultura intensiva actual. «Expulsar Rússia del sistema SWIFT té conseqüències per als europeus. A partir d'aquell moment, com pagaria Alemanya el gas rus? La qüestió d'incrementar la gravetat de les sancions és si el món occidental està disposat a acceptar els efectes que se'n puguen derivar», es pregunta Pascual.
L'impacte a l'economia russa d'aquests bazuques econòmics seria, però, menor envers uns anys enrere. «Rússia s'ha preparat a consciència per a resistir a possibles sancions econòmiques. Per aquest motiu, ha acumulat reserves de fins a 600.000 milions de dòlars, ha reduït significativament el deute públic i ha practicat una política econòmica que li ha permès gaudir de marge monetari i fiscal», radiografia Pallardó. La federació, a més, ha dissenyat un altre sistema de pagaments alternatiu al SWIFT, així com ha substituït les importacions amb un augment de la producció interna i ha aconseguit altres proveïdors lluny del món occidental. «En altres èpoques, els Estats Units d'Amèrica haurien pressionat Aràbia Saudita perquè inundara el mercat de petroli i afectara greument les exportacions russes. Qui es va posar, tanmateix, del costat dels saudites quan van matar al periodista Jamal Khashoggi? Rússia. Putin ho tenia tot pensat», completa.
«Les sancions econòmiques ja no tenen capacitat per aturar el conflicte. Els Estats Units d'Amèrica i la Unió Europea s'han quedat sense marge per forçar Putin a rectificar. Aquests càstigs financers poden debilitar relativament l'economia russa, però qualsevol mesura com ara excloure del sistema SWIFT a Rússia tindrà conseqüències per als nord-americans i europeus», exposa Astrid Portero, analista geopolítica a la publicació digital especialitzada en relacions internacionals El Nuevo Orden Mundial. «Les penalitzacions econòmiques només funcionen en contexts molt determinants i si hi ha un objectiu clar. Un exemple de cert èxit fou quan l'administració Obama va pressionar l'Iran amb càstigs, però oferint com a contrapartida una negociació», referència Tamames.
El propòsit d'aquest paquet de sancions contra Rússia, segons interpreta Pascual, «seria buscar una desestabilització de l'economia mundial que afectara la Xina, convertida des de fa anys en el gran botiguer del planeta». «Un fre a l'economia xinesa arran d'aquestes turbulències financeres podria forçar al país asiàtic a sortir de la seua actual posició geopolítica amb Rússia», indica. «Putin ha actuat sabent que la Unió Europea es trobava en un període de debilitat per la marxa d'Angela Merkel i per un Emmanuel Macron que està condicionat per tenir unes eleccions presidencials a tocar», contextualitza, per subratllar com a factor desequilibrant que el president rus «ha demostrat ser un personatge que no tem utilitzar la força en un món occidental acostumat a la pau».
«És pràcticament impossible que funcionen les mesures de càstig econòmic perquè Rússia i els aliats de l'OTAN se situen en punts molt diferents i parlant llenguatges diversos: mentre Putin s'està expressant en un idioma d'expansionisme territorial clàssic, la Unió Europea empra la llengua de la diplomàcia, siga dura o blaneta. Si Putin ha arribat al punt d'envair Ucraïna, és perquè li importa poc qualsevol dels efectes», retrata Portero, que recorda: «L'elecció d'Ucraïna, a banda de per la seua condició d'espai estratègic entre Rússia amb la Unió Europea i l'OTAN, s'ha donat perquè es tracta d'un país que no és membre encara de l'aliança atlàntica». «Si hem arribat a la situació actual, és, precisament, perquè la via de les sancions econòmiques que van imposar-se durant l'annexió russa de Crimea l'any 2014 ha fracassat», certifica.
L'experiència d'aquelles sancions havia estat, de fet, completament insatisfactòries per a les institucions europees. «Una de les lliçons que pot traure la UE i els seus estats membres de la crisi viscuda a Ucraïna a partir de l'any 2014 i el seu impacte en les relacions amb Moscou és, potser, la d'haver considerat a Rússia a l'hora d'aplicar-li sancions com un rival i veí menor i menysprear la seua capacitat de resiliència», assenyalava Ruth Ferrero, professora de Ciències Polítics i Estudis Europeus de la Universitat Complutense de Madrid en un article de setembre del 2020 a la revista del Centre d'Estudis i Documentació Internacional de Barcelona (CIDOB), on llençava aquest avís: «La segona lliçó que haurien d'aprendre la Unió Europea i els seus dirigents és que Moscou no retrocedirà en les seues posicions, ni a Crimea, ni a Ucraïna».
Un informe del FMI sobre les sancions imposades a Rússia durant l’annexió de Crimea assenyalava els riscs que atresora aquesta decisió: si la federació russa va perdre 54.000 milions de dòlars, la Unió Europea va deixar-se’n 42.000. Són les contrapartides de desplegar el bazuca econòmica, una mesura limitada com evidencien les compres energètiques per valor de 350 milions de dòlars, segons Bloomberg, per part dels Estats Units d'Amèrica, el Regne Unit i la Unió Europea en les 24 hores posteriors al decret de Putin que reconeixia la independència de dos territoris prorussos d’Ucraïna.