Andrei Fateiev puja les escales per arribar fins al capdamunt del turó des del qual es tenen les millors vistes de la seva ciutat, Tomsk. Els residents en diuen la muntanya de la resurrecció. És el lloc on Fateiev va trobar-se per últim cop amb el seu excap, Aleksei Navalni.
D’això ja fa un any. Aleshores, l’agost del 2020, Fateiev treballava a les oficines que té Navalni en aquesta localitat i, juntament amb una companya, era candidat a les eleccions municipals. Navalni els donava suport en la campanya. En una foto se’ls veu a tots tres somrient al turó que domina aquesta ciutat universitària de l’oest de Sibèria. Sembla una imatge d’una altra Rússia.
Poc després, Navalni va desmaiar-se durant el vol de tornada a Moscou. Com es va comprovar posteriorment, havia estat enverinat amb l’agent tòxic Novitxok, amb tota probabilitat per agents de l’FSB, els serveis secrets interns de Rússia.
Actualment, Navalni està reclòs en una colònia penitenciària a l’est de Moscou. Com que després de recuperar-se a Alemanya no es va voler conformar amb el paper d’un exiliat sense veu, va tornar a Rússia, i el règim del president Vladímir Putin el va fer empresonar immediatament.
Allò va ser el començament d’una revenja que ja no afecta només Navalni, sinó totes les persones que en algun moment han tingut alguna cosa a veure amb ell. I també molts altres opositors al règim.
Aquest diumenge 19 de setembre se celebraran les eleccions a la Duma, el parlament rus, i en moltes regions també s’escolliran els parlaments locals. Si bé el president s’ha assegurat dos mandats després de modificar la constitució, el partit del Kremlin, Rússia Unida, va perdent a les enquestes. El règim, doncs, encara actua amb més força contra els que el qüestionen, sobretot contra les organitzacions de Navalni.
Per bé que actualment Fateiev és regidor de la seva ciutat, a Tomsk ja no hi ha un grup de suport a Navalni. Aquestes agrupacions, importants punts de trobada de dissidents al país, es van haver de liquidar, igual que la fundació anticorrupció muntada per l’opositor. Un tribunal les havia classificat com a “extremistes”.
“No se n’han sortit d’eliminar Navalni, per tant han destrossat les seves organitzacions”, diu Fateiev. Amb les ulleres que porta, l’home, de 33 anys, recorda més a un estudiant d’últims cursos de la universitat que a un polític. Parla amb calma i cautela.
Durant anys ha hagut de veure com les autoritats els espiaven, vigilaven i detenien a ell i companys seus de lluita, explica Fateiev a dalt del turó que domina Tomsk. Però aquesta vegada és diferent: “extremista” és una etiqueta perillosa, que els converteix a ell i a tots els seguidors de Navalni en proscrits, en criminals.
Fateiev no es vol conformar amb això. Evidentment que té por, però no es planteja rendir-se, ni deixar l’acta de diputat ni marxar del país. “Navalni no es deixa sotmetre. Per tant, jo tampoc”, afirma. Oficialment, Fateiev ara és regidor independent.
“No som un nom, o un tros de paper o unes oficines”, va escriure Navalni al juny al seu compte d’Instagram, poc després que un tribunal moscovita classifiqués les seves organitzacions com a “extremistes”. “Som un grup de persones que aglutinen i organitzen els ciutadans russos que estan en contra de la corrupció i a favor d’uns tribunals justos i de la igualtat de tothom davant la llei”. Allò semblaven unes paraules d’ànim.
Instagram és el mitjà amb què Navalni es dirigeix als seus seguidors des de la presó. Com que no té ni mòbil ni ordinador, demana a persones de confiança que facin publicacions en nom seu. Informa regularment sobre el dia a dia a la colònia penitenciària. Per exemple, sobre com abans i després de cada visita dels seus advocats s’ha de despullar de dalt a baix i el filmen; i això que només pot parlar amb els juristes a través d’una pantalla de vidre.
És difícil dir quin és l’estat real de Navalni un any després de l’enverinament, ara que és a la presó. La seva advocada ja no contesta preguntes i els seus excompanys de lluita també s’abstenen de dir res.
A la primavera Nalvani es queixava d’un fort mal d’esquena i va reclamar ser atès per metges independents. Però no va rebre el tractament que demanava, per la qual cosa va deixar de menjar durant setmanes. Va perdre més de 22 quilos.
Navalni devia entreveure que difícilment sortiria de la presó al cap de dos anys i mig, període al qual va ser condemnat. El Kremlin ja ha presentat una nova denúncia contra ell. Amb la creació de la seva fundació anticorrupció el 2011, Navalni va incitar presumptament els ciutadans a actuar en contra de la llei. És a dir: a participar en protestes no autoritzades. A l’adversari més dur de Putin li podrien caure tres anys més de presó.
És terrible anar llegint les notícies aquests dies, diu Fateiev a Tomsk. El regidor qualifica la situació al país d’“opriment”.
La portaveu de Navalni, Kira Yarmysh, ha estat condemnada recentment a un any i mig de privació de llibertat. Entre altres coses, no pot sortir de casa de nit i no pot abandonar el districte de Moscou. Suposadament, Yarmysh va infringir les normes higièniques durant la pandèmia de coronavirus.
Al govern li agrada instrumentalitzar l’epidèmia per perseguir adversaris polítics. Així, les forces de seguretat han arribat fins i tot a fer ingressar per força en unes instal·lacions per a malalts de coronavirus l’exdirectora del grup de suport a Navalni de la ciutat de Murmansk, al nord de Rússia, tot i que la dona tenia un test negatiu. Volien impedir que presentés la seva candidatura a les eleccions municipals del setembre.
Això no afecta només els que han treballat per a Navalni. Els seus simpatitzants també són objectiu dels esbirros de Putin. A Moscou la policia s’ha personat al domicili de desenes de ciutadans que s’havien registrat a la pàgina web de la campanya electoral de Navalni o que havien fet donatius a les seves organitzacions.
De l’equip de Navalni poca cosa en queda. Diversos excol·laboradors han fugit a l’estranger i molts d’altres que s’han quedat al país tenen procediments judicials oberts. Dels exdirectors dels 37 grups de suport a Navalni, només un de cada tres continua actiu políticament, segons va informar fa poc el mitjà econòmic RBK.
Un d’ells és Serguei Ukhov, de 36 anys, de Perm. “Això és una guerra, és un intent d’eliminar tota llibertat d’opinió”, diu Ukhov.
Durant els últims dos anys, Ukhov havia dirigit el grup de suport a Navalni a la ciutat de Perm, als Urals. Segons Ukhov, ja fa temps que el que els importa no és només Navalni. El règim, diu, no ha deixat d’ampliar “el radi de la por” al llarg dels últims mesos. Pràcticament qualsevol persona que hagi fet comentaris crítics en públic ara és objectiu de la repressió: polítics opositors, periodistes independents, activistes, advocats i, fins i tot, humoristes. La llista és cada cop més llarga.
L’enverinament i el retorn de Navalni al país han accelerat la transformació de Rússia en un “règim superrepressiu”, diu el politòleg Andrei Kolesnikov, del Carnegie Center de Moscou. No volen que ningú s’escapi del control del Kremlin. El règim de Putin ha dividit la societat en dos bàndols: els ciutadans acceptables des del seu punt de vista, que es comporten amb lleialtat o que callen; i els “anticiutadans”, que continuen gosant expressar-se amb llibertat, els quals en tot moment poden ser víctimes de la dura repressió.
Les accions radicals no s’expliquen només per les eleccions d'aquest diumenge. A Vladímir Putin, creu Kolesnikov, li importa conservar el seu sistema de poder.
Una tarda d’agost, Ukhov va amunt i avall per un barri residencial de Perm entre blocs de pisos amb façanes de diversos colors i edificis típics del període soviètic d’un verd brut. Al coll d’aquest home llargarut s’hi balanceja un penjoll on hi diu “Serguei - voluntari”.
Ukhov reparteix fullets electorals a la que gent que passa. “Vagin a votar, votin contra Rússia Unida”, els diu. D’aquí a quatre setmanes, a Perm s’escollirà un nou consell municipal.
El que va aconseguir Andrei Fateiev a Tomsk també ho vol aconseguir Ukhov a la seva ciutat. Vol arrabassar tants regidors com pugui al partit del Kremlin.
Ukhov creu que té opcions d’aconseguir-ho. Els índexs d’aprovació de Rússia Unida estaven no fa gaire a un 27%, un mínim històric. Alguns candidats de Perm s’han estimat més amagar el logo del partit del Kremlin als seus materials de campanya.
Ukhov recorda com algunes persones s’espantaven quan ell les abordava i els deia: “Votin contra Rússia Unida”. Li preguntaven si aquell eslògan es podia dir tan alt. És que anava contra el partit del poder. I amb el poder un no s’hi pot barallar, deien.
Ara la situació és millor, però aquesta tarda d’agost Ukhov també topa amb desconfiances: “Però si això és política. Deixeu que ells escullin la millor opció”, crida una dona embarassada amb un vestit blau que porta un fill a coll. Ells són els de dalt, el Kremlin, Putin. Tothom hauria de poder decidir pel seu compte, per a això són les eleccions, contesta Ukhov. Però la dona fa que no amb la mà.
Ukhov dona un prospecte al següent passavolant. El jove el reconeix. “Però si vostè és l’home de Navalni que surt a YouTube!”, diu. “Sí, soc jo”, diu Ukhov.
Explica amb paciència que les organitzacions de Navalni han estat classificades com a “extremistes” i que fa temps van crear la coalició de candidats independents Més U. Malgrat tot, aquest noi de 28 anys no vol votar: “No serveix per a res; tothom sap qui guanyarà”.
Quan Ukhov sent això, fa un gest de negació amb el cap i es dirigeix al següent passant. Incansable, va d’un transeünt a l’altre, durant hores. Molts rebreguen el paper immediatament. Al fullet no hi surt pas una imatge d’ell, sinó de la seva dona, Aleksandra Semionova.
Com a excol·laborador de Navalni, Ukhov no es pot presentar a les eleccions. Putin va signar la llei que certificava això el 4 de juny, el dia de l’aniversari de Navalni. El decret exclou de les eleccions els polítics que hagin col·laborat amb organitzacions “extremistes i terroristes”.
Per tant, ara Ukhov fa campanya per la seva dona. Però això no podria suposar un risc per a la campanya?
Ukhov, pare de dues criatures, explica que ha interromput tots els contactes amb la gent de Navalni. “Soc aquí com a ciutadà”. Ja ningú no sap, diu, on són les fronteres en la Rússia actual, què es pot fer i què no. A les oficines de campanya de la coalició de candidats que hi ha al centre de Perm, però, Ukhov s’estima més no deixar-s’hi veure.
La incertesa et consumeix. Però donar voltes contínuament sobre què podria passar no serveix de res, diu Serguei Ukhov.
Fateiev, l’excol·laborador de Navalni a Tomsk, és més prudent. Ell prefereix no dir públicament a qui donarà suport a les eleccions d'aquest diumenge 19 de setembre.
Fateiev treballa com a assessor d’un dels candidats independents. Al consell de la ciutat, és un dels que s’encarrega de gestionar el reduït pressupost de Tomsk i els vells tramvies que martellegen per les vies. No té gaires possibilitats de ser influent. Les autoritats locals encara no han investigat el cas de l’atac tòxic contra Navalni. I l’adhesiu amb el text “Llibertat per a Navalni” que porta Fateiev al mòbil ja s’ha desgastat.
Potser és un optimista incorregible, però creu que a Rússia pot canviar alguna cosa, diu Fateiev. No avui, i potser demà tampoc, però sí en algun moment durant els propers anys. Perquè la generació més jove ha girat l’esquena a Putin i al seu règim.
Maksim Lavitski, de 20 anys, pertany a aquesta generació. “Tots els meus amics ara són ‘extremistes’”, diu amb to de burla.
Lavitski treballava al grup de suport a Navalni de Samara com a redactor de vídeo. Quan en parla, se li il·lumina la mirada. Va anar-se’n de la seva ciutat natal fa dos mesos. “Vaig tocar el dos”, així ho qualifica Va reflexionar molt de temps sobre què havia de fer: anar-se’n a l’exili? Quedar-se? Finalment, es va traslladar a Sant Petersburg, després de Moscou la segona gran ciutat liberal del país. Aquí Lavitski ha trobat feina en un bar no gaire lluny del centre. El seu cap no sap a què es dedicava abans.
Durant molt de temps va estar disposat a assumir els riscos i a continuar la lluita contra el règim. Però ara ja no pot. Potser n’hi ha d’altres que són més forts que ell, diu, i que d’alguna manera poden escapar-se dels atacs de les autoritats. El règim ha enverinat persones, les ha declarat “extremistes”. “I no deixarà d’actuar així”.
Traducció d’Arnau Figueras Deulofeu