Caminar pels carrers de qualsevol ciutat sempre és una lliçó arquitectònica de la seua història i de les famílies que han ostentat influència i poder. L'escut del llinatge a la balconada ha estat el símbol per excel·lència que marcava les cases senyorials, amb nissagues que acumulaven importants patrimonis. El Palau d'Alaquàs de València, de façana simple i unes sales interiors de clares vocacions nobiliàries, hauria d'estar un exemple pervivent per la seua pertinença antiga a la família dels Trénor. L'edifici de pretèrita propietat aristocràtica, però, està absent d'escuts senyorials. Com a nota distintiva exterior només hi ha una rata penada, indicador de l'essència dels actuals inquilins.
El palauet és la seu des de l'any 2003 de Lo Rat Penat, una institució d'influència social residual que durant l'últim tram del franquisme fou segrestada per les capes tradicionalistes i partidàries delterraplanismelingüístic. La institució minoritària havia desembarcat en aquell edifici de manera polèmica. Segons va denunciar l'aleshores regidor del PSPV a l'Ajuntament de València, Juan Soto, la reforma que va emprendre l'associació blavera abans d'instal·lar-se a l'immoble va comportar la destrucció d'un pati protegit, la qual cosa suposava, segons el representant municipal socialista, contravenir les instruccions dels tècnics municipals. Lo Rat Penat va rebre per aquella controvertida rehabilitació fins a 540.000 euros públics del consistori. L'administració autonòmica va aportar-ne 114.192 euros per adquirir l'immoble.
Aquella rehabilitació va estar tacada perquè el president de Lo Rat Penat, Enric Esteve, havia estat entre 2001 i l'arribada de Francisco Camps a la presidència de la Generalitat Valenciana director general de Patrimoni. O dit d'una altra manera: era l'encarregat de vetllar pel patrimoni valencià mentre l'entitat que presidia feia una obra polèmica amb l'ajuda de l'erari públic municipal. Tot i aquella crítica pública del regidor del PSPV, el palauet s'ha consolidat com a la seu de la institució d'escassa massa social. La subvenció pública rebuda llavors per la reforma, però, no ha estat l'única que ha engreixat els comptes de Lo Rat Penat. Tal com va radiografiar EL TEMPS, l'entitat secessionista va rebre durant l'etapa del PP unes injeccions públiques que superaven els dos milions d'euros entre les aportades per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València.
Mentre els diners públics alimentaven els comptes d'una associació contrària als criteris científics sobre la unitat de la llengua, el seu president va protagonitzar una carrera política a l'ombra del PP. Representant d'un blaverisme camaleònic que s'ha apropat a determinats sectors dels populars en funció de la conjuntura pública, va ingressar en aquell món arran dels seus lligams amb la falla Pizarro-Ciril Amorós. A la comissió festera, va forjar amistat amb el futur president del València CF i presumpte donant de la campanya electoral del PPCV a València l'any 2007, Juan Soler. L'altra gran amistat d'Esteve també tindria sentiment blanc-i-negre: l'empresari Társilo Piles, qui va obrir-li la porta de l'anticatalanista Unió Valenciana.
Esteve seria, però, un dels protagonistes de l'absorció d'Unió Valenciana que va desplegar en 1999 el PPCV. Gràcies a la seua incorporació a les files populars, fou, a banda de director general de Patrimoni, responsable de les empreses públiques de la Diputació de Valencià, de la qual va protagonitzar escàndols en la utilització dels diners de la corporació provincial. També ocuparia el càrrec de cap de compres de RTVV i la direcció general del València CF dedicada a les ciutats esportives del club de Mestalla. Més recentment, a les eleccions municipals del 2019, s'integraria a la llista del PP a València que encapçalava l'exconsellera María José Català.
.JPG)
El president de Lo Rat Penat, amb un currículum prolífic dintre dels cercles conservadors de València, ha exercit aquest dimecres de cicerone en un acte que ha reunit a part del vell blaverisme amb el propòsit de llençar un manifest contra els Països Catalans, on es reivindica el terraplanisme sobre la llengua pròpia o «el sentiment d'espanyolitat consubstancial amb el valencià». Esteve ha estat acompanyat en la fotografia per José Luis Manglano, president de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana. L'entitat té el seu origen en una institució creada a principis del segle passat per la Diputació de València sota els valors ideològics del conservadorisme, l'espanyolisme i el regionalisme cultural. Als anys vuitanta, però, seria transformada pel franquista i aleshores màxim dirigent de diputació, Ignacio Carrau, en una institució residual d'aspiracions pseudointel·lectuals, tot i ser-ne el baluard del terraplanisme lingüístic.
Unes coordenades ideològiques que són visibles a través del seu president, qui va militar a la UCD més anticatalanista durant la transició valenciana i va fer carrera política com a lloctinent de Fernando Abril Martorell. Fill de l'exalcalde franquista de València (1947-1951) i militar falangista que va combatre a l'exèrcit colpista, Manglano va destacar pel seu conservadorisme i blaverisme quan va convertir-se en la primera dècada del nou mil·lenni en rector del CEU Cardenal Herrera de València. Des d'aquell càrrec, va esborrar progressivament el tarannà oberturista que li havien atorgat figures democratacristianes com ara Vicente Navarro de Luján i va introduir personatges de l'univers secessionista com ara Federico Martínez Roda.
La tercera representant del blaverisme a la fotografia del manifest contrari als Països Catalans era Carmen de Rosa, presidenta de l'Ateneu Mercantil de València. Dirigent d'una institució que darrerament ha destacat per acollir actes del trumpisme mediàtic espanyol i de l'extrema dreta Vox per promocionar el monolingüisme a l'Estat, De Rosa va estar guardonada en 2015 amb el Premi Senyera 2015. Aquesta distinció fou entregada per Àlex Esteve, llavors president de l'anticatalanista Plataforma Valencianista i involucrat en l'assalt d'un cassal d'Acció Cultural del País Valencià quan formava part de la junta juvenil del Grup d'Acció Valencianista (GAV). Membre de l'espanyolista i quasi fantasmagòrica Societat Civil Valenciana, la presidenta de l'Ateneu Mercantil ha estat militant del PP a València. Encara més, fou una de les factòtums del PP de Ciutat Vella durant el campisme. Els lligams amb el PP són compartits pels seus germans: l'exconseller de Justícia amb Camps, expresident de l'Audiència Provincial de València i senador popular, Fernando de Rosa; i el dirigent de Ribera Salud i partícip de la llista municipal dels dretans a Sueca (Ribera Baixa) en 2007, Alberto de Rosa.
El Casino d'Agricultura de València, una institució vetusta i decimonònica, completa el quadre d'impulsor del manifest que diu «no» als Països Catalans. Com a representant d'aquesta entitat vinculada a l'imaginari col·lectiu d'èpoques pretèrites i d'inequívoca filosofia conservadora, hi havia Manuel Sánchez Luengo. Aquesta figura del blaverisme comparteix el seu càrrec a la institució agrària amb un seient a la junta directiva del col·legi concertat Gran Asociación, característic per albergar uns òrgans directius que són una representació de la dreta valenciana i dels sectors amb llinatges aristocràtics.
«Esteu tapant el blau de la senyera», han advertit en castellà els assistents de les entitats als dirigents quan estaven fent-se la fotografia durant la roda de premsa. Una frase anecdòtica, però tot un símptoma de com aquest manifest era un viatge al passat, als temps de la mal denominada Batalla de València que va lliurar-se durant la violenta transició valenciana. Les paraules de Luis Miguel Romero, antic degà del Col·legi d'Advocats de València i figura escollida per llegir el manifest, eren indicatives amb referències «a la progressiva ofensiva del pancatalanisme» o «l'annexió al projecte fictici independentista».
Amb crítiques secessionistes perquè l'Acadèmia València de la Llengua defense la científica unitat de la llengua pròpia, expressava de manera clarivident en castellà: «El poble és valencià i espanyol, i mai català». Una mena de crit de guerra ideològica, a la qual ha anunciat la seua adhesió el PPCV i l'extrema dreta Vox, pronunciat abans d'anunciar el desig de presentar el manifest contrari als Països Catalans a dos dels principals territoris catalanoparlants: Barcelona i Palma. Una contradicció visualitzada en la defensa acèrrima de la franja blava mentre a l'entrada de la seu de Lo Rat Penat hi ha un banquet amb un escut amb les quatre barres desproveït de cap tonalitat blava. El preu de revifar batalles ancorades en la nostàlgia d'un temps de reacció blavera als anhels d'avanç democràtic i d'autogovern.