Tribunals

Els atestats policials qüestionen el relat del magistrat per absoldre els ultres del GAV

Malgrat que la Fiscalia i l'acusació particular sol·licitaven quatre anys de presó per als ultres del GAV que van intentar boicotejar l'any 2013 l'homenatge a Vicent Andrés Estellés a Burjassot (Horta), el magistrat va absoldre la setmana passada els 11 acusats en considerar que els aldarulls «van ser pacífics i no violents». No debades, el togat va assumir a la seua interlocutòria el relat dels extremistes blavers. Els atestats de la policia local de Burjassot i de les forces d'ordre estatals, als quals ha accedit aquest setmanari, qüestionen, tanmateix, la narració del jutge José Ángel Martí. També ho fa la Fiscalia en el recurs que ha presentat, on adverteix de les «contradiccions» del togat i de la sorprenent data de la resolució. 

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La intolerància històrica de l'extrema dreta blavera cap a la llibertat d'expressió i la cultura pròpia brollava una altra vegada. Membres del Grup d'Acció Valencianista, força de xoc del blaverisme durant la transició valenciana i grupuscle extremista al llarg de la represa democràtica, intentaven boicotejar l'homenatge organitzat per l'Ajuntament de Burjassot (Horta), el qual estava encapçalat aleshores pel valencianista Jordi Sebastià, i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua al poeta Vicent Andrés Estellés amb motiu del 20 aniversari de la seua mort. L'intent de sabotatge va engegar-se quan Ramon Ferrer, president de la institució acadèmica, començava el seu parlament. Segons les cròniques d'aquell acte, els insults van caracteritzar una actuació hooligan que va requerir la intervenció de les forces i els cossos de seguretat. Era l'any 2013.

El procediment judicial, el qual va iniciar-se gràcies a un funcionari de Burjassot que va detectar-hi possibles infraccions penals en l'intent de boicot del blaverisme irredempt, va tancar-se a finals de gener amb l'absolució dels 11 acusats, dels quals, segons la sentència, quatre pertanyien al GAV. El magistrat José Ángel Martí, qui va assumir en l'escrit judicial el relat dels processats en basar-se en les seues explicacions lògicament no-incriminatòries per absoldre'ls, considerava «demostrat que [la protesta] va ser pacífica i no violenta, sense que s'arribaren a produir enfrontaments físics amb els assistents o desperfectes en les instal·lacions o mobiliari de la sala». «Ha quedat demostrat que l'homenatge a l'obra Mural del País Valencià, de l'escriptor Vicent Andrés Estellés, el dia 14 de maig de 2013, a les 19.00 hores, es va desenvolupar amb normalitat gairebé fins al final i que, si bé es va veure interromput momentàniament per la protesta que és objecte del present judici, va poder acabar quan els manifestants van ser desallotjats», raonava. 

El togat, de fet, apuntava que «no s'ha demostrat que cap dels acusats expressara 'traïdor catalanista' o 'fill de puta' a Ramón Ferrer, ni que als assistents a l'acte dirigiren expressions com 'acabareu com Guillem Agulló'». «Tots ells han negat fermament haver proferit expressions injurioses o amenaçadores contra cap dels assistents o participants de l'acte; i la immensa majoria d'ells ni tan sols recorda haver-les sentit cridar», esgrimia fent seues les exposicions dels ultres antivalencianistes. Per a teixir l'absolució dels acusats, el jutge remarcava que només l'alcalde de Burjassot d'aleshores, el valencianista Jordi Sebastià, sostenia que «l'acte va acabar amb la protesta», així com que els hooligans contraris a l'evidència científica de la unitat de la llengua «havien expressat aquestes consignes, insults i amenaces». «La testifical és simplement insuficient», subratllava per descartar el testimoni del posterior eurodiputat de Compromís.

Els atestats elaborats per la policia local de Burjassot i pel Cos Nacional de Policia (CNP) sobre aquells incidents, als quals ha accedit aquest setmanari, ofereixen, tanmateix, una altra narració de l'intent de boicot del blaverisme esquadrista. En un d'aquests documents policials elaborats pels agents muncipals, no debades, s'explica que «quan l'honorable president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua comença a parlar, un grup de prop de 20 persones inicia un boicot a l'acte, llençant improperis i insults, així com alterant l'ordre a l'interior de la sala de plens, por la qual cosa el Sr. alcalde ordena el desallotjament d'aquestes persones després de sol·licitar [que marxaren] en reiterades ocasions i amb calma». «A l'acte van personar-se prop de 20 persones pertanyents al Grup d'Acció Valencianista, amb intenció de boicotejar-lo», corrobora l'atestat del CNP, en el qual s'afegeix: «Aquest grup estava llençant improperis i alterant l'ordre públic a l'interior del saló de plens». 

«En el transcurs del desallotjament, tant el president del Grup d'Acció Valencianista com la seua dona comencen a insultar tant al Sr. alcalde com al policia que està desallotjant-los del saló [de plens]», s'assenyala al document de la policia local de Burjassot. I s'agrega a l'escrit de la policia espanyola sobre els aldarulls: «Va crear-se un moment de tensió i conflicte arran que no volien [en referència als hooligans blavers] abandonar l'acte, sent desallotjats i procedint a la seua posterior filiació».

La policia local, a més, retrata els insults que tant el batlle Jordi Sebastià com els agents de l'autoritat reberen de Manuel Latorre, aleshores president del GAV, com ara «fills de puta», «catalanistes de merda», «dictadors d'esquerres» o «cabrons, no ens fareu mai catalans». Encara més, identifica a Latorre «com a un dels impulsors de la manifestació actuant com a president de l'associació mencionada [en referència al GAV], ja que en diverses ocasions incita als participants a llençar insults contra la corporació de l'ajuntament, especialment contra el Sr. alcalde». Junt amb la seua dona, Latorre, tal com recull l'atestat, «és denunciat per una infracció molt greu de l'article 15.3 a de l'ordenança municipal de convivència cívica [...], ja que ambdós són els impulsors de l'esdeveniment, sent J.M.M. una de les impulsores dels insults als agents, així com durant el desallotjament li lleva les claus del vehicle policial a l'agent que subscriu, no volent tornar-les posteriorment». Al remat, d'acord amb l'escrit de la policia local de Burjassot, «deposa la seua actitud» per tornar les claus del cotxe.

Menjar d'España 2000 en el qual Manuel Latorre està present, ubicat el segon per la dreta| Facebook España 2000

Aquesta integrant del grupuscle blaver GAV apareix als escrits policials per ofendre l'aleshores alcalde i els agents municipals amb insults, com ara «dictadors d'esquerres», «catalanistes de merda», «cabrons, no ens fareu mai catalans» o «fills de puta». «Quina filla de puta, sembla mentida que sigues una dona, ja que et comportes com un home. Pena em donaria actuar com tu», vitupera a un dels membres del cos policial de Burjassot que participa en el desallotjament, al qual també propina altres improperis com ara «tu ets com ells, un catalanista de merda», «per a què serveix la policia en aquest poble, a ells si els feu cas», «sou tots igual d'impresentables» o «ets una dictadora com el teu alcalde, perquè no em deixes expressar les meues opinions». La policial espanyola també fa referència a un altre dels ultres blavers, al qual «han de reduir-lo i emmanillar-lo, emprant la mínima força imprescindible» per negar-se a abandonar la sala. «S'encara amb els agents manifestant que 'd'ací no em mourà ningú', [...] mostrant-hi una gran resistència», relaten, així com recorden la seua detenció pels delictes de resistència i desobediència greu.

Una sentència «contradictòria»

La versió exposada pels cossos de seguretat, la qual s'oposa al relat confeccionat pel magistrat, coincideix amb l'exposició de la Fiscalia, qui sol·licitava junt amb l'acusació particular quatre anys i quatre mesos de presó per als 11 processats pels suposats delictes de coaccions, amenaces i desordes públics amb un agreujant de motivació ideològica. El Ministeri Públic, no debades, indica al seu escrit d'acusació com els implicats van concertar-se a través de la web i del Facebook del GAV «per acudir a l'esdeveniment amb l'ànim de boicotejar-lo», així com van intentar avançant durant el transcurs de l'acte amb espentes cap a la posició de Ferrer i Sebastià escridassant amb l'amenaça: «On estan els amics de Guillem Agulló? Acabareu com ell».

La Fiscalia, tal com va avançar l'agència Europa Press, ha presentat un recurs contra la sentència del magistrat José Àngel Martí. El Ministeri Públic, no debades, aprecia «contradiccions» en la resolució, així com adverteix de manera inquietant respecte de la interlocutòria: «Està datada el mateix dia de la celebració de la vista, que va acabar ben entrada la vesprada». «La descripció dels fets està barrejada de valoracions sobre aquests», agrega per posar en dubte la decisió judicial.

Si el jutge deixa en guaret la testifical de l'exalcalde de Burjassot i posteriorment eurodiputat de Compromís, la Fiscalia assegura que va ser «clara, contundent i totalment coincident amb el relat de fets del ministeri fiscal». «Únicament es refereix a un lacònic 'sent tal testifical simplement insuficient o de nou insuficient', sense que analitze les causes de tal insuficiència», subratlla respecte de la manca d'arguments del magistrat per rebutjar el testimoni de Sebastià. El Ministeri Públic, a més, recorda la declaració d'una de les agents que va ser víctima del boicot de l'extrema dreta blavera, qui, tal com exposa la fiscal, va ratificar-se «en tots els punts» relatius als insults i les frases «clarament ofensives que va rebre per la seua condició de dona». «No hi ha cap referència per part del jutjador al fet que en l'agent no concorregueren els requisits necessaris en la declaració de la víctima per a enervar la presumpció d'innocència, limitant-se a un no es considera provat», referma per desmuntar el relat oferit pel jutge.

«De la lectura de la sentència», segons assenyala la Fiscalia, «es desprèn que gairebé l'únic indici que contradiu tals declaracions és el que ve constituït per la versió que donen els mateixos acusats que, com és sabut, no declaren sota jurament i poden mentir sense que això implique conseqüències penals». «Les seues declaracions estan tenyides d'un mòbil, com és l'autoexculpació, que ha de ser ponderat per a no donar per vàlida la seua versió, la qual, a més, no resulta creïble en estar basada en l'afirmació de l'existència d'una sort de recels personals o ànsies de venjança per part de l'alcalde que en el seu moment va denunciar els fets, que de cap manera pot entendre's acreditada», esgrimeix per dubtar de la narració dels acusats, la qual assumeix completament el magistrat.

Mentre que el jutge considera que l'acte va poder acabar i qualifica el boicot de «protesta pacífica», el Ministeri Públic indica que «interrompre el desenvolupament de l'acte impedint el discurs de la màxima autoritat lingüística i cridant consignes és, sens dubte, una transgressió de les normes de disciplina, un fet que el jutge minimitza dient que 'només faltava el lliurament d'un reconeixement a la localitat de Burjassot'». Aquest apunt del togat per exculpar els acusats del delicte de desordres públics, a parer de Gisbert, «no és sinó un reconeixement [per part del magistrat] que l'acte no va poder dur-se a terme en una de les seues parts fonamentals per aquesta transgressió a la qual s'al·ludeix». «No hi ha dubte que l'expressió 'acabareu com Guillem Agulló' no pot interpretar-se d'una altra manera que no siga amenaçadora, ja que és de sobra coneguda el fet que el jove de Burjassot va ser assassinat per un grup vinculat amb la ultradreta», retrau per justificar l'acusació per amenaces.

Manuel Latorre, expresident del GAV i un dels ultres absolts, ha exercit de mà dreta de l'advocat exfalangista i membre de Vox, Juan Garcia Sentandreu, qui apareix a la imatge| EL TEMPS

La Fiscalia, la qual havia demanat una pena de presó de quatre anys i quatre mesos per als 11 ultres blavers, considera provat el delicte de coaccions: «És evident que no sols es tractava d'impedir alguna cosa, sinó que es va aconseguir, ja que l'acte no va poder celebrar-se ni finalitzar-se». «Atès les referències a una enemistat amb l'AVL i el seu president per raons ideològiques exposades pels mateixos acusats en la vista, i sumant això a la referència a l'assassinat de Guillem Agulló, no pot deixar d'impetrar-se l'aplicació de l'agreujant d'odi», incorpora en el seu recurs a la sentència.

Petjada ultra

Com a un dels impulsors d'aquest boicot, segons la policia local de Burjassot, Latorre acumula un historial ultra força controvertit. Segons va denunciar el Bloc Nacionalista Valencià l'any 2002, l'exdirigent del GAV va ser condemnat pels delictes de coaccions i danys en una resolució elaborada pel jutjat penal número 8 de València. El procediment judicial, el qual va comportar la sentència d'altres dos membres del grupuscle blaver, va engegar-se arran de la denúncia de tres militants de la formació valencianista, que van ser víctimes d'amenaces i lesions. Exvicepresident de Coalició Valenciana, una formació ultradretana de tarannà blaver, Latorre ha exercit de mà dreta de l'exmilitant falangista, advocat ultra i membre de l'extrema dreta Vox, Juan Garcia Sentandreu, qui, a més, n'ha exercit com a advocat d'alguns acusats a la causa. També ha compartit actes ultradretans i àpats de celebració amb José Luis Roberto, líder del partit d'extrema dreta xenòfoba España 2000, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la seguretat.

Del bracet de Roberto i Sentandreu, va participar de l'atac a la presentació del llibre Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana (Afers, 2011), del sociòleg Vicent Flor, l'any 2011. En aquell boicot, el qual va afectar Mónica Oltra, en aquell moment parlamentària de Compromís, van llençar-se cadires, bombetes de fum i llibres als assistents a l'esdeveniment. Membres del GAV, tal com va narrar aquest setmanari, van formar, a més, una secció dintre de la penya filonazi del València CF, Ultras Yomus, la qual compta amb diversos integrants imputats per els agressions feixistes del 9 d'Octubre. Un dels ultres absolts pel jutge, J. B. C., segons les inicials recollides a les cèdules de citació judicial, va aparèixer en un dels programes del periodista esportiu Julio Insa com a directiu de la Curva Nord, la zona hooligan del València CF en la qual es camuflen els aficionats més radicals; se l'identifica a la interlocutòria absolutòria com a membre del GAV, i va formar part d'una llista local de Coalició Valenciana, qui va representar paral·lelament al GAV l'expressió del blaverisme més irredempt, aquell que ha demostrat tradicionalment una al·lèrgia preocupant a la llibertat d'expressió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.