El saló de plens de l'Ajuntament de Burjassot, una població de la comarca de l'Horta situada a tocar de València, havia estat conquerit pels versos impúdics del poeta Vicent Andrés Estelles. Dues dècades després de la seua mort, el consistori, aleshores governat per Jordi Sebastià, de Compromís, i l'Acadèmia Valenciana de la Llengua van organitzar l'any 2013 un homenatge a una de les figures més aclamades de la literatura escrita en llengua pròpia. Diversos col·lectius en presència de Sebastià i de Ramon Ferrer, president de la institució acadèmica, van recitar fragments dels seus poemes, els quals evoquen la temptació anhelada del joc de la pell contra la pell, les lluites de cossos nus a redolons entre els llençols i els coixins, així com les versions més obscenes d'aquells enamoraments entregats a la dictadura carnal dels matalafs.
Aquella vetllada literària i d'exaltació de les lletres nostrades va topar-se, tanmateix, amb la intolerància antivalencianista del blaverisme. Militants del Grup d'Acció Valencianista (GAV), força de xoc del blaverisme durant la transició valenciana, van irrompre a l'acte quan Ferrer havia pres la paraula. Amb insults, crits i referències a l'assassinat del jove antifeixista pel neonazisme, Guillem Agulló, els hooligans d'adscripció blavera van procurar rebentar l'homenatge. Tot i que les autoritats locals van convidar els extremistes a marxar-se de la sala, van ser necessària la intervenció de les forces de seguretat estatals i locals per desallotjar els ultres antivalencianistes. «Són grups vandàlics i antidemocràtics que no són compatibles amb una societat democràtica i que, per desgràcia, han pres el poble de Burjassot com a centre del seu odi i el seu menyspreu per la convivència, però no triomfaran», van indicar aleshores Sebastià. Fonts municipals van identificar en el boicot a militants de la formació feixista España 2000.
Arran de l'inici d'un expedient administratiu per infracció de l'ordenança de convivència, en el qual el funcionari encarregat va detectar possibles infraccions penals, va obrir-se un procediment penal que va concloure amb el processament dels 11 identificats, dels quals quatre pertanyien al GAV. Tant l'acusació particular representada per l'exreferent valencianista com la Fiscalia Provincial de València van sol·licitar, tal com va publicar en exclusiva aquest setmanari, quatre anys i quatre mesos de presó per als 11 imputats pels presumptes delictes d'amenaces, coaccions i desordres públics. En concret, el Ministeri Públic i l'acusació particular demanava «per un delicte de coaccions, dos anys i sis mesos de presó i inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna», «pel delicte d'amenaces dèsset mesos de presó i inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna», i «pel delicte de desordres públics la pena de cinc mesos de presó i inhabilitació especial per al sufragi passiu durant el temps de la condemna», així com «la pena de privació d'acudir als llocs i esdeveniments de la mateixa naturalesa per un temps de tres anys». Incloïa, al seu torn, l'agreujant per motius ideològics.
La Fiscalia Provincial de València, de fet, assenyalava en el seu escrit que arran de la convocatòria del recital, els acusats van concertar-se a través de la pàgina web del GAV i de Facebook «per acudir a l'esdeveniment amb l'ànim de boicotejar-lo». L'intent de rebentar l'homenatge al poeta, segons la fiscal, va produir-se a través dels diferents insults que van llençar quan va començar a intervenir el president de l'AVL. «Som valencians, mai catalans», «catalanista de merda», «Ramón Ferrer catalanista», «AVL derogació», «llengua valenciana mai catalana» o «traïdor» són alguns dels improperis que va rebre l'acadèmic, cap a la posició del qual van buscar avançar diversos ultres. Ho van fer, d'acord amb el relat del Ministeri Públic, amb espentons entre el públic i escridassant a Ferrer i Sebastià amb l'amenaça: «On estan els amics de Guillem Agulló? Acabareu com ell».
La policia hi va haver d'intervenir per desallotjar els hereus de Paquita Rebentaplenaris mentre rebien vituperis com ara «dictadors de merda», «dictadors d'esquerres» o «catalanistes de merda». «Sembla mentida que sigues dona perquè et comportes com un home, pena em donaria actuar com tu», «tu eres com ells, una altra catalanista de merda» o «sou tots igual d'impresentables» van ser altres dels insults llençats a les forces de seguretat. La policia local, fins i tot, va experimentar com un dels ultres blavers desallotjats va arrabassar-li les claus del vehicle, les quals va retornar després d'una estona negant-se-hi. Un altre dels radicals partidari del secessionisme lingüístic va oposar-se a marxar de la sala del ple municipal, per la qual cosa va ser detingut.
Com a membres del GAV, s'acusa d'aquests presumptes delictes a Jordi Cremeller, Adrián Gómez, Andrea Sevilla i Manuel Latorre, qui va ocupar la presidència de l'entitat residual. Latorre, tal com va denunciar el Bloc en 2002, va ser condemnat l'any 1997 com a autor d'un delicte de coaccions i d'un altre de danys en una sentència emesa pel jutjat penal número 8 de València. El procediment judicial va iniciar-se arran d'un escrit de tres militants del partit nacionalista en 1996, en el qual relataven que havien sigut víctimes d'amenaces i lesions per part d'integrants del col·lectiu anticatalanista. Junt amb l'expresident del grupuscle de postures contràries a la ciència, van ser condemnades altres integrants del GAV, segons van exposar els valencianistes.
Exvicepresident de Coalició Valenciana, una formació ultradretana de tarannà blaver, Latorre ha exercit de mà dreta de l'advocat ultra, membre de l'extrema dreta Vox i exmilitant falangista, Juan Garcia Sentandreu, qui, a més, n'ha exercit com a advocat d'alguns acusats a la causa. També ha compartit actes ultradretans i àpats de celebració amb José Luis Roberto, líder del partit d'extrema dreta xenòfoba España 2000, exlletrat de la patronal dels clubs de cites i empresari de la seguretat. Del bracet de Sentandreu i Roberto, van rebentar la presentació del llibre Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana (Afers, 2011), del sociòleg Vicent Flor, l'any 2011. Van llençar-hi cadires, bombetes de fum i llibres als assistents a l'esdeveniment. Amb membres aleshores de la directiva jove del grupuscle condemnats per assaltar cassals populars, l'any 2002 el GAV va reconèixer al butlletí intern SOM que havia participat en la col·locació d'un artefacte explosiu en 1979 al domicili del filòleg Manuel Sanchis Guarner. Membres del GAV, tal com va narrar aquest setmanari, van formar una secció dintre de la penya filonazi del València CF, Ultras Yomus.
Tot i les peticions de la Fiscalia i de l'acusació particular, així com l'historial d'alguns dels processats i del GAV, el magistrat José Ángel Martí ha acordat absoldre els 11 acusats. Segons expressa el togat en la interlocutòria avançada per Las Provincias i a la qual ha accedit aquest setmanari, «no s'ha demostrat que cap dels acusats cridara 'traïdor catalanista' o 'fill de puta' a Ramon Ferrer, ni que es dirigiren als assistents a l'acte amb expressions com 'acabareu com Guillem Agulló', en referència al ciutadà de Burjassot i militant d'esquerres que va morir a conseqüència d'una agressió amb arma blanca la matinada de l'11 d'abril de 1993».
El jutge, qui recorda l'autodefinició del GAV sense fer cap menció a l'historial d'al·lèrgia a la llibertat d'expressió del grupuscle blaver, rebutja l'existència d'un delicte de desordres públics perquè apunta que només Sebastià com a testimoni ha relatat que «els onze acusats cridaren les consignes mencionades, així com insults i amenaces, sent aquesta testifical insuficient a la vista de la resta de proves per donar com acreditada la participació [dels acusats] en l'acte de protesta». El magistrat, de fet, assumeix la versió dels acusats del GAV, com ara Latorre, els quals sostenen que «acudiren a l'acte amb la finalitat d'expressar les seues discrepàncies amb l'actuació lingüística de l'AVL i com solen fer-ho en altres accions similars: a través de l'exhibició de la senyera i amb el crit de consignes a favor de la llengua i la cultura valenciana».
«Ha quedat demostrat que l'homenatge a l'obra Mural del País Valencià, de l'escriptor Vicent Andrés Estellés, el dia 14 de maig de 2013, a les 19.00 hores, es va desenvolupar amb normalitat gairebé fins al final i que, si bé es va veure interromput momentàniament per la protesta que és objecte del present judici, va poder acabar quan els manifestants van ser desallotjats. Així ho ha explicat algun acusat, com ara J. P., que ha indicat que va estar en la sala d'actes de l'Ajuntament i que va presenciar gran part de l'homenatge encara que va haver-hi de marxar-se abans de la seua finalització, però que la seua àvia sí que es va quedar fins a la clausura. O el també acusat Manuel Latorre, que ha indicat que van ser desallotjats només els més joves, però no els majors, els quals van poder quedar-se fins al final de l'esdeveniment», esgrimeix el magistrat per justificar l'absolució. Fins i tot, recorre al testimoni d'Antoni Rochina, reconegut membre del grupuscle el GAV: «Indica que va assistir a l'acte, que va prendre part en la protesta i que, no obstant això, no va ser ni identificat ni desallotjat, quedant-se fins que va acabar l'esdeveniment».
A la interlocutòria, s'incideix que «només l'alcalde de Burjassot, Jordi Sebastià, sosté que l'acte va acabar amb la protesta». «Respecte a la forma de la protesta, es considera demostrat que va ser pacífica i no violenta, sense que s'arribaren a produir enfrontaments físics amb els assistents o desperfectes en les instal·lacions o mobiliari de la sala», assenyala el togat per absoldre els acusats del presumpte delicte de desordres públics. També s'oposa a la condemna pel delicte d'amenaces en afirmar que «no s'ha demostrat que cap dels acusats expressara 'traïdor catalanista' o 'fill de puta' a Ramón Ferrer, ni que dirigisquen als assistents a l'acte d'expressions com 'acabareu com Guillem Agulló'». De fet, fa seues les afirmacions dels acusats: «Tots ells han negat fermament haver proferit expressions injurioses o amenaçadores contra cap dels assistents o participants de l'acte; i la immensa majoria d'ells ni tan sols recorda haver-les sentit cridar». «Diversos testimonis sí que han afirmat que es va sentir alguna expressió referida a Guillém Aguyó (sic), però sense que s'haja pogut concretar ni la literalitat de l'expressió, ni qui va poder pronunciar-la», afegeix el togat, qui descarta, en canvi, el testimoni de l'exbatlle de Burjassot.
El magistrat completa l'absolució dels acusats en negar el suposat delicte de coaccions, el qual estava relacionat en la publicació a la pàgina del GAV d'un article titulat «Boicot del GAV a Ramon Ferrer en Burjassot». «No ha pogut acreditar-se l'autoria de l'esmentada referència, havent negat tots els acusats haver escrit o publicat aquesta entrada a la pàgina del GAV. L'Inspector en Cap de la Brigada Provincial d'Informació [...] ha indicat que els noms dels perfils de la xarxa social Facebook són triats lliurement pels usuaris, un fet que significa que no tenen per què coincidir amb la identitat real. Conclou que és impossible verificar si algun dels acusats és l'autor del text i que mai es va identificar a les persones que pogueren estar darrere de les esmentades publicacions. I qui en aquells dies era secretari de la junta rectora del GAV, Manuel Font, ha dit desconèixer qui va poder publicar aquesta entrada en la pàgina web de l'entitat», raona. I tanca per deixar impune l'enèsim boicot del blaverisme irredempt: «Per tot el que s'ha exposat, procedeix la lliure absolució dels acusats del delicte de coaccions del qual també venien imputats».