El so estrident de la sirena ostenta un caràcter alliberador per a la xicalla. El patí, al contrari que l'estança a l'aula, està associat a la diversió, a jugar d'una manera desenfrenada, a oblidar-se, fins i tot, de l'esmorzar quan el joc s'ha convertit en la prioritat absoluta. Aquest temps d'esbarjo, on es combina l'esport amb l'univers inesgotable d'entreteniment que ofereix un telèfon mòbil amb connexió a internet, està dominat a Catalunya per l'ús del castellà. El català, tot i ser la llengua vehicular de l'escola principatina, només és present en el 24,3% de les converses, segons un estudi elaborat per Plataforma per la Llengua l'any 2019. Una situació detectada a 50 centres dels 35 municipis més poblats de Catalunya, incloent-hi les zones clarament catalanoparlants. En aquestes àrees, la socialització en català té un topall del 45,8%.
L'alerta detectada per l'ONG del català en els espais de lleure s'estén a la docència. Els departaments d'Educació i Cultura de la Generalitat de Catalunya van desvelar, a principis d'aquest mes de novembre, que solament el 46,8% dels professors s'adrecen sempre o gairebé sempre en català als seus alumnes, malgrat que el sistema d'immersió lingüística present a Catalunya estableix la llengua pròpia com a idioma d'ús hegemònic a les classes. La preeminència del castellà a les aules catalanes, d'acord amb les dades oferides per ambdues conselleries, ha experimentat una tendència ascendent des de fa lustres. En 2006, no debades, el 63,7% dels professors utilitzaven el català per dirigir-se als seus estudiants. Les xifres eren encara més inquietants en el cas dels alumnes que fan ús sempre o gairebé sempre del català per preguntar als seus mestres. Si en l'any 2006 abastava el 56% de l'alumnat català, en 2021 ha caigut fins a un preocupant 39,4%.
Amb les dades evidenciant un sistema d'immersió lingüística convertit en un formatge gruyère en el qual el castellà avança de manera pràcticament inexorable, el Tribunal Suprem realitzava el seu darrer atac contra un model escolar fortament erosionat per les opcions espanyolistes de perfil recalcitrant. L'alt tribunal espanyol inadmetia la setmana passada un recurs interposat per la Generalitat de Catalunya contra una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que imposava un mínim del 25% del temps lectiu en castellà. La decisió judicial seguia la línia involucionista que els tribunals han practicat en els darrers lustres envers la llengua pròpia.
Aquesta resolució constitueix l'enèsim capítol d'una batalla judicial atiada per l'espanyolisme monolingüe a Catalunya, que va tenir com a punt de partida efectiu l'estocada del Tribunal Constitucional contra l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 2010. En aquella sentència, que va segar la darrera oportunitat d'ampliar les capacitats d'autogovern de Catalunya, es va establir que el castellà hauria de comptar amb un pes propi dintre del model d'ensenyament principatí. Una consideració que va motivar una interlocutòria del TSJC emesa l'any 2014, en la qual s'atorgava la raó jurídica als pares d'un alumne que exigiren, com a base mínima, un 25% de la docència en castellà. La sentència marcaria jurisprudència i, en conseqüència, alimentaria un seguit de reclamacions d’un nombre escàs famílies que obtindrien resolucions favorables de l'alt tribunal català.
Al degoteig de sentències que buscaven erosionar de manera individual el consagrat sistema d'immersió lingüística, es va sumar el cop judicial practicat pel mateix tribunal a les acaballes del 2020. El TSJC va pronunciar-se a favor d'un recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat en temps de govern de Mariano Rajoy contra el sistema escolar de Catalunya. En la resolució, els magistrats asseguraven que l'ús vehicular del castellà al sistema d'ensenyament principatí era «residual, o si més no en una part significativa dels centres». Aquesta situació, a parer seu, «era una infracció al marc jurídic vigent». L'afirmació estava fonamentada, precisament, en la jurisprudència marcada per la sentència del Tribunal Constitucional contra l'estatut d'autonomia del 2010, quan es va considerar que l'oficialitat del castellà i el català havia d’imposar l'ús vehicular d'ambdues llengües. Arran d'aquesta premissa, s'invalidava cap prioritat del català per sobre del castellà. El Govern català hi va presentar un recurs amb resultat insatisfactori conegut per la decisió del Tribunal Suprem.
«És un atac intolerable que trenca amb el consens al voltant d'un model d'èxit com és l'escola en català», va reaccionar Òmnium Cultural, qui va assenyalar el passat dimarts, només fer-se pública la resolució: «És el resultat, un cop més, de la campanya de desprestigi dels poders de l'Estat contra les aules catalanes per acabar amb el model d'escola per la via dels tribunals. Un model d'escola que és un consens social compartit per un ampli ventall de la societat catalana, i que ha contribuït a la cohesió social del país». «Des de la societat civil ens conjurem a defensar aquest gran èxit de país i instem les institucions a fer tot el que tinguin al seu abast per blindar el model d'escola, exemple de cohesió, i protegir la comunitat educativa. Fins i tot, si cal, s’hauran de desobeir les lleis injustes», va proclamar el president de l'entitat, Jordi Cuixart.
La plataforma Som Escola, que aixopluga un llarg llistat d'organitzacions socials, polítiques i sindicals de Catalunya, va emetre un manifest en el qual va qualificar la resolució del Tribunal Suprem com a «un nou intent d'agressió al model d'escola catalana i al seu enfocament pedagògic». «És intolerable la intrusió dels tribunals per regular el model i la política educativa del país. Són els professionals de l'educació, i no els juristes, els qui han de determinar quin model d'ús garanteix la competència lingüística dels alumnes en cada cas. Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d'hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l'educació», van denunciar. I advertien: «Aquesta sentència no representa un cas aïllat: els continus atacs polítics i judicials contra la llengua catalana i l'educació en català responen a una voluntat de minoritzar la llengua catalana en tots els seus usos socials, fins al punt que els diferents àmbits d'actuació en català, inclòs el model d'escola catalana, viuen sota una amenaça permanent».
«La sentència del Tribunal Suprem és una demostració de com l'Estat espanyol té comportaments impropis d'una democràcia. És inconcebible que la judicatura determine el model educatiu de Catalunya i que tracte d'esmenar un sistema que compta amb un ampli consens a la societat catalana, a banda d'erigir-se en èxit de cohesió social», comparteix Òscar Escuder, portaveu dePlataforma per la Llengua, l’ONG del català, que compta amb més de 20.000 socis. Les dades, no debades, avalen les afirmacions de l'activista per la llengua, ja que d'acord amb una enquesta del GESOP (Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública), vuit de cada 10 habitants de Catalunya estan a favor del model d'immersió lingüística. Encara més, el 68,1% dels castellanoparlants del Principat hi són partidaris. En el cas dels joves, el suport augmenta fins al 88,1%. La immersió lingüística, a més, és l'opció majoritària entre els votants del PSC, En Comú Poden, PDeCAT, CUP, ERC i Junts per Catalunya. Entre els votants de PP, Ciutadans i l'extrema dreta Vox, és el model preferit per al 29,2%, 39,1% i el 22,4%, respectivament.
Al consens social, polític i civil que combrega el sistema d'immersió lingüística a Catalunya, s'afegeix, tal com recorda Plataforma per la Llengua, «el suport de les institucions europees, com ara el Consell d'Europa», la qual cosa ha motivat que la Generalitat de Catalunya trasllade l'estocada contra l'escola catalana a l'òrgan comunitari. «Basant-nos en fets objectius, com per exemple els informes favorables al desenvolupament de la immersió lingüística a Catalunya per part del Consell d'Europa, podem afirmar que el sistema educatiu català és un model que gaudeix d'un suport explícit que va molt més enllà de les nostres fronteres», apunta Escuder, qui denuncia que aquesta sentència «s'ha efectuat sense tenir en compte criteris pedagògics, els quals haurien de prevaldre per valorar quin sistema d'ensenyament cal implementar, i obviant l'hegemonia del castellà dintre dels referents culturals, l'audiovisual, la judicatura o el funcionariat».
«Hi ha un boicot per part dels òrgans de poder espanyols a la immersió lingüística, a una llengua minoritzada, tot i fer-ho de manera contrària als manaments fixats per la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries», censura Anna Oliver, presidenta d'Acció Cultural del País Valencià. «És una baula més de la cadena que des de fa 300 anys ens oprimeix i ens vol eliminar com a poble», reforça Josep de Lluís, president de l'Obra Cultural Balear, qui remarca «com el sistema d'immersió lingüística és un instrument de cohesió social i un mecanisme d'ascensió social per als nouvinguts». «Les dades indiquen que l'atur en la gent que fa servir el català és la meitat envers les persones castellanoparlants. I en aquestes xifres, s'observa que no hi ha diferències entre la gent catalanoparlant de bressol i aquells que han après la llengua», consolida Escuder. «Aquesta sentència no hauria de ser aplicable, atès que es basa en la derogada llei Wert, la qual establia el castellà com a llengua vehicular. Amb la llei Celaá,que permet la immersió, se n’'hauria d'evitar l'execució, però amb els tribunals espanyols, mai se sap», incorpora l'activista lingüístic balear.
El Govern espanyol, a pesar d'algunes afirmacions contradictòries, ha anunciat que no demanarà, de moment, l'execució de la sentència. Ara bé, va mostrar-se convençut de l'acatament de la resolució per part d'un Govern català que, en paraules del conseller d'Educació, el republicà Josep Gonzàlez-Cambray, va instar als directors dels centres a «no realitzar cap canvi en els projectes lingüístics». Amb el líder del PP, Pablo Casado, apostant per un 155 educatiu i les entitats per la llengua sol·licitant, si cal, a la Generalitat de Catalunya la desobediència, la facultat d'exigir el compliment de la resolució també podria recaure en els possibles afectats, és a dir, en organitzacions estretament lligades a l'unionisme espanyolista, com ara l'Associació per una Escola Bilingüe, qui ja ha manifestat la seua intenció de fer-ho. Tanmateix, els afectats, sempre i quan la justícia els concedesca aquest estatus, podrien exigir l’execució de la sentència en cas que no s’haja aplicat en un termini de dos mesos.
En cas que se sol·licitara l'execució de la sentència i els tribunals acceptaren que és més beneficiós per a l'interès general desarticular el sistema d'immersió lingüística, des del Govern català confien en el fet que la nova normativa educativa, l’esmentada llei Celaá, actue com a blindatge de l'actual model educatiu català. «A priori, la llei Celaá hauria d'emparar la immersió lingüística», indica Escuder. «La sentència del TSJC no fa referència a la llei Wert, sinó a la jurisprudència que s'ha consolidat d'ençà la resolució del Tribunal Constitucional contra l'estatut. En aquestes sentències del TSJC s'ha fixat el 25% com a un topall a partir del qual es considera que hi ha un equilibri lingüístic. El Govern català, a parer meu, no pot emparar-se amb la llei Celaá per no aplicar la sentència», contraposa la jurista Oliver.
«La Generalitat de Catalunya, però, pot ser hàbil en l'aplicació d'aquesta sentència, ja que assumir un 25% de docència en castellà no implica que deixes d'impartir les classes en català. A través de diferents materials, com ara vídeos, textos o altra mena de material didàctic, pots complir amb aquest percentatge. Si fem cas de les xifres que s'han publicat sobre la realitat del sistema d'immersió a Catalunya, aquest percentatge mínim de castellà ja es compleix», argumenta l'activista valenciana, la qual situa com a exemple el País Valencià: «El Govern valencià va anticipar-se a aquesta exigència jurídica establint aquest sol mínim d'ensenyament en castellà. Ara bé, ha donat ferramentes perquè la presència del valencià siga la més elevada possible i perquè, de manera hàbil, es puga complir amb aquest percentatge sense alterar els projectes educatius amb més presència de la llegua pròpia». «Aquesta estratègia ha permès estendre l'ensenyament de la llengua a la concertada o la formació professional», defensa per oferir l'experiència valenciana com a exemple per a Catalunya en cas que s'execute el darrer cop suprem de la judicatura espanyola contra el català.