-Aquest dissabte milers i milers de persones van sortir als carrers d'Oviedo per reclamar la cooficialitat de l'asturià. Ha estat una mobilització històrica?
Sí, va ser una manifestació històrica, de les més grans i plurals que s'han vist mai a favor de l'oficialitat de l'asturià. Van acudir-hi gent d'arreu de l'àmbit lingüístic asturlleonès, així com hi havia pancartes i banderes de totes les ideologies. Hi van assistir representants polítics de l'esquerra, liberals, de la dreta... Aquesta manifestació va demostrar que la societat asturiana, dintre de la seua pluralitat, dóna suport a la cooficialitat de l'asturià. Es tracta, no debades, del mateix que ocorre al parlament asturià, en la qual la majoria de la cambra és favorable a l'oficialitat.
-En la marxa, la consellera de Cultura, Política Lingüística i Turisme, Berta Piñán, va afirmar que la qüestió lingüística en Astúries està en «un moment històric». La cooficialitat, parafrasejant l'assagista valencià Joan Fuster, és ara o mai?
No sóc gens d'aquests lemes, com ara o mai. Vull pensar, i n'estic segur, que tirarà endavant durant aquesta legislatura. Tenim, no debades, els vots suficients tant al parlament d'Astúries com al Congrés dels Diputats. S'ha de fer en aquesta legislatura, ja que es donen les condicions, i no se sap si en la pròxima hi haurà majoria a Madrid per validar la reforma de l'Estatut. Hem d'aprofitar les circumstàncies. No podem allargar encara més el procés. El consens polític per l'oficialitat s'ha de materialitzar de manera explícita amb les votacions al parlament Asturià i al Congrés dels Diputats. Els tràmits de la reforma de l'Estatut són lents, i no ens podem permetre que hi haja un canvi de composició política a Madrid.
-Què ha propiciat aquesta majoria social a favor de la cooficialitat? Bona part del parlament n'està favor quan, per exemple, aquesta sensibilitat no existia dècades enrere, especialment a grans partits com ara el PSOE.
El canvi ha estat generacional. Les noves fornades que conformen la direcció de la federació asturiana del PSOE van passar per les joventuts del partit, les quals sovint s'havien manifestat a favor de l'oficialitat de l'asturià. En accedir aquestes generacions als principals càrrecs, s'han produït un canvi de posicionament. Aquestes noves fornades, a més, estan lliures dels prejudicis que hi havia sobre l'asturlleonès. La llengua va patir durant el franquisme una repressió lingüística molt bèstia i específica: van fer creure a la població que parlar asturlleonès era expressar-se mal en castellà, i que era una rèmora per progressar en la vida. Aquesta mentalitat va estendre's, fins i tot, dintre de cercles progressistes, arran de la potent petjada que va deixar l'escola franquista. S'ha de recordar que fins als anys setanta del passat segle no va haver-hi un moviment ben articulat i amb capacitat per generar discurs de reivindicació de l'asturià, encara que va haver-hi en determinats moments de la història figures individuals que emprenguen aquesta lluita. La manca d'un moviment col·lectiu fins als anys setanta va fer que les generacions de més edat quedaren apartades d'una manera d'entendre la diversitat lingüística i la presència pública de l'asturià. Era gent que parlava asturià a la seua llar, però que mai ho feia en públic. Es tractava de consellers, presidents... Amb la incorporació de les noves fornades a la política, les quals estan lliures d'aquests recels i han rebut, fins i tot, asturià a l'escola, la mentalitat ha canviat.
-La clau de volta perquè s'aprove la cooficialitat de l'asturià és el vot de la formació conservadora Foro Asturias. El secretari general i portaveu, Adrián Pumares, s'ha mostrat partidari. Confieu en el fet que una part dels regionalistes voten a favor?
Estic segur del vot d'Adrián Pumares a favor de l'oficialitat. Pumares ha demostrat un llarg compromís amb l'idioma d'ençà que va ser representant del seu consell comarcal. Va jurar el càrrec en asturià i va mostrar-se sempre favorable al reconeixement de l'idioma. Forma part, a més, d'aquestes noves generacions, d'un centredreta que observa amb normalitat l'ús de l'asturià. Foro Asturias, des del seu naixement, s'ha expressat favorablement a l'oficialitat. Després, però, va canviar formalment de posicionament coincidint amb una etapa complicada de Francisco Álvarez Cascos [fundador de la formació i exministre de José María Aznar] a l'àmbit personal. Ara bé, la realitat és que diversos sectors del partit són favorables a l'asturià. De fet, gran part dels seus alcaldes van assistir-hi a la manifestació d'aquest dissabte.
-Pumares ha estat víctima d'amenaces i d'una campanya d'assetjament per part dels sectors més radicals de la dreta instal·lada en Astúries. Com està sent la pressió de les forces socials, polítiques i civils contràries a la cooficialitat?
L'extrema dreta està assenyalant als càrrecs públics i als activistes que defensen l'oficialitat de l'asturià. Un assenyalament que es produeix, per exemple, a través de les xarxes socials, en les quals intenten desprestigiar-te, amenaçar-te i insultar-te. Ho fan amb l'objectiu que tingues por, que experimentes una certa pressió social. Es tracta d'estratègies antidemocràtiques, perquè a mi mai em passaria pel cap insultar a una persona que no dóna suport a l'oficialitat, ni encara menys amenaçar-la. Val a dir que abans no existia aquesta bel·ligerància. Hi havia figures, que amb major o menor agressivitat, mostraven el seu rebuig a l'asturià, però aquests assetjaments continus, siga a través de les xarxes socials o d'altres espais, han emergit arran de l'aparició de la ultradreta. Nosaltres, però, estem per construir. Som un moviment tranquil, pacífic i constitucionalista.
-La lluita per l'oficialitat s'està produint, precisament, en un temps de batalla cultural de diversos sectors contra els drets lingüístics de les persones que compten amb una llengua diferent del castellà a l'Estat espanyol. Aquest element està suposant un obstacle, al marge de les campanyes d'assetjament de l'extrema dreta?
Les circumstàncies mai han estat les millors per a l'oficialitat, com quan la federació asturiana del PSOE va aprovar el seu suport a l'oficialitat en dates pròximes al referèndum de Catalunya. Aquest fet fou aprofitat per a atacar l'oficialitat, tractant de lligar-la a l'independentisme. Hi ha sectors que tracten, justament, de vincular l'oficialitat a determinats posicionaments polítics, quan la lluita per l'asturià és transversal i només pretén garantir els drets lingüístics. L'etapa ideal per haver-se aprovat hauria estat la transició. En l'actualitat, hem perdut molts parlants, i la situació de l'idioma és precària. Ara bé, comptem amb els suports suficients al parlament asturià i al Congrés. Malgrat tot, és el moment d'aconseguir-ho. S'ha de dir, a més, que la lluita tan agressiva i amb un discurs tan dur de l'extrema dreta contra l'oficialitat ha provocat que gent sense gens d'interès, d'entrada, per l'idioma s'acabe mobilitzant a favor.
-La branca de Foro Asturias que advoca per la cooficialitat estableix com a condició la voluntarietat d'aquest reconeixement. Què suposa una cooficialitat «voluntària» envers l'existent en altres territoris amb diferents llengües, com ara el País Valencià, Galícia, Catalunya, les Illes Balears o el País Basc?
No conec un altre model d'oficialitat que no estiga fonamentat en el principi de voluntarietat. Amb la cooficialitat de l'asturià, les úniques obligacions recauen en l'administració, la qual haurà de garantir l'atenció en l'idioma propi, emprendre totes les mesures necessàries per a conservar la llengua i instaurar com a curricular l'assignatura d'asturià. Es tracta de drets que, d'entrada, semblen assegurats amb la llei d'ús, però que, en realitat, no estan garantits. A l'àmbit educatiu, per exemple, el model escolar basc pot ser una opció interessant, el qual consisteix a impartir el basc com a assignatura obligatòria, però amb la llibertat de deixar escollir a les famílies que ho desitgen la introducció de la seua llengua pròpia com a vehicular.
-A la manifestació d'aquest cap de setmana reclamàveu una cooficialitat que reconega l'asturià i gallec-asturià al costat del castellà, garantir el dret a conèixer i usar aquestes llengües, fixar a la llei els termes i àmbits del seu ús oficial, així com que cap persona puga ser discriminada per expressar-se en l'idioma propi d'Astúries. Ha comentat el model escolar basc, però quin rol desitgeu de l'asturià a l'administració i a l'escola?
A nosaltres ens agrada el model gallec. Es tracta d'una societat similar a la nostra, tot i que Astúries és una comunitat més xicoteta. El model gallec té una acceptació social important i és transversal, ja que està reconegut tant per l'esquerra com pel PP. Ens sembla un model assumible per Astúries, a pesar que els asturians haurem de trobar la nostra via. El model de reforma de l'Estatut d'Astúries que s'està projectat, en aquests moments, és similar al gallec. El PP, per tant, haurà de respondre perquè aquest model val per al gallec a Galícia i no per a la llengua asturiana.
-Acabem. Què implicaria la cooficialitat per a la vitalitat de la llengua al territori asturià?
La cooficialitat és clau per a la supervivència d'una llengua que mai ha gaudit d'aquest reconeixement, per a una llengua que ha perdut parlants i xiquets que l'aprenen, tot i que la vitalitat en els majors de trenta anys és bastant elevada. Si no fem una acció decidida per l'asturià, no hi haurà futur per a la nostra llengua. Atès que el català ja es troba en circumstàncies adverses, pots imaginar-te com està l'asturià. La llei de normalització del 1998 va permetre introduir la llengua asturiana com a assignatura optativa. Al principi, va haver-hi molts incompliments i recels en algunes escoles, especialment de caràcter concertat. Però a poc a poc s'ha canviat aquesta mentalitat. Amb la cooficialitat, aconseguim que tothom tinga les mateixes oportunitats, que hi haja llibertat per emprar-la en tots els àmbits públics, perquè siga una realitat ferma a l'escola. La cooficialitat atorga la llibertat a la societat asturiana de decidir el futur de l'idioma: per molta protecció que tinga, si no surt de les llars, si no es transmet a les noves generacions, si no s'empra com a llengua d'ús per a la socialització, no tindrem res a fer. Només cal mirar l'exemple irlandès: a pesar de l'oficialitat, no ha avançat el seu ús. Nosaltres, tanmateix, som optimistes: creiem que la cooficialitat pot empentar l'asturià. Hi ha molta gent que l'utilitza a l'àmbit associatiu, esportiu, empresarial o polític. Amb l'oficialitat, trobaran un marc legal que els hi atorgarà facilitats.