Nou cop contra la immersió lingüística. En aquesta ocasió, el Suprem ha donat la raó al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que al desembre de 2020 va decretar que un 25% de les classes impartides en els centres educatius catalans s’havien de fer en castellà arran un recurs del Partit Popular. Concretament, el TSJC considerava que l’ús del castellà és «residual» i que el Govern espanyol no havia fet ús de la seua competència «per aplicar la llei dictant la normativa». Com que aquella denúncia procedia de l’Advocacia de l’Estat quan el PP era a la Moncloa i José Ignacio Wert era ministre d’Educació, afectava tot el sistema públic d’educació catalana. El Departament català d’Educació va presentar recurs davant la sentència, però ara el Suprem ha validat el raonament del TSJC.
En relació a la sentència, el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, ha reaccionat assegurant que es tracta «d’un atac als fonaments de l’escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat de la realitat sociolingüística dels centres». El conseller català també ha assegurat haver parlat amb la ministra espanyola, Isabe Celaá, qui li hauria transmès que cal complir la llei espanyola, aprovada per la majoria parlamentària actual, i que garantiria «l’aprenentatge tant en català com en castellà, però sense entrar en percentatges».
La sentència del Suprem, però, serà ferma des del moment en què siga comunicada formalment a la Generalitat de Catalunya. Tot i això, Cambray ha assegurat que els centres educatius «hauran de continuar treballant com fins ara» i que «no hauran de fer cap canvi en els seus projectes lingüístics». El conseller també ha demanat «posar en relleu l’absència d’un conflicte real», en tant que el sistema actual d’educació catalana va ser aprovat per unanimitat al Parlament, fins i tot amb els vots de l’antiga Aliança Popular, partit fundat per franquistes que havien fet el pas cap a posicionaments democràtics. Cambray ha posat de relleu «el consens sobre el qual» s’ha construït aquest model lingüístic «de cohesió social» i ha assegurat que Catalunya «necessita d’un Estat propi» per no dependre de les decisions judicials. Natàlia Garriga, consellera de Cultura, planteja «un nou pla de promoció del català a les aules».
Pel seu compte, Plataforma per la Llengua, autodefinida com «l’ONG del català», explica que el 82% dels habitants de Catalunya està d’acord amb la immersió lingüística segons una enquesta realitzada per la mateixa entitat. Amb això, denuncien el consens social trencat per la justícia espanyola i condemnen «l’activisme judicial que imposa un model rebutjat per la població i pel Parlament».
A més a més, l’entitat assegura que la sentència és contrària a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM) en la forma que la va ratificar l’Estat espanyol, «que es va comprometre a fer possible una educació en les llengües regionals o minoritàries». Segons Plataforma per la Llengua, «això significa que l’Estat ha de fer possible que tots els estudiants que ho vulguin estudiïn en un sistema immersiu íntegrament en català, tal com ha recordat el Comitè d’Experts que vetlla pel compliment de la Carta, que en el seu cinquè informe de monitoratge va advertir que la llei de plurilingüisme valenciana, que imposa percentatges de castellà en l’educació, ‘fa impossibles els models d’immersió», en referència a la llei aplicada pel conseller valencià Vicent Marzà –també qüestionada i limitada pels tribunals, que també han impedit la creació de l’Oficina de Drets Lingüístics al País Valencià. Alhora, «el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va fer seva l’observació dels experts i va recomanar a Espanya ‘suprimir les limitacions’ de l’ensenyament del català a València, cosa que és plenament aplicable al cas català», diu l’ONG, que estudiarà «totes les opcions legals per forçar els tribunals espanyols a acatar les obligacions internacionals en matèria de llengua que ha contret l’Estat espanyol». En definitiva, segons l’entitat, la decisió judicial «no només vulnera els compromisos internacionals d’Espanya, sinó que també és contrària al consens social i polític a Catalunya».
Pel seu compte, Òmnium Cultural, entitat presidida per Jordi Cuixart, que compta amb quasi 200.000 socis, ha fet una crida «a esgotar totes les vies per blindar el model educatiu a Catalunya». Òmnium assegura la decisió del Suprem suposa «una intromissió injustificable» i «un atac intolerable que trenca el consens al voltant d’un model d’èxit com és l’escola en català», i assegura que des de la societat civil «es defensarà aquest gran èxit de país», així com insten les institucions «a fer tot el que tinguin al seu abast per blindar el model d’escola, exemple de cohesió». Òmnium crida a «una resposta de país».
S’espera que en els propers dies es convoquen mobilitzacions de resposta ciutadana i mesures de resposta institucional per fer front a aquesta decisió. I resta la incògnita si la llei Celaá podrà contenir els efectes de la sentència del Suprem. Tot en un moment en què les últimes dades d'ús del català evidencien una reculada notable.