Llengua

Quan la policia vulnera els drets lingüístics

El mes passat un ciutadà d'Alacant va patir una discriminació lingüística a mans d'un agent de la policia local. Qualificada de «molt greu» per part de l'Oficina de Drets Lingüístics, és el darrer exemple de les vulneracions catalanòfobes comeses per funcionaris de l'ordre públic. De les comptabilitzades en 2017 per Plataforma per la Llengua, un 35% van estar protagonitzades pels cossos i forces de seguretat espanyoles, segons càlculs d'aquest setmanari.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Alacant, segona setmana de maig. Un policia local atura un cotxe. El conductor ha comès una infracció i l'agent municipal li pregunta la direcció del seu domicili. Conscient que ha infringit les normes, l'inquilí del vehicle proporciona la informació al funcionari de seguretat. Ara bé, la llengua utilitzada emprenya el policia local. «Hable en español, no entiendo su dialecto», etziba. El ciutadà, però, insisteix a expressar-se en un idioma cooficial arreu de tot el País Valencià. «En Alicante, l'idioma oficial es el español», repeteix amb indignació el funcionari, segons el testimoni recollit per Plataforma per la Llengua.

La defensa dels seus drets lingüístics, però, es veu coartada. Un altre agent de seguretat s'apropa al cotxe per donar suport al seu company al cos. «Davant d'aquesta actitud intimidadora [...], el ciutadà se sent coaccionat i es veu obligat a parlar en castellà», narra l'ONG del català. Aquest presumpte cas de discriminació lingüística acaba per iniciativa de l'entitat a l'Oficina de Drets Lingüístics. Segons la resolució a la qual ha accedit aquest setmanari, l'organisme impulsat per l'executiu progressista valencià considera «falta molt greu» la discriminació lingüística comesa pel policia local, ja que xoca amb l'Estatut de l'Empleat Públic.

Al mateix escrit, l'òrgan encarregat de vetllar pels drets lingüístics dels habitants del País Valencià recorda «als agents de la policia local els principis bàsics que regulen la seua professió, els deures que estan obligats a complir amb informació de les conseqüències del seu incompliment i el caràcter de llengua oficial del valencià i el dret que té la ciutadania al seu ús sense que d'aquesta puga derivar-se'n cap discriminació». Al seu torn, insta a l'Ajuntament d'Alacant a «garantir un accés a la funció pública amb competències lingüístiques suficients» i «a promoure cursos de formació de valencià per al personal de l'ajuntament a fi de garantir els drets esmentats».

«L'article tercer de la Llei i Ús d'Ensenyament del Valencià reconeix el dret a l'ús del valencià pels ciutadans, en les relacions públiques com privades, 'sense que puga derivar-se de l'exercici del dret a expressar-se en valencià qualsevol forma de discriminació o exigència de traducció'», agrega, a més, la resolució, la qual també cita diversos articles de l'Estatut d'Autonomia del País Valencià. Les citades normatives recullen que s'ha de «garantir el dret a tots els ciutadans a relacionar-se amb l'administració valenciana i rebre resposta en la mateixa llengua». D'idèntica manera, s'expressen altres normes mencionades a la resolució.

Aquesta vulneració dels drets lingüístics no és anecdòtica, ni tampoc una excepció. Al contrari. Segons l'informe elaborat per Plataforma per la Llengua al voltant de les discriminacions als catalanoparlants per raons de llengua de l'any 2017, un terç de les actituds valencianòfobes van estar protagonitzades per les forces de seguretat espanyoles, siga pel Cos Nacional de Policia (CNP) o per la Guàrdia Civil. Entre els casos recol·lectats, consta una «vexació lingüística» realitzada per dos agents del cos de policia espanyol a Benidorm (Marina Baixa).

A l'aeroport del Prat, han ocorregut diverses discriminacions als catalanoparlants| Aena

«La policia nacional espanyola va aturar un ciutadà a la sortida de l'escola dels seus fills, i en parlar-los en valencià li van exigir de males maneres que se'ls adrecés en castellà perquè no 'l'entenien'. Quan aquesta persona s'hi va negar diverses vegades, els agents li van requerir la documentació i el van escorcollar amb les mans sobre el cotxe davant dels dos infants», relataven al document. I agregaven: «Posteriorment, els agents el van denunciar explícitament perquè els havia parlat 'reiteradament' en català».

En una altra ocasió, la benemèrita va multar un professor de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona per adreçar-se als agents en català a l'Aeroport del Prat. La discriminació lingüística va produir-se quan el docent universitari passava pel control de passaports. L'ús del català per part d'aquesta professional de l'ensenyament va semblar-li als agents de l'institut armat «una falta de respecte» i un acte «de poca estima pel país». El ciutadà, de fet, va quedar-se sense passaport quan havia d'embarcar a l'avió. «Quan, finalment, entre pressions i comentaris agressius, va atrevir-se a demanar als policies que s'identificaren, aquests s'hi van negar amb excuses mal dissimulades i el van amenaçar de requerir un traductor, fet que podria fer-li perdre el vol. També el van amenaçar amb la frase 'sabemos dónde vives'», narra l'ONG pel català.

La víctima va presentar una denúncia, però va topar-se amb un mur a la justícia espanyola. Encara més, va ser sancionat per «fer cas omís de les ordres donades pels agents actuants, entorpint d'aquesta manera la seua tasca policial i endarrerint el flux normal de passatgers». L'import va ser de 601 euros. Un altre professor, en aquest cas de la Universitat Rovira i Virgili, va patir una vexació lingüística quan va acudir junt amb la seua parella a renovar el DNI.

A la llista, també hi trobem com la Guàrdia Civil, de nou, va vexar suposadament una parella catalana d'Ulldecona (Montsià). L'incident va ocórrer a Vinaròs (Baix Maestrat), on els agents de les forces i cossos de seguretat de l'Estat espanyol va propinar tota mena «de comentaris sarcàstics i vexatoris», segons Plataforma per la Llengua, als integrants del vehicle. «Li recriminaven que volgués la independència de Catalunya perquè duia una bandera independentista al cotxe», agrega l'informe, en el qual es narra com, al remat, foren multats d'una manera especial: van rebre una sanció que deia «en valencià, no en català». Una actitud en la qual un funcionari públic mostrava la seua defensa de les teories anticientífiques sobre la llengua pròpia.

D'aquests tipus de tracte, tampoc s'han lliurat familiars d'un alt càrrec de la Generalitat de Catalunya detingut per participar en el referèndum de l'1 d'octubre, als quals la policia va obligar-los a parlar castellà, o la vicepresidenta en funcions de la Diputació de Valencià, Maria Josep Amigó, de Compromís. «Fou discriminada lingüísticament per part de dos agents de la policia espanyola mentre es manifestava a favor dels drets dels valencians durant la diada del 25 d'abril», denunciava l'entitat a favor de la normalització lingüística al País Valencià. «Quan els agents van veure que Amigó no canviava de llengua, van exigir-li que s'identificara i van anotar-hi les dades», agreguen des de la plataforma, els quals van definir aquell fet de «catalanòfob» i «d'exemple de la impunitat de la policia espanyola».

Agents de la benemèrita també han protagonitzat diverses actituds catalanòfobes| Interior

Una vulneració dels drets lingüístics que va repetir-se a Barcelona, quan un xiquet de 12 anys va dirigir-se a un agent de la policia espanyola. Les seues paraules en català van provocar que el funcionari de seguretat li contestara amb el recurs intolerant de «parle'm en cristià». El pecat del nen fou preguntar al servidor de l'administració espanyola si restava molt perquè acabara la renovació del passaport de la seua mare. «Fou una agressió xenòfoba», va definir-ho Plataforma per la Llengua.

L'organització pels drets lingüístics, a més, mostra al mateix informe que aquestes suposades vexacions per part dels diferents cossos policials de l'Estat espanyol no estigueren circumscrites l'any 2017. Segons l'anàlisi d'aquest setmanari dels casos recollits a l'annex que recull vulneracions d'entre 2007 i 2016, un 35% de les actituds valencianòfobes van estar protagonitzades per membres del Cos Nacional de Policial, la Guàrdia Civil o altres integrants de la seguretat espanyola. Entre les situacions més greus, hi ha els insults que va rebre un jove en 2008 a la comissària quan interposava una denúncia per una agressió homòfoba. Els agents van qualificar-lo «d'al·lucinat» i «imbècil», d'acord amb l'escrit.

Només un any abans, però, un regidor d'Ondara, població ubicada a la Marina Alta, va ser titllat de «catet» per una parella de funcionaris de la benemèrita que van multar-lo i vexar-lo per expressar-se en la seua llengua. El batlle de Montblanc (Conca de Barberà) va patir en 2008 una situació similar,a causa de no emprar el català davant d'un Guàrdia Civil. Insults, humiliacions, pèrdues de vols, retencions i, fins i tot, nits en els calabossos per parlar català a les forces de l'ordre. Fou el cas d'un jove mallorquí en 2012. També a Mallorca, concretament a Inca, un ciutadà va entrar a una comissària per interposar una denúncia i va acabar sent víctima d'una altra per expressar-se en llengua pròpia.

Aquell mateix any un advocat especialitzat en temes fiscals i, al seu torn, estudiant d'un màster va ser agredit per un Guàrdia Civil per contestar en català. Segons recull Plataforma per la Llengua i va narrar el diari Ara, un caporal va reclamar de manera «burlesca i agressiva» que li responguera en castellà. En negar-se, va ser conduït a una sala, on el lletrat va passar-se al castellà. Ara bé, aquell gest no va estalviar-li les puntades de peu i els cinc cops de mà que va rebre mentre l'agent deia «polaco de merda». L'afectat va denunciar els fets als Mossos d'Esquadra. L'ONG del català va denunciar, al seu torn, les agressions que van rebre dos assistents a l'Arenal Sound de Borriana (Plana Baixa) per part dels vigilants de seguretats i integrants de la benemèrita.

A la frontera de la Jonquera, la policia nacional va reaccionar amb els mateixos mètodes. El calendari marcava 2015 i la víctima fou un guia de muntanya que va ser aturat pel cos de seguretat espanyol quan creuava el pas limítrof. Que iniciara la conversa en català va convertir-se en un pecat que va comportar-li que l'agent afirmara: «Aquí se habla en español, así que háblame en español». El ciutadà, tanmateix, va replicar-li que a Catalunya també es parla català. La contestació va enfurismar el policia. De males maneres, i segons el relat de Plataforma per la Llengua, va traure'l del cotxe, va posar-la d'esquena al vehicle i va separar-li les cames amb una puntada de peu als turmells. Tot seguit, el guia de muntanya seria agredit amb cops.

Campanya de Plataforma per la Llengua que va impulsar l'informe posterior| Plataforma per la Llengua

La resta de membres del cos policial van practicar el silenci. Fins i tot, un d'ells va expressar en castellà: «Jo no he vist, ni he escoltat res». La impunitat de l'acció va atemorir el ciutadà, el qual va canviar de llengua. L'exemple més cridaner de tot un seguit de vulneracions dels drets dels catalanoparlants causades per les forces de l'ordre sense distinció del punt geogràfic de l'àmbit lingüístic comú. Siga a la Jonquera, a Inca o Alacant, on s'ha registrat l'última. «Els policies han de garantir per llei l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciten, sempre que siga oficial al territori. Així ho diu l'article 54.11 de l'estatut de l'empleat públic», va expressar Manuel Carceller, delegat al País Valencià de Plataforma per la Llengua després de la discriminació a la ciutat meridional valenciana. Una normativa convertida en paper mullat.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.