Les hores finals de la jornada i els caps de setmana s'han convertit en els espais predilectes perquè persones de tota mena d'edats, tot i ser més pronunciat en els joves i els adolescents, encenguen l'ordinador o el seu televisor intel·ligent per devorar una sèrie. Explorar en el catàleg de Netflix, HBO, Amazon Prime, Disney+ o, en menor mesura, Filmin s'ha erigit en una activitat quotidiana, en un exercici de la qual no es lliuren ni les generacions amb menys edat, ni els matrimonis amb fills que superen els quaranta o els cinquanta, ni aquells que comencen a veure els primers passos dels seus néts. Les plataformes en línia ha irromput en la nostra vida per quedar-se durant anys i anys. Poques persones conceben el seu oci deslligat de la possibilitat de visionar una sèrie o una pel·lícula en aquestes finestres de continguts.
La pandèmia de la COVID-19 i, especialment, el confinament domiciliari associat van incrementar l'ansietat per assaborir el darrer capítol de la nostra sèrie favorita. La reclusió a les nostres llars va disparar el consum, segons un estudi de les companyies de recerca de mercat Nielsen i Dynata, fins a les 46,5 hores setmanals, la qual cosa representava un 18% més respecte d'aquella vida mancada de crisi vírica. La penetració d'aquestes plataformes, dominades per companyies amb grans beneficis i ridícules factures fiscals, va comportar l'aprovació d'una directiva europea en la qual s'obliga a incloure obres de cada estat en el seu decàleg, així com a finançar produccions locals. Una normativa europea que s'ha de traslladar a la legislació espanyola a través d'una nova llei audiovisual, la qual és responsabilitat de la vicepresidenta econòmica Nadia Calviño.
En l'esborrany que s'ha filtrat de la nounada llei audiovisual, no s'hi recull cap element que blinda la presència d'obres en català, gallec o basc a les diferents plataformes de streaming. El ministeri d'Economia i Transformació Digital ha ignorat les al·legacions fetes per col·lectius com ara la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, la qual va criticar que la legislació arraconava el català, ni les peticions de la Generalitat de Catalunya, especialment les lligades a l'establiment de quotes que asseguren la presència del català en aquestes finestres audiovisual de consum massiu. La petició venia avalada per les alarmants dades oferides per un informe del Consell Audiovisual de Catalunya de juny del 2021, en el qual s'assenyalava que els continguts en llengua pròpia a les plataformes digitals era d'entre el 0,1% i l'1,3%. Netflix, per exemple, només ofereix 13 continguts en català del seu llarg catàleg amb milers i milers de títols.
L'arraconament a la llei audiovisual del català, el gallec i el basc ha provocat una reacció de les entitats per la llengua, els executius catalans i bascs, així com de les forces polítiques amb sensibilitat per les llengües cooficials de l'Estat espanyol diferents del castellà fins a aconseguir aturar la seua tramitació. Una suspensió que obri una finestra, encara que amb limitacions, perquè s'incorporen les reclamacions de les diferents entitats que treballen a l'Estat espanyol per la normalització lingüística i els drets lingüístics de les persones que no tenen el castellà com a idioma matern. A l'Estat espanyol, de fet, el 45% dels ciutadans viuen en territoris amb una llengua pròpia diferent de la promocionada com si es tractara d'un tot monolingüe.
Si al domini lingüístic catalanoparlant Enllaçats per la Llengua, Plataforma per la Llengua, l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, Escola Valenciana, El Tempir o Acció Cultural del País Valencià han realitzat diverses accions per pressionar a favor de blindar el català a la llei audiovisual, l'estratègia ha estat compartida a Navarra i el País Basc amb l'èuscar. Kontseilua, l'organització de referència en defensa dels drets lingüístics dels parlants del basc arreu de les seues contrades lingüístiques, ha defensat l'establiment de percentatges per a la llei audiovisual. «El Govern espanyol havia fet una legislació trampa. Feia referència a les llengües cooficials diferents del castellà en aquestes obligacions cap a les plataformes, però deixava l'existència d'aquesta oferta en mans d'aquestes pàgines de continguts audiovisuals. Atès que quasi el 100% dels parlants del gallec, el basc o el català són bilingües i coneixen el castellà, Netflix, HBO o Disney+ apostarien per fer-los tot en castellà. No debades, els comportaria menys costos i molta gent, al final, allò que vol és veure la sèrie independentment de la llengua. Només amb quotes, per tant, podem assegurar la presència del basc», indica el portaveu del col·lectiu lingüístic, Paul Bilbao.
«La llei hauria d'incorporar altres llengües cooficials com ara l'asturià o l'aragonès, però entenem que és una batalla complicada. L'objectiu de marcar un percentatge o una quota per al basc, però també per al català o el gallec, és fonamental per a la subsistència d'aquestes llengües. Les plataformes digitals s'han convertit en un instrument d'oci quasi imprescindible per a la majoria de la població, i no tenir presència allunya, per exemple, el basc dels espais d'esbarjo i socialització posterior dels més joves. Aquestes plataformes creen referents per als xavals i les xavales, i si no hi ha presència del basc, estem condemnant l'idioma només a l'escola», reflexiona, per advertir: «En cas que l'esborrany de la llei no contemplara un sistema de quotes ampli per a les llengües cooficials diferents del castellà, es produiria una perpetuació de la vulneració dels drets lingüístics amb conseqüències importants per a la vitalitat de les nostres llengües. Les comunitats lingüístiques amb idiomes diferents del castellà a l'Estat espanyol ens hi juguem molt».
Conscients de la importància que Netflix, HBO o Disney+ oferisca continguts en basc, especialment per als més xicotets, des del conjunt dels territoris que conformen el domini lingüístic del basc s'han impulsat iniciatives com ara Disney+ Euskaraz Ekimena, la qual ha recollit 5.000 signatures de diferents famílies a principis d'enguany, o Netflix en èuscar, que va aixoplugar en data d'abril del 2021 fins a 10.000 rúbriques. Paral·lelament a les campanyes llençades per la societat civil basca, la radiotelevisió del País Basc va anunciar la creació d'una mena de Netflix en llengua pròpia. «Volem entrar en el món de les plataformes no per a competir, siguem realistes, però hem d'oferir aquest servei si volem que els joves consumisquen productes en basc», va expressar Andoni Aldeoka, director d'EiTB, per a un projecte que té fixat l'any 2022 com a tret de sortida.
A Galícia, A mesa pola normalización lingüística, ha buscat que les al·legacions i les reivindicacions d'unes quotes per a l'existència d'oferta en gallec a les grans plataformes digitals compten amb consens polític. «Vam aconseguir després d'una campanya amb 33.000 firmes que el PP, el PSdG i el BNG acordaren un text conjunt que reivindica la incorporació a les grans plataformes de continguts en gallec doblats i finançats de manera anticipada», ressalta Marcos Maceira, portaveu del col·lectiu a favor dels drets lingüístics dels parlants del gallec, qui destaca la importància d'aquesta normativa: «Amb l'esborrany que havia dissenyat el Govern espanyol, es mantenia l'exclusió del gallec de l'audiovisual, la qual cosa seria molt perjudicial per a un idioma que experimenta dues dècades de retrocés. Fa vint anys que la situació de l'audiovisual era més favorable al gallec, ja que amb l'existència de TVG un terç de les emissions eren en la llengua pròpia. Actualment, al conjunt de les plataformes hi ha 25.782 títols, dels quals només 25 són en gallec. Hem passat d'un terç de les emissions a una mil·lèsima part».
«Només millora si accedim a les plataformes portugueses», puntualitza sobre la disponibilitat d'oferta en galaicoportugués, per argumentar que les reivindicacions de les altres llengües cooficials de l'Estat diferents del castellà «tracten de corregir la desigualtat en la qual un senyor de Conca puga veure continguts en castellà i altre de Galícia no puga gaudir d'aquestes plataformes en el seu idioma». «Cap llengua és superior a una altra. Nosaltres no volem més percentatge que el castellà, però tampoc menys, tot i que patim d'un desavantatge evident i la nostra llengua experimenta un procés continu de minorització», defensa. I avisa: «Ja vam promoure el consens al parlament gallec i ara pretenem aconseguir-ho amb tots els diputats gallecs del Congrés. Som optimistes i esperem que no s'excloga, de nou, a la llengua pròpia dels gallecs. En cas de seguir en la mateixa tònica, s'estarien vulnerant els drets lingüístics dels parlants del gallec i perpetuant l'actual desigualtat lingüística a les plataformes digitals».