LLENGUA

"Cal treure la llengua del debat polític"

Natxo Badenes (Alcora, 1958) és des del passat dissabte el primer president d’Escola Valenciana que no prové del món de la docència. També és el primer de les comarques de Castelló. “El Botànic ha d’aprovar la Llei de Funció Pública -que contempla la capacitació lingüística- abans que acabe 2018”, adverteix Badenes, qui es marca com repte intern incorporar gent jove a Escola Valenciana

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Vostè fa 30 anys que milita en Escola Valenciana, on va entrar des dels col·lectius de pares i mares. De fet, és vostè el primer president de la federació que no procedeix del món de la docència. Què pot aportar-hi?

El fet d’haver estat escollit evidencia que Escola Valenciana, sense deixar el món educatiu i escolar, fa temps que treballa en la promoció de l’ús social de la llengua. Ho hem fet a través de la Lliga de debat, el Voluntariat lingüístic, el Cinema en valencià o els Premis Sambori. Només amb l’escola no podem avançar en l’ús social de la llengua. Tinc intenció de tenir un vice-president o vice-presidenta que s’encarregue de l’educació, però volem posar l’accent també en la promoció de l’ús.

D’una altra banda, també he de dir que ara només hem triat el cap visible de l’entitat. El dia a dia continuarem fent-lo entre totes les entitats que hi ha al país i que estan integrades a Escola.

 

-També és el primer president de les comarques de Castelló, el territori on més consolidada està la presència de la llengua?

Fins ara hi havia hagut presidents de les comarques de València i Alacant. Ara tocava que hi haguera un representant de les comarques del nord. En aquest sentit a mi m’agradaria impulsar l’esperit de les Normes de Castelló de l’any 32. Cal recuperar aquell esperit d’unir tots els col·lectius a favor de la llengua per tal de traure-la del debat polític. A Castelló ja treballem de fa temps per exemple participant en la plataforma Castelló Educa, on hi ha 12 entitats per promoure la llengua i la cultura. De fet, a Castelló les relacions amb els partits no molt proclius a la llengua sempre han estat bones. Hem aconseguit traure la llengua del debat polític. Tant de bo ho puguem fer en l’àmbit de país.

 

-Precisament dissabte hi hagué una manifestació en defensa del castellà a València. Hi ha col·lectius que considerem que l’espanyol es menysté des de l’administració valenciana. Com viuen vostès aquestes manifestacions?

Ho vivim amb normalitat. Ells tenen el seu dret a opinar i nosaltres els respectem. Ens agradaria que ells ens respectaren tant com nosaltres els respectem a ells. Dit això, el nostre treball és tot el contrari. Nosaltres volem parlar en tots i deixar clar que el valencià ha d’estar per sobre de qualsevol intent partidista.

 

-Penseu que ells els respecten?

No massa, però la gent pot expressar-se com vulga. La nostra feina és estar al costat dels qui comparteixen sinergies.

 

-Serà president d’EV almenys durant els propers quatre anys. Quins reptes es marca?

He fet aquest pas per responsabilitat cap a una entitat de què formo part des de fa 30 anys. Fa sis mesos no tenia molt clar que anara a ser president d’EV. Molts companys de comarques em van donar l’espenta i vaig decidir fer el pas. Cal dir que Laura Font, l’altra candidata que es va presentar, i jo tenim moltes propostes en comú. Entre amics ningú no guanya.

Entre aquests punts en comú amb Laura, hi havia la necessitat de regenerar-se internament. Ens cal incorporar gent jove, renovar-nos. En les juntes d’EV cal sàvia nova, amb noves forces i nous compromisos. Això és determinant per al futur. És un repte que hem d’assumir des de les coordinadores.

 

-Li costa a la gent jove unir-se als col·lectius d’Escola Valenciana?

Molt, segurament perquè no hem sabut com fer-los vindre a l’entitat. EV ha crescut moltíssim en els últims anys, hem ampliat el nostre ventall d’activitats. La paradoxa és que el propi creixement d’EV ha impedit veure aquest problema de la falta de regeneració.

 

-Com voleu fer atractiva l’entitat per sumar gent jove?

En estiu sempre fem les jornades de reflexió d’Escola Valenciana i m’agradaria aprofitar per parlar entre tots de com fer aquesta regeneració. Hem de parlar i escoltar-nos els uns als altres.

L’altre objectiu és repensar el dia a dia d’Escola Valenciana. Perquè en el dia a dia fem activitats, incorporem iniciatives noves i caldria pensar en com lliguem tot això. Les Trobades portem 30 anys fent-les i potser ha arribat el moment -o potser no- de repensar-les per fer-les més atractives als joves. Hem de repensar tots els programes d’EV. En definitiva ens cal fer una diagnosi de què funciona i què no. Perquè al capdavall som persones que treballem molt voluntariosament en les hores que furtem a la feina o a la famíia. Per això a voltes no disposem de temps per reflexionar. Per això és tan important seure a pensar què estem fent i què caldria millorar. Moltes coses funcionen molt bé, però altres potser caldria repensar-les.

 

-Algun altre repte més?

També aspirem a rebaixar la nostra dependència dels diners públics. En l’actualitat el 40% dels recursos són recursos propis i l’altre 70% subvencions per poder cobrir les activitats que fem. Són, m’agradaria recalcar, subvencions de Conselleria, diputacions i ajuntaments, en concursos públics oberts a totes les associacions, amb igualtat d’oportunitats i amb transparencia. El que ens agradaria, a meitat termini, cobrir tot el nostre pressupost amb recursos propis, com ja fan entitats a l’estil d’Òmnium.

 

 

-EV va ser una entitat que durant molt de temps va fer iniciatives per contrarestar la inacció de l’anterior administració del Partit Popular, que era poc procliu a promoure la llengua. Ara, en canvi, hi ha una administració que en potencia l’ús. Això ha obligat EV a reposicionar-se. Heu trobat el vostre lloc?

Ens ha costat adaptar-nos a aquesta conjuntura perquè portàvem molts anys treballant a la contra. Alguns ens han acusat, sense sentit, de ser la conselleria en l’ombra. Hem tingut un debat molt intens a aquest respecte. Però al final EV sempre ha de dur la línia que ha dut endavant. Les nostres reivindicacions eren vàlides abans i ho són també ara.

Evidentment la recepció de les nostres propostes no són les mateixes ara que amb l’anterior govern, la qual cosa no vol dir que estiguem completament satisfets amb aquest govern. Hi ha coses que ens agradaria que milloraren.

Dit això, per a nosaltres ha estat i és un repte encaixar EV en el nou context polític del País Valencià. Com he dit han sigut anys de debat intern. Justament Castelló va fer una proposta de reflexió en les jornades d’estiu, en la línia de l’esperit conciliador.

 

-Particularment, quin considera que hauria de ser el paper d’EV en un context polític on l’administració ja fa la promoció de la llengua que abans havien de fer vostès?

Els plantejament d’EV han de ser els mateixos de sempre: hem de treballar a màxims en tot allò referit a la potenciació de l’ús i l’ensenyament en valencià. Hem de traslladar a Conselleria les nostres propostes i després ells que fagen el que creguen. Per exemple, cal que s’aprove ja una Llei de Funció Pública on es reconega la capacitació lingüística per ser funcionari. Som l’únic territori de l’Estat espanyol on no es demana una capacitació lingüística. D’una altra banda també ens agradaria que s’aprovara una nova llei d’igualtat lingüística per tal de potenciar per llei l’ús del valencià. Cal fer un pas endavant. Aquesta llei podria potenciar, per exemple, que hi haguera cinema en valencià, la qual cosa ajudaria al sector audiovisual i als dobladors-.

 

-Comprendríeu que la Llei de Funció Pública no s’aprovara aquesta legislatura?

No. De fet, pensem que s’hauria d’aprovar aquest 2018 perquè si s’esperen a 2019 s’aproparen eleccions i aleshores es barrejaran campanya electoral i llengua. La llei hauria d’haver estat aprovada ja.

 

-L’altra gran pota és l’escola. El Botànic va aprovar la Llei de Plurilingüisme -reformulada, després que la justícia tombara la primera llei-, que contempla que en totes les escoles hi haja un mínim de 25% en català; un 25% en castellà i un 10% en anglès. Alguns col·lectius consideren que EV ha estat massa tova a l’hora de valorar aquesta llei; que han perdut l’esperit reivindicatiu.

Aquest és un govern tripartit on hi ha moltes sensibilitats. A EV hem tingut molt de debat a aquest respecte i hi ha companys d’algunes comarques als què la llei no els agrada massa i altres als què sí. No és la llei òptima que nosaltres hauríem triat. A mi personalment no és la llei que més m’agrada.

Dit això, sembla ser que, amb aquesta composició de govern, aquesta era l’única llei possible. La nostra campanya perquè la Llei done el seus fruits passa per promoure que els centres trien fer el màxim del contingut curricular possible en valencià. Aquesta ha de ser ara la nostra batalla.

Des del meu punt de vista és una llei que té una part molt perillosa perquè si hi ha un canvi de govern i aquest nou govern no potencia la llengua ens podríem quedar amb un ensenyament en valencià molt precari. Només amb que els centres feren el 25% en valencià ja estarien complint la llei. Això és molt perillós i representaria un pas endarrere respecte de les fites aconseguides fins ara. Amb un canvi de govern, el perill que hi haja una regressió és gran.

 

-Com es podria evitar aquest perill?

Modificant la llei i que no s’establiren mínims sinó màxims. De totes formes ara caldrà veure qui és el nou ministre d’educació i quina és la seua voluntat respecte de la LOMQE. Cal veure si una derogació no permetria modificar la Llei de Plurilingüisme.

 

-Si se deroga la LOMQE, demanareu a Conselleria modificar la llei actual?

Evidentment que sí. La LOMQE ha sigut una llei regressiva, no consensuada, que ha anat contra la llengua. Cal derogar-la ja i a partir d’ací que el govern valencià comence a reunir-se amb entitats i col·lectius afectats. I si cal reforma la llei, es reforma.

 

-El sociolingüista Toni Mollà em va dir fa poc que la Llei de Plurilingüisme del Botànic era la mateixa llei que Ciudadanos volia aprobar a Catalunya. Què n’opina?

Aquesta llei pot ser perillosa en mans d’un govern poc sensible a la llengua, no ho puc negar.

 

-Quina nota posa a la Conselleria d’Educació?

Jo valore l’esforç que s’està fent. I som conscients que l’infrafinançament impedeix avançar en aspectes educatius importants. La meua nota seria un notable, entre un 7 i un 8.

 

-Una part dels qui avui formen el nucli dur de Conselleria procedien d’EV. Això va generar un cert terrabastall intern. Diria que tres anys després ho han superat?

Algunes de les peces claus d’EV van marxar a Conselleria i a nosaltres ens ha costat molt d’esforç adaptar-nos-hi. Ha sigut dur haver de prescindir de gent tan preparada. Però pas a pas hem aconseguit construir un nou equip i crec que anem pel bon camí.

 

-Ha parlat de la necessitat de promoure l’ús social de l’idioma. Diumenge inicia les emissions la nova televisió pública valenciana. Què n’espereu?

L’existència d’una televisió pública en valencià és fonamental per reforçar l’ús social de l’idioma. Als valencians ens cal un mitjà en la nostra llengua perquè a hores d’ara no hi ha prou oferta. Cada volta hi ha més mitjans que s’expressen en valencià, però ho fan de forma residual, només en certes seccions. En valencià també s’ha de parlar d’exportacions o de lleis, no només de cultura o d’educació. Estem esperançats amb la nova televisió i esperem que no es repetisquen els errors del passat. Com més mitjans en la nostra llengua, millor.

Tan bon punt emeta À Punt exigirem també la reciprocitat amb TV3. I si algú posa el crit en el cel els haurem de recordar que qui fora president de la Generalitat, Alberto Fabra, va demanar que TV3 es poguera vore a Castelló. Si diumenge comencen les emissions, dilluns els demanarem que el Consell complisca la seua promesa. No té sentit que puguem veure televisions estrangeres i no la televisió de l’autonomia que tenim al costat. I si resulta que fan un À Punt il·lusionant i bonic, segur que vorem menys TV3 i més la televisió valenciana.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.