A la façana del Congrés dels Diputats, representants d'ERC, Junts per Catalunya, el PDeCAT, la CUP, Compromís, PNB, EH Bildu, BNG, Más País i Unides Podem es fotografiaven el passat dijous amb un missatge nítid i sonor. Enfront de les discriminacions quotidianes a diferents àmbits i dels atacs practicats per les formacions més conservadores a les llengües de l'Estat espanyol diferents del castellà, defensaven l'enfortiment del plurilingüisme, criticaven «la imposició legal exclusiva» de la llengua de l'escriptor Miguel de Cervantes i apostaven per garantir els drets lingüístics de milions de persones que aspiren a viure en el seu idioma sense convertir-se en ciutadans de segona.
«L'Estat espanyol, que parteix d'una tradició monolingüe en l'administració central, ha de ser conscient de la situació de discriminació a la qual han sigut sotmesos els parlants d'aquestes llengües», apuntaven en un escrit parlamentari que havia estat promocionat perAcció Cultural del País Valencià, Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Escola Valenciana, Ciemen, A Mesa pola normalización lingüística, Kontseilua, Iniciativa pol Asturianui Nogara. «L'administració espanyola ha de complir els acords i els tractats internacionals que han ratificat, com la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, així com documents consensuats per la societat civil, entitats de reconeixement internacional i experts, com ara la Declaració Universal de Drets Lingüístics o el Protocol per a la Garantia dels Drets Lingüístics», reclamaven, entre altres mesures, per trencar amb l'arrelat monolingüisme de les institucions espanyoles.
Aquesta visió allunyada del respecte i de la promoció de la diversitat lingüística de l'Estat espanyol ha estat plasmada a la nova llei de comunicació audiovisual que impulsa el ministeri d'Economia i Transformació Digital, encapçalat per la social-liberal i representant de l'ala més dretana del PSOE, Nadia Calviño. O, si més no, així ho desgrana la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana en les seues al·legacions a la normativa, on demana que dintre dels «conceptes que defineixen el pluralisme de la societat, s'hauria d'incloure necessàriament el pluralisme lingüístic». «Hauria de formar part dels principis bàsics de la llei, i no segregar aquesta qüestió essencial a un altre article, l'abast del qual queda limitat a un únic capítol de la llei», sol·licita.
A l'article que fa referència a les llengües, tal com expressen a les seues al·legacions, «es diferència entre la llengua oficial de l'Estat i les llengües oficials de les comunitats autònomes». «Llengües com ara el català no tornen a ser esmentades al text de l'avantprojecte fins al títol VI, dedicat a les obligacions dels prestadors de serveis de comunicació audiovisual», retrauen com a símptoma d'invisibilització dels idiomes propis de diversos territoris de l'Estat espanyol. «En aquest capítol VI, s'assenyala l'obligatorietat que les obres europees tinguin un percentatge reservat a obres estatals [...] D'aquest percentatge mínim, la meitat es reservaria a obres en castellà o en alguna de les llengües oficials de les autonomies. Aquesta conjunció fa que no es garanteix en cap cas la presència de la llengua catalana», exigeixen, amb un canvi nominal de la conjunció «o» al text per la «i». «D'aquesta manera, sí que estaria garantit», asseguren.
La federació, la qual integra a diversos col·lectius de diferents àmbits compromesos amb la normalització del català, reivindica que «en els articles en els quals s'esmenti la presència de continguts en alguna de les llengües de l'Estat espanyol, es garanteixi»: la incorporació «de les distintes versions lingüístiques, com ara doblatge, subtitulació i audiodescripció, que ja existeixen en aquell moment en català, i lògicament també en basc i gallec en els continguts emesos als canals televisius, o disponibles a les plataformes digitals»; i «la promoció, amb mesures concretes i amb uns percentatges mínims, dels doblatges, subtitulacions i audiodescripcions en les diverses llengües oficials a l'Estat espanyol».
«Cal establir un percentatge mínim de continguts en les llengües oficials que no són el castellà en les obligacions d'inversions en produccions europees, així com en l'oferta de les televisions i les plataformes», defensen. «Entenem que aquest percentatge no hauria de ser inferior al 30% del total, que es correspon aproximadament al pes demogràfic del conjunt dels parlants de la llengua catalana, basca i gallega a l'Estat espanyol», puntualitzen per agregar a les reivindicacions l'entrada «de les quatre llengües estatals als textos de les webs i altres interfícies de comunicació digital, com ara les opcions dels menús o la sinopsi».
Des d'aquesta xarxa d'entitats amb sensibilitat cap a la llengua pròpia, a més, consideren «contradictori amb la necessària promoció del pluralisme lingüístic a l'Estat espanyol, que l'única referència a la introducció de mesures positives de les anomenades llengües oficials de les comunitats autònomes aparegui a l'article 116». «Es tracta d'un article que només afecta els prestadors de serveis de comunicació audiovisual de servei públic autonòmic, i no pas a tota la resta de serveis que estaran regulats per aquesta futura llei, que en són la gran majoria, tant en nombre com en audiències o consums», complementen.
Centralisme monolingüe
El monolingüisme de l'avantprojecte de llei del Govern espanyol del PSOE i Unides Podem queda evidenciat, segons la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana, en les referències al terme «prominència». «Aquest terme s'esmenta en un únic article de l'avantprojecte, i només per indicar que s'han d'anar incorporant programes i continguts audiovisuals amb audiodescripció als catàlegs de les plataformes. Però no s'esmenta que aquestes audiodescripcions estiguin disponibles en els diversos idiomes oficials a l'Estat. El mateix succeeix amb les referències al subtitulat (articles 100, 101, 102) i també a l'article 107, que parla del Centro Español del Subtitulado y la Audiodescripción (CESyA) com al centre de referència pel que fa a l'accessibilitat a l'audiovisual de persones amb discapacitat», denuncien. I insisteixen: «Reclamem que en totes les obligacions o mesures de foment vinculades a subtitulats i audiodescripcions s'incorporin també les llengües oficials distintes del castellà».
«Els únics continguts d'interès general esmentats explícitament a l'avantprojecte són determinades competicions esportives, juntament amb algunes activitats culturals com les gales dels Premis Goya o els MAX de les arts escèniques, entre altres esdeveniments», es queixen, per reclamar que «la llengua catalana, en àudio o en text escrit, és a dir, a través de doblatges, subtitulats o audiodescripcions, sigui considerada contingut d'interès general als serveis de comunicació audiovisual, siguin televisions o plataformes, per tal de donar màxima cobertura legal a les mesures de foment i obligacions proposades en aquestes al·legacions».
La normativa, segons les al·legacions de la federació, també ostenta una òptica marcadament centralista. «Segons l'article 30.2 2 de la Directiva europea, els Estats membres vetllaran perquè les autoritats organismes reguladors nacionals exerceixin les seves competències d'acord amb els objectius d'aquesta, en particular el pluralisme dels mitjans de comunicació, la diversitat cultural i lingüística. En tant que cada Estat pot decidir quantes i quines seran aquestes autoritats nacionals, reclamem que les comunitats autònomes amb llengua pròpia i les seves autoritats audiovisuals haurien de ser considerades autoritats competents juntament amb el Govern de l'Estat i la Comissió Nacional del Mercat i la Competència, per tal de vetllar amb la eficàcia més gran possible la promoció i defensa del pluralisme lingüístic dels serveis de comunicació audiovisual de cobertura estatal, siguin televisions o plataformes», descriuen.
«Cal recordar que estats plurals com ara el belga o l'alemany tenen diverses autoritats com a membres de la seva representació estatal, nacional, a l'organisme europeu de reguladors audiovisuals, l'ERGA, ja existent i present al text de la Directiva europea. Per tant, aquests organismes reguladors autonòmics, com, per exemple, el Consell Audiovisual de Catalunya, serien també membres integrants de l'ERGA», argumenten, per afegir: «L'Estatut d'Autonomia de Catalunya assenyala que la Generalitat de Catalunya té la competència compartida sobre la regulació i el control dels serveis de comunicació audiovisual que utilitzin qualsevol dels suports i de les tecnologies disponibles dirigits al públic de Catalunya, i també sobre les ofertes de comunicació audiovisual, si es distribueixen al territori de Catalunya».
Amb la reciprocitat entre À Punt i TV3 aturada al palau de la Generalitat Valenciana d'ençà de l'accés de les forces progressistes a l'executiu valencià, la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana exigeix al Govern espanyol que «les autonomies puguin gestionar, si més no, dos canals múltiplex i no pas un de sol com ara» per garantir la reciprocitat del senyal entre les diverses televisions amb llengua pròpia del domini lingüístic. «Proposem recuperar la previsió de la llei estatal 22/1999 -que suposava la transposició a una anterior Directiva europea- i que establí que les comunitats autònomes podien tenir dos múltiples cadascuna. Malauradament, un dels dos disponibles va ser suprimit al Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre de 2014», plantegen, tot i afegir: «Com reconeixen documents tècnics oficials, com l'informe de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència preceptiu del darrer Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre, de 2019, tant el País Valencià com les Illes Balears disposen de suficient espai radioelèctric per a poder disposar de nou d'un segon múltiplex autonòmic».
La disposició d'aquest segon múltiplex, a parer d'aquesta supraorganització en defensa de la normalització lingüística del català, permetria una reciprocitat del senyal complet, és a dir, «amb tots els canals que emeten cadascuna d'elles», els quals, a més, «serien en HD». «Aquesta capacitat d'emissió incrementada es fa encara més necessària davant la previsió que tots els canals hagin d'emetre en alta definició abans de l'1 de gener de 2023, segons indica el pla tècnic del 2019 abans esmentat», recorden. Una lluita per la reciprocitat, la qual ha estat protagonitzada per diverses entitats civils, polítiques i sindicals del conjunt dels territoris catalanoparlants, indissociable de la reivindicació d'un Estat espanyol que respecte la seua diversitat lingüística.