La porta de la Ciutat de la Justícia va convertir-se en l'escenari de la reaparició pública de Marcos Benavent, exgerent de l'extinta empresa pública Imelsa i antic home de confiança d'Alfonso Rus, exalcalde de Xàtiva (Costera) i expresident de la Diputació de València pel PPCV. Amb una llarga barba blanca d'estil inequívocament hipster, tatuatges, polseres, jupetí i una samarreta informal, l'exalt càrrec popular va irrompre en maig de 2015, pocs dies després del tomb polític al País Valencià, amb les mans en senyal de disculpes. «Demane perdó. Era un ionqui dels diners», va proclamar. Benavent havia estat desaparegut després de l'esclat d'un frau a Imelsa, depenent de la corporació provincial i refundada amb l'arribada de l'esquerra a la institució supramunicipal.
La declaració als jutjats de l'autoproclamat ionqui dels diners, qui havia canviat l'anterior estil de dandi de família acomodada i amb lligams a l'Opus Dei per una vestimenta hippie, va produir-se una vegada s'havien sentit i publicat les primeres gravacions que havia realitzat a diversos dirigents del PPCV, com ara al mateix Rus, qui apareixia suposadament contant bitllets. Benavent havia gravat innombrables converses, les quals, en el seu conjunt, tenien una extensió de 10 hores. Aquests enregistraments havien estat aportats per l'aleshores diputada provincial d'Esquerra Unida i actual consellera de Transparència, Participació, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez, als tribunals.
Aquelles gravacions, erigides en una fonoteca dels temps obscurs de vi i roses del PP al capdavant de la majoria de les institucions valencianes, van situar cap per avall els populars. Benavent, qui havia passat de ser el dofí polític de Rus a una persona de pensament contestatària i simpatitzant del 15-M, va confirmar, en el seu moment, tots els enregistraments, així com va engegar una col·laboració estreta amb els investigadors que van derivar en la macrooperació anticorrupció de principis del 2016, batejada com a Taula. En aquell moment, va escorcollar-se l'Ajuntament de València i la Diputació de València, i va arrestar-se Rus i diversos excàrrecs del PPCV. D'indagar hipotètiques manipulacions de contractes a la corporació provincial, els investigadors van estirar el fil fins a trobar-se a una formació política, el PPCV, que havia actuat «com a una organització criminal». Una superposició de trames presumptament corruptes que albiraven un suposat finançament il·legal a escala municipal, provincial i autonòmica.
D'aquella macrooperació policial i judicial, així com de les investigacions posteriors i la confessió de l'exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa, qui també va actuar de pentito amb la Fiscalia Anticorrupció, va sorgir una causa amb 10 peces. El testimoni de Costa, precisament, va permetre obrir una peça judicial envers els presumptes pagaments del constructor Enrique Ortiz, finançador confés de manera il·legal dels conservadors, i de la companyia Rover Alcisa per sufragar campanyes electorals del PPCV a canvi suposadament de contractes de l'antiga empresa pública d'edificació de col·legis Ciegsa. Segons va publicar aquest setmanari, Rover Alcisa va obtenir sis adjudicacions d'aquesta societat pública en el període 2001-2010 per valor de 25,5 milions d'euros.
Els enregistraments i les confessions de Benavent van permetre la configuració de la peça B, relativa als zombis d'Imelsa, és a dir, a treballadors generalment endollats que no desenvolupaven les tasques assignades al seu lloc de feina; o la D, corresponent a la suposada manipulació del contracte de dos milions d'euros del servei d'atenció telefònica de la corporació provincial a favor de l'exsogre de Benavent. També van sorgir peces en les quals s'investiga si Máximo Caturla, exgerent de Ciegsa, va cometre un delicte d'alçament de béns i blanqueig de capitals; una altra vinculada al blanqueig internacional d'1,8 milions d'euros per part de Rus i al finançament il·legal de l'Olímpic de Xàtiva, equip presidit pel mateix exbatlle; o a l'existència d'una conxorxa per beneficiar-se de diverses contractes de cultura de l'Ajuntament de València. En aquesta última peça, va sobrevolar el nom del nebot de Rita Barberá, qui hauria fet negocis amb el consistori, d'acord amb les converses enregistrades entre Benavent i l'exregidora de Cultura, Maria José Alcón.
La causa Taula es completava sobre els zombis de Ciegsa; una altra envers el presumpte dopatge electoral del PP a través d'aquesta empresa pública creada per a la construcció de col·legis; el desviament de diners públics de l'Ajuntament de València amb la contractació de la firma Thematica Events; i la investigació sobre la Gürtel mutant de Barberá al consistori valenciana. El jutge-instructor d'aquest procediment judicial va processar la setmana passada, precisament, a l'exvicealcalde de València i condemnat en altres causes de corrupció, Alfonso Grau, així com a assessors actuals del PP de València que encapçala Maria José Català, per aquesta peça. La interlocutòria assenyalava com els conservadors van comptar amb milions d'euros en aportacions opaques per sufragar les campanyes electorals del 2007, 2011 i 2015. El rentat dels diners en la darrera campanya de Barberá s'hauria fet a través del famós mecanisme del pitufeig.
En aquesta teranyina d'investigacions judicials, Benavent acumulava processaments a la peça dels zombis, a la corresponent amb la manipulació del contracte del call center i al malbaratament de 190.000 euros de la caixa de l'Ajuntament de València amb la contractació de la firma Thematica Events, rere la qual s'amagava, segons l'instructor, el mateix ionqui dels diners. L'exgerent d'Imelsa està investigat a la branca judicial de Ciegsa i en la rama relativa a les adjudicacions del consistori valencià, una peça desnaturalitzada, segons fonts jurídiques, per la mort d'una de les principals imputades, l'exregidor i muller de Grau, María José Alcón.
Processat en tres peces diferents, el ionqui dels diners va rebre la seua primera petició de presó en febrer d'enguany: Anticorrupció sol·licitava vuit anys de garjola per desviar fons públics mitjançant la mercantil Thematica. A pesar de la seua estreta col·laboració amb la Fiscalia i el conjunt dels investigadors, va demanar-se aquesta pena, la qual, atès la seua col·laboració, podria reduir-se sensiblement quan s'acordara la sentència final. Benavent, en aquell moment, n'estava convençut dels beneficis de l'estratègia col·laboradora. A partir de juny, però, l'autoproclamat ionqui dels diners va començar a dubtar dels beneficis de prosseguir amb la tàctica de treballar braç a braç amb el Ministeri Públic. Tenia recels sobre l'acusació d'anticorrupció, els quals van donar-se, segons les fonts consultades, mentre era aconsellat a cercles d'orientació dretana.
Els recels cap a la línia de defensa duta fins al moment van conduir a un canvi d'advocat. El lletrat Ramir Blasco, amb despatx a Xàtiva i València, va deixar de representar Benavent, qui va contractar Juan Carlos Navarro. Aquest advocat és un habitual en la defensa de figures vinculades al PP, com ara el cervell de la trama Gürtel, Francisco Correa; l'expresident de les Corts Valencianes, exdirector de la policia espanyola amb José Maria Aznar, esquitxat en nombrosos escàndols i víctima mortal de la COVID-19, Juan Cotino; o del nebot d'aquest exdirigent del PPCV i imputat a l'Operació Erial, José Cotino.
Amb Navarro com a lletrat, l'autoproclamat ionqui dels diners ha canviat d'estratègia. Benavent, qui acudit aquest dimecres a declarar a la Ciutat de la Justícia de València amb una vestimenta més propera a l'estil de dandi que no a l'alternativa lluïda en maig de 2015, ha sol·licitat la nul·litat de les gravacions que van suposar l'origen de la macrooperació anticorrupció contra el PPCV. Ho ha fet, de manera prèvia, en els escrits de defensa entregats per a les peces dels zombis d'Imelsa, Ciegsa i la relativa a la manipulació del contracte d'atenció telefònica, però també durant la seua compareixença davant el magistrat. Un dels arguments exposats ha estat que va manipular les gravacions junt amb el seu antic sogre, tot i que, en el seu moment, va validar els àudios durant la recerca de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil i, posteriorment, per al jutge-instructor d'aquesta causa. L'altre fonament de la seua nova tàctica per alliberar-se de la presó ha sigut invocar una ruptura en la cadena de custòdia dels dos llapis de memòria entregats per Pérez Garijo i el seu exsogre a la Fiscalia Anticorrupció, els quals contenien els àudios que van fer esclatar Taula.
La intenció de Benavent és dinamitar la causa Taula, tot i que aquesta estratègia, segons les fonts jurídiques consultades, no comptaria, en principi, amb massa recorregut. Els investigadors, no debades, van tirar endavant amb les afirmacions del ionqui dels diners que podien ser contrastables amb altres proves, per la qual cosa gaudeixen d'incomptables evidències plasmades en informes policials i fonamentades amb altres testimonis. Atès que la majoria de les causes judicials en les quals estava implicat el ionqui dels diners estan amb la instrucció tancada i esperant judici oral, aquesta qüestió prejudicial serà resolta per l'Audiència Provincial de València.
El moviment de la nonada defensa de l'exgerent d'Imelsa confia en l'aplicació de la denominada doctrina de l'arbre enverinat, que consisteix en el fet que si les proves s'aconsegueixen de manera irregular, s'entén que el conjunt de la causa està contaminada i, per tant, cal arxivar-la. Un míssil de flotació que confia a disparar Benavent a través del qüestionament de les gravacions i de la seua cadena de custòdia pels denunciants en la Fiscalia Anticorrupció. Un tot o res per estalviar-se els anys de presó als quals s'enfrontarà el ionqui dels diners per les nombres causes que l'assetgen i ja allunyat de la gràcia del Ministeri Fiscal per haver-hi col·laborat. El jutge, de fet, ja ha presentat un requeriment sol·licitant que comunique un domicili perquè estiga localitzable. Tot un símptoma del canvi de relacions entre els investigadors i l'antic pentito.
L'enigma del tomb de Benavent resideix en què no només busca ensorrar la macrooperació Taula, sinó que també aspira a reduir al no-res l'Operació Erial. La tercera petició de la seua defensa ha estat l'anul·lació com a prova del registre comés per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil al despatx del seu anterior lletrat, en el qual va trobar-se la documentació que va permetre arrancar l'Operació Erial. En aquesta causa, s'investiga, entre altres, si l'expresident valencià Zaplana va obtenir comissions milionàries per manipular adjudicacions del pla eòlic i de les ITV a favor de l'entramat empresarial de la nissaga Cotino. Benavent, més enllà de la seua participació com a col·laborador dels investigadors, no està implicat en aquesta operació judicial, per la qual cosa estranya, i molt, aquest moviment jurídic. Benavent, en la declaració d'aquest dimecres, ha parlat, lluny dels seus postulats anticorrupció, de «muntatge contra Zaplana».
Encara en fase d'instrucció, segons les fonts jurídiques consultades, l'impacte d'aquesta demanada, tot i generar inquietud, seria hipotèticament limitat. Les proves de la investigació són contundents gràcies, en aquest cas, al treball de la jutgessa i dels agents de la benemèrita encarregats de confeccionar els informes. La justícia ha aconseguit recuperar fins a 11 milions d'euros dels presumptament acumulats per una trama, segons els investigadors, encapçalada pel padrí polític de l'actual líder del PPCV, Carlos Mazón. La nounada defensa de Benavent buscaria també que s'aplicara la doctrina de l'arbre enverinat, que han assumit diverses instàncies judicials per dinamitar investigacions judicials, com ara l'Operació Pánzer.
El moviment de Benavent, que beneficiaria en cas de ser exitós un assetjat Zaplana, ha coincidit amb les declaracions del tèrbol comissari i representant de les clavegueres de l'Estat espanyol, José Manuel Villarejo, qui va afirmar a preguntes de Luis Santamaria, diputat valencià del PP al Congrés amb certa proximitat amb el cercle de l'expresident de la Generalitat Valenciana protagonista de l'Operació Erial, que «el PSOE va ordenar-li destruir Zaplana amb un confident sirià del Centre Nacional d'Intel·ligència [en referència a la persona que va entregar-li la documentació que tenia al despatx del seu antic advocat]». «Existia un interès, no sé per què», va puntualitzar el policia de les mil i una cares.