Els ‘constructors’ de Rita Barberá

L’ombra d’una espècie de còpia local de la trama Gürtel plana sobre la gestió de l’ex-alcaldessa. Els documents revelats especifiquen les constructores que van aportar diners al PP de València per a sufragar la campanya de l’any 2007 a través d’una mercantil intermediària. EL TEMPS radiografia els lligams d’aquestes empreses amb el partit de la gavina i amb les adjudicacions dependents de l’Ajuntament de València durant l’etapa de Rita Barberá.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

La València de l’ex-alcaldessa Rita Barberà va ser de mirar, però no tocar. Si els governs socialistes de Ricardo Pérez Casado i Clementina Rodenas van ocupar-se de dissenyar el futur urbanístic de la ciutat, Barberá va centrar els seus esforços a situar el cap i casal en el mapa, en convertir-lo en l’aparador mundial del turisme i els grans esdeveniments. I amb la febra de la rajola en el seu punt més alt de temperatura, els lligams entre grans constructores i la formació de la gavina van fer-se evidents.


Si a la Generalitat Valenciana de Francisco Camps Orange Market, la delegació de la trama Gürtel en el País Valencià, va servir presumptament per a canalitzar suposadament les donacions irregulars dels grans promotors valencians, el mateix sistema sembla que va ser calcat presumptament a la ciutat de València, segons ha desvelat Valencia Plaza. No debades, aquesta mena de suposada Orange Market local, anomenada Laterne, va organitzar un acte preelectoral del bracet de la sucursal de Francisco Correa a terres valencianes. L’acte, celebrat al barri del Cabanyal (València), va deixar una sospita a sobre: que la majoria de les pantalles gegants contractades quedaren inútils davant l’afluència de menor gent respecte de la prevista quan les sigles del PP arrasaven per tot arreu del País Valencià.


Laterne, una societat per la qual passaren el cosí de l’ex-regidor d’Innovació de l’Ajuntament de València, Eduardo Santón Moreno, i Patricia Iserte, ex-assessora de l’ex-vice-alcalde Alfonso Grau, va actuar presumptament com si d’una empresa recaptadora dels fons que entregaven diverses constructores -amb motiu de les eleccions municipals del 2007- es tractara. Aquest mecanisme va possibilitar que els populars de València poguera gastar suposadament 3 milions d’euros extra. Precisament, quasi la mateixa quantitat que el PP de Camps va pagar en negre per sufragar els actes electorals dels comicis del mateix any -2007- i del 2008, segons l’auto de processament de la peça del finançament il·legal del partit de la gavina al País Valencià.




Barberá presentat el pla del Cabanyal//EFE

La llista dels donants, feta pública pel rotatiu valencià, representa una selecció de bona part de les grans empreses de la construcció d’aquell moment. Unes mercantils amb interessos immobiliaris a la capital valenciana i al consistori en forma d’adjudicacions públiques i grans contractes.


Secopsa, estació de les sospites


Secopsa va aportar dues entregues de diners: una de 225.000 euros i una altra de 150.000. Unes donacions que van realitzar-se quan aquesta empresa havia pogut accedir dos anys abans al suculent negoci de la recollida del fem i la neteja viària. La constructora va aconseguir quedar-se amb una de les tres zones amb les quals es divideix la segona contracta més important de la ciutat. La raó d’aquest cop de sort radica que el plec de condicions va obrir-li una escletxa: cap empresa podia controlar dues zones. Una condició que, amb la resta d’àrees entregades a FCC i SAV -també involucrades en aquest suposat finançament irregular-, deixava en safata a la constructora la seua entrada al sector del fem. La Unió Temporal d’Empreses amb la qual Secopsa va aconseguir la licitació va donar, al seu torn, 100.000 a Laterne.


Amb tot, l’empresa ha estat sota sospita per uns altres assumptes relacionats amb l’Ajuntament de València. Beneficiada per pagaments extra per valor de 8 milions d’euros durant els anys 2006 i 2012, malgrat els incompliments a les obres dels aparcaments de l’edifici de Tabacalera, Secopsa va adjudicar-se el contracte de manteniment d’edificis públics en 2012. Aquesta licitació que abans estava dividida en quatre lots va englobar-se en un per motius d’austeritat, tot i que diversos informes municipals van desmentir aquesta justificació. Els recursos de les altres empreses contractistes que advertiren d’una licitació «feta a mida» per a Secopsa van ser rebutjats pels tribunals.


A les irregularitats detectades en la licitació, s’hi sumen els lligams entre Grau, responsable de firmar l’adjudicació, i José Manuel Aguilar, director general de Secopsa en aquell moment i militant del PP, de la facció zaplanista. Ambdós comparteixen una causa que els esquitxa: el cas Nóos. Però també estan al focus de l’adjudicació definida com «el chollo de la vida (sic)» per part de María José Alcón, parella de Grau i imputada al cas Taula, per ser una de les principals implicades a la trama. La licitació investigada és la del centre cultural La Rambleta, societat gestora de la qual forma part Secopsa. El contracte assegura a la UTE guanyadora prop de 2 milions d’euros anuals.


El cercle es tanca amb la relació entre Grau i el propietari desaparegut de Laterne, Vicente Saéz. Segons va reconèixer el mateix ex-vice-alcalde i home de confiança de Barberá fins a l’última campanya electoral del 2015, també sota investigació junt amb les municipals del 2011 i 2007, Saéz va fer la residència de cirurgia de Grau quan l’ex-dirigent exercia de metge. L’ex-vice-alcalde, director de campanya en aquell moment, va ser el responsable de firmar el contracte amb Laterne perquè s’encarregara dels actes electorals de Barberá.




Serveis de neteja viària de l'Ajuntament de València prestats per una empresa esquitxada.

Grau, al seu torn, va firmar els polèmics contractes que Laterne va rebre de l’Ajuntament de València. Amb prop d’un milió d’euros en treballs pescats entre 2006 i 2008, l’agència de la campanya del PP de Barberá va facturar per a Valencia Turisme Covention Bureau -la fundació bressol del cas Nóos, presidida pel mateix Grau- i amb el Centre d’Estratègies i Desenvolupament de València (CEyD), una estranya associació privada de dret pública finançada amb fons del consistori i de la qual eren membres bona part dels sectors més influents del País Valencià, com ara l’empresari desaparegut Arturo Virosque. Convertida en una agència de col·locació per a càrrecs del PP, Laterne, a través d’una filial, va cobrar encàrrecs no realitzats de CEyD. Trasgos, la successora de Laterne i sota sospita al cas Taula per pràctiques suposadament similars, va rebre contractes d’aquesta entitat ara integrada en InnDEA, entitat també assetjada per pràctiques teòricament poc decoroses.


Un nexe pudent


Els negocis suculents de Secopsa al caliu del consistori de Barberá no acaben ací. La constructora també gestiona l’EMTRE, l’entitat metropolitana encarregada dels residus de totes les poblacions de l’àmbit de la ciutat de València. Com a socis compta amb SAV i FCC. Dues constructores que van fer-hi donacions a Laterne: la primera amb 450.000 euros mitjançant dos pagaments i la segona amb 200.000 euros. Ambdues, de fet, no només gestionen la planta de Manises amb Secopsa: també l’abocador de Dosaigües (Foia de Bunyol).


Amb un regall d’irregularitats mediambientals acumulades i marcada d’inici per la trama desvelada pel PSPV-PSOE sobre els guanys que es volien obtenir dels terrenys, la concessió a aquestes empreses per gestionar l’abocador va ser interpretada com la translació al negoci de la brossa del pacte del Pollastre entre el PP i UV: FCC -implicada al finançament il·legal del PP espanyol- en aquell moment era pròxima al PP madrileny, i SAV estava lligada al regionalisme blaver. L’abocador va estar ampliat posteriorment amb unes obres farcides de sobrecostos.


Les núpcies mercantils entre ambdues empreses van més enllà d’aquesta contracta. Gestionen la neteja i la recollida del fem d’una zona per separat de les tres que estableix el contracte -l’altra cal recordar-ho que és de Secopsa-. I, per la seua banda, van obtindre l’adjudicació per a prestar el servei de manteniment de parcs i jardins licitat pocs mesos abans de les eleccions municipals del 2015 per Barberá. Com al contracte del fem, cada empresa s’encarrega d’una zona. La licitació està valorada en 54 milions d’euros.


Els reis de la rajola


Al llistat també hi apareixen Construccions Luján, implicada al cas Taula per finançar suposadament de forma il·legal el PPCV amb 20.600 euros, i Lubasa, esquitxada pels mateixos fets al cas Gürtel amb 350.000 euros. Aquesta última va obtindre del consistori 1,8 milions d’euros en contractes durant el període 1999-2011. Uns treballs que van estar inclosos en la recerca judicial de la trama capitanejada per Francisco Correa, però, que no van tindre més recorregut. Tanmateix,el seu nom està lligat a bona part dels projectes impulsats pel PPCV: Mundo Ilusión, el Model Alzira de sanitat, el Model Cotino de residències, el polèmic negoci del fem, en la construcció de l’Aeroport de Castelló, en la posada en marxa del circuit de F-1 de València, etc.


Lubasa va ser sòcia -junt amb moltes altres empreses- d’Urbana Ducat, que també figura al llistat amb una aportació de 30.000 euros. Ambdues constructores van participar del projecte de partir en dos el barri del Cabanyal a València amb l’objectiu que l’avinguda Blasco Ibañez arribara fins a la mar. La resistència veïnal i la justícia van evitar aquesta operació de tarannà especulatiu.




Acte electoral del PP en la plaça de bous//EFE/Kai Försterling.

D’aquella societat anomenada Cabanyal 2010 també va formar part Pavasal. Habitual en l’obra pública, figura com a donant a l’agència de les campanyes del PP amb dos pagaments: un de 90.000 euros i un altre de 150.000. Pavasal, segons el portal Quién cobra l’obra, de la Fundació Civia, és una de les constructores que més contractes ha obtingut de la Generalitat Valenciana entre 2009 i 2015. Lidera aquest rànquing la nova Lubasa.


Gol anul·lat


Nou Litoral, la promotora de Juan Bautista Soler, destaca també com una de les empreses que més va aportar. Amb una donació de 360.000 euros a Laterne, la família Soler, vinculada al València CF i a l’operació urbanística de Porxinos, va participar en bona part dels Projectes d’Actuació Integral (PAI) que van desenvolupar-se a la ciutat, com ara Camí Moreres II o Patraix Sud. Alguns d’ells, però, van acabar soterrats pels recursos judicials i per l’esclafit de la bombolla del totxo.


Laterne, de fet, va participar de Valencia Experience, una jugada ruïnosa per convertir-se en patrocinador del València CF. El contracte va firmar-se quan Soler era president de l’equip. En la maniobra, segons el jutge que va investigar el posterior incompliment de contracte de patrocini, va participar Marta Torrado, actual senadora i regidora del PP en aquell moment -formava part del nucli més íntim de Barberá-, ja que era parella de Jesús Wolstein, mà dreta de Soler al club.


Altre constructor com ara Andrés Ballester, molt lligat a l’ex-president Eduardo Zaplana, ex-president de Terra Mítica i amb socis immobiliaris com ara el cantant Julio Iglesias o els Lladró, també surt esquitxat d’aquestes sospites, ja que Àgora Patrimonial, una societat lligada al promotor, va aportar 30.000 euros a Laterne. El seu germà, Enrique Ballester, va beneficiar-se, segons la justícia, d’una permuta als terrenys de Tabacalera.


El llistat, però, encara és més ampli: Rover Alcisa (60.000 euros), PKL Real State (30.000 euros) i Edival (50.000) també van contribuir a sufragar la campanya del PP de València. Uns documents que mostren com el sector de la construcció va ajudar a edificar el mite de la imbatibilitat electoral de Barberá.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.