Dopatge electoral

Les «trampes electorals» del PP valencià

Amb la confessió de Correa sobre el suposat dopatge electoral durant els comicis valencians de 2007 i els espanyols de 2008, arranca aquest dilluns una de les peces més rellevants de tota la part valenciana de la trama Gürtel. Tanmateix, no és l’única causa de corrupció vinculada al PP que apunta a un presumpte finançament irregular de les campanyes dels populars. La sospita està present en altres casos. EL TEMPS en fa una radiografia.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Francisco Correa, capitost de la trama Gürtel, havia amenaçat amb confessar les trampes electorals del PP a l’Estat i al País Valencià. «Destaparé la caixa dels trons», «són bombes de rellotgeria», va advertir el febrer de 2015 a la Fiscalia Anticorrupció. Correa, fins i tot, va redactar un escrit en el qual reconeixia els delictes que assenyalaven els informes policials. «Era per ordre de Francisco Camps», apuntava aquella confessió que va publicar eldiario.es, però que el capitost de la suposada xarxa corrupta mai no va entregar al Ministeri Públic. Un cotxe ple de diners, segons Interviu, va silenciar-lo. 

Tanmateix, la proximitat del judici sobre el suposat finançament il·legal del PP valencià, que s’inicia aquest dilluns a l’Audiència Nacional, l’ha fet canviar d’opinió. Correa, assetjat per una possible pena de més 24 anys de presó i una multa que supera el 4,5 milions d’euros, ha decidit reconèixer els fets. Tal com van fer els empresaris que van aportar diners negres als populars al País Valencià, el capitost de la Gürtel ha admès el dopatge electoral de la formació de la gavina en les campanyes electorals de 2007 (autonòmiques i locals) i 2008 (estatals). Unes sospites de «trampes electorals», però, que no són les úniques. En altres causes judicials, com ara el cas Taula, també s’investiga les irregularitats en les campanyes del PP al territori valencià. 

-Naseiro: Quan encara els populars no havien aconseguit encadenar majories absolutes al País Valencià i el socialista Joan Lerma presidia la Generalitat Valenciana, van aparèixer les primeres sospites de finançament il·legal en el PP estatal i també en la seua sucursal valenciana. El cas Naseiro, batejat així pel nom del tresorer dels populars en aquell moment -Rosendo Naseiro-, va desvelar a través de diverses converses enregistrades els primers indicis de diners irregulars per sufragar l’activitat dels populars. L’exregidor del PP de València, Salvador Palop, i l’expresident de la Generalitat Valenciana i en aquell moment alcalde de Benidorm (Marina Baixa), Eduardo Zaplana, protagonitzaren aquelles gravacions. La investigació, però va quedar en no res per l’anul·lació de les cintes com a prova. 

-Taula: La macrooperació contra «l’organització criminal» del PP, en terminologia de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, no només va descobrir un entramat suposadament corrupte que operava en els diferents nivells de l’administració valenciana. També va posar de manifest presumptes nous indicis de finançament il·legal dels populars al País Valencià a través de cinc caixes B. Segons la investigació, estaven interconnectades i es nodrien de les aportacions dels contractistes del Consell de Camps i de la Diputació de València d’Alfonso Rus. Hi havia una a Alacant, una altra a Castelló i tres a València -una a l’Ajuntament, una segona a la corporació provincial i una tercera d'autonòmica-. 

Els informes de la Guàrdia Civil van assenyalar a Camps, al diputat a les Corts Valencianes, Vicente Betoret; al senador Gerardo Camps, a l’exgerent del PP provincial de València, Juan José Medina; i a l’exconseller d’Educació, Alejandro Font de Mora, com a suposats responsables d’aquestes caixes B. Ciegsa, l’empresa encarregada de construir col·legis amb barracons al País Valencià, fou hipotèticament un dels instruments per cobrar unes suposades comissions il·legals que tenien dues destinacions diferents: el partit i els fons particulars dels polítics implicats en la trama. Aquesta empresa, a judici de la UCO, va ser creada «des del principi per canalitzar» els diferents suborns. 

Si la part política estava integrada pels afins a Camps i l’entorn de Rus que, diverses vegades, actuaven suposadament com a clans enfrontats per les comissions, a l’altra banda hi havia diverses constructores que aportaven els diners. Segons els investigadors, les empreses implicades eren Cleop, Engloba, Construciones Francés, Clásica Urbana, Cyrepsa i el grup Luján. Aquestes mercantils van rebre contractes milionaris de diferents administracions valencianes. 

L'exalcaldesa de València, Rita Barberá, durant un acte electoral| EL TEMPS

La mecànica utilitzada, encara per concretar en l’àmbit provincial i autonòmic, ha estat detallada per l’institut armat en el cas del PP de Rita Barberá. La Guàrdia Civil ha acreditat les presumptes trampes electorals dels populars del cap i casal en les eleccions municipals de 2007, 2011 i 2015. El 2007, per exemple, la formació de la gavina va gaudir de 3 milions d’euros extra. Uns diners que van aportar les constructores Lubasa, Nou Litoral, FCC, Sociedad Agricultores de la Vega, Contratas Prieto, Construcciones Nagres, Secopsa, Balestesa Valencia, PKL Real Estate, Urbana Ducat, Pavasal, BSB Publicidad, Marina Clara, Xilxes Golf Resort, Construcciones Luján, Prodese Edival, Agora Patrimonial, Edificaciones Prieto, Inmotec, Rover Alcisa i Aprico, i que van canalitzar-se a traves de la societat Laterne, organitzadora dels actes electorals del PP. Aquesta mercantil va rebre diversos contractes de l’Ajuntament de València, com ara un encàrrec per realitzar un power point de 10 fulles per 145.000 euros. 

El sistema va reproduir-se en els comicis locals de 2011. Ara bé, amb canvis en alguns dels actors. Trasgos, que va percebre més de 2 milions d’euros en contractes durant l’etapa de Barberá, va substituir Laterne i el nombre de constructores que van realitzar donacions va reduir-se sensiblement. En aquest cas, foren només Secopsa, FCC, Agricultores de la Vega, Ocide i Grupo Bertolín les mercantils que van contribuir amb quasi mig milió d’euros als actes del partit de la gavina. Unes empreses que van pescar entre 2011 i 2012 adjudicacions públiques per valor de 60 milions d’euros. L’any 2015, però, va canviar-se el sistema. En aquesta ocasió, els populars van comptar amb 50.000 euros de més aconseguits suposadament de comissions il·legals. 

-Púnica: Al magraner estatal de l’Operació Púnica, encara no han florit en tota la seua dimensió les interioritats de la trama valenciana. Ara bé, un informe de la UCO va sembrar dubtes sobre la campanya electoral del PP de l’any 2015. En una conversa entre dos dels presumptes capitosos de la trama, Alejandro de Pedro comenta a David Marjaliza que es reuniria amb el «president» i que li «reclamaria per a la campanya». A canvi, segons la investigació, el cervell de la Púnica li «demanaria alguna adjudicació». La UCO va apuntar que el «president» era Alberto Fabra i que els possibles contractes eren dos licitacions de col·legis privats a Calp (Marina Alta) i Elx (Baix Vinalopó). 

De Pedro, al seu torn, va col·laborar amb el PPCV durant les eleccions valencianes de 2011. L’empresari, després dels comicis, va pescar contractes de reputació online de les conselleries encapçalades per l’empresonat Rafael Blasco i per l’imputat al cas Gürtel i expresident de les Corts Valencianes, Juan Cotino. En la mateixa cita a les urnes, De Pedro va realitzar suposadament treballs per al PP de Gandia (Safor). Segons la UCO, els populars van reclutar constructores perquè abonaren els deutes que tenia la formació amb la trama. Construcciones Gomuñoz, una de les societats assenyalades per l’institut armat, va facturar 885.000 euros de la capital de La Safor. 

-Brugal: La macrocausa de Brugal va més enllà de la suposada manipulació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) d’Alacant a favor de l’empresari Enrique Ortiz i del pacte a tres pel negoci de la brossa entre Ortiz, l’expresident de la Diputació d’Alacant, José Joaquín Ripoll, i el senyor del fem al Baix Segura, Ángel Fenoll. Precisament, és aquest home de negocis qui, segons els informes policials, va sufragar la campanya electoral del PP d’Oriola (Baix Segura). 

L'exsecretari general del PPCV i imputat a la trama Gürtel pel suposat dopatge electoral dels populars en les eleccions de 2007 i 2008, Ricardo Costa| EL TEMPS

-Emarsa: Tot i que aquesta línia d’investigació va quedar descartada, al saqueig de la depuradora de Pinedo va sumar-se la investigació si el pagament d’actes del PP de València amb diners de l’empresa encarregada d’aquestes instal·lacions suposava un finançament irregular dels populars del cap i casal. Esteban Cuesta, l’exgerent d’Emarsa penedit, va confessar l’entrega de 100.000 euros de la mercantil pública per sufragar esdeveniments de la formació de la gavina. 

-Gürtel: Es tracta del gros d’aquesta causa, que va simplificar-se amb la cantilena dels «quatre vestits» de Camps. El sistema que va utilitzar el PP valencià per finançar-se suposadament de forma il·legal segueix el mateix patró que el de les campanyes municipals de Barberá de 2007 i 2011. En aquest cas, la filial de la trama al País Valencià, Orange Market, actuava com a empresa pantalla entre les donacions de Lubasa, PIAF, Grupo Vallalba, Sedesa, Facsa, Enrique Ortiz e Hijos SA i els populars valencians. És a dir, els empresaris emetien suposadament factures falses a Orange Market  per camuflar les aportacions a la formació de la gavina. A canvi, rebien presumptament contractes milionaris. Orange Market, com a intermediària, també va beneficiar-se de diversos treballs de les diferents administracions valencianes valorats en 16 milions d’euros. 

A través d’aquesta mecànica, els populars van disposar d'11.245.463 euros extra en les eleccions valencianes i municipals de 2007. Per als comicis generals de 2008, les mateixes constructores van donar 792.867 euros a la sucursal de Gürtel en el territori valencià. L’exsecretari general del PPCV, Ricardo Costa; l’exvicesecretari dels populars valencians, David Serra; i l’exvicepresident de la Generalitat Valenciana, Vicente Rambla, són els principals càrrecs assenyalats del partit conservador. Els únics, junt amb amb l’exnúmero dos de la trama, Pablo Crespo, i el comercial de la Gürtel al País Valencià, Álvaro Pérez El Bigotes, que no han reconegut els fets. 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.