El pati gòtic del palau de la Generalitat Valenciana, accés monumental a la residència del poder executiu valencià, s'havia convertit en l'escenari d'una trobada històrica. En setembre de 2016, quan encara quedava poc més d'un any perquè Catalunya celebrara un referèndum d'autodeterminació i es proclamara efímerament la República Catalana, el socialista Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, i el postconvergentCarles Puigdemont, aleshores president de la Generalitat de Catalunya, van reunir-se a València per evidenciar una recuperació en les relacions entre el País Valencià i Catalunya.
Després de dècades de distanciament institucional, d'executius del Partit Popular que van fer de l'anticatalanisme visceral una arma electoral, ambdós territoris recuperaven la seua col·laboració, especialment en matèria econòmica. L'enderrocament d'aquella muralla de caràcter psicològic, construïda durant anys i panys per part de la classe dirigent valenciana, havia estat possible gràcies al tomb l'any 2015 al País Valencià, quan l'esquerra representada pel PSPV, Compromís i Podem van rubricar l'Acord del Botànic. Una distensió de les relacions entre Catalunya i el País Valencià que havia estat precedida per una modificació del talant de les organitzacions comercials i patronals valencianes. Havien passat, no debades, d'erigir-se en actors si fa no fa anticatalanistes a comprendre la importància de comptar amb un soci comercial com ara Catalunya. La reivindicació del Corredor Mediterrani per part d'empresaris com ara Juan Roig o Vicente Boluda, autèntiques grans fortunes valencianes, era profundament simptomàtic.
Aquell clima d'enfortiment de la col·laboració entre ambdós territoris, però, va esfumar-se amb la tardor independentista del 2017. A pesar que el cap del Consell va pronunciar en aquella cimera que «es mantindria una relació estreta amb Catalunya sota qualsevol circumstància» i dels seus moviments i discursos partidaris de trobar una solució dialogada al conflicte català, va produir-se un refredament promocionat per l'executiu valencià. La manca de sintonia de Puig amb l'anterior president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, van aturar qualsevol relació més enllà de la purament administrativa. La química entre ambdós mandataris era inexistent, atès les seues diferències ideològiques. Puig, per exemple, va criticar Torra en 2018 per la seua absència en una trobada a favor del Corredor Mediterrani a Barcelona.
La polèmica inhabilitació de Torra com a president de la Generalitat de Catalunya, atès que va ser apartat del màxim càrrec executiu català per col·locar una pancarta a favor dels presos independentistes, va donar pas a la presidència interina del republicà Pere Aragonès. Amb el dirigent d'ERC al capdavant de l'executiu principatí de manera temporal, va haver-hi apropaments que evidenciaven l'existència de més química ideològica. Allunyada l'etapa d'embat independentista contra l'Estat espanyol, i amb els republicans apostant per restablir ponts mentre s'amplia la base social favorable a la ruptura sobiranista, Puig i Aragonès van coincidir el desembre de l'any passat. Ambdós caps de govern van reunir-se en el districte administratiu de l'executiu català a Barcelona.
D'aquella trobada improvisada, va sortir un clam progressista de caràcter fiscal per «lluitar envers el dumping fiscal a la Unió Europea i a l'Estat espanyol». «S'ha d'impedir la competència deslleial d'aquells territoris que rebaixen la tributació de les grans fortunes per atraure-les», van expressar plegats en un comunicat, en el qual es van comprometre a «cooperar fluidament i vetllar pels interessos compartits, com és el cas del Corredor Mediterrani». Aquella cimera ràpida va forjar la reunió d'aquest dimecres entre Aragonès i Puig, de la qual s'albira un període d'apropament i certa col·laboració entre ambdós executius que trencaria amb l'encallament experimentat durant l'etapa anterior. Aquesta vegada, però, Aragonès acudirà com a president investit de la Generalitat de Catalunya, després que ERC superara en les passades eleccions principatines a Junts per Catalunya.
L'objectiu del Govern català que encapçala Aragonès és «enfortir la relació entre els dos governs» dels territoris. Segons ha informat l'executiu català, a la reunió «es posaran en comú les polítiques que estan duent a terme en matèria social i econòmica, especialment dirigides a la recuperació de la crisi generada per la COVID-19». «Entre altres qüestions, es tractaran la gestió dels fons procedents de la Unió Europea; les actuacions en matèria d'infraestructures que afecten tots dos territoris i la reactivació econòmica, a més d'altres temes d'interès per a dos territoris veïns que mantenen llaços d'unió socials, econòmics i culturals», han expressat. El president català, arran de la reunió que va mantenir fa escassos dies amb la Federació Llull–integrada per Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l’Obra Cultural Balear–, traslladarà al cap de govern valencià qüestions com la reciprocitat del senyal entre TV3 i À Punt. Dintre d'aquesta visió nacional àmplia d'ERC, el mandatari republicà visitarà la Casa Fuster de Sueca (Ribera Baixa), el museu dedicat a l'assagista i pensador Joan Fuster en la seua població natal.
«El propòsit d'aquesta trobada és restablir la relació amb el Govern català, la qual es trobava tallada des de l'any 2017. Volem abordar i impulsar espais de col·laboració comuna, especialment en matèria econòmica», apunten fonts oficials del Govern valencià. L'execució d'accions econòmiques conjuntes i l'intercanvi de parers envers mesures per impulsar una «recuperació justa» són altres de les metes subratllades per la Generalitat Valenciana en la reunió amb un executiu d'un territori germà per compartir llengua i cultura. En poc menys d'un mes, no debades, hi ha programada una altra cimera valenciana-catalana entre les cambres de comerç de Barcelona i València, la qual va acordar-se després d'una trobada empresarial a la capital catalana entre ambdues organitzacions de representació comercial celebrada el passat estiu. «La nostra intenció, a més, és intentar sumar als catalans, en cas que s'hi vulguen implicar, en la batalla pel finançament autonòmic», remarquen des de la planta noble de la Generalitat Valenciana. Aquesta última qüestió, no debades, és la principal aspiració de Puig: sumar Catalunya al bloc de pressió de la perifèria poblada en la seua lluita perquè el Govern espanyol del PSOE i Unides Podem emprenga, d'una vegada per totes, la reforma del sistema del finançament.
Aliança mediterrània
Amb estudis que s'acumulen envers l'infrafinançament dels valencians, com el darrer elaborat per FEDEA, que situa el País Valencià com al territori pitjor finançat del conjunt de l'Estat espanyol; i pressionat pel seu soci Compromís, que en diversos moments d'aquesta legislatura ha intensificat les crítiques als socialistes, el president valencià està intentant bastir una aliança de la perifèria mediterrània per influir en la futura i ajornada sine diereforma del model de finançament autonòmic. Un bloc que Puig va intentar impulsar durant la passada legislatura amb Múrcia, les Illes Balears i, fins i tot, amb Andalusia, de la mà de l'aleshores presidenta Susana Díaz, del PSOE-A.
Arran la batalla que s'albira en la qüestió del finançament autonòmic i la creació d'un lobby dels territoris del nord de l'Estat espanyol, el qual està integrat per Galícia, Aragó o Astúries, Puig ha buscat ressuscitar l'aliança mediterrània. La primera col·laboració l'ha trobada amb les Illes Balears. En abril d'enguany, el cap del Consell i la presidenta balear, la socialista Francina Armengol, van reunir-se per forjar propostes conjuntes de cara a la captació dels fons europeus i la configuració d'una estratègia conjunta per reforçar l'economia blava. D'aquella primera cimera a València, va sorgir-ne una altra més àmplia celebrada a Palma, en la qual van acudir la totalitat de l'executiu valencià, actors empresarials i sindicats. «Tant la Comunitat Valenciana com les Illes Balears arrosseguem una discriminació crònica per l'infrafinançament, el centralisme i la inadequació de polítiques de desenvolupament regional», va expressar Puig.
L'altra gran aliança que està bastint la Generalitat Valenciana en la seua defensa d'una reforma del sistema de finançament que acabe amb el maltractament crònic que pateixen els valencians i les valencianes és amb Andalusia. Tot i estar governada per una aliança entre PP i Ciutadans, Puig ha trobat complicitats amb el president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, tal com es va evidenciar en un col·loqui organitzat pel Cercle d'Economia a Barcelona, al qual també van assistir Armengol i el president de la Xunta de Galícia, el popular Alberto Núñez Feijóo. Com a mostra d'aquesta sintonia amb la Junta d'Andalusia, a mitjan juliol el conseller d'Hisenda, el socialista Vicent Soler, i el seu homòleg andalús, el popular Juan Bravo, van reunir-se a València per exigir al Govern espanyol un fons que compense l'infrafinançament d'ambdós territoris. «Aquest mecanisme transitori no ha d'ajornar una reforma que ha de contemplar la suficiència global del sistema, la compensació del deute vinculat amb l'infrafinançament i un repartiment més equitatiu dels recursos», van assenyalar.
Aquest front mediterrani de Puig, que compta amb la força de la transversalitat per sumar Andalusia i que es consolidaria força amb l'aval de Catalunya, no comptaria amb Múrcia. És cert que els executius andalús i murcià han firmat documents en la línia de les reivindicacions valencianes, però la presència de l'extrema dreta en el govern murcià ha fet recelar Puig de buscar enteses amb els seus veïns meridionals. De moment, però, el cap del Consell buscarà sumar a la seua aliança a un dels seus principals socis comercials, a un territori amb el qual comparteix història, llengua, cultura i interessos estratègics.