"Seré el pitjor malson de qui toque la butxaca al contribuent madrileny", va assegurar Isabel Díaz Ayuso la tardor passada, en un programa d'Antena 3. La presidenta de la Comunitat de Madrid, abonada als estirabots dialèctics, responia d'aquesta manera a les propostes que, des de diversos sectors perifèrics, reclamaven una harmonització fiscal que posara fi a la competència deslleial que la capital exerceix sobre la resta de territoris. "Dumping fiscal", en l'argot polític. Al Congrés, Esquerra Republicana reclamava la dita harmonització a canvi dels vots del seu partit als Pressupostos Generals de l'Estat. Al País Valencià, el Botànic, i especialment el president Ximo Puig, han fet de les rebaixes fiscals de Madrid un dels seus principals cavalls de batalla. Aquestes polítiques han contribuït a fer de Madrid, segons el cap del Consell, "una gran aspiradora".
El darrer informe del Consell General d'Economistes d'Espanya sobre el 'Panorama de la fiscalitat autonòmica i foral de 2021' contribueix a posar una mica de llum enmig la batalla dialèctica. Perquè el que fa és quantificar quants impostos paga cada ciutadà en funció de la seua renda en cadascuna de les autonomies. I el que certifiquen les dades és que, en tots els supòsits, els madrilenys -i especialment els de rendes més altes- es beneficien d'una política fiscal que només és possible gràcies a la concentració demogràfica. Molta gent pagant pocs impostos, seria el resum d'aquesta estratègia. "Si hi ha menys impostos, hi ha més ocupació i més recaptació", ha dit en alguna ocasió Díaz Ayuso.
Així, una persona del País Valencià, solter i sense fills, menor de 65 anys, amb una renda de 30.000 euros pagaria 4.924 euros d'impostos. Una persona de la Comunitat de Madrid, en els mateixos supòsits, desembutxacaria 4.795 euros. Això significa una diferència de 229 euros, això és un 2,7% més. En el cas d'una renda de 16.000 euros, un valencià pagaria 911 euros, pels 864 d'un madrileny, és a dir, un valencià pagaria un 5,4% més.
En termes absoluts la diferència és encara més notable si s'analitzen les rendes més altres. Així, a un madrileny amb una renda anual de 600.000 euros Hisenda li reclamaria 255.283 euros, mentre que a un valencià serien 297.066 euros. El primer seria, de fet, els que menys pagaria d'Espanya; mentre el segon seria el que més. La diferència entre un executiu que visquera a Boadilla del Monte i un altre amb residència a Bétera seria de 42.783 euros. Un valencià ric pagaria un 16,3% més que no un madrileny. Això és degut al fet que mentre la Generalitat aplica un tipus del 54% en el tram autonòmic, el que aplica la Comunitat de Madrid és el més baix d'Espanya: un 45,5%.
Segons dades de l'Agència Tributària, el 2018 a Madrid vivien el 16,4% de declarants de l'Estat. Tanmateix, el 46,7% de les persones amb rendes iguals o superiors a 600.000 euros tenen la seua residència a Madrid. És a dir, que Madrid acumula quasi la meitat de les rendes altes de tota Espanya, en part, gràcies a un projecte polític de concentració de recursos en la capital; en part, gràcies a l'atractiu fiscal d'aquest territori. En deu anys, els que van de 2008 a 2018, aquest percentatge ha passat del 41,7 al 46,7%. De mitjana a Espanya les persones amb rendes de 600.000 euros paguen quasi 270.000 d'impostos.
Per a les grans fortunes, a més, Madrid resulta un territori molt atractiu perquè l'impost de patrimoni està bonificat al 100%. Un valencià amb un patrimoni de 4 milions d'euros hauria de pagar 49.766 euros. Un amb un patrimoni de 15 milions hauria de pagar 362.201 milions. Un contribuent madrileny, per contra, n'estaria completament exempt. La Comunitat de Madrid és l'única que disposa d'una bonificació total. L'any 2017 va deixar d'ingressar 996 milions d'euros a causa d'aquest tractament privilegiat a les persones riques.
Heretar i donar també resulta molt més barat a Madrid que a qualsevol altre territori. Així, en el cas d'un solter de 30 anys que rep una herència de 800.000 euros (dels quals 200.000 euros corresponen a l'habitatge), una persona del País Valencià hauria d'aportar a l'erari públic 63.193 euros. Una persona de la Comunitat de Madrid només 1.586 euros, gràcies a la bonificació del 99% que està vigent en aquest territori. Aquest 'lifting' fiscal té conseqüències per a les arques públiques madrilenyes. L'any 2017, va deixar d'ingressar 2.663 milions d'euros a causa d'aquestes bonificacions en l'impost de successions i donacions
El que la Panoràmica de la Fiscalitat Autonòmica posa de manifest és que els i les madrilenyes tenen una pressió fiscal molt més baixa que no la resta d'autonomies, un fet que és bàsic per entendre la posició avantatjosa que a hores d'ara té Madrid a l'hora de captar de recursos, tal com indica l'estudi 'Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal' publicat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE)
«En el passat, les inversions en infraestructures, les quals van configurar la xarxa radial de carreteres i ferrocarril, van ser claus per reforçar els avantatges de Madrid però, encara que en l'actualitat el seu paper continua sent rellevant, ho és més el capital humà, la inversió en R+D+I, el capital organitzacional, i el capital social i relacional de Madrid», afirma l'estudi. I expliquen: «Aquests actius intangibles es concentren més en les unitats centrals de les empreses i les administracions i, al nostre país, la concentració dels mateixos a Madrid és enorme, molt major que la del capital públic. En l'última dècada, aquesta tendència s'ha reforçat perquè Madrid ara és la capital d'un Estat descentralitzat en el qual els governs regionals assumeixen competències fiscals rellevants, i el de la Comunitat de Madrid ha optat per competir fiscalment amb la resta de les comunitats per la localització de les bases tributàries i la domiciliació dels seus titulars, malgrat ser la capital».
L'informe de l'IVIE quantifica, per l'any 2017, en 4.111 els milions d'euros que la Comunitat de Madrid va deixar d'ingressar com a conseqüència de la seua laxa pressió fiscal. A més, foren les persones amb una posició econòmica més bona els qui més ben parats han eixit d'aquesta estratègia. "Els beneficis fiscals dissenyats per la Comunitat de Madrid operen de forma que es concentren considerablement en els contribuents de rendes més altes i més riquesa. El 7% dels contribuents amb rendes superiors als 60.000 euros es beneficien del 42% de les minoracions de les quotes líquides de l'IRPF", avisa la investigació de l'IVIE. I afegeix: "L'altre 93% de contribuents també obté alguns avantatges fiscals, però molt menors".
En quina mesura aquesta política ha tingut com a conseqüència una fuga de contribuents cap a Madrid? L'IVIE ha investigat quina ha estat el saldo de declarants entre les comunitats autònomes durant quatre períodes diferents. Madrid va ser, en molta diferència, l'autonomia que més contribuents va guanyar. I ho va fer, sobretot, a mesura que va començar a fer ús de la seua autonomia fiscal.
Així l'any 2007 la Comunitat de Madrid, aleshores comandada per Esperanza Aguirre, va introduir la bonificació del 99% de la quota per a les herències de parents propers. Aquesta rebaixa es va aplicar un any més tard a les donacions. L'any 2010, després de l'aprovació de l'actual model de finançament, va ser l'autonomia que més va reduir l'IRPF als seus contribuents, tant en termes absoluts com per habitant. "Amb el pas dels anys -avisen des de l'IVIE- les diferències entre comunitats en l'IRPF han anat creixent per la qual cosa els incentius fiscals a la mobilitat territorial són cada volta més grans". El 2010 l'equip d'Esperanza Aguirre va aprovar la bonificació del 100% a l'impost de patrimoni.
Des de 2009 a 2018 Madrid ha guanyat més de 100.000 contribuents en l'IRPF, tot coincidint en el moment a partir del qual estableix beneficis fiscals. Quin és el perfil d'aquests contribuents? Segons les dades de l'IVIE, analitzades a partir de la informació de l'Agència Tributària, la Comunitat de Madrid va passar de tenir 199.812 contribuents de més de 60.000 euros a tenir-ne 239.272 en el període que va des de 2010 a 2018. Això significa un increment del 19,7%. En canvi, va passar de tenir 2.856.295 contribuents de menys de 60.000 euros a tenir-ne 3.010.897 en aquest mateix període de temps. Això suposa un augment del 5,4%.
"Madrid proposa un mix d'ingressos/despeses que es mostra eficaç per atraure un doble perfil de població: d'una banda, joves, ocupats, de nivell educatiu i poder adquisitiu elevat; d'una altra banda, contribuents amb nivells de riquesa acumulada elevats -analitzen des de l'IVIE-. Als uns i als altres els ofereix reduccions en els impostos sobre la renda i la riquesa i un nivell de serveis baix, la qual cosa no entra en conflicte amb les seues demandes en aquest sentit. En resum, ha dissenyat una estratègia de competència en el quasi-mercat polític regional que ha resultat exitosa, doncs se mostra compatible amb el dinamisme econòmic de la Comunitat de Madrid, els seus equilibris pressupostaris i la seua estabilitat política".