Al llarg de l'àmbit lingüístic nostrat, a les comarques del Gironès, Baix Vinalopó, Marina Alta i la Selva, la reivindicació per la reciprocitat audiovisual entre À Punt, TV3 i IB3 s'ha traslladat als carrers. El col·lectiu Reciprocitat Ara!, impulsat, entre altres, per Plataforma per la Llengua i la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, ha col·locat diverses pancartes a favor de l'intercanvi de senyal entre les diferents televisions públiques de les Illes Balears, País Valencià i Catalunya a les poblacions de Crevillent (Baix Vinalopó), Ondara (Marina Alta), Salt (Gironès), Anglès (Selva), Benimeli (Marina Alta) i Bescanó (Gironès). Una campanya de visibilització del clam que es preveu estendre a nombroses poblacions i ciutats de tota la franja mediterrània de caràcter catalanoparlant.
«La qüestió de la reciprocitat plena és d'urgència per a la socialització de la nostra llengua en un context d'emergència lingüística», expressa Toni Infante, portaveu d'aquesta campanya per la vertebració audiovisual del domini idiomàtic nostrat, qui argumenta: «El català està perdent parlants habituals, entre altres coses, perquè quasi no poden consumir productes audiovisuals en la seua llengua amb la normalitat i la facilitat de qualsevol altra llengua normalitzada. Aconseguir la reciprocitat plena, és a dir, que tots els canals de televisió i ràdio en la nostra llengua es puguen veure en els territoris on el valencià n'és la llengua pròpia, és condició necessària, encara que no única, per a millorar la situació de la nostra llengua a tot el domini lingüístic».
Aquesta campanya de reivindicació de la reciprocitat audiovisual coincideix en els prolegòmens de la trobada entre el socialista Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, i el republicà Pere Aragonès, president de la Generalitat de Catalunya, en la qual es pretén enfortir la col·laboració entre ambdós territoris que comparteixen llengua i cultura. En una reunió prevista per dialogar envers les polítiques d'orientació progressista que propugnen ambdós mandataris, la reforma del sistema de finançament, les polítiques de recuperació de la crisi sanitària de la COVID-19 o els fons europeus, Puig i Aragonès comparteixen deures com ara la posada en marxa de la reciprocitat entre les radiotelevisions catalanes i valencianes. Mentre el president català ha traslladat la seua voluntat immediata a formalitzar l'intercanvi del senyal, l'homòleg valencià ha preferit ajornar la mesura d'eixamplar la pluralitat lingüística de l'ecosistema televisiu del qual disposen els valencians i les valencianes. «Hi ha una anomalia en el funcionament institucional a Catalunya. N'hem de ser conscients», va justificar abans de les eleccions valencianes del 2019 en una entrevista a EL TEMPS.
D'aleshores ençà, però, s'han produït moviments a favor de la reciprocitat. A instància d'entitats per la normalització lingüística com ara Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià, Obra Cultural Balear o Òmnium Cultural, entre altres de territoris de l'Estat espanyol amb llengua pròpia diferent del castellà, el Congrés dels Diputats va avalar el passat mes de març una proposició no de llei a favor de la reciprocitat del senyal entre TV3, À Punt i IB3. La iniciativa parlamentària, registrada a la Cambra Baixa gràcies a forces com ara Compromís, CUP, Junts per Catalunya o ERC, apostava per «permetre l'ús administratiu de les diferents llengües en territoris del mateix espai lingüístic, dintre i fora de les fronteres administratives, sense barreres i firmant acords de reciprocitat dels mitjans de comunicació dintre d'aquests espais lingüístics».
Una votació que va donar-se pràcticament de manera paral·lela a la presentació d'una altra proposta no de llei dels diputats de Compromís a les Corts Valencianes, Mònica Àlvaro i Josep Nadal, favorable a l'intercanvi d'emissions de les radiotelevisions públiques en llengua pròpia del domini lingüístic català. La iniciativa parlamentària, la qual incloïa la petició d'un nou múltiplex televisiu per assegurar la reciprocitat plena dels diferents canals públics catalans i balears, instava «a la conselleria competent en la matèria a estudiar la viabilitat i aplicar-la si escau, per tal d'aprofitar la banda ampla de l'actual múltiplex existent per fer efectiva l'entrada al nostre territori de TV3 i IB3». La proposta no de llei va aprovar-se a la cambra valenciana amb el vot de les forces botàniques.
L'última acció d'impacte va ser una trobada aquest estiu entre sindicats, associacions de periodistes, entitats cíviques valencianes, representants de les empreses audiovisuals nostrades i de les universitats públiques del País Valencià amb el conseller d'Educació, Cultura i Esports, Vicent Marzà, de Compromís. «Des del departament de Campanar se'ns ha traslladat que fer realitat la reciprocitat és factible i els departaments que tenen la competència directa tenen mecanismes administratius i tècnics perquè així siga. En aquest sentit, l'Advocacia de la Generalitat ha informat que la reciprocitat és possible amb l'elaboració d'un nou conveni entre les radiotelevisions. Així mateix, la Generalitat pot treballar per habilitar les solucions tècniques pertinents mitjançant la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Conselleria d'Hisenda que té les competències d'autorització i control en matèria de telecomunicacions», va informar Acció Cultural del País Valencià sobre el contingut d'aquella reunió.
Aquella trobada, segons assegura Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià, «va escenificar el suport de Compromís a la reciprocitat audiovisual». «La pilota està a la teulada de presidència de la Generalitat Valenciana. L'advocacia de la Generalitat va indicar en el seu informe que la reciprocitat de senyals entre les diverses televisions, en aquest cas entre TV3 i À Punt, compta amb l'aval jurídic. Ara bé, va assenyalar que calia fer un nou acord per evitar una successió d'empreses, ja que en aquell document del 2013 constava, evidentment, Canal 9 i no À Punt. La prerrogativa i la potestat de confeccionar aquest conveni és de presidència i, per tant, és responsabilitat de Ximo Puig avançar cap a l'intercanvi de senyals», exposa. Acció Cultural del País Valencià, junt amb la resta d'associacions que van reunir-se amb Marzà, van sol·licitar, no debades, una reunió al president valencià, la qual encara segueix sense estar-hi fixada.
L'associació per la llengua i la cultura pròpia al País Valencià argumenta, a més, que la reciprocitat audiovisual és viable tècnicament, almenys entre À Punt i TV3, un fet que genera dubtes a la planta presidencial valenciana. «La Generalitat Valenciana disposa d'un múltiplex que, teòricament, estava reservat per a l'emissió d'un segon canal valencià, el qual, de moment, no es contempla per manca de pressupost. Arran d'aquestes circumstàncies, hi hauria la possibilitat d'aprofitar aquest espai radioelèctric per a emetre TV3 al País Valencià. Està clar que nosaltres apostem per la reciprocitat plena, amb tots els canals de la corporació catalana i IB3. Però atès que aquesta opció de màxims necessitaria un altre múltiplex, defensem que és possible recuperar Catalunya Ràdio i TV3. O dit d'una altra manera: eliminar la censura que va imposar el PP durant el seu mandat al capdavant del Govern valencià», explica Gisbert.
«No hi ha excuses polítiques, ni tècniques, per tant, per executar la reciprocitat. De fet, tampoc hi ha cap base social en contra. Quan s'han emès productes audiovisuals de manera simultània, com ara la pel·lícula de Guillem Agulló o de Federica Montseny, s'han registrat pics d'audiència. La decisió, al final, és ideològica, de si volem tenir una relació amb Catalunya purament administrativa, com la que tindries amb autonomies com ara Castella la-Manxa, o una relació coherent amb els llaços comuns, per exemple, de caràcter lingüístic i cultural», ressalta. I agrega: «La reciprocitat, almenys en el seu vessant mínim, completaria la política de col·laboració decidida que està practicant, i que dona resultats en matèria d'audiència, la direcció de la radiotelevisió valenciana amb TV3 i IB3». «No tinc gaire confiança, tanmateix, en la posada en marxa, tot i que sempre seria una possibilitat. La reciprocitat plena és molt senzilla d'aplicar, i no repercutiria negativament, ni des del punt de vista mediàtic, ni polític, ni electoral, ni tècnic», reforça Infante, qui assegura: «Amb el múltiplex actual, es podria tenir una imatge semblant o millors. Els governs de Catalunya, Illes Balears i País Valencià s'han de posar d'acord d'una vegada per totes amb aquesta qüestió clau per al català».
Institut Ramon Llull, a la taula presidencial
Si la redacció d'un nounat acord de reciprocitat entre les radiotelevisions catalanes i valencianes és potestat de Puig, arran la predisposició manifestada per Aragonès, la competència per formalitzar l'entrada del País Valencià a l'Institut Ramon Llull també depèn del cap del Consell. «És cert que arran dels acords de la conselleria d'Educació, Cultura i Esport, encapçalada per Vicent Marzà, la Generalitat Valenciana es troba de facto incorporada a la xarxa de l'Institut Ramon Llull, però no s'ha materialitzat de manera oficial i simbòlica l'entrada. I en política, la simbologia juga un paper important per la visibilització dels relats polítics. Com a representant del País Valencià en l'exterior, Puig és l'encarregat de rubricar formalment l'adhesió. És un altre dels gestos que des de les entitats per la llengua i la cultura del País Valencià, així com, òbviament, des d'Acció Cultural del País Valencià, reclamem al president Puig», demana Gisbert. Són les assignatures pendents en matèria cultural i lingüística del cap del Govern valencià.