Dijous, 26 de novembre. Ring-ring, ring-ring, ring-ring. Telefonen de Vicepresidència. “Que si passarem per allà per anar a les Corts amb la vicepresidenta? Clar que sí, com sempre”. L’equip de Ximo Puig no acaba d’entendre que els ho hagen preguntat. “Per què no havíem de fer-ho?”. Cada dijous que hi ha sessió de control parlamentària, la comitiva presidencial camina els 200 metres que separen el Palau de la Generalitat del palau dels Català de Valeriola, on la de Mónica Oltra guaita a la porta. Se saluden amablement i enfilen l’entrada principal de les Corts, que es troba a escassos 100 metres.
Normalitat. Aquesta és la sensació que s’ha esforçat a transmetre Presidència durant la crisi de convivència més important viscuda pel Botànic en aquests cinc anys i mig de vida en comú. Puig no ha efectuat cap declaració al voltant de les manifestacions o els tuits d’Oltra que han omplert tant d’espai a diaris, ràdios i televisions. “Silenci, es governa”, venia a dir sense dir-ho. “La meua preocupació és la pandèmia”, s’ha limitat a afirmar en el millor dels casos, posant el focus en la crisi sanitària en lloc de la botànica. Des del minut zero, quan Oltra va assegurar que els socialistes havien alterat el pressupost del seu departament, Presidència ha optat pel silenci monacal.
“Bon dia”. “Bon dia”. Puig i Oltra se saluden i inicien el trajecte cap a les Corts. Usain Bolt recorreria aquella distància en menys de deu segons, però el ritme d’un govern a peu és bastant més lent. Com el de la burocràcia administrativa. El president li proposa en aquell moment de reunir-se la setmana següent, com ella li ve reclamant de fa dies. Una reunió sense rebombori, com tantes n’han tingut. Sense profusió de càmeres ni una posada en escena sumptuosa. Amb normalitat.
Els socialistes no volen una trobada amb profusió de càmeres i una posada en escena sumptuosa
Els socialistes se senten ofesos per la manera com Oltra va tractar el titular d’Hisenda, Vicent Soler, amb motiu de la negociació pressupostària. Va indignar-los tant o més que la vicepresidenta qüestionara les mesures de contenció de la pandèmia anunciades en conferència de premsa pel cap del Consell i Ana Barceló, la responsable de Sanitat. I van completar la trilogia de disgustos dilluns passat, amb el tuit que Oltra va escriure poques hores després que es presentara, al Museu de les Ciències, l’anomenada “Estratègia Valenciana per a la Recuperació”. Un dossier elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) que Presidència desitjava batejar de forma solemne, amb tot el Consell in situ.
Finalment, el malestar de Compromís ―que no l’havia llegit i recela d’alguns experts que hi han participat― va rebaixar-lo al qualificatiu de “document de treball”, raó per la qual va consensuar-se que només hi acudiria la meitat de l’Executiu. Tanmateix, en informar de l’acte, el compte oficial de Twitter de la Generalitat no va matisar que es tractava d’això, d’un document de treball, i Oltra va afanyar-se a recordar-ho. Sí, Oltra responent a la Generalitat.
“Va ser una errada evident de qui va escriure aquell tuit, podrien haver-ho comunicat i el malentès s’haguera resolt, però van preferir el soroll”, lamenten al PSPV. “És una demostració més de la unilateralitat amb què actuen des de fa temps, açò sembla un Govern monocolor”, sostenen a Compromís. De qualsevol manera, novament, el fons ha quedat entelat per la forma. Va passar amb una notícia satisfactòria com és l’aprovació dels pressupostos, va tornar a passar amb la gestió valenciana de la pandèmia ―aplaudida fora però amb unes mesures de contenció qüestionades des de dins del gabinet― i ha passat amb el document de l’IVIE, un compendi de més de 160 pàgines, producte de diversos mesos de treball, que ha nascut envoltat d’enrenou.
En el programa Les Notícies del Matí, d’À Punt, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, va respondre a una pregunta sobre les declaracions d’Oltra amb una afirmació rotunda: “Des que va començar aquesta pandèmia, jo he seguit una premissa: aporta o aparta’t. He intentat posar el meu granet d’arena per remuntar la situació i apartar-me de sorolls innecessaris”. Aporta o aparta és, curiosament, el nom d’un llibre d’autoajuda d’èxit que es completa amb el següent lema: Elimina de tu vida todo lo que no te deja avanzar.
“Confiem que el tuit de Mónica haja sigut com el masclet final d’una traca”, diuen a Compromís
“Confiem que el tuit de Mónica haja sigut com el masclet final d’una traca, que sona molt fort però ja és l’últim de tots”, confessa un alt càrrec de Compromís. I és que, a l’interior de la coalició valencianista, ja s’havien produït moviments a la recerca de la distensió. Després de vora un mes taquicàrdic, no convé prolongar la tensió, s’ha d’iniciar la desescalada. Així li ho havien fet saber a Oltra algunes veus significades i ella hi havia mostrat receptivitat, però l’episodi de l’IVIE ha revifat les flames.
En paral·lel, s’han activat canals de comunicació permanents al si del Consell. En argot esportiu, Vicent Marzà i Arcadi España s’han posat l’equip a l’esquena amb la missió de capgirar la situació. Marzà és la persona de Compromís per qui Puig sent més afinitat, mentre que España és l’únic conseller socialista amb qui Oltra guarda un grau de simpatia elevat.
També s’ha iniciat un cert desgel entre la pròpia Oltra i el síndic del PSPV a les Corts, Manolo Mata, un altre nom que pot ajudar a recomposar, ni que siga una mica, la relació preexistent. L’exconseller de Compromís Manuel Alcaraz, pròxim a Oltra i que conserva el tracte directe amb Puig, també està realitzant tasques discretes de mediació.
Els pilars fonedissos
“Ximo i Mónica eren els dos pilars que mantenien dret aquest Govern, el respecte mutu que es professaven tapava algunes carències”, subratlla una altra persona amb moltes hores de vol al Consell. Uns pilars que eren fonedissos i ara trontollen. “Òbviament, res ja no tornarà com abans, però els dos han de ser capaços d’eixir dels respectius cercles de confiança, que cada vegada han estretit més, i treballar dur per mantenir el Botànic amb vida”, afegeix.
D’inputs en sentit oposat, també n’hi ha. Algunes veus del PSPV defensen que, si l’espiral autodestructiva no s’atura, arribarà el moment en què potser caldrà destituir Oltra. Queden dos anys i mig de legislatura per davant i una tasca ingent de reconstrucció. Aquests suggeriments no provoquen, almenys fins ara, cap efecte sobre el president, que aquest dimarts, per cert, inaugurarà a Barcelona un cicle de conferències organitzat pel Cercle d’Economia.
La prioritat absoluta passa per superar la pandèmia i redreçar l’economia amb un Consell estable. Quan l’emergència sanitària haja quedat enrere serà el moment d’introduir-hi canvis, però no a nivell vicepresidencial. “És un escenari impensable, no hi ha una aritmètica alternativa ni falten cinc mesos per a les eleccions”, expliquen fonts socialistes. “La hipotètica destitució d’Oltra comportaria, sense dubte, la nostra eixida del Govern”, confirma un dels cervells de Compromís que no contempla cap alternativa. O Botànic amb Oltra o adéu al Botànic.
“És que ella resulta clau per mantenir el projecte del Botànic més enllà d’aquesta legislatura!”, exclama una alt càrrec socialista que dubta de la capacitat real del PSPV i Unides Podem d’atreure vots que ella, pel seu perfil transversal, ha pogut fidelitzar. A més, si tal com els socialistes indiquen, els moviments d’Oltra sobretot buscaven afermar la seua posició a l’interior de Compromís, sembla haver-ho aconseguit.
Dijous passat, els dos vectors generacionals del Bloc Nacionalista Valencià van tancar files amb Oltra. D’una banda, el president de les Corts, Enric Morera, publicava un article d’opinió a La Vanguardia, titulat “La cultura del pacte i de l’acord”, en què instava a recuperar la sintonia perduda: “El que cal saber si s’ha perdut la cooperació entre els socis, la presa de decisions cooperatives”, escrivia alhora que esmentava el proverbi africà —pronunciat per Puig en el passat— “si vols anar ràpid, vés-hi tot sol, però si vols anar lluny, vés-hi acompanyat”. D’altra banda, el síndic parlamentari, Fran Ferri, va invocar el “diàleg” i el “respecte” durant la seua intervenció a la sessió de control, a més d’advertir que, al seu grup, van tots a l’una amb la vicepresidenta. L'aplaudiment als escons de Compromís van ser unànim.
“Ella no vol una cogovernança, sinó una copresidència que no pot ser ni serà”, avisen al PSPV
Al PSPV pensen que ni han esquivat el diàleg ni han faltat el respecte a Compromís. Circumscriuen els problemes a la figura de Mónica Oltra: “Ella no vol una cogovernança, sinó una copresidència que no pot ser ni serà, perquè el lideratge del Consell recau en el president”. Els molesta molt escoltar que van marginar-la així que va esclatar la pandèmia. “Ximo mirava al voltant i no hi havia ningú”, comenta una persona del seu entorn, “si ella ho haguera volgut, podia haver agafat el necesser, el sac de dormir i haver-se instal·lat en el Palau per comandar la crisi conjuntament, però va reaccionar massa tard, quan va adonar-se que el president havia reforçat la seua imatge”.
“S’equivoquen, no és un tema personal, sinó estrictament polític”, repliquen des de l’altra vorera, “el PSPV governa a colp de titular”. Els incomoden especialment “els famosos ximoanuncis”, un neologisme que va encunyar Antonio Estañ a la seua etapa com a síndic de Podem. Com a exemple, citen els 410 projectes de recuperació amb una inversió de 21.000 milions d’euros fins 2027 que Puig va anunciar a l’últim debat de política general, celebrat el 21 de setembre. “Això compromet després els nostres consellers, que en desconeixen els detalls i no poden explicar-los als agents involucrats”, al·leguen des de Compromís.
Nous òrgans de coordinació
A la comissió de seguiment de l’Acord del Botànic —que es reuneix periòdicament i té una cita aquest dimarts, 2 de desembre— poden sumar-se nous òrgans de coordinació. Compromís ha plantejat la possibilitat de crear un equip de treball integrat per persones del Consell i diputats dels grups parlamentaris. Als socialistes no els sembla malament sempre que també en forme part Unides Podem. Es neguen a establir cap relació que puga excloure el tercer soci. De fet, els ha cridat l’atenció l’ús del terme “bilateral”, emprat per Oltra aquest divendres en referir-se a la trobada que mantindrà amb Puig. És la paraula que sovint s’aplica a les reunions entre mandataris de governs diferents.
Siga com siga, els cinc anys i mig de govern en comú han incorporat noves inèrcies de treball. Tant Vicent Marzà com Rafael Climent, els dos consellers del Bloc, tenen molta més confiança amb Puig que no al principi, quan Oltra s’erigia, d'alguna manera, en la interlocutora de tota la part del Consell adscrita a Compromís. A més, mentre que el primer Consell estava integrat al 50% per membres del PSPV i Compromís, l’actual manté el 50% socialista però l’altre 50% se’l reparteixen Compromís, Podem i Esquerra Unida.
En aquest sentit, la setmana passada EUPV emetia un comunicat en què remarcava la necessitat d’enfortir el diàleg al si del Govern perquè tothom se’n senta partícep. Rosa Pérez Garijo, coordinadora general de la formació i consellera, considera que “fa falta més diàleg, més consens i més complicitats en l’elaboració dels pressupostos, però també en assumptes tan importants com l’Estratègia Valenciana per a la Recuperació després de la pandèmia, que no sols ha d’elaborar-la el PSOE, sinó el conjunt del Botanic”.
La confecció anual dels comptes públics, competència de la Conselleria d’Hisenda, afecta negativament la salut del Govern del Botànic. Les seues constants vitals s’acceleren en excés la darrera nit abans de la seua presentació, quan Oltra no dubta a retallar partides d’uns altres departaments —també de Compromís— per destinar-los a Igualtat i Polítiques Inclusives, el departament que ella gestiona.
La posició de Pérez Garijo davant la crisi botànica cada vegada contrasta més amb la de Martínez Dalmau
La posició de Pérez Garijo, en sintonia amb la de la vicepresidenta, contrasta amb l’actitud de Rubén Martínez Dalmau, qui ha acotat les seues referències a la crisi de convivència botànica a la recomanació d’evitar caure en comportaments partidistes i personalistes. A Compromís cada vegada estan més sorpresos pel tarannà que ha adoptat el vicepresident segon, fins al punt de compartir la seua estupefacció amb els grups de l’oposició pels corredors de les Corts.
“Mónica està emulant Pablo Iglesias, ha vist que a ell li ha anat molt bé tesant la corda al màxim i que, gràcies a això, els pressupostos de l’Estat s’aprovaran amb el vot d’Esquerra i Bildu, tal com pretenia”, afirmen al PSPV. A escala valenciana, Compromís i Unides Podem han aconseguit que Puig accepte una reforma fiscal que suposarà un increment de l’impost de patrimoni i una pujada de l’IRPF a les rendes superiors a 140.000 euros.
A Compromís diuen que, d’estratègia a llarg termini, no n’hi ha. “Mónica regateja en curt, juga partit a partit, quan comenta que no sap si tornarà a ser candidata a la Generalitat, ho diu totalment convençuda”. Els socialistes, però, li retreuen “massa tàctica i massa poca iniciativa política”, i comparen la paràlisi en la construcció de residències per a la gent gran amb el pla Edificant impulsat per Marzà per tal de rehabilitar i executar els centres educatius públics.
Hi ha la convicció que arribarà la calma, una calma tensa. I existeix un cert alleujament per la invisibilitat valenciana a Madrid, tradicionalment tan maleïda. En aquest cas, però, ha servit per encapsular la topada d’Oltra amb Puig a les fronteres estrictament valencianes. Ben pocs mitjans estatals se n’han fet ressò, cosa que ha ajudat a reduir-ne els efectes negatius.