Com si es tractara d'una línia cada vegada més esborrada del mapa polític valencià, les comarques acumulaven dècades de capitulació envers les províncies. Tot i que tradicionalment els habitants del País Valencià s'han identificat culturalment amb espais geogràfics que coincidien en l'àmbit comarcal, la potencialitat de les províncies gràcies a les respectives diputacions havia restat influència a entitats supramunicipals com ara les mancomunitats, que, en gran manera, aixopluguen les diverses poblacions d'una comarca.
Una hegemonia de les províncies sobre les comarques que PSPV, Compromís i Unides Podem aspiren a capgirar. O, almenys, així queda reflectit en el segon Acord del Botànic, en el qual s'aposta per «l'impuls d'una llei de comarcalització valenciana per dotar d'oficialitat i estructura a les comarques, promoure la vertebració del territori i dur a terme la descentralització política i administrativa». Segons va explicar aquest setmanari, l'objectiu de la llei era instaurar la comarca com a entitat supramunicipal de referència en línia amb la proposta que va presentar Compromís durant la passada legislatura botànica, la qual no va ser aprovada a les Corts Valencianes.
Els valencianistes van plantejar-ho a manera d'esmena de la llei de mancomunitats, impulsada també la passada legislatura per la Generalitat Valenciana, més concretament per la direcció general d'Administració Local que encapçala el socialista Antoni Such. Aquesta normativa atorgava plena llibertat als municipis per associar-se amb altres d'acord amb les seues necessitats, fins i tot amb poblacions de Catalunya, Aragó, Castella la-Manxa o Múrcia en el cas dels municipis fronterers amb aquestes autonomies. O dit d'una altra manera: hi havia flexibilitat per teixir aliances supramunicipals per mancomunar serveis més enllà de la divisió comarcal clàssica, la qual cosa generava recels a Compromís.
La llei, tanmateix, buscava potenciar la creació de mancomunitats d'àmbit comarcal, així com reforçar les existents de nord a sud del País Valencià. No debades, establia que «la Generalitat Valenciana i les diputacions provincials fomentaran que es done participació a les mancomunitats d'àmbit comarcal en els programes i les actuacions que hagen de fer-se en el seu àmbit». També s'intentava reequilibrar el poder entre les comarques i les províncies. «Les diputacions provincials comptaran necessàriament i prioritàriament amb les mancomunitats d'àmbit comarcal per a la prestació dels serveis obligatoris i essencials, com també per a la modernització de la gestió dels petits municipis», establia la legislació promocionada des de Presidència. Encara més, apuntava que «les diputacions provincials han d'articular una col·laboració permanent, estable i sostinguda amb les mancomunitats per fer efectiva la prestació de serveis».
Aquesta recomposició de forces entre les comarques i les províncies va empipar el PP, qui en la passada legislatura concentrava el seu poder institucional en les diputacions d'Alacant i Castelló. D'aquesta manera, va intentar tombar la normativa del Govern del Botànic, fins i tot a través del grup parlamentari dels conservadors al Congrés dels Diputats amb l'objectiu d'impugnar-la al Tribunal Constitucional. L'òrgan judicial, amb tot, va avalar la normativa. «No són inconstitucionals, ja que no es vulnera l'autonomia de la diputació provincial perquè no excluen de col·laboració amb altres entitats locals», dictaminava amb relació als articles que havien motivat el recurs de la formació de la gavina.
Amb el vistiplau del Tribunal Constitucional, la direcció general d'Administració Local s'ha marcat com a objectiu trimestral «implementar la llei de mancomunitats en tota la seua potència», segons afirma Such en declaracions a EL TEMPS. «La sentència del Tribunal Constitucional és molt nítida i molt clara davant l'aposta del PP per intentar estigmatitzar la llei de mancomunitats a causa de la nostra voluntat de reforçar aquelles entitats supramunicipals d'àmbit comarcal. La nostra meta, tal com vam fixar al passat seminari botànic a Xàbia i Dénia, és convertir les mancomunitats d'àmbit comarcal en el referent de proximitat de la Generalitat Valenciana per a la prestació de serveis essencials», exposa, d'entrada, respecte de competències locals que puguen mancomunar els municipis.
«Actualment, hi ha 15 mancomunitats que reunirien les característiques exposades a la llei, com ara concentrar la meitat més un dels municipis i dels habitants de la comarca. A través de l'estratègia que vam anunciar al passat seminari, busquem transformar-les jurídicament, especialment pel que fa als seus estatuts i perquè compten, en cas que no siga així, amb un secretari-interventor, tal com fixa la legislació estatal», explica. I continua: «Per possibilitar-ho, hem pressupostat més d'un milió d'euros, el qual també anirà destinat a reconvertir altres 11 mancomunitats, les quals tenen les condicions per erigir-se en mancomunitats d'àmbit comarcal».
L'horitzó de la Generalitat Valenciana, segons indica el director general d'Administració Local, «és construir una xarxa de mancomunitats arreu del País Valencià que representen la totalitat dels municipis i dels habitants de la comarca natural». O dit d'una altra manera: comarcalitzar el territori mitjançant les mancomunitats, tot i que sense excloure la possibilitat que les diferents poblacions puguen trencar les fronteres comarcals i autonòmiques en cas de necessitat en la prestació d'algun servei concret. «Aquestes mancomunitats d'àmbit comarcal, com a referents territorials i de proximitat per a la Generalitat Valenciana, gaudiran de la delegació de competències autonòmiques, les quals encara estan per estudiar», assenyala. I matisa: «Tota cessió de competències estaria acompanyada també d'una delegació dels recursos suficients per prestar-la».
«La llei de serveis socials, que delega l'assistència especialitzada als ajuntaments, podria ser un exemple d'una prestació oferida per les mancomunitats d'àmbit comarcal. També les emergències i la protecció civil, ja que tenir com a referència l'espai comarcal ajudaria a capgirar l'actual estructura, amb un caràcter força dispar», exemplifica. La Generalitat Valenciana també podria traspassar competències en matèria d'ocupació, medi ambient, transport, educació, cultura o combat contra la despoblació, segons el full de ruta encara per concretar de la direcció general d'Administració Local. «En la totalitat dels àmbits de gestió, podem treballar en processos de delegació de competències per apropar els serveis al territori. La meta, com he comentat, és transformar aquestes entitats en punt de referència supramunicipal», afegeix.
Aquestes competències cedides a les institucions comarcals provindrien, en determinats casos, dels serveis impropis que presten les diputacions provincials. Tal com va avançar aquest setmanari, la Generalitat Valenciana indicava en la futura llei de governs locals, a la qual només li queda redactar-ne alguns detalls, «quines competències tenen atorgades les diputacions i quines són impròpies». «En competències que són exclusives de la Generalitat Valenciana com ara turisme, educació o esports, per citar-ne algunes, les diputacions ens hauran de demanar permís, com ocorre actualment, per exemple, en qüestions d'assistència sanitària», apuntava aleshores Such. Una vegada hagen estat determinades les competències impròpies de les diputacions, el Consell planteja delegar-les a les mancomunitats comarcals.
Sense esgotar el temps d'espera de l'entrada en vigència de la nova llei de governs locals, la Generalitat Valenciana i la Diputació de València, tal com va avançar Levante-EMV, s'han encomanat elaborar plegats un catàleg de les competències que la institució provincial presta de manera impròpia per posteriorment transferir-les a l'administració autonòmica. Un buidatge del poder provincial que transcorre paral·lelament al reforç i revifament de les comarques valencianes. Les línies provincials semblen descolorir-se al mapa polític valencià del futur en benefici de les comarcals.