L'aliança mediterrània de Ximo Puig

Amb el pastís del finançament en joc, el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, vol construir un autèntic front mediterrani que vaja més enllà de les Illes i Catalunya per contrarestar la unió dels territoris de l'anomenada «Espanya buida». Una vegada va firmar-se un acord sobre finançament amb el govern murcià, Puig ha subscrit un pacte quasi idèntic amb la Junta d'Andalusia que dirigeix Susana Díaz. L'acord ha molestat Compromís per no haver-se consensuat, i tot que fons governamentals de la coalició consideren que recull «mínims imprescindibles», troben a faltar major contundència en la reclamació del deute històric i referències a abordar les desigualtats entre les autonomies de règim comú i les forals.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, li restaven poques opcions a l'hora d'escollir els companys de viatge en la lluita pel pastís del finançament. El País Basc s'havia assegurat un blindatge del seu règim foral en convertir-se, davant el procés independentista de Catalunya, en la nineta dels ulls de les elits madrilenyes i per la necessitat del PP dels vots del PNB per aprovar els pressupostos estatals. Catalunya, tot i donar suport a les reivindicacions valencianes i balears, jugava una altra partida. Amb el full de ruta sobiranista complint etapes, no volen participar de cap negociació amb l'Estat espanyol que no siga el pacte per la convocatòria d'un referèndum. I les autonomies de l'eix atlàntic, l'anomenada «Espanya buida», van crear un lobby per protegir els beneficis de l'actual model de finançament amb l'argument de la dispersió poblacional.

Comptat i debatut, Puig només podia aliar-se amb els territoris de l'eix mediterrani. I una vegada va formalitzar una entesa oficiosa amb les Illes, fa una setmana el conseller d'Hisenda, Vicent Soler, firmava amb el seu homòleg murcià, Andrés Carrillo, un acord per blindar el finançament de la sanitat, l'educació i els serveis socials de cada territori. Al text, també s'exigia que el futur model garantira la provisió de l'Estat del Benestar «sense incórrer en dèficit» i amb un «nivell de qualitat adequat».

Tanmateix, l'aliança amb Múrcia no era suficient. Calia aconseguir un pacte amb un soci potent, un que poguera trencar la baralla estatal i amb el qual, si més no, hi haguera partida. I l'escollit per Puig no ha estat altre que l'Andalusia que presideix la seua aliada interna al PSOE, Susana Díaz. Després de la sintonia que ambdós mandataris van mostrar en la passada conferència de presidents, on van denunciar el «paradís fiscal de la Comunitat de Madrid», aquest diumenge han firmat un pacte que recull els vuit criteris bàsics que reclamen per al nou sistema de finançament. Un acord que tanca el cercle de socis de Puig: ha aconseguit forjar una aliança mediterrània que va més enllà de Catalunya i les Illes.

El text subscrit és quasi idèntic al firmat fa unes setmanes amb el govern murcià del PP. Amb la premissa que «la reforma del sistema de finançament s'ha d'abordar amb l'objectiu de millorar l'Estat del Benestar», s'exigeix «resoldre la insuficiència estructural per a finançar la despesa en sanitat, educació i protecció social de les comunitats autònomes». Una manca de recursos que, segons ambdós executius, ha forçat als territoris de l'Estat a retallar la despesa social un 15%. I tot malgrat dedicar 16.000 milions d'euros més «per a prestar els serveis públics essencials dels oferits pel Fons de Garantia». Puig i Díaz reclamen que els recursos han d'assegurar «una qualitat adequada» de les prestacions socials i «sense incórrer dèficits en l'horitzó 2020».

Al document, es defensa que «el nivell de despesa ha d'estar protegit de les oscil·lacions del cicle econòmic» i que les «noves necessitats de despesa, des del principi de lleialtat institucional entre l'Estat i les autonomies, han d'estar acompanyades dels recursos corresponents». Per a tal fi, es proposa la creació d'un fons de reserva, com passa amb les pensions.

A banda de sol·licitar que el nou model siga «transparent i predicible», Puig i Díaz tornen a carregar contra la laxa fiscalitat de Madrid. Això sí, de forma implícita. «Ha de realitzar-se un procés d'harmonització fiscal», diu el text, que continua: «L'absència d'aquesta harmonització pot provocar que ciutadans decidisquen on viure no segons les preferències o condicions personals, sinó segons la legislació tributària de les comunitats autònomes». Un fet que comporta «la consegüent desigual i injusta distribució de la càrrega fiscal».

Ambdós governs també ataquen que l'administració estatal no s'haja ajustat el cinturó. «Durant els últims cinc anys la contribució a l'esforç per reduir la despesa pública de les diferents administracions ha estat molt desigual i en absolut proporcional als diferents pesos corresponents», critiquen. I per a justificar-ho assenyalen que mentre «l'administració central ha suportat un 20,5%» de les retallades, les autonomies ho han fet en un 66,2% i «les corporacions locals en un 28,1%». «Amb la finalitat de repartir equitativament els esforços [...], el disseny del finançament dels serveis prestats per les corporacions locals i la determinació dels objectius de dèficit dels diferents nivells de les administracions públiques ha de contemplar els principis enunciats anteriorment», proposa en referència a les mesures anteriors.

A la conferència de presidents autonòmics Susana Díaz i Ximo Puig van mostrar la bona sintonia que tenen dintre del PSOE. Un fet clau per poder tindre a Andalusia com a soci a la batalla pel finançament.

Tot i que Andalusia va rebre més de 1.000 milions d'euros en concepte de deute històric l'any 2009, els dos executius ho reclamen al text. Especialment, pel que fa al cas valencià, on l'Estat deu 13.500 milions d'euros pel dèficit acumulats com a conseqüència del maltractament fiscal. Malgrat fer referència d'una forma poc contundent, al document s'estableix que «cal abordar la problemàtica derivada dels dèficits pressupostaris generats per l'infrafinançament autonòmic des del principi, i, particularment, en el període 2002-2007». «L'infrafinançament que han experimentat les comunitats autònomes ha de ser tractat i solucionat com a problema d'Estat, especialment si la posada en marxa del nou sistema de finançament s'ajorna en el temps», remata. Un clam que sembla fer més referència al problema valencià que no a l'andalús, tot i que la Junta va avisar que en cas que els socialistes s'aliaren amb Compromís per desnonar el PP de la Generalitat Valenciana exigirien un nou deute històric.

Malestar en Compromís

L'acord ha estat una sorpresa per a Compromís, l'altra pota del Govern valencià. Segons fonts governamentals de la coalició consultades per EL TEMPS, que el document no haja estat consensuat i que s'hagen assabentat per la premsa ha generat malestar al si dels valencianistes. Sense acabar d'entendre molt bé si es tracta d'un acord institucional o de secretaris generals de les respectives federacions socialistes, es queixen que, per exemple, la demanda d'una conferència de presidents extraordinària per arribar a un pacte estatal contra la violència masclista va demanar-se aquesta setmana, després de concentrar-se pel darrer assassinat d'una dona al País Valencià.

Tot i que diferents alts càrrecs de Compromís a la Generalitat Valenciana creuen que el document firmat entre Díaz i Puig recull «els mínims imprescindibles», es troba a faltar major contundència en la reclamació del deute històric, la qüestió de la solidaritat interterritorial i que no s'esmente la necessitat d'abordar les desigualtats entre les autonomies de règim comú i els forals.

Des de Compromís, de fet, s'ha intentat marcar perfil propi amb el finançament i l'exigència d'unes inversions justes al País Valencià. Després de la pressió de la coalició per evitar que el Consell s'abstinguera al passat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) com van fer la resta de territoris governants pel PSOE, a excepció de les Illes, s'han presentat tant al Congrés com el Senat diverses iniciatives en favor d'un millor tracte fiscal i del Corredor Mediterrani. També va celebrar-se a les Corts Valencianes una reunió de diferents càrrecs per exigir a Madrid «inversions justes que posen fi a la discriminació històrica dels valencians».

Una ofensiva legislativa que coincideix, per tant, amb el pla estratègic de Puig per bastir una aliança mediterrània que puga fer pinya en favor d'una reforma del sistema de finançament que elimine el maltractament fiscal que pateix el País Valencià. Amb l'acord amb Andalusia, pot haver-hi batalla real pel pastís del finançament. I més quan la complictat amb Catalunya és prudencial a causa del procés independentista. Del resultat d'aquesta pugna territorial dependrà la sort de l'Estat del Benestar dels valencians.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.