La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, i el president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, van tancar aquest dimarts la primera cimera Balears-País Valencià, que es va celebrar dilluns i dimarts al Palau de Congressos de Palma, amb un acte final a la Llotja. L'objectiu de la trobada, que tindrà continuïtat l'estiu de l'any que ve a València -i en els anys successius, segons el compromís al qual arribaren els dos executius-, ha estat enfortir els llaços i les estratègies entre ambdós governs amb vista “a una reactivació immediata de l’economia i a un canvi de model econòmic i social que tengui en compte els principals reptes que s’han d’abordar durant els propers anys i dècades, com són la sostenibilitat, l’aposta per la diversificació, l’economia del coneixement, l’enfortiment de les perifèries davant el centralisme o el canvi del model de finançament”. S’han acordat 70 punts de col·laboració durant la cimera.
Els governs de les Illes i el País Valencià coincideixen, segons ha informat l'executiu balear, “en l’aposta per avançar en la millora de l’actual model territorial de l'Estat espanyol des d’una visió més federal, cap a majors nivells de cogovernança i capacitat en la presa de decisions de les comunitats autònomes en la relació entre les administracions estatal i autonòmiques, i cap a una millor distribució de recursos per a les comunitats a través del sistema de finançament i de les inversions estatals”.
A la cimera s'hi han sumat no només conselleres d'ambdós executius, sinó també representants sindicals i empresarials, experts en economia, escriptors dels dos territoris que han participat en alguna de les trobades i taules rodones que s'han organitzat.
Front comú pel finançament. De totes les reunions celebrades en la cimera, la de més rellevància política fou la destinada a l'anàlisi de les mancances de finançament i a la necessitat que els dos govern facin pinya davant Madrid per exigir un tracte just per a cada territori en la pròxima reforma del sistema general de finançament autonòmic.
Sota el títol «Reivindicació de la perifèria», els consellers d'Hisenda, la balear Rosario Sánchez i el valencià Vicent Soler debateren sobre el finançament acompanyats per experts en la qüestió com ara l’economista menorquí i catedràtic Guillem López Casasnovas, el president del Cercle d’Economia de Mallorca Josep Maria Vicens, el professor i director de l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques Francisco Pérez i el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris, Vicente Boluda.
Ambdós consellers defensaren una major descentralització de l’Estat i més pes de les comunitats en la presa de decisions estatals, alhora que coincidiren en la necessitat de reivindicar un nou model de finançament que impliqui una major aportació de recursos a les comunitats autònomes. Tots dos feren menció al fet que els dos governs arrosseguen un major nivell de deute públic en relació al seu PIB degut a l'infrafinançament, cosa que els fa reclamar a l’administració de l’Estat que habiliti mecanismes de compensació del deute autonòmic sobre la base de criteris relatius al seu nivell d'insuficiència de finançament. Així mateix, coincidiren en que el nou model ha d’afavorir una major coresponsabilitat fiscal de les comunitats, augmentant la seva participació en els principals ingressos tributaris, la gestió tributària i la seva capacitat normativa, i en que també cal evitar la competència fiscal entre comunitats.
"Tenim característiques, història i objectius compartits, malgrat les nostres peculiaritats, i el desig d’aconseguir un futur més pròsper per a la ciutadania dels nostres territoris, i entenem que aquest ha d’anar lligat a una visió més descentralitzada de l’Estat, una visió més federal, a la qual la perifèria tengui més pes per tal de corregir els desequilibris actuals, també en termes de finançament i infraestructures, i es puguin reequilibrar forces des del punt de vista social, econòmic i polític, entre d’altres», manifestà la consellera balear d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez.
Ambdós governs constaren els increments continuats de població dels dos territoris, superior a la mitjana del conjunt de l’Estat, i els reptes que això implica, així com les febleses del model productiu de cada comunitat, amb una pèrdua de posicions rellevant en el PIB per càpita les darreres dècades, malgrat la trajectòria global de creixement econòmic positiu d’ambdues. En aquest sentit, un altre dels punts en comú que han posat de relleu els governs balear i valencià és que el repte demogràfic no es pot limitar a la despoblació dels territoris, sinó que també es manifesta en els problemes derivats de l'increment de població o l'impacte de la població flotant, uns desequilibris existents tant a les Balears principalment com al País Valencià que provoquen un augment de les necessitats de dimensionar els serveis públics i les infraestructures no sols per a atendre les persones residents, sinó també per donar resposta als fluxos turístics i d’altres associats, com els de les persones treballadores de temporada, atès aquest major impacte i pressió sobre el territori, també de caràcter mediambiental.
Aquestes necessitats en matèria de serveis, infraestructures i equipaments genera conseqüentment majors necessitats d’inversió a dues comunitats que també han arrossegat un dèficit en les inversions estatals directes respecte de la mitjana els darrers anys, i en relació al seu pes poblacional i econòmic. Tots dos governs i els experts comparteixen l'objectiu d'aconseguir majors nivells d'inversió, en definitiva.
El conseller d’Hisenda i Model Econòmic de la Generalitat valenciana, Vicent Soler, destacà que davant la futura reforma del sistema de finançament, cal un pacte d’Estat imprescindible entre tots els territoris que proporcioni recursos suficients perquè totes les comunitats prestin els serveis públics que gestionen. «Totes les autonomies s’han de veure beneficiades del nou sistema perquè totes han de veure augmentar els fons que reben, ningú no ha de eixir perdent», manifestà. Soler volgué animar a totes les autonomies a obrir el debat de la reforma del sistema, sense prejudicis i sense por perquè la reforma només serà possible si aconseguim el benefici i la millora dels recursos de tots els territoris». Per això, defensà que és necessari «augmentar la suficiència global del sistema» de finançament, ja que es tracta de recursos que «han de tornar a la ciutadania en forma de millora de la sanitat, l’educació i els serveis públics» gestionats per les comunitats autònomes.
Conclusions. Després de dos dies de debats, els dos Governs recolliren els 70 punts d'acord que s'hauran d'anar traduint a la pràctica en accions conjuntes i que fan referència, entre d'altres, a matèries relacionades amb el canvi climàtic -descarbonització, sostenibilitat, eficiència energètica... -, economia circular, consum de proximitat, rehabilitació d'habitatges, serveis públics essencials, sanitat pública, igualtat, mobilitat en general, transport públic en particular, diversificació econòmica, ciència, economia blava, cultura i llengua.
Els dos governs manifestaren, en les conclusions que extragueren dels dos dies de cimera, que «els llaços que connecten les Illes Balears i la Comunitat Valenciana des de fa segles han nodrit durant les últimes dècades una relació cada vegada més estreta, que té el seu reflex en vincles socials i culturals, econòmics i polítics, laborals i empresarials. Aquesta connexió agermana les dues comunitats i les compromet a l’hora d’afrontar reptes que exigeixen cooperació per enfortir les nostres societats i impulsar-les cap al progrés».
Al seu entendre, en la «creixent col·laboració» entre els dos territoris, «el diàleg institucional i el diàleg social s’han convertit en dos dels eixos que expliquen la unitat d’acció de les dues societats (referint-se als respectius governs) a l’hora de contenir la pandèmia i promoure una resposta diferent a la crisi econòmica i social que ha derivat d’aquesta situació. Aquesta manera d’actuar diferent, que durant els quatre anys previs a la pandèmia va impulsar els dos governs a demostrar el seu compromís amb el sistema públic i recuperar els serveis essencials de les retallades que van prolongar la crisi anterior, ha conduit també a aplicar solucions sanitàries i socials que situen les dues comunitats entre els territoris europeus amb menys mortalitat per coronavirus».
Amb l'objectiu «d'enfortir la recuperació immediata, les dues comunitats promouran noves accions que garantiran la mobilitat segura, còmoda i sostenible i asseguraran una reactivació immediata de motors essencials per a les dues comunitats, com el turisme. Ambdues comunitats cooperaran, a més, per connectar el seus serveis de foment de l’ocupació i de formació, ampliant les oportunitats d’accedir al treball dels ciutadans i ciutadanes dels dos territoris».
La cooperació també es concretarà en «l’oportunitat històrica que ens ofereix el programa europeu Next Generation. Els seus fons acceleraran projectes de transformació capaços de permetre que sectors, empreses i treballadors avancin cap a una veritable societat del coneixement, que farà de la sostenibilitat ambiental, la recerca i la innovació, la tecnologia i la formació alguns dels eixos amb els quals serà possible modernitzar-nos i projectar-nos cap al futur». Aquesta via de recursos, asseguren les dues administracions autonòmiques, «permetrà acostar els dos territoris amb un nou clúster logístic, capaç alhora de potenciar la connectivitat logística i la cohesió territorial i d’avançar cap a la descarbonització, amb projectes emblemàtics que faran del transport marítim sostenible, el tramvia, el tren i la mobilitat elèctrica un eix de desenvolupament. El programa Next Generation i el compromís ambiental dels dos governs activaran accions conjuntes capaces de protegir la biodiversitat i, fins i tot, contribuir a la regeneració de la Mediterrània, atacant fenòmens d’impacte creixent com la proliferació de plàstics a la mar. Per això, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana coordinaran esforços també en la promoció de les energies netes i abordaran conjuntament plans de contenció del canvi climàtic i d’adaptació als seus efectes irreversibles, i solucions de consum de proximitat i d’economia circular».
Els executius d'Armengol i Puig creuen que «el futur estarà marcat per la innovació i la recerca, cosa que impulsa les dues societats, juntament amb els seus centres de coneixement i les seves empreses, a fomentar el desenvolupament científic i a canalitzar-lo cap a nous sectors productius. El suport a l'activitat científica, el suport a l'estabilitat laboral dels investigadors, l'estímul de la formació professional i el foment de la transferència de coneixement, demanats durant la cimera per les universitats, comunitat científica i empreses innovadores, seran eixos clau per atreure talent i generar ocupació i progrés, enfortint a més la col·laboració de totes dues comunitats, sempre en contacte i diàleg amb els agents socials, empresarials i institucionals de les dues comunitats».
L’aliança estratègica de les Illes i el País Valencià es concretarà, segons asseguraren els màxims responsables polítics de cada govern «en primer lloc en el compromís de les dues societats d’enfortir els vincles culturals, artístics, històrics i lingüístics que les connecten i aprofitar-los per generar alhora progrés i coneixement mutu. I en segon lloc, la realitat històrica i geogràfica que ens agermana a la Mediterrània, però també en els desafiaments, les amenaces i les necessitats, ens condueix a plantejar una visió de l’Estat més semblant a la realitat plural i diversa d’Espanya, un estat equilibrat en el qual les decisions es prenen des de la realitat plural de les autonomies i no només des de la centralitat (en referència al centralisme espanyol) de la capital. Un estat dotat, a més, d’un model de finançament que eviti la competència fiscal deslleial i sigui capaç de millorar el flux de recursos que reben dues de les comunitats més dinàmiques. També ha de donar resposta a les necessitats creixents que comporten tant l’augment poblacional com la urgència d’elevar la competitivitat de les nostres societats i teixits productius».