Inhabilitat. Així ho ha confirmat, tal com calia esperar, el Tribunal Suprem al migdia d’aquest dilluns. L’alt tribunal espanyol ha ratificat, per unanimitat, la sentència que va emetre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar el president català a finals de desembre per un delicte de desobediència. El motiu, que el president català no va fer cas de l’ordre de la Junta Electoral Central, que l’havia obligat a retirar la pancarta que lluïa al Palau de la Generalitat a favor de la llibertat dels presos polítics i exiliats. La pancarta havia estat penjada en període electoral. Torra queda inhabilitat per 21 mesos per "vulnerar la neutralitat de les institucions".
Malgrat les al·legacions de la defensa del president, ni el TSJC ni el Suprem han dubtat a l’hora de decidir la inhabilitació, que s’ha acordat per unanimitat. Quim Torra és converteix, així, en el primer president en actiu que pateix la inhabilitació, tot i que no l’únic que ha estat perseguit, durant els darrers temps, per la justícia espanyola. Cal recordar el cas de Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica des de finals d’octubre de 2017; o el d’Artur Mas, inhabilitat, després d’haver deixat la presidència, per la consulta del 9 de novembre de 2014.
La sentència del Suprem es basa en els arguments que ja va donar el TSJC per apartar el president català, que s’ha mantingut al càrrec des d’aquella decisió judicial gràcies a la presentació d’un recurs davant el Suprem, que tot just ha confirmat ara la seua inhabilitació. Segons ambdós jutjats, Torra va cometre desobediència per no fer cas de la Junta Electoral Central, tot i els arguments dels seus advocats, que van defensar-lo assegurant que el jutge no havia estat imparcial per les declaracions públiques del TSJC Jesús María Barrientos; també pel fet que tres dels cinc magistrats del Suprem que han condemnat Torra van participar en el judici als impulsors del referèndum de l’1 d’octubre, en què nou de les dotze persones jutjades foren condemnades per sedició; i també perquè, consideren, amb la decisió, s’ha violat la llibertat d’expressió del president català. A més a més, la defensa també va denunciar que la JEC estava connectada amb Ciutadans, partit que va denunciar el president per la pancarta, a través d'Andrés Betancor, membre de la JEC que cobrava del partit taronja com a assessor.
El cas
El cas procedeix del març de l'any passat. El dilluns 4 de març del 2019 Cs va demanar a l'Ajuntament de Barcelona i a la Generalitat que retiressin de les seves façanes els llaços grocs i les pancartes a favor dels polítics independentistes presos i exiliats, ja que era període electoral perquè s'havien convocat eleccions generals per al 28 d'abril següent. El Govern va dir que no retiraria la simbologia, i Cs va portar el cas a la JEC el dijous 7 de març. El dilluns següent, 11 de març, la JEC va donar 48 hores a Torra per retirar els símbols.
Dos dies després, dimecres 13, la Generalitat va comunicar que presentava al·legacions a l'ordre de la JEC i no va retirar la pancarta, però va demanar al Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que fes un informe. L'endemà dijous, Cs va demanar a la JEC que ordenés als Mossos la retirada de les pancartes, i divendres va portar el cas a la fiscalia, cosa que també va fer el PP. El dilluns 18 de març la JEC es va tornar a reunir, va donar 24 hores més a Torra per retirar els llaços i el va advertir de possibles conseqüències penals si no ho feia.
El dimarts 19, Torra va demanar a la JEC que suspengués el termini a l'espera de les recomanacions del Síndic de Greuges, però l'òrgan electoral ho va rebutjar. El dimecres 20 a la tarda, Ribó va recomanar al Govern que de forma "excepcional" retirés la simbologia. Dijous 21 al matí, la Generalitat va tapar el llaç groc i la pancarta per una pancarta que deia el mateix, però substituïa el llaç groc per un de blanc amb una franja vermella a sobre. També es va posar una petita pancarta demanant llibertat d'expressió. Mentrestant diversos edificis oficials de la Generalitat van anar retirant la simbologia prohibida per la JEC.
La JEC va demanar a la Delegació del govern espanyol a Catalunya fotografies sobre la nova simbologia, mentre Cs, PP i Advocats Catalans per la Constitució van demanar que la fiscalia investigués la possible desobediència. Aquell dijous a la tarda, la JEC es va reunir i va decidir portar el cas a la fiscalia i va demanar a la Conselleria d'Interior que complís l'ordre de retirar tota la simbologia abans del divendres 22 a les 3 de la tarda.
Aquell divendres, la Fiscalia General de l'Estat va ordenar a la Fiscalia Superior de Catalunya que es querellés contra Torra. Al migdia, es va despenjar finalment la pancarta demanant la llibertat dels polítics empresonats i exiliats i la va substituir per una que deia 'Llibertat d'opinió i d'expressió. Article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans'. A la tarda, els Mossos d'Esquadra van entrar en diverses dependències del Govern per acabar de retirar la simbologia prohibida.
El dimecres 27 de març, la Fiscalia Superior va presentar la querella per desobediència contra Torra que ha acabat amb la seva inhabilitació, mentre que la JEC permetia mantenir penjada l'última pancarta del balcó de la Generalitat. Finalment, el 2 d'abril, el TSJC va admetre a tràmit la querella i va començar la seva instrucció. Vox també es va querellar contra Torra pels mateixos fets i es va personar com a acusació popular. Per la seva banda, el Suprem va desestimar un recurs de Torra contra la decisió de la JEC i una querella posterior.
Cap a eleccions
Ara, els partits independentistes hauran d’acordar una data per convocar eleccions si no volen que la data siga imposada pel calendari marcat per la legalitat. El president Torra es va negar a fer-ho i no es contempla que hi haja cap candidat que el substituesca després d’una investidura nova al Parlament, atès que tant Esquerra Republicana com la CUP, partits de què depèn la majoria independentista, aposten per una nova contesa electoral. Es contempla que els comicis al Parlament de Catalunya se celebraran durant el primer trimestre del 2021.
L’Assemblea Nacional Catalana, amb Òmnium Cultural, com a resposta, han convocat concentracions davant de tots els ajuntaments del Principat a les set de la vesprada d’aquest dilluns. Els CDR, pel seu compte, han convocat concentració a les 19.30 als Jardinets de Gràcia de Barcelona.
El TSJC actua en temps rècord
La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja ha notificat formalment a la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, l'execució de la sentència d'inhabilitació del propi tribunal i confirmada aquest dilluns al migdia pel Tribunal Suprem. D'aquesta manera, es fa efectiva la inhabilitació i Torra deixa de ser president de Catalunya aquest dilluns mateix. A més, demana al vicepresident del Govern, Pere Aragonès, que activi els mecanismes de substitució interina del president previstos a l'Estatut i a la Llei de Presidència, i insta Torra a no fer cap actuació més com a càrrec públic
En una interlocutòria de sis pàgines dictada poques hores després de la sentència del Suprem, el TSJC diu que "es procedirà a fer efectiva, des d'avui, la inhabilitació" de Torra "en el càrrec de govern que actualment ocupa". També es requerirà personalment a Torra que "s'abstingui d'exercir o dur a terme actuacions pròpies dels càrrecs públics pels quals ha estat inhabilitat"
L'efectivitat de la inhabilitació també es comunicarà al secretari de Govern, Víctor Cullell, i s'expedirà un ofici dirigit a Aragonès perquè activi la substitució interina de Torra, prevista a la Llei de la Presidència del 2008 i a l'Estatut d'Autonomia. Segons la legislació, s'aprovarà un decret que també es comunicarà al Parlament de Catalunya. De fet, la inhabilitació també es comunicarà directament al president de la cambra catalana, Roger Torrent, i a la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera.
El TSJC recorda que contra la sentència del Suprem no es pot presentar cap recurs ordinari ni extraordinari, excepte de revisió o empara constitucional. El tribunal ha convocat una audiència el proper 5 d'octubre per fixar els termes de la liquidació de les penes imposades. La interlocutòria es pot recórrer, però el recurs de súplica no en suspèn la seva efectivitat.
La interlocutòria que obre l'execució de la pena ha arribat el mateix dia que la sentència del Suprem, cosa molt poc habitual, ja que normalment pot trigar dies o setmanes, com va passar, per exemple, en el cas de la inhabilitació de l'expresident de la Generalitat Artur Mas i els exconsellers Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.