Els comuns, amb qui Aragonès havia intentat arribar a acords -especialment en les setmanes dures amb JxCat-, han estat especialment crítics amb el candidat republicà. “Vostè ha escollit un acord en el qual no guanya Catalunya. Ni tan sols ERC. És un acord on qui guanya és Junts per Catalunya. Tindrem un govern amb obsolescència programada”, li etzibava Jèssica Albiach.
Les darreres dues intervencions han estat per C's i el PP. Carles Carrizosa, líder dels taronges, ha anunciat el seu vot negatiu tot assegurant que Catalunya patiria la "tempesta perfecta de l'esquerra i el nacionalisme". També ha dit al portaveu de Junts, Albert Batet, que amb aquest pacte semblava "un Maulet de l'esquerra independentista". El puigdemontista, part dels sectors més liberals de Junts, convertit en l'ase dels cops, ja havia escoltat el dia anterior de part de Salvador Illa que havia de vigilar per no acabar a "l'extrema esquerra".
Darrere de Carrizosa, Alejandro Fernández, líder del PP, ha dit que l'acord de govern era "un autèntic disbarat". Posant-se el vestit de vident, ha augurat per a Catalunya la "degradació de les institucions catalanes". També li ha recordat a Aragonès que a Escòcia no es llançaran a la "via unilateral", com ha passat a Catalunya. També ha recordat al presidenciable que no "havia fet un bon negoci en l'acord que acaba de firmar" i que "té més poder que jo, però no massa". Finalment, l'ha advertit de la possibilitat que Junts els deixi a l'estacada.
En acabar el darrer duel dialèctic, Aragonès ha viscut amb tranquil·litat l'impàs de la intervenció de la portaveu del seu partit, Marta Vilalta, que ha posat de relleu la novetat que suposa que l'executiu estigui liderat per algú d'ERC "més de vuitanta anys després". De seguit, els diputats han fet de viva veu la votació amb final i aplaudiments anunciats. Abraçades amb afins i coordialitat amb opositors, com mana el protocol. Un ritual, que per previsible alguns poden considerar sobrer, però que com tot bon ritual, té capacitat transformar, des del simbolisme, la realitat. Així, Aragonès, que entrava a l'hemicicle com a diputat electe i vicepresident en funcions, en sortirà com a 132è president de la Generalitat de Catalunya. Així, com li han recordat gairebé tots els grups durant el debat, "la seva sort serà la de tots els catalans".
Un cop investit, Aragonès ha dirigit un missatge a la cambra en què ha mostrat el seu agraïment als diputats que l'han recolzat, també al pres polític Oriol Junqueras i a "les persones d'ERC que pateixen la repressió". La segona menció, l'ha adreçat a en Pere Horta, primer regidor d'ERC a Pineda de Mar després del franquisme, mort fa tres anys i a qui li ha professat admiració. A més, ha volgut citar uns versos de la Pell de Brau de Salvador Espriu: "si et criden a guiar un breu moment del mil·lenari pas de les generacions, aparta l’or, la son i el nom. També la inflor buida dels mots, la vergonya del ventre i els honors. Imposaràs la veritat fins a la mort, sense l’ajut de cap consol. No esperis mai deixar record, car ets tan sols el més humil dels servidors. El desvalgut i el qui sofreix per sempre són els teus únics senyors". La intervenció l'ha tancava al crit de "visca Catalunya lliure". En acabar la sessió, Aragonès s'ha abraçat a la seva parella i els seus pares que l'esperaven a la porta de l'hemicicle i a Oriol Junqueras que era a dalt de l'escala presidencial. Després, ha estat torn de la foto de rigor amb tots els diputats del partit que el corejaven, entre aplaudiments, al crit de "president".
Amb setanta-quatre vots a la butxaca, Pere Aragonès espera ara prendre possessió del càrrec el proper dilluns i posar en marxa el primer govern liderat per ERC des de la Segona República. Abans, però, aquest vespre podrà gaudir d'una celebració -on no s'ha confirmat que hi sigui- organitzada per la secció del partit a Pineda de Mar. Població que el 132è president de la Generalitat comparteix amb el seu admirat Manuel Serra i Moret, expresident del Parlament català a l'exili i a qui ha citat en la rèplica a la CUP, a qui retirarà l'honor local de ser el pinedenc que accedeix a un càrrec institucional més destacat.