Les jornades de l’edició actual del Cercle d’Economia han vingut marcades, de manera irremeiable, per la qüestió dels indult als presos polítics catalans. Fins i tot el president de l’entitat, Javier Faus, es va pronunciar favorable a aquesta mesura que d’altres, també a través de la projecció que garanteix aquest lobby, han reivindicat. I és que la qüestió catalana és indefugible. En canvi, Pablo Casado, també convidat per aquesta plataforma, rebutjava la proposta de Pedro Sánchez, que sembla que serà efectiva la setmana vinent. El mateix president espanyol l’anunciarà dilluns en una conferència prèvia a la capital catalana.
Les cimeres d’alt nivell serveixen perquè els polítics que hi participen marquen perfil propi. I tot i que en la tertúlia protagonitzada pels presidents Ximo Puig, Francina Armengol, Alberto Núñez Feijoo i Juan Manuel Moreno no s’ha esmentat la paraula indult, el silenci dels presidents gallec i andalús al respecte determina que cap dels dos és partidari d’entrar al fons de la qüestió. El més clar, amb paraules implícites, era Feijoo, qui beneïa aquesta jornada, perquè “acredita que allò important és dialogar i atendre a raons, no a emocions”.
El debat, que ha estat més a prop de ser una plataforma de propostes, estava moderat per Teresa Garcia Milà, directora del Barcelona Graduate Schools of Economics. Ella mateixa reivindicava que des del Cercle d’Economia sempre hi ha hagut la qüestió del finançament territorial en l’agenda de l’entitat. Proposava un model de finançament basat en “l’ordinalitat”, un sistema adreçat a impedir que les comunitats solidàries amb les més desafavorides no perden llocs al rànquing dels recursos pel fet d’haver-es ajudat. Les crítiques al model radial de l’Estat pel que fa a les infraestructures també eren ben presents, i era un dels punts en què el consens ha quedat garantit. En un ambient marcat per la cordialitat, les discrepàncies no han sigut molt visibles, però han existit.
D’una banda, Feijoo, que ha participat de manera telemàtica, ha reconegut que “qualsevol revisió del model de finançament autonòmic és exigible”, però no ho és “la queixa constant”. Retreia al Govern català el fet d’haver-se desmarcat de les cimeres multilaterals entre presidents autonòmics durant els darrers anys a l’hora de tractar aquesta qüestió. Galícia, la comunitat que presideix, és sens dubte la més beneficiada de les presents a la tertúlia pel sistema actual, caducat des del 2014, i és en aquest sentit que s’entén bé la moderació de Feijoo a l’hora d’exhibir crítiques. “Ens trobem còmodes amb aquest model, encara que en discrepem en part”, deia, al mateix temps que advertia que “quan més radicals siguen els plantejaments a la contra, més ens obligaran a defensar-lo”. I és que les últimes dades obliguen Feijoo a defensar aquest model. El 2019, l’últim any de què es tenen xifres, Galícia es trobava entre les comunitats que, tot i generar menys recursos tributaris, van acabar amb més recursos que la mitjana estatal, augmentant en un 33% aquesta diferència. La comoditat de Feijoo era tan evident que, preguntat per si el País Basc i Navarra, comunitats amb sistema de finançament propi, havien de participar en la “solidaritat” amb la resta de comunitats, el president gallec apel·lava a complir “els pactes constitucionals”. Una resposta conservadora davant una qüestió que els darrers anys ha estat molt debatuda i que demostra, també, el tarannà moderat de Feijoo, enemic dels canvis de paradigma.
Pel que fa al president andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla tampoc no s’ha volgut pronunciar respecte als indults. De fet, ell va evitar assistir a la manifestació organitzada el passat cap de setmana a Madrid, convocada pel seu mateix partit. Feijoo va ser un altre dels líders que s’hi van absentar. Moreno, que tot i el seu pacte amb Vox per esdevenir president exhibeix un tarannà més moderat que molts dels seus companys de partit, aplaudia el model espanyol de “descentralització”, que segons ell ha sigut un èxit i que “ha presentat més llums que ombres”. “S’ha produït una desconcentració de poder de manera molt ràpida en un país que venia d’una dictadura”, deia. Alhora, criticava les febleses del model que, segons ell, la pandèmia ha deixat al descobert, especialment per la duplicitat de tasques en les distintes administracions. “Cal més eficiència”, exigia, i clamava també per la “lleialtat institucional” en l’única referència indirecta que ha fet a la qüestió catalana. Moreno aposta per un nou model de funcionament perquè l’actual és “obsolet, injust i no satisfà pràcticament ningú”. Andalusia és avui un dels territoris afectats negativament pel sistema de finançament, i per això en demanava una revisió i exigia, alhora, plena llibertat per a les autonomies a l’hora de llevar imposts com el de successions.
Precisament, una de la comunitat pionera en la rebaixa d’aquest impost és Madrid, governada també pel Partit Popular. I ha estat Madrid, precisament, el centre constant de les crítiques del president valencià, Ximo Puig. Són temps de contradiccions per al Partit Socialista al País Valencià després que la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, haja tancat la carpeta de la reforma del model de finançament aquest 2021. Es tracta d’una promesa electoral que no es complirà degut a un “clima polític” que, segons el Govern espanyol, la fa impossible. Puig, que va accedir a la presidència de la Generalitat Valenciana el 2015, quan Mariano Rajoy ocupava la Moncloa, es va proposar aquest objectiu com a prioritari. El canvi a la política estatal, amb el relleu al Govern, va ser una bona notícia per al partit de Puig, el PSOE, però també va ser un regal enverinat en aquest sentit. Puig ja no pot ubicar el Govern espanyol al centre de la diana de les seues crítiques, i ara aquestes s’enfoquen cap a la comunitat on hi ha la capital de l’Estat.
Així, el president valencià criticava el paper absorbidor que està exercint Madrid des de fa dècades, que definia com un “megacentre que no dona oportunitats a l’Espanya perifèrica i real”. També dedicava paraules de desacord a l’independentisme, al qual “cal fer front i buscar punts de trobada per enfortir el conjunt del país”. Puig argumentava, alhora, que els valencians tenen 12 punts percentuals menys en renda que la mitjana estatal, una dada que no ha deixat de retrocedir des del 1995. “Davant d’això, la reforma del model de finançament és fonamental”, deia. El País Valencià, que és l’única comunitat que aporta recursos al conjunt de l’Estat malgrat tindre una renda inferior a la mitjana, necessita especialment d’aquesta reforma, encallada des del 2014. “Hem de deixar d’estar a la cua del repartiment de recursos”, deia Puig, tot sense dirigir cap crítica al Govern estatal, responsable de no resoldre aquesta carpeta. Condemnava, això sí, el dumping fiscal exercit des de Madrid i el fet que la capital espanyola aculla les seus de totes les institucions d’àmbit estatal.
Pel seu compte, la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, tampoc no es mostrava excessivament crítica amb el Govern de Pedro Sánchez. Armengol, també socialista, convidava el Govern català a sumar-se a les reunions multilaterals per millorar el sistema de finançament, i sempre deixava clar la singularitat del territori insular que ella mateixa presideix, cosa que l’allunya de debats com ara el de la radialitat de les infraestructures. La presidenta illenca recordava que les Balears estan perdent renda per càpita des de fa vint anys i que la dinàmica econòmica els està erosionant. Clamava també per una competència lleial entre administracions i comparava el dumping fiscal de Madrid amb la taxa turística aprovada pel seu govern per garantir la sostenibilitat de l’activitat. Un impost que ha enfrontat l’executiu illenc amb bona part de l’empresariat, però que s’ha imposat, segons la presidenta, per responsabilitat. Criticava, també, que “al sistema de finançament li cal transparència”, atès que en molts casos no se sap ben bé, deia, com es fan els càlculs. I alhora, exigia la reforma immediata perquè el poder bascule cap a la perifèria, atès que “Espanya és molt més que Madrid”.
Són les reivindicacions plantejades en el Cercle d’Economia pels presidents de quatre territoris amb distintes realitats al si de l’Estat. Cap d’aquestes, però, sembla que serà atesa pel Govern espanyol, que mantindrà la reforma del finançament autonòmic al calaix. Allà on resta des del 2014, any des del qual el sistema està caducat. I és que l’última reforma va ser el 2009, i cada cinc anys n’és obligatòria una revisió. Al 2021, encara no se n’ha fet cap. Ni es farà.