La pandèmia del coronavirus ha frenat en sec l'economia mundial. Amb el confinament com a l'instrument més efectiu per frenar una expansió incontrolada dels contagis, l'activitat productiva de les diferents potències globals, tot i que amb diverses intensitats, s'ha desaccelerat amb força. Una aturada fonamental per salvar vides i evitar el col·lapse dels sistemes sanitaris que albira una crisi econòmica marcadament profunda. Segons la directora del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, 170 dels 189 estats del món veuran reduïts els seus ingressos per càpita.
Les magres perspectives han obligat als estats membres de la Unió Europea a negociar els mecanismes financers i fiscals per reconstruir el vell continent. En aquestes converses entre els diferents executius comunitaris, del qual ha sorgit un primer paquet de mesures macroeconòmiques, Holanda va mantenir-se com al representant més sever de l'ortodòxia fiscal. O dit d'una altra manera: exigia que els països que reberen els préstecs dels fons europeus (en l'argot comunitari, Mecanisme Europeu d'Estabilitat) estigueren sotmesos a condicions, és a dir, a l'aplicació del receptari neoclàssic d'austeritat. Fins i tot, ho va fer recuperant el discurs promulgat durant la passada crisi financera: culpant als estats meridionals de la Unió Europea, especialment l'espanyol i l'italià, dels problemes actuals de dèficit públic.
Mentre el ministre de Finances holandès, Wopke Hoekstra, llençava unes acusacions qualificades de «repugnants» pel primer ministre portuguès, el socialista Antonio Costa, la Xarxa per una Fiscalitat Justa (Tax Justice Network, en anglès) publicava un informe en el qual desgranava el cost de l'estructura tributària dels Països Baixos per a la resta de la Unió Europea. L'estudi desvela que el paradís fiscal holandès genera unes pèrdues fiscals de 10.000 milions de dòlars anuals als diferents estats de la Unió Europea. Encara més, per cada dòlar que recapta Holanda dels beneficis desviats per les empreses nord-americanes, la resta de països del vell continent deixen d'ingressar-ne quatre.
Segons el document elaborat per aquesta organització internacional, l'Estat espanyol, Alemanya, França i Itàlia perden anualment gairebé 1.000 milions de dòlars, 1.500 milions de dòlars, 2.700 milions de dòlars i 1.500 milions de dòlars, respectivament. «Les empreses nord-americanes van transferir 44.000 milions de dòlars en beneficis dels estats de la Unió Europea als Països Baixos», assenyala en un gràfic explicatiu la Xarxa per una Fiscalitat Justa, qui afegeixen: «Les empreses nord-americanes van registrar més guanys només als Països Baixos que a la resta de la Unió Europea, excloent els paradisos fiscals d'Irlanda i Luxemburg».
Aquesta transferència de guanys sovint es produeix a través del denominat sandvitx holandès, és a dir, amb el pagament per ús d'una marca de la filial d'un país europeu a la seua subsidiària ubicada als Països Baixos. L'estructura fiscal neerlandesa, a més, és un conducte privilegiat per canalitzar els beneficis empresarials cap a paradisos fiscals. «La baixa taxa impositiva efectiva dels Països Baixos i el seu ús freqüent com a un conducte per a la transferència de guanys a altres paradisos fiscals corporatius com ara les Bermudes suposa una gran transferència de riquesa d'Europa cap als comptes bancaris extraterritorials de les corporacions i els individus més rics del món», critiquen des de la plataforma en lluita per una fiscalitat justa arreu del planeta.
«La pandèmia del coronavirus ha exposat els greus costos de l'anomenada competència fiscal entre països. Durant anys, els Països Baixos han provocat una carrera de fons dintre de la Unió Europea, lliurant més i més riquesa i poder a les corporacions més grans», denuncia al comunicat Alex Cobham, director executiu de la Xarxa per una Fiscalitat Justa. Una disminució d'ingressos que, segons el representant de la plataforma, ha provocat una minva de recursos en «els infermers i els treballadors dels serveis públics que arrisquen actualment les seues vides per protegir les nostres». «Ara més que mai, els països de la Unió Europea han de treballar junts per prioritzar el benestar de la societat per sobre dels interessos de les corporacions més riques», sol·licita.
Des de l'organització global, de fet, s'adverteix que «la Unió Europea no pot reconstruir la seua economia per sobre d'un salconduit cap a un paradís fiscal». «Per detenir la pèrdua de milers de milions en impostos a les corporacions, les quals transfereixen els seus guanys cap a paradisos fiscals com els Països Baixos, els governs de la Unió Europea han de promoure impostos unitaris que provoquen que les corporacions abonen impostos en funció d'on realitzen la seua activitat real», exigeixen.
A l'informe, fet, suggereixen l'adopció d'un paquet de mesures per tancat el desguàs fiscal neerlandès, com ara la introducció d'una imposició tributària de caràcter unitari a la Unió Europea. «Aquesta mesura posaria fi a l'oportunitat de separar els beneficis imposables de l'activitat econòmica real que els genera», reivindiquen. També defensen «una taxa impositiva corporativa mínima del 25% o més, la qual eliminaria la majoria dels incentius per a la transferència de beneficis; i un impost als guanys excedents del 50% o del 75% durant la crisi, el qual garantiria que les empreses que obtenen guanys de la pandèmia els compartisquen per complet amb els estats on desenvolupen la seua activitat real».
«La introducció d'informes públics país per país, a més, garantiria la transparència tant per a les empreses multinacionals com per als estats membres, assegurant la responsabilitat de qualsevol canvi continu de guanys», indiquen. Tota una ofensiva per taponar l'embornal tributari dels Països Baixos. Complicada d'aplicar, tanmateix, dintre dels actuals equilibris de poder de l'arquitectura europea.