Els presidents de la Generalitat del País Valencià, Ximo Puig, i del Govern balear, Francina Armengol, s'han reunit aquest dimecres a migdia a València, en una de les periòdiques cimeres que d'ençà el febrer de 2016 celebren i que denoten la bona relació que mantenen. En aquest ocasió el motiu de la trobada era forjar una proposta conjunta a l'Executiu de Pedro Sánchez sobre els fons Next Generation de la Unió Europea que té com a objectiu impulsar l’economia blava a la Mediterrània. Així ho han anunciat els líders polítics de les Illes i el País Valencià en una roda de premsa conjunta.
Reunió. Segons el comunicat oficial que sobre la trobada presidencial s’ha fet públic per part de les dues institucions, Puig i Armengol faran una proposta conjunta a Madrid per «sumar esforços i enfortir les actuacions que es financin amb els fons europeus i multiplicar-ne l’impacte a través de l’agregació. En un estat plural i divers, els territoris mediterranis hem d’unir forces per fer de motor d’Espanya i d’Europa". La presidenta illenca, Francina Armengol, reivindicà la capacitat de les comunitats perifèriques de generar progrés i recordà que, conjuntament, les Balears i el País Valencià sumen «un PIB superior als 150.000 milions d’euros» -33.800 i 116.000, respectivament - , un 12,5 % del PIB estatal. A pesar de ser «dues comunitats amb molta potència econòmica» tenen «problemes comuns i és per això que aquesta aliança de treball té com a objectiu aprofitar estratègies d’actuació conjuntes».
En aquesta estratègia de col·laboració s’ha d’emmarcar la proposta «que es presenta avui, que suposa la modernització dels sectors lligats a la mar, la protecció de la biodiversitat i la sostenibilitat ambiental», segons Puig. El president valencià afegí que l’«aliança» entre les dues comunitats és «estratègica» perquè és «la manera més eficient» d’aprofitar els recursos «que la UE posa a disposició dels governs, i respon a un alineament comú en interessos i també a la coincidència d’enfocament en la manera d’abordar la superació de la pandèmia de la COVID-19». El màxim responsable de la Generalitat anuncià, a més, que «el diàleg i la col·laboració institucional entre les dues comunitats tendrà la seva continuïtat aquest estiu, amb una cimera valenciano-balear, que se celebrarà, si les circumstàncies epidemiològiques ho permeten, a les Balears els mesos de juny o juliol, i que s’obrirà a la participació d’agents socials, universitats i empreses.»
A la trobada d’aquest dimecres a València, Armengol i Puig s’han fet acompanyar, entre d’altres, del conseller balear de Fons Europeus, Universitat i Cultura, Miquel Company, i del director general de Coordinació de l’Acció del Govern de la Generalitat Valenciana, Ángel Poyatos.
La iniciativa «Economia blava per a la Mediterrània» es desglossa en quatre línies de feina per desenvolupar actuacions de manera conjunta, que són, seguint el que explica el comunicat oficial: «1 - La creació d’un clúster logístic intermodal, l’impuls al transport sostenible, al corredor mediterrani i a la connexió Madrid-València-Palma. Inclou actuacions com la formació en logística, en eficiència energètica per a personal especialitzat, l’aplicació d’intel·ligència artificial per millorar la seguretat marítima, etc. 2- Adaptació al canvi climàtic i conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva mediterrània. Inclou actuacions com el finançament de projectes d’investigació, el seguiment conjunt del corredor de cetacis, un projecte de protecció de les praderies de posidònia, etc. La idea és crear un corredor mediterrani ecològic per generar coneixement i fomentar la sostenibilitat. 3- Sostenibilitat, innovació i digitalització per redefinir el model turístic i reactivar i modernitzar el sector. Inclou actuacions com ajudes per a la incorporació de noves tecnologies d’eficiència energètica a instal·lacions turístiques, formació professional enfocada al turisme de qualitat i a la sostenibilitat ambiental del sector turístic, creació de campanyes de promoció turística amb segell mediterrani, basades en valors compartits i que permetin productes turístics conjunts. 4- Reptes i oportunitats per a la formació professional. Inclou actuacions com la diagnosi conjunta de noves necessitats formatives en sectors tradicionals i emergents, el disseny conjunt d’estratègies de formació professional per a l’ocupació, la creació de sistemes compartits d’assessorament i orientació laboral».
En un altre sentit, els dos presidents autonòmics també han parlat de l’actualitat de la situació epidemiològica en els dos territoris i, sobretot, de com afecta a les expectatives turístiques respectives per aquesta pròxima temporada alta. Al respecte -novament: segons la comunicació oficial feta pública - «Armengol i Puig han demanat que les proves diagnòstiques negatives que s’hagin d’acreditar per poder viatjar siguin gratuïtes per a la ciutadania i se financin per part de la Unió Europea per evitar discriminació. D’aquesta manera, s’evitaria que es produeixin diferenciacions per raons econòmiques a l’hora de poder viatjar i es garantiria el dret a la mobilitat. La presidenta (Armengol) ha defensat aquesta mesura com una eina més de reactivació de l’economia, que evitaria desigualtats econòmiques entre la ciutadania a l’hora de viatjar i que afavoriria i facilitaria la tan desitjada mobilitat».