Maria Josep Ortega, alcaldessa de Carlet (Ribera Alta) i exdiputada a les Corts valencianes, és una de les membres més destacades de MÉS, l’acrònim de Moviment d’Esquerres Sobiranista, un corrent del Bloc Nacionalista Valencià hereu de l’antic Bloc d’Esquerres Sobiranista (BES). El seu desig —compartit amb moltes persones del Bloc i algunes d’Iniciativa, on també hi ha un corrent Més— és la fusió dels tres partits que integren Compromís en una sola marca. Mentre això arriba —si és que mai arribarà— defensen un projecte nítidament sobiranista des de la perspectiva nacional estricta.
Aquesta entrevista, centrada en el 8è congrés del Bloc, se suma a les que EL TEMPS ja ha publicat amb Àgueda Micó —que aspira a la reelecció a la secretaria general—, Àlex Ruiz —alcalde de Bellreguard (Safor), que competeix amb ella—, el conseller Vicent Marzà, l’exeurodiputat Jordi Sebastià i la síndica adjunta Mònica Álvaro, del corrent Bloc i País. El to que fa servir cadascun d’ells és ben diferent.
—Com acara el 8è congrés nacional del Bloc el MÉS, el vostre corrent?
—Se’ns ha dit que és un congrés molt important, un congrés de refundació, però per culpa de la pandèmia serà un congrés amb delegats, com els de sempre. Nosaltres hauríem desitjat un congrés en dos fases: una primera per escollir les llistes, les persones que integraran la nova executiva, ja que els nostres estatuts indiquen que els càrrecs que en formen part decauen al cap del temps. Això és el que ens hauríem d’haver limitat a fer ara. I més endavant, aleshores sí, una refundació plena que garantira un debat real, obert a tota la ciutadania, tal com havíem previst des d’un principi. Sense aquest debat obert a tothom, serà un congrés aigualit.
—De debat, n’hi ha, però molt focalitzat en el terme sobiranisme. Se n’està desvirtuant el sentit?
“El sobiranisme ha de ser el pilar fonamental de les nostres polítiques. Amb valentia hem de dir el que som, i dir-ho ben alt”
—Nosaltres vam nàixer com a BES, Bloc d’Esquerra Sobiranista, i més tard vam passar a dir-nos MÉS: Moviment d’Esquerra Sobiranista. Som sobiranistes i som nacionalistes perquè ens obliguen a ser-ho: pertanyem a un Estat que ens tracta com una colònia. Considerem que s’ha de mantenir la plenitud dels termes sobiranista i nacionalista, no hem d’aigualir-los. Els que confluïm al Bloc, com els que al seu dia vam confluir a la Unitat del Poble Valencià, tenim molt clar què significa la sobirania d’un poble. El nacionalisme implica la posada en pràctica de la reivindicació sobiranista. Per tant, no volem desvirtuar-ne el terme, sinó que el terme faça la cosa. El sobiranisme ha de ser el pilar fonamental de les nostres polítiques, com ja ho és del nostre corrent. Al capdavall, en darrera instància, es tracta de buscar la decisió sobirana dels valencians.
—S’està renunciant a les arrels del partit?
—Les dues llistes presentades [liderades per Àgueda Micó i Àlex Ruiz] han dissimulat algunes paraules. Si alguna cosa ens ha dut fins ací és la valentia. Amb valentia hem de dir el que som, i dir-ho ben alt. Amb valentia, l’any 2015, vam assolir els grans èxits que ens han dut on som ara. Amb valentia van votar-nos a pobles, comarques i arreu del País Valencià. Amb valentia, des de la radicalitat democràtica, el BES va impulsar les sectorials de Compromís, un treball a peu d’obra que va propiciar moltes iniciatives i el contacte amb nombrosos col·lectius. Nosaltres vam celebrar reunions sectorials molt abans que Podem. Aquest ha de ser el nostre eix estratègic i ideològic per tal d’arribar a cada racó del país. En canvi, els inputs que rebem no són positius.
—Per què?
—Ens trobem davant una refundació anòmala. La tria de delegats s’ha efectuat en funció de qui donava suport a una llista o una altra. Això ens sembla molt trist. S’ha desdibuixat la pretensió inicial del congrés; ara només hi podrà participar un militant de cada quatre. El nostre corrent no ha pogut transaccionar les esmenes de les sectorials, en què havíem posat molt d’èmfasi. Volíem apoderar-les molt més, canviar alguns aspectes de les ponències, com que els representants de les sectorials siguen designats per l’executiva. Nosaltres pensem que cada sectorial ha de ser independent i tenir capacitat de triar els seus propis representants.
—Incidiu molt en l’aspecte de les sectorials.
—Sí. Perquè, a més, estan concebudes com un grup d’experts que presten assessorament el Govern, quan no sabem què passarà després de les eleccions de 2023. Apostem per recuperar les sectorials tal com les coneixíem abans, és a dir, grups de debat, grups de reflexió i discussió, que puguen bastir d’idees els companys i companyes de tot el País Valencià.
—Què li sembla la possible eliminació del cogmom nacionalista, del nom del Bloc?
—Jo soc nacionalista i sobiranista, m’obliguen a ser-ho. Ho reitere: l’Estat espanyol ens tracta com una colònia i hem d’aspirar a tenir la màxima sobirania possible.
—Va participar en el referèndum del canvi de nom?
—Sí.
—Per quin nom va decantar-se?
—Per Més Compromís, potser per la coincidència nominal amb el nostre corrent. Ara bé, cal que al congrés hi haja un debat aprofundit sobre la conveniència o no d’aquest canvi. Cal saber si és el moment adient per un canvi de nom.
—Ho és?
—Ho sabrem després d’aquesta reflexió conjunta [riu].
—Quina posició adopta el corrent respecte les dues llistes? S’inclinen per algun dels dos candidats?
“En funció de les esmenes que se’ns accepten finalment, prendrem una posició o una altra en relació a les dues candidatures”
—No hem adoptat una posició unitària. De fet, com us comentava adés, el nostre corrent no vol parlar de persones ni d’aspiracions personals. Estem per sumar, per aportar, per col·laborar pel bé del país. Sempre ho hem fet i també ho farem ara. Hem presentat esmenes a la ponència, però les que ens despertaven més interès no han estat acceptades. Pensem que no hauria de ser un congrés de persones, sinó un congrés per dotar-nos d’una estructura radicalment democràtica. En funció de les esmenes que se’ns accepten finalment, prendrem una posició o una altra.
—Vostè és alcaldessa. Hi ha hagut una desconnexió entre la direcció i els representants municipals, tal com denuncia la candidatura d’Àlex Ruiz?
—Hem tingut suport, però hauríem pogut tindre’n molt més. La pandèmia ens ha posat a tots i totes contra les cordes. Que la llista d’Àgueda ara incidisca tant en l’àrea municipalista és la demostració d’una certa deixadesa. Quan parles amb alcaldes i regidors, perceps aquesta manca de suport, una manca d’afecte. Ara fa dos anys, en tancar els acords locals de govern, vam trobar a faltar molt de suport orgànic. Hi van haver moments durs en què la militància va trobar a faltar més ajuda.
—La separació de càrrecs institucionals i orgànics només ha durat cinc anys. Ara s’hi tornaran a barrejar.
“Ara fa dos anys, en tancar els acords locals de govern locals, vam trobar a faltar molt de suport orgànic”
—És la rectificació d’una errada. Vaig abandonar l’executiva pel fet de ser diputada a les Corts. A l’executiva actual no hi ha cap alcalde, els alcaldes i alcaldesses ens hi sentim bandejats. Les persones que tenim responsabilitats institucionals necessitem el suport orgànic dia rere dia. Encara que a títol individual multipliquem els esforços, aquesta és una manera de sentir-nos recolzats. És molt millor que hi hagen càrrecs institucionals a la direcció del partit. Si no, hi ha un distanciament massa gran entre els dos àmbits.
—Què indica el suport massiu dels principals càrrecs públics a Micó?
—A la d’Àlex també hi ha càrrecs públics, però és fins a cert punt lògic que la gran majoria de càrrecs públics facen costat la llista continuista. Això no em sembla estrany. El que sí que em sembla anòmal és celebrar un congrés de refundació amb dues llistes.
—Què significaria eixir del congrés amb un 65%-35%?
—Significaria que l’endemà tots aniríem a l’una, com ha passat en unes altres ocasions, fins i tot en aquelles en què la distància ha sigut de un vot només... Però, sens dubte, no seria el millor resultat.
—Vostès, a més del reforçament i l’autonomia de les sectorials, també proposen de fer convencions periòdiques.
—Sí. Volem que cada any les bases siguen les protagonistes d’una reunió de país que esdevinga un debat obert del nostre dia a dia. Un debat sobre tot allò que interesse a la militància, fins al punt que aquestes convencions puguen introduir canvis a les polítiques que desenvolupem. Des del minut zero, quan van començar a preparar esmenes, vam adonar-nos que ens agradaria presentar-les no sols en nom del Bloc, sinó del conjunt de Compromís. Aquesta és la raó de ser de MÉS: treballar per Compromís. Als regidors i regidores ja no ens coneixen pel Bloc, sinó per Compromís. Tant el nostre portaveu —Dimas Montiel, a qui aprofite per enviar una abraçada ben forta i li desitge que es recupere totalment al més ràpid possible— com jo mateixa ens hem deixat la pell per les sectorials. Hi vam posar molta il·lusió i vam arribar a tenir 8.500 persones activades en elles. Tothom era integrat, al marge de la seua procedència… Es treballava des de la base, ja fora per presentar una iniciativa parlamentària o per presentar una moció a tots els pobles. Aquesta és la política que nosaltres volem, no fer esmenes per una pota de Compromís només! Ens urgeix la federació de partits. La gent ha de veure’ns com persones serioses, no ens podem perdre en interessos particulars.
—Hi ha desencís amb la tasca de Compromís a la Generalitat?
“No ens vàrem sentir còmodes amb el gran activisme de Compromís a la campanya madrilenya. No som una sucursal de Madrid”
—Hi ha un cert desencís, sobretot al sector d’Educació, però hem de ser empàtics i atendre a les circumstàncies. En el meu cas, per exemple, cogoverne amb el PSOE. És lògic que la gent que ha confiat amb tu se senta decebuda perquè no has aconseguit tots els objectius que t’havies marcat. De desencisos, en tenim al Consell i als pobles on governem en coalició. La gent ha d’entendre que les majories absolutes són història i que pactar és la via d’obtenir millores. Dit això, la nostra gent ha d’estar assabentada de quines prioritats ens marcarem i de quines estratègies seguirem per fer-les realitat. El desencís prové de la manca de comunicació. Estic segura que [Vicent] Marzà hauria volgut fer tot allò que Compromís duia al seu programa electoral, però no estem governant a soles. Sovint pactem coses que no tenen a veure amb allò que t’han encomanat els teus electors. Entre els votants del PSOE també hi haurà desencís.
—Quin ambient es respira a les bases? Es palpa la divisió amb què s’arriba al 8è congrés?
—Hi ha una tristor generalitzada. No és el congrés nacional fundacional de Compromís que esperàvem, sinó que continuem pegant-li voltes a la barraqueta del Bloc. La gent vol que ens deixem estar de les barraquetes menudes i que parlem de la gran barraca que és Compromís. Els nostres col·lectius són plurals, alberguen persones dels diversos partits. En el cas concret del Bloc, és evident que el nostre militant esperava una altra cosa. No volia un congrés com aquest.
—Acabem. Sobre la política d’aliances, ha incomodat la proximitat a Més Madrid, que s’ha traduït en una presència intensa de Joan Baldoví a la campanya madrilenya?
—Des de MÉS ens plantegem de treballar, exclusivament, en clau de País Valencià. Tot el que vaja més enllà d’això, no ens agrada gens. Entenem que pot ser necessari en moments determinats, però no ens vàrem sentir còmodes amb el gran activisme de Compromís a la campanya madrilenya. No som una sucursal de Madrid, volem ser sobirans i dissenyar polítiques, únicament, des del poble valencià i per al poble valencià.