País Valencià

Els reptes interns de Compromís

La coalició valencianista, llevat del conflicte amb els adherits i algunes picabaralles internes de menor intensitat, no ha experimentat cap sotrac intern en els darrers mesos com sí que han patit el PP, el PSPV, Podem o Ciutadans. A la recta final de la legislatura, tanmateix, la UTE electoral haurà de resoldre qüestions pendents com ara el reglament de les primàries, la situació dels afiliats exclusivament a la coalició o l'aliança electoral amb Podem. La inestabilitat interna a la conselleria d'Agricultura i Medi Ambient pot convertir-se també en un problema orgànic pel malestar creixent a Verds-Equo.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la retina dels sastres que van teixir el vestit de Compromís, encara es recorden els dos grans descosits que va patir la coalició valencianista. La negociació del reglament de primàries per confeccionar les llistes electorals de 2015 va provocar un esfilagarsament quasi insalvable a la denominada cooperativa política. Conformada pel fil ecologista de Verds-Equo, el nacionalista del Bloc i el més esquerrà d'Iniciativa, aquells estira-i-arronses a hores intempestives van cosir-se de manera natural amb l'èxit electoral als comicis autonòmics i municipals. Només el matrimoni de conveniència amb Podem de cara a les espanyoles de 2015 van provocar que els dirigents de la coalició agafaren, de nou, l'agulla i el didal per embastar Compromís.

Des d'aquells descosits, la coalició no ha patit cap crisi interna greu. Ni les picabaralles internes al Bloc, ni la revolta dels adherits exigint igualtat de condicions en la seua participació, ni les diferències en qüestions com ara Catalunya entre les diferents sensibilitats de Compromís han provocat cap sotrac com si va passar en la resta de formacions valencianes. Amb la legislatura albirant l'horitzó electoral, la UTE electoral compta amb diversos reptes interns que ha de superar. Unes qüestions que, de moment, no pronostiquen grans crisis, però que poden descosir alguna part del vestit que uneix als tres fils polítics.

-Reglament de primàries. Amb un reglament de primàries que va costar sang, suor i llàgrimes d'acordar, la intenció del Bloc, el partit majoritari al si de la cooperativa política, és aplicar el mateix mecanisme de 2015 perquè els diferents afiliats de Compromís -siguen d'algun dels tres partits o només de la coalició- puguen escollir a tots els seus candidats. Unes votacions, però, que després serien ajustades mitjançant les quotes reservades a les diferents sensibilitats.

Iniciativa, tanmateix, no ho té clar. L'experiència del 2015, en el qual el Bloc va fer valdre els seus quasi 3.000 militants i va posar en risc alguns dels candidats de la formació ecosocialista, fa dubtar de repetir el mateix procediment. «No hi haurà negociacions reals fins que passe el congrés d'Iniciativa de mitjans d'any», apunten fonts de la direcció de Compromís. Al rerefons, sura la batalla orgànica que arrossega la coalició des del seu naixement, és a dir, la intenció dels dos partits més menuts (Verds-Equo i Iniciativa) d'evitar que la majoria del Bloc s'impose. Una situació que també té incidència en el futur vestit jurídic de Compromís: si conserva l'estructura actual o es transforma en una federació política que aixoplugue a les diferents formacions, ja que l'opció de fusionar-se en un mateix partit no té expectatives reals de consumar-se.

-El paper dels adherits. La situació dels afiliats directament a la coalició i no a cap partit pot convertir-se en un problema gros per a Compromís de cara a les primàries. En cas que no s'aplicara el reglament de 2015 i que cada formació escollira els seus candidats pel seu compte sense realitzar-se una votació global de tota la coalició, els adherits es quedarien en els llimbs. La manca de reconeixement efectiu dintre de la cooperativa política els impediria poder presentar candidats i participar del procés de selecció dels integrants de les llistes. La seua negativa a formar un altre partit i a integrar-se en un dels tres pot erigir-se en un trencaclosques complicat de resoldre. Els adherits, que segueixen sense rebre cap resposta al seu encaix, es plantegen deixar de pagar les quotes.

Víctor Arroyo, portaveu de Gent de Compromís, la marca que aixopluga als adherits a la coalició. 

-Aliança amb Podem. Dels diferents reptes que ha de superar Compromís, la qüestió de l'acord amb Podem sembla el menys complicat. Amb el Bloc posicionant-se fort a favor que la coalició valencianista es presente per solitari, Iniciativa s'ha mostrat de forma recurrent predisposada a una entesa electoral amb els morats. Ara bé, l'aposta de la formació encapçalada per Antonio Estañ al País Valencià de reforçar el seu perfil propi, especialment, en unes eleccions municipals en les quals Podem concorrerà en la majoria de poblacions amb la seua marca -en 2015 va fer-ho en diverses llistes de confluència- faciliten que ambdues forces es presenten separades als comicis valencians de 2019. També l'estancament de l'aliança electoral a les espanyoles del 2016 i les dades de les enquestes que apunten a uns millors resultats de l'esquerra si no hi ha matrimoni electoral, poden decantar la qüestió.

-Crisi verda. La conselleria d'Agricultura i Medi Ambient s'ha convertit en un focus de maldecaps per a Compromís. El trencament de la consellera, Elena Cebrián, amb el cada vegada més reduït nucli de Verds-Equo, al qual va atorgar-se el control del departament durant les negociacions per conformar el Consell, pot tenir efectes a la mateixa cooperativa política. Les destitucions platejades de càrrecs afins al secretari autonòmic de Medi Ambient i coportaveu de Verds-Equo, Julià Álvaro, per part de Cebrián, amb el suport de Bloc i Iniciativa, han refredat les relacions, especialment, entre la rama verda de Compromís i els ecosocialistes. I tot quan Iniciativa i Verds-Equo sempre han anat del bracet en les qüestions orgàniques més polèmiques.

Després d'aquests episodis, ambdues formacions s'han distanciat. «No podem ser la crossa d'Iniciativa, ni tampoc poden comptar amb la defensa del cosí de Zumosol que és el partit d'Oltra», van afirmar a EL TEMPS fonts del partit ecologista. La intenció de la consellera de cessar, segons Valencia Plaza, als directors generals Dèlia Álvarez i Joan Piquer, del nucli d'Àlvaro, ha agreujat la situació. Diversos càrrecs de Compromís, fins i tot, del Bloc, han mostrat a les xarxes socials el seu rebuig a la decisió.

Beatriz Nadal i Julià Álvaro, coportaveus de Verds-Equo, una formació integrada a Compromís.

La destitució, actualment congelada, ha comportat que Verds-Equo amenace amb «conseqüències irreversibles» la coalició. A la passada executiva de Compromís, el mateix Álvaro va advertir-ne. I Verds-Equo debat aquest divendres en la seua Mesa de País aprovar una assemblea de la formació -equivalent a un congrés- en el qual es tractaria la qüestió de plantejar-se si Compromís és un instrument útil. De fet, i tot i reconèixer des de Verds-Equo que qualsevol sortida de Compromís seria una errada molt grossa, no descarten res en cas que Álvaro fos substituït. Les probabilitats d'aquest escenari, tanmateix, són força reduïdes. Són els esfilagarsaments que la coalició ha de teixir abans que es transformen en descosits.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.