Compromís, a debat

Marian Campello: «Ser adherit a Compromís és com no militar a la coalició»

Marian Campello (Elx, 1987) és diputada a les Corts Valencianes per la coalició Compromís. Amb un treball parlamentari que ha destacat per posar l'accent en problemes socials com ara l'assetjament escolar, no estava afiliada ni al Bloc, ni a Iniciativa, ni a Verds-Equo. Era adherida directament a la coalició. Un col·lectiu que s'ha queixat dels seus drets dintre de Compromís. La manca d'un canvi ha provocat que Campello, junt amb 21 persones més, s'hagen convertit en militants del Bloc. EL TEMPS entrevista la parlamentària.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Marian Campello (Elx, 1987) és diputada a les Corts Valencianes per Compromís, però sempre ha sigut una de les cares més reivindicatives dels adherits a la coalició. És a dir, d'aquells militants que no estan afiliats ni al Bloc, ni a Iniciativa ni a Verds-Equo. Sense cap mecanisme efectiu que regule aquesta figura i equipare els seus drets a la resta de militants, 22 adherits encapçalats per Campello o la regidora a l'Ajuntament de València, Isabel Lozano, s'han passat al Bloc. Un trànsit que alguns adherits també han fet cap a Iniciativa.

El transvasament d'afiliats directes a la coalició a Bloc no ha sigut estrany. Els nacionalistes sempre han estat més proclius a les reivindicacions dels adherits, ni que siga perquè encaixa en la seua idea de convertir la coalició en una federació. Un propòsit del qual no volen ni sentir-ne parlar els altres socis de la cooperativa política, ja que podria reforçar el pes orgànic del Bloc. EL TEMPS parla amb Campello de les raons per afiliar-se al Bloc i de la situació dels adherits dintre de Compromís.

-Perquè has fet el pas d'afiliar-te al Bloc després de militar a Compromís com adherida?

Fa tres anys que no s'ha convocat el Consell General de Compromís, que era l'espai compartit de decisió de tota la coalició dintre de totes les maneres de militar que hi ha a Compromís. Aquest fet ha provocat que els adherits no tinguérem opcions d'influir, ni de gaudir de capacitat decisió en les mesures que es prenien a Compromís. I després de meditar la decisió durant uns mesos entre diverses companyes, vam fer el pas.

-Quina diferència hi ha entre els drets i obligacions que teniu els adherits a la coalició respecte dels afiliats a la resta de partits que conformen Compromís?

La nostra figura, d'entrada, és molt difusa, ja que no existeix la militància en una coalició. A Compromís, això sí, hi ha unes normes i bases que regulen aquesta figura. Però des de fa tres anys no es compleixen. Per tant, nosaltres no tenim capacitat de res. Encara que ens reunim en una assemblea, aquest òrgan no seria legítim ni la coalició la reconeixeria com a tal. Realment, la diferència és entre poder militar en una opció política i entre no militar.

-Continua

Personalment, per exemple, he notat una gran diferència de quan militava a Joves País Valencià [la secció juvenil del Bloc, però amb vocació d'aixoplugar a la resta de l'afiliació jove de Compromís] a quan he estat adherida a la coalició Compromís. De fet, quan el Bloc Jove va obrir-se, va fer el canvi de nom i el canvi d'estatuts, i vam entrar gent de Compromís dintre de l'organització. Fins i tot, també va fer-ho alguna gent que militava a les joventuts de Verds-Equo. Al fer-mos grans, tanmateix, hem perdut els espais de relació amb la militància. No estàs present ni als diferents grups de whatsapp. I et dius: «Represente a unes persones, no vaig entrar com a independent». Jo vaig entrar a una opció política que era Compromís, pagava la meua quota i pertanyia a un col·lectiu. Però, al remat, et planteges: «Bé, jo represente a Compromís i al seu esperit, però no tinc cap òrgan en el qual em relacione amb la gent per veure què pensem. És a dir, com passa a la resta de partits».

-Què vos han comentat els vostres companys adherits sobre l'afiliació al Bloc?

Ens han dit que ho entenen. La sensació, evidentment, és de tristesa. Cap persona s'ha enfadat per aquesta decisió. Al contrari. I més perquè hem estat gent que mai ens hem amagat i sempre hem donat la cara per aquesta qüestió. Però hi ha un moment en el qual decideixes que no pots gastar les teues energies en aquest assumpte. I per això hem fet el pas.

-Perquè escolliu l'opció del Bloc i no altra formació de la coalició?

Perquè des de fa tres anys, el Bloc ha mostrat, o això ha semblat, més predisposició per resoldre la qüestió. Per la meua banda, i com ocorre amb bon part dels companys que fem el pas, som gent que provenim de Joves País Valencià, en un espai en el qual van teixir-se complicitats i relacions. Per a nosaltres, el pas natural hauria estat que Compromís contemplara l'opció de poder militar directament a la coalició amb plenes garanties. Ara bé, com no ha estat així, doncs ens hem afiliat al partit que ens ha mostrat una major simpatia per la nostra situació. Però també per la seua manera de funcionar amb una clara democràcia interna.

-Creus que el pas que heu donat serà seguit per la resta de militants directes a Compromís?

Sincerament, no ho sé. El dijous, de fet, va escriure'm una xica adherida que també volia afiliar-se al Bloc. El trànsit, però, no és fàcil. Nosaltres hem passat un dol. Fins i tot, he plorat. Perquè tot i ser meditada la decisió, és com si hagueres perdut la il·lusió en una sèrie de coses en les quals has cregut. És possible que molta gent, en veure que fem el pas, també decidisca canviar-se. Amb el nostre pas, pot servir-se acompanyada per a fer-ho.

-S'ha perdut, amb aquests moviments, una part de l'essència del projecte de Compromís?

No. En aquesta qüestió, hi havia diferents postures per part dels diferents partits que integren la coalició. I aquests diferents punts de vista, no s'han pogut posar d'acord. No s'ha perdut l'essència, però ara cal mirar quines opcions tenim per continuar construint el projecte del valencianisme d'esquerres, ecologista i feminista. Encara ens falta veure com evolucionem en un futur, com ens organitzem.

La diputada de Compromís a les Corts Valencianes, Marian Campello| Compromís

-Perquè no vau optar, per exemple, per transformar Gent de Compromís en un partit?

No era una opció. Quan nosaltres entrarem a Compromís, no es tractava de crear una nova formació. No era una qüestió d'assegurar la meua quota. Al contrari, es tractava de compartir. A banda, estatutàriament era una opció quasi inviable, molt complicada de dur endavant. A més, que hi ha una coalició definida. Si es creara un nou partit, no estaria dintre de Compromís.

-Us heu sentit més oblidats en les vostres reivindicacions per part d'Iniciativa o Verds-Equo que no pel Bloc?

No ho sé... Crec que la responsabilitat és dels tres partits. Foren els encarregats de crear la figura de l'adherit i no han sabut articular-la correctament. Si ens hem afiliat al Bloc, és perquè ha mostrat una simpatia més gran amb els nostres problemes i perquè compta amb una tradició interna de funcionament més democràtic.

-En cas de confirmar-se aquest transvasament massiu de militància cap al Bloc, reforçaria la posició del partit de pressionar cap a una estructura de federació?

La qüestió orgànica és important. Ara bé, no ens ha de restar forces de cara a transformar el País Valencià. Però tornant a la teua pregunta, no crec que per l'augment de múscul d'afiliats del Bloc es produïsca cap canvi. Com diu la dita: dos no es casen si un no vol. Doncs en aquesta qüestió, pot fer molta pressió el Bloc, però sense l'acceptació d'Iniciativa i de Verds-Equo no hi ha res a fer. Amb tot, cal llevar-se les barreres mentals.

-De quina manera?

Joves País Valencià va fer-ho. Va intentar-se crear Joves Compromís. I a cinc dies del congrés fundacional de la nova organització juvenil que aixoplugava tota la militància jove de la coalició, ens van dir que no. Aquella decisió fou un trauma. Però a partir d'aquell moment, vam posar-nos a treballar amb les ferramentes que teníem. D'aquesta manera, vam intentar que Joves País Valencià fóra una organització la més inclusiva possible. I aquest model, cal aplicar-lo a Compromís.

-És la federació de partits la fórmula més indicada per encaixar les diferents sensibilitats de Compromís, com, per exemple, en el cas dels adherits?

I tant! Però veig molt complicat que Compromís puga convertir-se en una federació. Com he comentat abans, si no hi ha un canvi de postura de Verds-Equo i Iniciativa no serà possible. Fa cinc anys que n'estem debatent i encara no s'ha donat cap pas en aquest sentit. Ara bé, aquesta evolució tampoc és mala de per se. Compromís ha evolucionat com ho ha fet. I això no està ni mal, ni bé. Cal buscar totes les opcions per poder integrar a tots els seus afiliats. Tot i que, com sembla, l'alternativa de convertir-se en una federació seria la més adient: els partits podrien continuar gaudint dels seus òrgans i els adherits podien ser reconeguts com a militants, ja que actualment no ho són.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.