-Vostè va ingressar en Compromís com a adherida. Atesa la manca de drets que tenia aquest col·lectiu dintre de la coalició valencianista, va acabar enrolant-se a les files del Bloc. Per què dóna el pas per participar activament de la llista encapçalada per l'actual líder Àgueda Micó?
Estic en la llista que ha presentat Àgueda Micó per encapçalar el Bloc perquè considere que el seu projecte és l'adient per al futur de la formació, així com les seues línies estratègiques per refundar el valencianisme polític són les adequades. Es tracta d'una candidatura, de fet, que compta amb una perspectiva territorial, la qual s'evidenciarà en el congrés d'aquest cap setmana, on el sud serà protagonista. La participació en la llista no és una decisió individual, sinó que parteix d'un conjunt de gent dels pobles del sud els quals considerarem necessari que la veu del sud estiguera present en el procés de refundació del valencianisme. S'ha de dir que si la llista d'Àgueda Micó aconsegueix la victòria al congrés, hi haurà l'oportunitat de pensar l'acció política del valencianisme des del sud del País Valencià. No debades, n'assumiria la responsabilitat del càrrec d'Acció Política. No podíem deixar passar l'oportunitat d'aconseguir una major perspectiva territorial dintre del Bloc.
-La refundació del Bloc, la qual està plasmada en la ponència política, implica un viatge ideològic cap a un sobiranisme ampli, en el qual es defensa el dret a decidir de les persones des del prisma ecologista o feminista. Com es tradueix aquest sobiranisme des del punt de vista nacional?
Quan parlem de sobiranisme des del punt de vista feminista, per exemple, ens referim a un canvi de sistema per poder decidir sobre el nostre temps, sobre com produïm, sobre allò que mengem. T'ho exemplifique: dintre de les ofertes de treball per a cambreres de pis, hi ha propostes laborals que marquen com a requeriments indispensables en hotels de cinc estrelles comptar amb cotxe propi i gaudir de disponibilitat horària. En aquest cas, el cap es converteix en el propietari del teu temps, en aquell que decideix sobre l'organització de la teua vida. Mentre des de la Comunitat de Madrid la dreta i la ultradreta clamen per una llibertat mal entesa des de l'individualisme i l'egoisme, nosaltres reivindiquem la sobirania, és a dir, la capacitat de decisió col·lectiva d'un grup de persones que viuen i treballen al País Valencià envers totes les qüestions que ens afecten. I decidir sobre tot, vol dir decidir sobre tot. Nosaltres volem un País Valencià que no siga subsidiari ni de Madrid, ni de cap altre territori. Tampoc de Barcelona. Com no volem un País Valencià que estiga marcat pel centralisme habitual de València respecte d'altres comarques, com les ubicades al sud del nostre territori.
-Quina diferència hi ha, per tant, entre el nacionalisme amb el qual tradicionalment s'ha vinculat el Bloc i el sobiranisme que s'hi propugna a la ponència política?
En les ponències del congrés, en realitat, s'està plasmant allò que s'està fent per part del valencianisme polític a les institucions. Quan faig el pas de militar al Bloc, ho faig perquè observe com les companyes i companys del Bloc són aquelles que desenvolupen les polítiques feministes, ecologistes i d'esquerres més arriscades dintre de Compromís. Al remat, a la ponència política, no hi observe un gran canvi. El valencianisme cultural, del qual provinc perquè amb 20 anys vaig ingressar al cassal Jaume I d'Elx, és una lluita que està integrada a la ponència política, la qual sempre hem de tenir molt present. Cal destacar que la lluita constant i diària de les persones que representaven aquest valencianisme al sud han sigut les encarregades de preservar la valencianitat en una terra de frontera. Amb aquesta refundació, al remat, tractem d'explicar-nos millor al nostre poble. Fa uns dies els companys de Més per Mallorca vam convidar-me a reflexionar envers la via perquè les propostes sobiranistes siguen escollides com a una opció política. La meua opinió és que no podem ser els estranys dintre de la classe, ni tampoc podem parlar a la gent amb condescendència, ni amb supremacia moral, de la qual ha pecat sovint l'esquerra espanyola. No ens hem de sentir superiors, perquè no ho som, d'aquells que veuen Sálvame o d'aquells que parlen en castellà.
-Des de la candidatura alternativa i els sectors autoubicats com a més nacionalistes del Bloc, es critica que aquest viatge ideològic suposa convertir el Bloc en un partit més de l'esquerra espanyola.
Per què ells són més nacionalistes que jo? La percepció de qui és més nacionalista és una qüestió relativa. Les polítiques més valencianistes les han practicat els mateixos polítics que van en la candidatura d'Àgueda Micó, com puga ser Joan Baldoví, Enric Morera o Vicent Marzà. Acusar-nos que no som suficientment nacionalistes és complicat. Per què són ells més nacionalistes que persones com jo, les quals hem estat defensant el valencià en una terra de frontera? Crec, amb tot, que no hem d'entrar en aquest paradigma, que si estem totes en aquest partit, és perquè ens creiem la construcció nacional del País Valencià.
-En la proposta de renovació dels estatuts, s'inclou, precisament, com a objectiu fundacional «la construcció nacional i popular del País Valencià». Quina és la seua translació al terreny nacional?
Els mateixos ponents han explicat diverses vegades la seua proposta. Estem parlant, simplement, de poder decidir sobre tot allò que ens afecta. Fa poc, per exemple, hem presentat una proposta per demanar la gestió de les rodalies des de la Generalitat Valenciana. Es tracta, al final, de poder governar i tenir sobirania per resoldre els problemes que ens afecten.
-Però en aquesta «construcció nacional i popular del País Valencià» hi haurà alguna meta a l'horitzó. És la independència del País Valencià, per posar un exemple?
Estem parlant de decidir-ho tot, d'acompanyar el País Valencià en la seua capacitat de decidir. Actualment, com deia, no som capaços ni de poder decidir sobre com volen que siga la nostra xarxa de rodalia. La línia Alacant-Múrcia, una de les més emprades de tot l'Estat espanyol, està sense electrificar. Això és una vergonya. Des de la costa cap a l'interior del Vinalopó, no existeix el tren. Es tarden dues hores i mitja d'anar en tren des de València a Elx. No podem construir un país d'aquesta manera. Nosaltres ens hem de posar del costat de la gent, exposant com conquerir sobirania significa tenir capacitat per decidir envers les problemàtiques quotidianes que ens afecten.
-La desvertebració valenciana, la qual és tangible en qüestions de mobilitat, també afecta el valencianisme polític, el qual ha tingut històricament una capacitat de penetració menor a les comarques meridionals. Quina hauria de ser l'estratègia per canviar aquest panorama?
El sud ha de ser allò que vulga. Quan vam decidir formar part de la candidatura d'Àgueda Micó, ho vam fer perquè s'hi va comprometre a diverses qüestions que posarem damunt la taula, com ara l'elaboració d'un pla estratègia per al sud del País Valencià. Es tracta d'un pla que s'elaborarà des del sud, el qual decidirà ser allò que vulguen aquestes comarques, i comptarà tant amb experts en diverses matèries com amb la gent que hi treballa dia a dia. S'ha de mirar, tanmateix, en perspectiva, perquè s'ha crescut molt. Mai havíem pensat que aconseguiríem representació a l'Ajuntament d'Alacant, o en consistoris com ara Elx, Santa Pola o Novelda. Tenim, de fet, un col·lectiu del Bloc a Oriola, tota una fita històrica. En Elx, per exemple, la militància del Bloc mai havia estat tan nombrosa com en l'actualitat. El valencianisme, però, ha de ser conscient que el segon pol de població del País Valencià és l'eix conformat per ciutats com Elx, Alacant, Oriola, Torrevella o Santa Pola, i ha d'entendre, a més, que hi ha una gran diversitat al sud. És molt diferent la idiosincràsia de Crevillent a la de Coix, quan ambdues poblacions són properes. El valencianisme, al remat, ha de ser capaç de convertir-se en el partit de cada població del sud, això és, en ser la formació que representa els interessos d'Elx, Santa Pola, Novelda o Crevillent. És impossible guanyar el País Valencià sense guanyar el sud. I un apunt: quan es parla del sud, ens referim a les comarques del migjorn valencià, no a la província d'Alacant. El valencianisme no ha tingut mai una consciència provincial, i crec que no la podem tindre ara. Quan les coses no s'anomenen pel seu nom, deixen d'existir. El sud està tallat de la resta del País Valencià per aquesta línia històrica Biar-Busot.
-En la vertebració del Bloc juga, per descomptat, un paper fonamental l'estructura municipal. S'ha donat prou suport als regidors i els alcaldes del partit en un moment en el qual el valencianisme polític guanyava pes institucional al món local?
Com a diputada, hi ha moments en els quals també m'he sentit sola. Ara bé, s'ha d'assenyalar que el responsable de municipalisme està integrat en la candidatura que encapçala Àlex Ruiz. Caldria preguntar-li a ell per si s'ha donat prou suport als municipis i als càrrecs locals del partit.
-Atès la importància d'aquest congrés, i seguint amb el fil de la vertebració, no hauria estat millor una candidatura d'integració?
A la nostra candidatura, la qual encapçala Àgueda Micó, hi ha recollides les diverses sensibilitats del Bloc, així com s'ha respectat la pluralitat territorial.
-Em referia a una confluència amb la candidatura alternativa d'Àlex Ruiz.
En el congrés anterior, el moviment de la integració no va ser satisfactori. Hem tingut una executiva que ha treballat a mig gas, no perquè una part no fera hores i hores de feina. Els problemes han vingut perquè els representants de la candidatura que aleshores encapçalava Carbonell van plegar dels seus càrrecs, o no acudien a l'executiva. Aquesta situació no pot tornar a produir-se. Necessitem enfortir el partit, i, per tant, necessitem que l'executiva treballe al 100%.
-L'objectiu per cometre aquesta actualització ideològica del Bloc és eixamplar la base orgànica i electoral del valencianisme. En la fase prèvia d'aquest procés d'obertura cap a la societat, s'ha produït un increment de la militància al Bloc que permeta palpar una atracció social d'aquest moviment?
En els pobles del sud en els quals tinc coneixement, s'ha produït un increment de militància. Com et deia abans, estem en uns nivells de militància històrics a ciutats com ara Elx. Si al sud del País Valencià i, especialment, en Elx la nostra formació germana Iniciativa ha tingut històricament un pes molt fort, en l'actualitat el Bloc i Iniciativa tenen una afiliació similar a la ciutat il·licitana. En Santa Pola també tenen més militància i, insistisc, en Oriola s'ha constituït un col·lectiu del Bloc, el qual està encapçalat per una persona que és repartidor. Em sembla increïble que tota aquesta gent milite al Bloc. Som un partit plural, com acredita la militància de la qual disposem a les comarques del Vinalopó i del Baix Segura, on tenim des de repartidors que lluiten pels drets laborals i altres que tots els diumenges acudeixen a missa, provinents d'un nacionalisme clàssic i, fins i tot, més cristià. Totes tenim cabuda en aquest projecte.
-Sembla contradictori elaborar, tanmateix, un conclave intern per eixamplar la base orgànica de la formació mentre s'aposta per una votació a través de delegats. Per què no s'ha ajornat fins que la pandèmia permetera major participació directa?
Com a part de la comissió organitzadora del congrés, no desitge a cap altre militant els quasi dos anys de feina per preparar-lo. No podíem ajornar-ho més. És evident que ens haguera agradat fer un congrés assembleari, tal com estava previst. Si no haguera emergit la COVID-19, hauria estat assembleari. El problema d'un ajornament és que el govern funciona i les convocatòries van venint, i mentre tenim una executiva a mig gas. En l'anterior congrés, va haver-hi un pacte entre candidatures, entre l'encapçalada per Àgueda Micó i la liderada per Rafa Carbonell. A meitat mandat, quan estàvem en una legislatura històrica perquè per primera vegada gestionàvem conselleries, bona part dels integrants de la llista de Carbonell van abandonar l'executiva, incloent-hi el mateix Carbonell. Hem d'evitar que això torne a passar. Des de la comissió organitzadora, tanmateix, hem intentat que la proporció de delegats siga la més àmplia possible. No estarà allunyada, de fet, dels 805 de l'anterior congrés. Crec que estaran totes les sensibilitats del Bloc ben representades.
-Aquest procés d'actualització ideològica i d'obertura del Bloc cap als moviments socials que es planteja a la ponència política s'ha donat perquè ha estat impossible al conjunt de Compromís, tal com s'hi va demostrar amb els posicionaments respecte dels drets dels adherits a la coalició?
És possible. No crec que siga l'objectiu únic. En el meu cas personal, vaig ingressar a Compromís arran del 15-M i, en aquell moment, l'horitzó de futur era caminar cap a una força política unificada. De fet, hi havia òrgans comuns que avui en dia no funcionen. Tot aquest procés està aturat perquè cal esperar als processos orgànics de cada formació, ja que nosaltres celebrem el nostre congrés aquest cap de setmana i pròximament ho farà Iniciativa. S'ha de dir, però, que el valencianisme polític sempre ha evolucionat, com quan va passar-se de la Unitat del Poble Valencià al Bloc.
-Era necessari un canvi de nom?
Era necessari canviar la marca d'Unitat del Poble Valencià per la del Bloc? Era necessari impulsar la marca de Compromís? No sé si es tracta de necessitat, sinó d'oportunitats. De totes maneres, en el congrés la militància decidirà aquesta qüestió.
-Li agrada la denominació de Més-Compromís?
En la primera votació, apostava per Valentia, el qual representava molt bé allò que hem aconseguit amb Compromís. També representava la valentia de les persones valencianistes, els quals ens encoratgem cada dia per seguir amb la nostra lluita. Més-Compromís, però, em sembla una bona opció, i més quan l'ha refrendat una àmplia majoria.
-La votació del nom, però, no va despertar l'interès de la militància. Va votar-hi només el 30,52% del cens.
No sóc partidària de les votacions telemàtiques. Em sembla que hi ha una bretxa digital de caràcter generacional. Votar de manera digital pot ser fàcil per a tu o per a mi, però és més complicat per a persones grans. Val a dir, però, que era l'opció més raonable dintre de l'actual emergència sanitària.