26-M

El poder municipal de Compromís

Amb València com a estendard dels ajuntaments gestionats per Compromís, els valencianistes conserven la majoria de les alcaldies aconseguides l'any 2015. Encara més, la coalició progressista incorpora prop d'una desena llarga de consistoris i suma tres regidors més en tot el País Valencià respecte l'anterior cita municipal a les urnes. Una consolidació del seu poder a l'àmbit local que contrasta amb la reducció de representants a les grans urbs com ara Elx, Alacant o Castelló, i la pèrdua de poblacions com ara Sagunt o Oliva.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

A la plaça del Pilar, la caserna general de Compromís estava tancada a peu i forrellat. Les dades de participació del migdia i de la vesprada albiraven unes perspectives negatives per als valencianistes al cap i casal. L'abstenció, sensiblement superior als comicis del 2015, es concentrava en els barris perifèrics de la ciutat, en aquells districtes que havien permès el triomf de les forces progressistes a València. Joan Ribó, batlle per Compromís durant els darrers quatre anys, s'hi jugava la seua supervivència al capdavant del consistori. Els nervis eren majúsculs.

El recompte de l'escrutini no alleugeria la tensió. Podem-Esquerra Unida obtenia uns resultats per sota del llistó electoral necessari per accedir a l'Ajuntament de València. I sense el concurs dels morats i els esquerrans les possibilitats per revalidar un executiu progressista al cap i casal passaven per un augment dels regidors de Compromís i el PSPV. Les primeres dades, de fet, així ho indicaven. Ara bé, la pèrdua d'un regidor socialista en benefici del PP encenia totes les alarmes. L'avantatge del bloc d'esquerres sobre l'aliança conservadora i reaccionària era mínim. Només per un regidor. Al remat, però, la distribució dels escons municipals no s'alteraria. I els dirigents valencianistes aixecarien la persiana de la seua seu exclamant el lema de guerra electoral «Xe, que bo, alcalde Joan Ribó».

La coalició ecosocialista, tot i la davallada de participació en els districtes de menor renda, havia resistit. Encara més, incrementava en un regidor el resultat obtingut l'any 2015. D'aquesta manera, i gràcies a l'augment de dos representants locals dels socialistes, retenien la vara de comandament municipal. Amb una pujada en les zones on Compromís havia construït carrils bici, els valencianistes continuaven sent els més votats als districtes d'Algirós, Benicalap, Benimaclet, Campanar, Jesús, Patraix, Rascanya i Poblats Marítims. La coalició progressista aconseguia, fins i tot, ser primera força també a Camins del Grau, Quatre Carreres, Olivereta, Poblats del Sud i Zaidia.

El triomf a València, on aconseguia per primera vegada a la seua història encapçalar la classificació a les urnes, contrastava amb la pèrdua de representació en la resta de grans urbs del País Valencià. A Alacant, ciutat en la qual el bloc de la dreta s'ha imposat, Compromís perdia un regidor respecte els tres que va aconseguir en 2015. En Elx (Baix Vinalopó), es deixava la meitat: de quatre passava a dos. Les aliances locals amb formacions ecologistes, en canvi, atorgaven representació a la UTE electoral a Torrevella (Baix Segura), amb tres regidors al consistori. Oriola, tanmateix, continuava sent territori hostil per als valencianistes. També Benidorm. A la ciutat de la Marina Baixa, els valencianistes es quedaven sense els dos regidors que havien obtingut quatre anys enrere. Com també a Xàtiva (Costera), després de l'embolic intern. 

Torrent (Horta) i Paterna (Horta) registraven, al seu torn, un descens en les paperetes de Compromís. Si en Torrent passaven de quatre a dos, a Paterna només conservaven tres seients a la corporació local. En 2015, n'havien tret sis. La tendència negativa s'evidenciava en ciutats com ara Gandia, on perdien un regidor respecte dels cinc que gaudien. Com a Castelló de la Plana: els valencianistes reduïen la seua influència en el ple municipal en obtenir tres representants quan en 2015 van irrompre amb quatre.

Diego Gómez, alcalde d'Alzira per Compromís, revalida la vara de comandament municipal| Ajuntament Alzira

Malgrat la davallada de suports a les deu ciutats més poblades del País Valencià, Compromís ha guanyat poder municipal. Si en l'anterior convocatòria municipal van registrar 721 regidors, en la cita del passat diumenge n'aconsegueixen tres més. Un lleuger increment causat per l'augment de representants locals a la circumscripció d'Alacant, on s'ha passat dels 167 del 2015 als 180 d'aquests comicis. L'augment a les comarques meridionals del País Valencià compensa les fuites a la resta del territori. A la demarcació de València, treuen 460 regidors, set menys que fa quatre anys. I a Castelló, el descens és de només tres representants locals.

La pràctica repetició del nombre de regidors ha provocat que Compromís conserve bona part de les quasi 90 alcaldies que va conquerir en 2015. Només poblacions com ara Sagunt (Camp de Morvedre), Oliva (Safor), Olleria (Vall d'Albaida), Alginet (Ribera Alta), Beniarjó (Safor) o Catadau (Ribera Alta) deixaran d'estar governades pels valencianistes. Sí que ho estaran places importants com ara Alzira (Ribera Alta), on la coalició ecosocialista ha augmentat en tres regidors els seus anteriors registres. Amb tot, hauran de pactar amb el PSPV per gaudir d'estabilitat a l'executiu.

Els valencianistes també han retingut Sueca (Ribera Baixa) i Altea (Marina Baixa). Això sí, hauran de mirar a les altres formacions progressistes per poder governar. La cirereta del pastís electoral de Compromís ha sigut Crevillent (Baix Vinalopó), una ciutat de quasi 30.000 habitants en mans del PP durant dècades. Els valencianistes, que han comptat pràcticament les mateixes paperetes que en 2015, podran desnonar els populars amb el concurs dels socialistes i de la confluència municipal d'esquerres. El creixement del PSPV i l'entrada de l'extrema dreta Vox al consistori ha provocat que el PP diga adéu a Crevillent.

La marca encapçalada per la vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives en funcions, Mónica Oltra, ha resistit en poblacions del centre del País Valencià com ara Meliana (Horta), Carcaixent (Ribera Alta), Manises (Horta), Carlet (Ribera Alta), Catarroja (Horta) o Foios, també ubicada en la comarca de l'Horta. Amb tot, els valencianistes hauran de teixir enteses de govern (o de legislatura) amb els socialistes en tots aquests municipis. Unes aliances que també es donaran a Borriol (Plana Alta), on hauran d'escollir entre el PSPV i la confluència d'esquerres, Gata de Gorgos (Marina Alta), Montesa (Costera), Benifaió de la Valldigna (Safor), Pobla de Vallbona (Camp de Túria), Favara (Ribera Baixa), Massalfassar (Horta), Muro del Comtat (Comtat), Guadassuar (Ribera Alta) o Albalat de Sorells (Horta). A Tavernes de la Valldigna (Safor), on Compromís gaudia de majoria absoluta, els valencianistes hauran de buscar socis. No debades, necessiten un regidor. D'aquesta manera, hauran de seleccionar o el suport dels socialistes o el de la coalició conformada per Esquerra Unida i Esquerra Republicana del País Valencià.

Com a primera força, tot i que empatats amb els socialistes, els ecosocialistes aspiren a retenir la vara de comandament municipal de Paiporta i Godella, ambdues poblacions ubicades a la comarca de l'Horta. Ara bé, el creixement dels socialistes possiblement retallarà la permanència dels valencianistes al capdavant del consistori. La igualtat en regidors pot provocar alcaldies rotatòries. Una fórmula que aspiraran a instaurar a dues poblacions de la comarca de la Marina Alta: Poblets i Benidoleig. En ambdues situacions, Compromís i PSPV obtenen els mateixos escons, tot i que la formació del puny i la rosa s'imposa en sufragis.

Celebració a la seu de Compromís Crevillent dels resultats electorals d'aquest diumenge| Compromís Crevillent

La cooperativa política integrada pel Bloc, Iniciativa, Verds-Equo i adherits a la mateixa coalició continuarà governant amb autoritat a poblacions com ara Pedreguer (Marina Alta), Albaida (Vall d'Albaida), Banyeres (Alcoià), Betxí (Plana Baixa), Agullent (Vall d'Albaida) o Gaianes (Comtat). També a Alfarp (Ribera Alta), Beniparrell (Horta), Xaló (Marina Alta), Otos (Vall d'Albaida), Ràfol d'Almunia (Marina Alta), Vistabella del Maestrat (Alcalatén), Senija (Marina Alta), Fontanar dels Alforins (Vall d'Albaida), Orba (Marina Alta), Manuel (Ribera Alta), Palmera (Safor), Petrés (Camp de Morvedre), Salem (Vall d'Albaida), Xeresa (Safor), Vilanova de Castelló (Ribera Alta) i Ain (Plana Baixa). A Quartell, població xicoteta del Camp de Morvedre, compten amb majoria absoluta dintre d'una coalició en la qual està integrat el PSPV.

En les eleccions municipals d'aquest diumenge, Compromís ha ampliat les seues majories absolutes. No debades, ha conquerit la batllia de Daya Vieja, aconseguint per primera vegada en la història una alcaldia al Baix Segura. A la llista de poblacions dominades de manera incontestable pels valencianistes, s'hi han sumat Argelita (Alt Millars), Carrícola (Vall d'Albaida), Casinos (Camp de Túria), Alcosser de Planes (Comtat), Ròtova (Safor), Quatretondeta (Comtat) i Vall de Laguar (Marina Alta). Bellreguard (Safor), Xiva (Foia de Bunyol), Rafelcofer (Safor), La Font de la Figuera (Canal de Navarrès) o Palma de Gandia (Safor) també tindran un alcalde de la coalició Compromís. Amb una condició: si aconsegueixen el suport de les forces d'esquerres, en la majoria dels casos del PSPV.

Un augment de les batllies que ostentaran els valencianistes al qual s'afegeix la lleu pujada que registra la coalició progressista en regidors. Però que contrasta amb la pèrdua de ciutats com ara Sagunt i Oliva, així com la reducció de representants en les ciutats més poblades del País Valencià. Les possibilitats de governar Crevillent i, especialment, el creixement a València són les llums de les eleccions municipals per a Compromís. El cap i casal s'ha convertit, de fet, en el símbol d'un poder local que s'ha consolidat respecte de 2015, malgrat el retrocés a les urbs més habitades.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.